Mesura cautelar (0071/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

AUTE

TSJC- 071/10

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Miró va formular davant de l'Hble. Batllia demanda d'embargament preventiu contra els Srs. Vara i Esteban i contra la societat Tamarit, per tal de garantir la quantitat de 63.543,40 EUR, més interessos i costes.

II.- Per Aute de data 4 de desembre del 2009 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, no va donar lloc a la referida demanda d'embargament preventiu.

III.- Contra aquesta resolució la societat Miró ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que va aportar suficients indicis de l'existència del periculum in mora; que en efecte, la societat Tamarit no té cap més activitat comercial i a més a més, no ha donat cap resposta al requeriment en el qual se li demanava d'assenyalar béns immobles o mobles per tal que el banc pogués valorar garanties complementàries de manera a assegurar el retorn del deute.

II.- Els Srs. Vara i Esteban, i la societat Tamarit sol·liciten la confirmació de la resolució apel·lada amb condemna en costes de l'adversa, manifestant d'una banda, que són propietaris d'un immoble radicat a ESCALDES- ENGORDANY que han posat a la venda per eixugar els passius socials i que té un valor molt superior als deutes, i d'altra banda, que no pot pretendre l'adversa que els demandats es trobin en estat d'insolvència per no atendre els seus requeriments.

III.- En data 31 de març del 2008 la societat Tamarit va pactar amb la societat Miró, una pòlissa de crèdit en compte corrent per un import de 50.000 EUR, i per la qual els Srs. Vara i Esteban es van constituir fiadors solidaris. La societat deutora no va fer front a les seves obligacions contractuals, i en aplicació de la clàusula 8a de la pòlissa de crèdit que preveu que en qualsevol moment i fins al venciment del crèdit els deutors i fiadors es comprometen solidàriament a constituir garanties reals complementàries, l'entitat bancària va requerir deutor i fiadors que no han respost de cap manera.

IV.- L'embargament preventiu no és una mesura de coacció al demandat amb l'intent d'aconseguir que accedeixi al pagament d'allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és una mesura que té la finalitat cautelar de garantir a l'actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d'aquí que la jurisprudència d'aquesta Sala, en fer la interpretació de l'article 2 del Decret de data 1 de maig de 1992 ha repetit que són dos els requisits essencials per a poder accedir a una petició d'embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris), i un perill que es pugui frustrar l'efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s'hagi d'executar (periculum in mora).

V.- En el present cas, no existeix dificultats per tal d'acreditar el fumus boni iuris, ja que existeix un contracte de crèdit en compte corrent subscrit per la societat Tamarit per la qual els Srs. Vara i Esteban es van constituir fiadors solidaris. També resulta dels documents bancaris que consten en autes que el dia 2 de novembre del 2009 el compte corrent presentava un ròssec deutor a favor de l'entitat bancària de 62.581,40 EUR al qual s'ha d'afegir interessos i comissions que BANCA MORA valora a la quantitat de 1.062,11 EUR.

VI.- Respecte al periculum in mora, és cert que l'entitat bancària va requerir els demandats, però també és cert, tal com resulta dels documents obrant en autes, que no s'ha pogut entregar la carta de requeriment als deutors i fiadors a raó de l'absència dels mateixos i per tant no han pogut respondre a un requeriment del qual no tenien coneixement. El fet que la societat Tamarit no té cap més activitat a ANDORRA, no significa de manera automàtica que la societat esmentada sigui en estat total d'insolvència, ja que no existeix en contra de la mateixa cap procediment concursal, ni tampoc que hi hagi perill de que faci desaparèixer els seus béns. A més a més, aquesta situació no afecta els fiadors. En canvi, els demandats manifesten ésser propietaris d'un immoble on es desenvolupava l'activitat de la societat Tamarit, edifici posat a la venda, i que hauria de permetre, compte tingut de l'import relativament moderat del deute, de fer front a l'execució d'una decisió condemnatòria dels Srs. Vara i Esteban i de la societat Tamarit. En conseqüència no es pot considerar que existeix en el present cas el requisit de periculum in mora i s'ha per tant de confirmar la resolució apel·lada.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de la part apel·lant.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_4;

Confirmar l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de desembre del 2009 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Miró al pagament de les costes de segona instància de la present mesura cautelar.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.