Incident de nul.litat (A021/11)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0053-2/09 TSA: IN:02/11

AUTE 21-2011

PARTS:

Apel·lant: Campillo

Representant: Plana

Advocat: Carretero

Apel·lada: CASS

Representant : Benitez

Advocat : Narváez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de juliol de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2010-056, de 8 de març, va estimar la demanda promoguda per la Sra. Campillo i va declarar que la decisió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 30 de juny de 2009 i la de la comissió contenciosa de la mateixa entitat, de 7 de setembre següent, que confirmava l'anterior, no son ajustades al Dret.

La sentència del Tribunal de Batlles declara el dret de la Sra. Campillo a percebre una pensió de vellesa mínima de 5.000 punts, que li havia estat denegada en les resolucions citades, en considerar que consta acreditat que prestava un treball regular amb anterioritat a l'1 d'abril de 1968.

2.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social va presentar un recurs d'apel·lació en el que afirma que no havia tingut coneixement de la tarja de presentació del Servei de Policia de 25 de març de 1963 i que amb posterioritat a la creació del sistema andorrà de Seguretat Social no havia regularitzat la seva situació, tot i que va obtenir la nacionalitat andorrana el 24 d'abril de 1998; també indica que la sentència ha donat per vàlids uns certificats que no acrediten la prestació efectiva de treball per compte aliena durant els cinc anys anteriors a l'1 d'abril de 1963

3.- La representació de la Sra. Campillo va contestar el recurs d'apel·lació dient que es va inscriure en el registre d'estrangers que era custodiat pel Servei de Policia el 25 de març de 1963 i que no existia, a l'època, altre organisme adequat per la regularització dels immigrants; considera, d'altra banda, que els documents que s'han presentat per acreditar la prestació de serveis no han estat discutits i que demostren suficientment que es van prestar durant els cinc anys anteriors a la creació del sistema de Seguretat Social andorrà.

4.- Aquesta Sala, en la sentència núm. 20-2011, de 4 de març va estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Campillo, contra la sentència 2010-056, de 8 de març dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, i la va revocar declarant ajustades al Dret les resolucions dictades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

5.- Contra la sentència, la representació processal de la Sra. Campillo formula un incident de nul·litat explicant que les argumentacions de la nostra sentència són incongruents ja que la sentència reconeix que la Sra. Campillo va prestar treballs per compte aliena durant cinc anys abans de l'1 d'abril de 1968 però no en treu cap conseqüència per que la decisió no reposa sobre una eventual manca de gaudiment de les corresponents autoritzacions.

6.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'oposa al incident posant en relleu que aquest tràmit excepcional no pot convertir-se en una tercera instància processal i que no hi ha vulneració del dret a la jurisdicció per tal com la sentència resol la qüestió relacionada amb si la Sra. Campillo gaudia de les autoritzacions administratives o no per considerar que el treball desenvolupat tenia o no caràcter clandestí.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials preveu un remei extraordinari que permet revisar les sentències fermes quan aquestes contenen la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció previst en l'article 10 de la Constitució, vulneració que es donaria si la sentència, com planteja la part que formula l'incident, fos contradictòria en la seva motivació o no resolgués les pretensions plantejades per les parts.

Segon.- En el cas, la sentencia reconeix, efectivament, que la Sra. Campillo va prestar serveis per compte aliena durant els 60 mesos anteriors a la posada en marxa del sistema de Seguretat Social al Principat, l'1 d'abril de 1968, però contràriament al que diu l'escrit incidental, analitza el valor dels certificats i inscripcions en els registres públics que s'aporten a les actuacions per extreure'n la conseqüència, basada en jurisprudència de la mateixa Sala, de que no acrediten la condició, reiteradament exigida, de que el treball sigui regular.

No s'ha produït, per tant, la vulneració del dret a la jurisdicció i s'imposa la desestimació del incident, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.