Desemparament. Visites supervisades amb el fill. Mesura de protecció amb el servei de trobada familiar (STF)

Aute

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000017/2026

ORIGEN: 1000002/2025 - 0

NIG: 5300513120240000059

AUTE 000071-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000017/2026

Nig : 5300513120240000059

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00071 A

AUTE 0000071/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Socorro

Advocat: Sr. Adolf

Apel·lat: GOVERN D?ANDORRA

Representant: Sra. Daniela

Advocat: Sra. Albina

Apel·lat: Sr. Agustí

Advocat: Sra. Berna,

Apel·lat: Sra. Olívia

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Desemparament. Visites supervisades amb el fill. Mesura de protecció amb el servei de trobada familiar (STF)

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Directora del Departament d'Infància i Adolescència trameté un escrit prop de la Secció de Menors interessant el menor X comunicant que la Comissió d'Atenció a la Infància i Adolescència, havia aprovat la proposta del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA), efectuada a l'empara de l' article 95 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i adolescents , consistent en instar al Batlle competent de la Jurisdicció de Menors les mesures de protecció següents:

"Declarar la situació de desemparament del menor X i que es suspengui l'autoritat parental exercida pels progenitors, Sr. Agustí i Sra. Socorro.

Atribuir la tutela del menor X, al Ministeri encarregat dels Afers Socials.

Establir com a mesura de protecció, l'acolliment familiar temporal del menor X per part de la seva tieta paterna, la Sra. Sergi.

Establir una pensió d'aliments de 289,46 euros entre ambdós progenitors a favor del M.I Govern d'Andorra.

Sol·licitar que les visites maternofilials, siguin prop del Servei de Trobada Familiar (STF) i que es faculti al SEAIA per determinar la periodicitat més adequada tenint en compte les necessitats de l'adolescent.

Sol·licitar que es faculti al Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) per tal de valorar el règim de visites i/o contactes més adient pel menor en relació amb el progenitor. Inicialment les visites seran en presència de l'educadora social."

2.- El Tribunal Unipersonal del Batlle, de la secció civil ha dictat resolució en data 19/12/2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Declarar la situació de desemparament del menor X.

Segon.- Adoptar les següents mesures de protecció:

Suspendre l'autoritat parental exercida pels progenitors, Sr. Agustí i Sra. Socorro.

Atribuir la tutela del menor X al Ministeri encarregat dels Afers Socials.

Acolliment familiar temporal del menor X amb la seva àvia paterna, la Sra. Olívia.

Establir una pensió d'aliments de 289,46 euros a càrrec d'ambdós progenitors, per meitats, a favor del M.I Govern d'Andorra.

Facultar al Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) per tal de valorar el règim de visites i/o contactes més adient pel menor en relació amb els seus progenitors i la resta dels familiars, determinant la periodicitat més adequada tenint en compte les necessitats de l'adolescent, i en concret:

Les visites maternofilials, s'efectuaran -de manera supervisada- prop del Servei de Trobada Familiar (STF).

En relació a les visites paternofilials, prèvia valoració sistèmica de la psicòloga Sra. Sònia, es determinarà quin és el millor règim de visites per al menor X, un cop es disposi també de la valoració psicològica prop d'aquest i es pugui iniciar una intervenció educativa per a poder reparar el vincle paterno-filial.

Es reprendran, de manera immediata, el contacte amb la família paterna extensa (especialment amb la tieta i el cosí germà quin compta amb nou (9) anys, així com els avis materns) en benefici del desenvolupament emocional i relacional del menor, d'acord amb la valoració que efectuï el SEAIA.

Tercer.- Es desestimen totes les pretensions efectuades per la Sra. Socorro en els seus diferents escrits, i en concret la seva petició expressa de marxar a Suècia amb el seu fill X.

Quart.- Notificar la present resolució judicial als progenitors del menor Sra. Socorro i Sr. Agustí, a la Direcció dels Serveis Socials del mateix Ministeri, al Ministeri Fiscal i la Sra. Olívia, àvia paterna del menor. (...))"

3.- La representació lletrada de la Sra. Socorro ha presentat un recurs d'apel·lació contra aquest Aute de desemparament.

Discuteix principalment el règim de visites que la mare ha de mantenir amb el seu fill. Entén que l'Hble. Batlle només s'ha basat en informes psicosocials, basats en la versió de la família paterna i amb una única entrevista a la progenitora el 02/12/2024. Qüestiona l'existència d'una eventual alienació parental considerant que no hi ha hagut una adequada i ponderada pràctica de prova, és més considera que el rebuig del menor a la família paterna deriva de les seves pròpies vivències.

4.- La representació processal del progenitor, aquí part apel·lada considera que les pretensions de la progenitora de que s'hauria incorregut en una infracció de les normes o garanties processals no es troben de cap manera fonamentades o justificades, havent doncs de ser desestimades íntegrament. Pel que fa al motiu al·legat d'un pretès error en la valoració de la prova li resulta manifestament inversemblant i mancat de tot suport probatori.

En conseqüència, aquesta part s'oposa frontalment a totes les pretensions formulades per la part apel·lant, per ser contràries a l'interès superior del menor i incompatibles amb l'esperit i la finalitat protectora de la resolució dictada per la Batllia.

5.- Tenint en compte els arguments adduïts per l'apel·lant, la representació del Govern s'oposa també al recurs d'apel·lació interposat. Demana que es confirmi en tots els seus extrems l'aute de desemparament avui apel·lat i més especialment que s'atorgui la mesura de protecció que estableix la supervisió per part del Servei de Trobada Familiar (STF) de les visites maternofilials.

6.- Finalment, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per entendre a diferència de la part apel·lant que l'Aute no es basa "en una visió parcial i subjectiva de la família paterna, i ja no perquè pugui constituir una infracció en les garanties processals (o vulneració del dret a la defensa), sinó per descartar, a més, que la resolució que es recorri no sigui justa, adequada i en benefici de l'interès de l'X".

També considera que "la mesura de supervisar les visites és adequada als efectes de preservar l'estabilitat del menor X i vetllar per fer un seguiment dels missatges, adequats o no, que la progenitora li transmet. Prova de què la mesura de supervisar les visites (de fet, fins i tot contacte fora) és que en el darrer informe del SEAIA se'ns indica que en coordinació amb l'STF els professionals han detectat alguns indicadors de risc".

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

En aquest procediment de menors en risc el Sr. Batlle ha declarat el desemparament del menor X (nascut el NUM000/2012) i ha establert les següents mesures: 1) suspendre l'autoritat parental del seus progenitors; 2) atribuir la tutela del menor al Ministeri encarregat dels Afers Socials; 3) l'acolliment familiar del nen amb la seva àvia paterna Sra. Olívia; 4) Establir una pensió d'aliments de 289,46 euros a càrrec d'ambdós progenitors, per meitats, a favor del Govern d'Andorra; 5) Facultar al Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) per tal de valorar el règim de visites i/o contactes més adient pel menor en relació amb els seus progenitors i la resta dels familiars, determinant la periodicitat més adequada tenint en compte les necessitats de l'adolescent, i en concret:

a) Les visites maternofilials, s'efectuaran -de manera supervisada- prop del Servei de Trobada Familiar (STF).

b) En relació a les visites paternofilials, prèvia valoració sistèmica de la psicòloga Sra. Sònia, es determinarà quin és el millor règim de visites per al menor X, un cop es disposi també de la valoració psicològica prop d'aquest i es pugui iniciar una intervenció educativa per a poder reparar el vincle paterno-filial.

c) Es reprendran, de manera immediata, el contacte amb la família paterna extensa (especialment amb la tieta i el cosí germà quin compta amb nou (9) anys, així com els avis materns) en benefici del desenvolupament emocional i relacional del menor, d'acord amb la valoració que efectuï el SEAIA.

De totes aquestes mesures la mare de X impugna exclusivament la de les visites maternofilials supervisades pel Servei de Trobada Familiar (apartat de la lletra a), perquè demana principalment que les visites siguin en règim lliure i amb pernocta i que es puguin realitzar al Principat o a l'estranger. Subsidiàriament, que almenys es puguin realitzar només al Principat.

El progenitor s'oposa al recurs, així com també el Govern i el Ministeri Fiscal.

Segon.- Els motius pels qual impugna la decisió de la instància sobre les visites supervisades són essencialment que: 1) només s'ha tingut en compte la versió de la família paterna; 2) errònia valoració de la prova; 3) que els indicadors de risc han millorat i 4) s'ha infringit el principi de l'interès superior del menor.

Per començar a veure els motius pel seu ordre hem de dir que respecte a que no se l'ha escoltat i només s'ha tingut en compte la versió de la línia paterna. Però no es posa en dubte que ha estat acreditat que els serveis socials s'han esforçat en poder treballar amb la figura materna i aquesta ha rebutjat aquesta col·laboració no acudint només que una primera cita amb dits professionals (02/12/2024). Aquests han informat (13/02/2026) que li han tramès fins fa poc missatges i trucades telefòniques i que no les ha contestat. Però es que, a més, la Sra. Socorro ha tingut dos trobades en seu judicial (11/04/2025 i 24/11/2025) on ha pogut expressar lliurement i ha presentat diversos escrits en el procediment. S'han practicat diverses proves de diferent procedència (escola, perit psicòloga, escoltar la família paterna; informe del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG). Per tant, es pot concloure que s'ha fet un treball exhaustiu per poder prendre la decisió més favorable a la protecció de X. Així doncs, el motiu fonamentat amb manca de garanties processals ha de ser radicalment descartat.

TERCER.- Valoració de la prova

Hem de recordar que la sentència d'instància arriba a la conclusió que ha la mare ha desplegat una dinàmica relacional que fomenta:

L'aïllament del seu fill adolescent X respecte de la família paterna.

Una interferència parental elevada, amb campanya de denigració envers el progenitor i la seva família extensa.

La implicació del fill en conflictes personals i l'atribució d'un rol de confident, exposant-lo a comentaris de malestar i insatisfacció.

L'ús d'un estil comunicatiu qüestionador i acusatori envers el progenitor i les professionals.

La priorització de les seves pròpies necessitats en detriment de les del menor.

La manca de foment d'un criteri propi del menor sobre les seves vivències.

Doncs bé, la recurrent únicament al·lega respecte la suposada valoració errònia de la Sra. Batlle que el director del Lycée va comunicar a l'SEAIA que d'ençà de l'inici del curs escolar el menor es trobava més calmat i que ja no existia cap retard, i tot era gràcies a que les mesures de protecció adoptades per ella eren les adequades perquè el menor durant un mes pràcticament ja no va veure el seu pare. Òbviament no fa esment de cap de les característiques de la dinàmica relacional que hem transcrit.

Pel que fa a la valoració de la prova es pot dir que ha estat plenament encertada a la vista de la peculiar situació personal en la que es troba el menor. Totes les proves condueixen a concloure que la mare no preserva del conflicte amb el progenitor al menor i que el fa actuar en un paper que no és el que correspon ni a la seva edat ni a la seva maduresa (la figura del "pensador independent" com si un nen de la seva edat ja tingués la maduresa cognitiva i afectiva com la d'un major d'edat, sense afectació de cap ingerència o inducció de persona propera) i, per tant, resulta necessari fer un seguiment supervisat de primera mà dels contactes per poder observar el contacte amb la mare com es desenvolupa i sota quins patrons. I la contradicció amb el raonament de la mare està en que no ha impugnat ni la declaració de desemparament i la suspensió de la potestat parental ni la figura de l'acolliment amb l'àvia paterna. Cal veure, amb l'ajut de la perit psicòloga, com es troba la millor manera de programar les vistes amb el pare i també el seguiment dels Serveis Socials de l'evolució que segueix X en conviure exclusivament amb la seva àvia, així com reprendre immediatament els contactes amb el avis materns i la seva tieta i el cosí germà de 9 anys.

Aquest control i seguiment de l'evolució de X en el seu desenvolupament emocional i afectiu-relacional -sota la direcció del Sr. Batlle i la participació del Ministeri Fiscal- ocuparà als professionals del SEAIA, del STF, de la psicòloga Sra. Sònia i de les respectives famílies per entre tots trobar la manera de preservar a X de "mesures de protecció" emprades per la mare (apartat Cinquè del seu recurs) o "de protegir-lo d'un entorn que li estava causant un gran patiment emocional" (apartat Setè del recurs) i per això tenia la intenció d'anar-se'n a viure a Suècia amb el fill, com ja ha reconegut en el seu recurs. Viatge del que diu ha desistit "mentre la situació es resol". I així mateix afegeix que "... que la seva representada ha actuat en benefici del menor i que, precisament, ha estat quan ha prioritzat la seva protecció i l'ha allunyat de situacions que li generaven angoixa amb el progenitor patern que el menor ha pogut recuperar una major estabilitat emocional" (apartat Sisè del recurs). És a dir, que la mare no ha pres consciència -encara- que cap dels professionals que han intervingut prop del menor comparteix la seva actuació i, a més, considera que es perjudicial per el seu fill. Hauria de reflexionar sobre el seu allunyament de la realitat que l'envolta per poder acceptar l'ajut de les institucions, professionals i familiars si realment el que persegueix és el lliure i serè desenvolupament com a persona de X.

QUART.- L'interès superior del menor

La recurrent apel·la aquest principi que impregna la nostra legislació dels drets dels infants i adolescents i que és la guia per a tots els poders públics per considerar que les visites supervisades són per ser contràries a aquell interès superior com exigeix l' article 13 de la Llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i adolescents.

Convindrà recordar un cop més el que significa aquest principi. Com dèiem en l'Aute de 25/07/2019 (TSJC 139/2019) i hem reiterat en altres posteriors, com la sentència de 20/03/2024 (TSJC 283/2022) que també afectava al menor X:

"(···) el paràmetre rector a l'hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d'un menor consistia en el seu interès superior entès com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 04/12/2018, rotlle TSJC 257/2018). Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la

Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13

:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

2. S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

3. D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

a) Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

b) Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

c) Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor.(···)"

Aquest principi també s'ha traslladat a la Llei 30/22 de la Llei qualificada de la persona i de la família.

I pel que fa al Servei de Trobada Familiar amb el qual hi manté moltes reserves la recurrent, hem de dir que va definir en el seu Reglament Regulador de 28/02/2018 com és un servei tècnic, social, públic i gratuït, que ofereix un espai neutral, adequat, segur i temporal, quan no hi ha cap altra solució alternativa, destinat a atendre i a prevenir, mitjançant professionals qualificats, la conflictivitat que pugui sorgir en les relacions familiars i, especialment, en el compliment del règim de visites dels infants i els adolescents establerts en els processos de separació i divorci dels progenitors, en els processos d'adopció o modificació de mesures paternofilials i maternofilials, en els processos o situacions d'acolliment familiar, així com en els supòsits d'exercici de la tutela per part de l'Administració.

"I entre els seus criteris d'actuació (

art. 3) es disposa que " Els principis que regeixen l'actuació a l'SFT són els establerts a l

'

article 3 de la Llei 6/2014, del 24 d'abril, de serveis socials i sociosanitaris

(d'ara endavant, "la Llei 6/2014"), amb les especificacions següents:

a) Interès superior dels infants i els adolescents: la intervenció desenvolupada a l'STF ha de tenir com a objectiu principal vetllar per la seguretat i el benestar dels infants i adolescents, i la seva protecció ha de ser prioritària en cas de conflicte amb altres interessos contraposats....."

I afegirem que les actuacions professionals d'aquest servei públic està supervisat per un batlle i compte amb la participació activa d'un fiscal. Això cal afegir que es desenvolupa en el marc d'un procediment judicial en què els progenitors també hi poden intervenir. En altres paraules, el sistema compte amb totes les garanties.

Cinquè.- Del conjunt d'actuacions realitzades al llarg d'aquests anys des de la seva creació es pot concloure que aquest recurs sociosanitari del STF ha estat una eina molt rellevant en preservar l'entorn dels menors (infants i adolescents) de les disputes familiars, parentals, per facilitar precisament que el menor protegit se senti en un lloc segur per realitzar els contactes o les visites en les diferents modalitats, segons siguin les circumstàncies de l'entorn. Això vol dir que el fet que les visites maternofilials siguin supervisades en el STF és una garantia pel fill i pels professionals per conèixer de primera mà com es desenvolupen i quines són les valoracions que han de fer arribar al batlle de menors. I així aquest tindrà un element més a considerar per prendre les decisions que siguin més favorables "a l'interès superior del menor". Caldrà doncs veure si la mare és capaç d'aprendre noves habilitats per no interferir en el desenvolupament harmoniós del seu fill en tots els àmbits.

En conseqüència, la pretensió de la mare que les visites siguin lliures i no supervisades el STF no poden ser ateses perquè resultarien perjudicials pel seu fill, tant si les trobades es fan al Principat i no diguem si es volen fer a l'estranger. En conclusió, hem de ratificar la mesura adoptada pel Sr. Batlle per estar plenament ajustada a dret.

SISÈ.- La desestimació del recurs comporta la íntegra confirmació de l'Aute impugnat sense fer declaració de costes en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Socorro contra l'aute de 19/12/2025 que confirmem íntegrament sense fer declaració d'imposició de les costes d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquest nostre Aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.