ELECTORAL - Inadmissió a tràmit del recurs formulat contra la decisió de la Junta Electoral. No presentació del recurs en deguda forma. (1000077/2017)

Aute

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Rotlle: TSJA-0000061/2018

Origen: Resolució de la Junta Electoral 4/18

AUTE 24-2018

PARTS:

Recurrents: Sra. Peña

Sra. Daza

Representant: Ídem

Recorregut: MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sra. Barba

Representant: Ídem

Recorregut: Sra. Durán

Representant: Ídem

Recorregut: Sra. Espada

Representant: Ídem

Recorregut: Sr. Manso

Representant: Ídem

Recorregut: Sr. Querol

Representant: Ídem

Recorregut: Sr. Quesada

Representant: Ídem

Recorregut: Sr. Castrillo

Representant: Ídem

Recorregut: Sra. Roda

Representant: Ídem

Recorregut: Sra. Guerrero

Representant: Ídem

Recorregut: Sra. Varesc

Representant: Ídem

Recorregut: Sr. Ayuso

Representant: Ídem

Recorregut: Sr. Manzano

Representant: Ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs formulat contra la resolució 4/18 dictada per la Junta Electoral en data 24 de maig del 2018.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 18 d’abril del 2018 es va publicar al BOPA el Decret, de l’11 d’abril del 2018, pel qual es fixa la data de les eleccions al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Al propi Decret es fixa el calendari electoral, estant previst l’inici de la campanya electoral el 9 de juny i la celebració de les eleccions el 20 de juny del 2018, si bé el vot per dipòsit s’iniciarà el dia 9 de juny i finalitzarà el 18 de juny, ambdós del 2018.

2.- En data 7 de maig del 2018 el President del Consell d’Administració de la CASS va plantejar a la Junta Electoral la consulta relativa a:

“si la condició de sotsdirector d’un departament d’una entitat bancària és compatible i elegible de conformitat amb l’article 70 del text refós de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social”.

Mitjançant Resolució 1/18, de 9 de maig (BOPA 16 de maig del 2018) la Junta Electoral va resoldre no admetre la consulta plantejada, en atenció a que la pròpia Junta és l’òrgan que ha de resoldre els recursos contra les diferents candidatures a les eleccions de la CASS, tal com especifica l’article 73.2 de la pròpia Llei de la seguretat social.

3.- En data 15 de maig del 2018 el President del Consell d’Administració de la CASS va trametre a la Junta Electoral el recurs presentat per la Sra. Barba i la Sra. Durán, contra l’acceptació de la candidatura de la Sra. Peña i la Sra. Daza en atenció que aquesta darrera té la condició de sots directora d’entitat bancària, sol·licitant que es procedeixi a la denegació de la candidatura de la que forma part la Sra. Daza.

Aquesta pretensió es fonamentava en l’article 70.1 del Text refós de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social (en endavant LSS).

4.- Per resolució 4/18, de 24 de maig del 2018, la Junta Electoral va acordar estimar el recurs de la Sra. Barba i la Sra. Durán, i va declarar que la resolució del Consell d’Administració de la CASS, de data 14 de maig, mitjançant el qual s’acceptava la candidatura de la Sra. Peña i la Sra. Daza no és ajustada a dret, havent de procedir l’esmentat organisme a denegar la referida candidatura.

Aquesta resolució fou notificada per la Junta Electoral a la Sra. Peña i la Sra. Daza mitjançant correu electrònic el dia 24 de maig a les 18:37 i 18:39 respectivament.

5.- El dia 25 de maig –divendres- a les 15:46 la Sra. Peña va enviar un correu electrònic al Tribunal Superior al qual adjuntava el recurs subscrit per ella mateixa i per la Sra. Daza contra la Resolució 4/18 de la Junta Electoral.

6.- Per providència del 28 de maig del 2018 del President d’aquesta Sala Administrativa, va concedir a la Sra. Peña i la Sra. Daza el termini de 24 hores per tal que subsanessin la manca de compliment de les previsions de l’article 28 de la Llei qualificada del règim electoral general (en endavant LQRLEG), havent de comparèixer per a ratificar el contingut íntegre del referit recurs presentat per correu electrònic, fent-les avinent que, si transcorregut dit termini, no ho han fet, se les considerarà desistides del recurs formulat contra la Resolució 4/18.

L’esmentada providència es va intentar notificar el mateix dia 28 de maig mitjançant el servei de nuncis, amb resultat negatiu.

7.- A més, el mateix dia 28 de maig la secretària judicial d’aquesta Sala Administrativa es va posar en contacte telefònic amb la Sra. Peña i la Sra. Daza –a les 12:30 i a les 16:41 respectivament– per tal de comunicar-les la necessitat de comparèixer davant del Tribunal Superior per ratificar el seu recurs, i ambdues van dir que no podien comparèixer per trobar-se de viatge a Florència i que no tornaven al Principat fins el dia 4 de juny.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i article 28.6 de la LQREG.

Segon.- L’article 66 de la LSS estableix que el procediment electoral relatiu a les eleccions al Consell d’Administració de la CASS, en tot allò no regulat expressament per la pròpia LSS, es regeix per la LQREG.

D’altra banda, l’article 28 de la LQREG disposa que la Junta Electoral adoptarà els seus acords, en forma de recomanació, resolució o disposició de caràcter general, els quals es publicaran al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i que les resolucions i disposicions seran de compliment obligatori per tots els poders públics i ciutadans i esdevindran immediatament executives.

A l’apartat 4 del mateix article 28 s’estableix que “Tots els dies i hores són hàbils per a les actuacions de la Junta Electoral, que comunicarà i notificarà els seus acords pel mitjà que cregui més convenient, inclòs el telefònic. Les consultes, queixes o recursos dels interessats s’han de formular per escrit en paper comú, sense ser necessària l’actuació d’un advocat.”

A l’últim, l’apartat 6 disposa que contra les disposicions i resolucions de la Junta Electoral es pot interposar recurs davant de la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de les vint-i- quatre hores següents a la notificació de la resolució de la Junta Electoral, i que el mateix dia de la interposició del recurs, la Sala donarà trasllat a les parts intervinents en el procediment i al Ministeri Fiscal, perquè en el termini de vint-i-quatre hores formulin les al·legacions que estimin pertinents. El Tribunal Superior ha de resoldre igualment en el termini de quaranta-vuit hores.

Així, aquest article estableix normes aplicables al procediment seguit davant la Junta Electoral, com són que el recurs s’ha de presentar per escrit en paper comú –i es pot fer sense l’assistència d’un advocat–, i que la Junta Electoral pot notificar els seus acords pel mitjà que cregui més convenient, inclòs el telefònic.

I l’esmentat article 28 també estableix algunes especificitats pel que fa al procés judicial seguit davant el Tribunal Superior –o, si es vol, el recurs contenciós electoral-, com són la preceptiva intervenció del Ministeri Fiscal i la fixació d’uns terminis molt breus –vint-i-quatre hores– per fer al·legacions i resoldre els recursos. Així, el recurs contenciós electoral és un recurs especial, de tramitació preferent, i que té uns terminis molt breus en tots els seus tràmits, però, llevat d’aquestes especificitats, resulten d’aplicació la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF) i la Llei qualificada de la Justícia (LQJ).

Dons bé, l’article 32 de de la LJAF disposa que les normes formulades en el capítol X del Codi de l’Administració (CA) sobre terminis són d’aplicació en els procediments davant la jurisdicció administrativa i fiscal, i l’article 132 del mateix CA disposa que quan un acte hagi d’ésser executat en una oficina pública, el termini expirarà l’últim dia a l’hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s’estableixi altrament.

De la interpretació conjunta d’aquests articles s’arriba a la conclusió de que les recurrents havien d’haver presentar un escrit en paper comú al registre del Tribunal Superior en les vint-i-quatre hores posteriors a la notificació de la Resolució de la Junta Electoral, és a dir, dia 25 de maig abans de les 18:39h, presentació que era possible ja que el registre es tanca a les 19h, d’acord amb les previsions de l’article 41 bis apartat 1 de la LQJ.

En altres paraules, no s’estableix ni al CA ni a la LJAF ni a la LQJ la possibilitat de presentar els escrits per un altre mitjà que no sigui el presencial i en format paper comú, per la qual cosa les recurrents no haurien d’haver presentat el seu escrit per correu electrònic, sense que pel fet que la Junta Electoral es hi notifiqués la resolució per aquest mitjà –el correu electrònic, com està previst a la LQREG–, poguessin utilitzar-lo per interposar el seu recurs davant d’aquest Tribunal Superior. De fet, com ja s’ha dit, tampoc la LQREG preveu la possibilitat que la presentació de recursos davant de la Junta Electoral es pugui fer per correu electrònic, sinó que expressament disposa que s’ha de fer en paper comú.

I si bé el recurs es va presentar el dia 25 de maig abans de les 18:39h (concretament a les 15:46h), tanmateix, no es va presentar en el registre d’aquest Tribunal Superior sinó per correu electrònic.

En definitiva, no es tracta de què les recurrents utilitzessin el correu com a únic mitjà per complir el termini per interposar el recurs contenciós – que és de caducitat–, sinó que, podent-ho fer, no ho van fer.

Arribats a aquest punt es pot recordar la sentència 88/2008 d’aquesta Sala, que va rebutjar que sigui vàlida la presentació en una Notaria d’un escrit adreçat a l’Administració.

Tercer.- Amb tot, i per intentar salvaguardar el principi de tutela judicial efectiva, es va requerir a les dues recurrents per tal que ratifiquessin el seu recurs. És cert que la notificació mitjançant el servei de nuncis no es va poder portar a terme, però també ho és que ambdues recurrents han tingut perfecte coneixement d’aquest requeriment, ja que el mateix dia 28 de maig la secretària judicial es va posar en contacte telefònic amb la Sra. Peña i la Sra. Daza –a les 12:30 i a les 16:41 respectivament– per tal de comunicar-les la necessitat de comparèixer davant del Tribunal Superior per ratificar el seu recurs, i ambdues van comunicar que no podien comparèixer per trobar-se de viatge a Florència i que no tornaven fins el dia 4 de juny.

En altres paraules, les agents han tingut ocasió de presentar el seu recurs davant d’aquest Tribunal en termini i no ho han fet, i se’ls va concedir l’oportunitat de ratificar el recurs presentat per correu electrònic, i tampoc ho han fet, per la qual cosa necessàriament cal inadmetre el recurs interposat.

A aquestes consideracions cal afegir que el recurs no estava subscrit per lletrat, requisit que també és preceptiu en aquesta instància.

Quart.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d’aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Inadmetre el recurs interposat per la Sra. Peña i la Sra. Daza contra la resolució 4/18, de 24 de maig del 2018, de la Junta Electoral.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d’aquesta instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a la Junta Electoral, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.