Incident de nul·litat contra Aute (7000328/2018)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000290/2020 ORIGEN: 7000328/2018 - 00

NIG: 5300542120150005137

PARTS:

Apel·lant : A SL

Procurador : Sra. Amorós

Advocat : Sr. Gaya

Apel·lat : Sr. Farré

Procurador : Sra. Calderón

Advocat : Sr. Canales

AUTE 119-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat interposat en les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 26 de febrer de 2021, la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia va dictar Aute amb la següent part dispositiva: "Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat A, SL contra l'Aute de l'Hble. Batlle d'instància dictat en data 10 d'agost de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Aquesta resolució és ferma i executiva."

Segon.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal de la societat A, SL va interposar incident de nul·litat d'actuacions mitjançant escrit de data 23 de març de 2021 i, en mèrits del que s'hi exposa, demana que es declari la nul·litat de l'Aute impugnat per lesió del dret fonamental a la jurisdicció i ensems que es retrotreguin les actuacions al moment anterior al seu pronunciament, que se'n dicti una de nova que sigui respectuosa amb el dret de la seva mandant a obtenir una resolució fonamentada en Dret i d'aquesta manera es respecti el seu dret fonamental a la Jurisdicció.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis i ss. de la Llei transitòria de procediments judicials, modificat per la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, de Codi de procediment Civil, no constitueix una nova instància processal on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció.

Així mateix, la Sala també ha de posar de relleu que actualment, de conformitat amb el contingut de la regulació vigent dels incidents de nul·litat, es preveu la seva inadmissió a limine. Concretament, l'article 18 quater, en el seu apartat 3.- en fer referència a la "Nul·litat de les resolucions fermes", que resultaria d'aplicació al supòsit que ens ocupa, diu:

"3. El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents". (La negreta és afegida).

Segon.- Procedeix la inadmissió a limine del present incident de nul·litat per quant el mateix no té cap fonament. L'Aute impugnat no conté arguments il·lògics ni és incongruent. La representació processal de la societat A, SL pretèn forçar una inexistent vulneració de l'article 10 de la Constitució per part de l'Aute d'aquesta Sala, en base a la seva pròpia actuació o, més acuradament en aquest cas, a la seva pròpia inactivitat.

D'una banda, el promotor de l'incident obvia -o vol obviar- la seva obligació de pagament de la quantitat determinada judicialment, que ha de complir sense traslladar els seus eventuals problemes de finançament a l'executant.

I d'altra banda si com és el cas, pretén justificar un ajornament dels pagaments en una pretesa problemàtica i insostenible situació financera, només a ell li correspon la seva acreditació. En canvi, l'instant de l'incident de nul·litat interposat, mitjançant una esbiaixada i interessada lectura del contingut de l'Aute objecte de nul·litat, concretament del seu Fonament de Dret Quart, que diu "Valoració de la proporcionalitat que resulta fins i tot d'aplicació a les actuacions posteriors de la Saig mitjançant les quals, d'una banda, aixeca els embargaments travats en entitats de crèdit o dipòsit (folis 33 i 34) i, d'altra banda, reté (per Acord de data 1 d'octubre de 2018) el 42 % de l'import que un dels clients de la societat executada, B, SL, li havia d'abonar -i no el 25 % com afirma inexplicablement la part recurrent en el seu escrit de conclusions d'apel·lació-. Perquè el que es dedueix d'aquestes actuacions és que la Saig va adoptant les seves decisions en base al criteri de proporcionalitat previst a l'article 5 de la Llei de l'embargament. En efecte, en no constar en autes cap prova acreditativa de la pretesa situació econòmica de la societat A - que únicament a ella li corresponia aportar-, no considerant-se tampoc suficientment eficaços per liquidar el deute els pagaments proposats per la societat (pretenia pagar més de 52.000 EUR a raó de 1.000 EUR mensuals o a raó del 25 % d'una facturació pendent desconeguda, sense justificació), i no sent d'aplicació directa els articles 6 i 8 de la Llei d'embargament (que com ja vam posar de relleu en l'Aute abans referenciat i parcialment transcrit, són els que permeten la ponderació entre la satisfacció dels interessos dels creditors i el dret de la persona immersa en un procés d'execució), per quant la deutora és una societat, la Saig ha aplicat la ponderació que ha considerat raonable donada la situació. I la prova de què la mateixa ha estat correcta i ha pogut ser assumida per la societat deutora és que tot i haver-se li retingut, com hem dit abans, un 42 % de la quantitat percebuda per un creditor, i no un 25 % com ella pretenia, no li ha fet falta instar un procediment concursal." (la negreta és afegida); vol fer creure que la manca de pràctica de la prova pericial que ell va demanar, l'ha de beneficiar i que en haver-la denegat la Batlle d'instància, la Sala no podia considerar altrament sense vulnerar el seu dret fonamental a una resolució lògica, raonable i congruent.

Tercer.- Criteri que aquesta Sala no pot compartir. Perquè era la societat A, SL la que tenia la càrrega de la prova d'acreditar que la seva situació econòmica era la que afirmava "negativa, al punt del col·lapse, de fallida tècnica"-segons els termes per ella mateixa utilitzats-, en el sentit de què la mateixa havia de justificar les seves pretensions. Recordem que les seves pretensions consistien en què es permetés a la seva mandant pagar el deute (de ni més ni menys aproximadament 52.000 EUR per una afer laboral) a raó de 1.000 EUR mensuals o, subsidiàriament, que s'anul·lés l'esmentat pagament mensual i s'efectués una retenció del 25% de la facturació, quan la seva situació deixés de ser negativa (foli 4). Tant la Saig com la Batlle d'instància van considerar que aquesta proposta de pagament no era seriosa i, aplicant la proporcionalitat prevista a l'article 5 de la Llei de l'embargament -segons vam considerar i justificar en la part de l'Aute anteriorment parcialment transcrita-, la Saig li va denegar la seva petició i la Batlle va confirmar aquesta denegació.

Per acreditar aquest extrem en la instància, la representació processal de la societat A, SL va sol·licitar la pràctica d'una prova pericial consistent en "que un perit designat per aquesta Batllia, a la vista de la documentació obrant en autes i tota aquella que pugui precisar dictamini per una banda si les decisions d'embargament de la Saig de dates 4 i 10 de maig poden portar a la societat A, SL al col·lapse econòmic; i, per altra banda, si l'aixecament dels embargaments travats per la Saig i la proposta de 1.000 EUR mensuals que efectua A pel pagament del seu deute són viables i no posen en risc a l'empresa" (sic).

I malgrat amb aquesta prova la societat pretenia acreditar la seva situació econòmica, i tot i haver efectuat la pertinent PROTESTA contra la seva denegació a l'escrit de Conclusions de la instància, no va sol·licitar la seva pràctica en aquesta alçada, tal i com permet l'article 73 de la Llei Transitòria de procediments judicials.

Com sigui, doncs, que en autes no existeix cap prova sobre la situació econòmica de la societat A -ni aquesta pericial ni cap altra- que confirmi el que ella pretén, i que aquesta manca de prova només a ella li és imputable, ja que ni tan sols va intentar que la mateixa fos practicada en aquesta alçada, no pot pretendre beneficiar-se de la seva inactivitat probatòria en perjudici de l'executant, que és qui té reconegut judicialment el dret a cobrar, amb la correlativa obligació que aquest fet genera al promotor de l'incident.

Quart.- Els raonaments anteriors justifiquen la no admissió a tràmit de l'incident de nul·litat formulat, essent la resta de pretensions -sobre el pretès arxiu de les actuacions comunicat per la Saig i la imposició de les costes per l'Aute objecte de l'incident-, propis d'una revisió de la resolució que, donada la seva fermesa, resulta manifestament inapropiada en aquest moment processal.

Cinquè.- La desestimació de l'incident de nul·litat suposa la condemna de la societat A, SL a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident interposat per la representació processal de la societat A, SL contra l'Aute d'aquesta Sala de data 26 de febrer de 2021. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.