Incident de nul·litat 18 Quater

Aute

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000344/2021

ORIGEN: 0000344/2021 - 0

NIG: 5300542120170001969

AUTE 000054-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000344/2021

Nig : 5300542120170001969

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00054 A

AUTE 000054/2026

PARTS:

Agent incidental: X, SL

Representant: Sra. Eva

Advocada: Sra. Bàrbara

Defenent incidental: Sr. Ilidi

Representant: Sr. William

Advocat: Sr. Siegfried

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el present procediment, l'intermediari en una compravenda de totes les participacions d'una societat mercantil reclama una diferència de preu que no li ha estat abonada. La part venedora de la compravenda s'oposa al dit pagament perquè considera que tot el que ja li ha pagat és el correcte. La sentència d'instància estima la demanda i condemna al pagament de la suma reclamada més interessos legals i les costes.

Contra l'esmentada resolució formulava recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ilidi, en virtut dels arguments que exposava en el seu escrit de recurs, demanava la seva revocació i que s'imposessin a l'adversa les costes del procediment.

2.- Aquest Tribunal dictava resolució en data 09/12/2025 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Sr. Ilidi contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 17/08/2021, que revoquem i DESESTIMEM la demanda interposada per X,SL amb imposició de les costes causades en la instància.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs."

3.- El 13/01/2026 la part agent incidental formula incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta sentència.

Considera que s'ha produït una vulneració de l' article 10 de la Constitució andorrana, en les seves vessants del dret a la tutela judicial efectiva, del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, del dret a una resolució congruent i motivada amb el debat processal, del dret a una valoració raonada i no arbitrària de la prova, del dret a no patir indefensió material, del dret a la jurisdicció, del dret al procés degut i del dret a no patir indefensió material.

Per tant sol·licita que es declari nul.la la sentència de data 09/12/2025 i es retrotreguin les actuacions fins al moment en què la lesió del dret es va fer efectiva, és a dir, fins al moment en què es va dictar la sentència. Així aquesta Sala Civil podrà valorar de nou el conjunt de la prova practicada i el tenor literal del contracte d'Autes i dictar nova resolució de segona instància.

4.- En data 3/02/2026 la part defenent incidental ha contestat l'incident de nul·litat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de la Llei Transitòria de procediments judicials en la disposició final Cinquena del Codi de Procediment Civil, es preveu a l'article 18 quater

, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta incorre en vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la decisió sempre que qui hagi sol·licitat la nul·litat no ho hagi pogut denunciar anteriorment. Per tant, l'èxit o el refús del mateix -en aquest cas- exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l' article 10 apartat 1er CA , en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

Segon.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. I en el seu escrit denuncia una multivulneració de drets fonamentals immersos en l'Article 10 apartat primer i en el seu apartat segon (relatiu al dret de defensa), concretament, set violacions en una sola sentència.

Farem referència a diversos drets fonamentals analitzats pel TC essencials per la resolució d'aquest incident. Per l'Aute del Tribunal Constitucional de data 07/05/2018, dictat en la causa 2018-5-RE, que diu:

"3.3. Pel que fa a la possible lesió del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret a partir d'una suposada incongruència omissiva, per no haver tingut en compte, valorat o esmentat les al·legacions formulades, cal recordar que aquest Tribunal Constitucional va afirmar que "la congruència de les resolucions judicials forma part del dret a la jurisdicció en el sentit (....) que els jutges i tribunals han de donar resposta a les peticions o pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat que no és necessari donar resposta expressa i detallada a tots i cadascun dels arguments que han emprat. De fet, atès que el bé constitucional protegit pel dret a no sofrir incongruències omissives és el de garantir que els jutges i tribunals valorin les pretensions formulades i els motius en les quals aquestes es fonamenten i que les parts coneguin els motius de la seva decisió, es poden donar supòsits en què la resposta tàcita a determinades pretensions i al·legacions sigui constitucionalment legítima; això succeiria, per exemple, quan del conjunt dels raonaments continguts a la resolució judicial es pugui deduir raonablement que l'òrgan judicial ha valorat les pretensions i, a més, es dedueixin els motius en els quals es fonamenta la seva resposta tàcita" (fonament jurídic segon de la sentència del 12/10/2009, recaiguda en la causa 2009-9-RE)."

En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19-RE en sentència 16/10/2017 que:

".... 3.2. La

Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2

), és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.

Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (

article 10.1 de la CA

). Com vam dir en la sentència del 21/12/2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 07/10/2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."

Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats....."

Com recorda, entre molts d'altres, l'Aute del Tribunal Constitucional del 05/05/2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE:

"la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent".

Ha reiterat de manera constant el Tribunal Constitucional que no és ni una tercera instància ni un tribunal de Cassació (per totes, STC 2024-77 RE).

Pel que fa a la congruència exigible a les resolucions judicials, recordem que el Tribunal Constitucional (Causa 2022-48-RE) ha dit :

"El principi de congruència, íntimament relacionat amb el principi dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitgin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre iuxta allegata et probata, és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre a cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita.".

Ens trobem front a una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alterin de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, substraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts. L?òrgan judicial, per tant, no pot resoldre ni més ni menys qüestions jurídiques que aquelles que li han estat formulades o plantejades per les parts " (ATJSC de 28/12/1998, nº 999).

Tercer.- Entrant ja en les imputacions infractores, la part promotora incidental es queixa de que no haguem valorat.

Els arguments de la sentència d'instància per desvirtuar-los en revocar la sentència. Es evident que no cal fer una específica desvirtuació dels seus arguments, sinó que ja va implícita des del moment que hem interpretat el pacte "Tercer. Comissió" del contracte d'intermediació (foli 25) entre les parts que obra al foli 25 i que ens ha servit per arribar a la conclusió nuclear del litigi conforme com s'havia de calcular la comissió de corretatge, si sobre el cost global del negoci de la venda de la societat o sobre el "preu net" que percebria la venedora. Aquest era el nucli del litigi i hem explicat les raons per les quals ens inclinaven per la segona opció. I hem de posar de relleu que el document 1 aportat per la part agent (foli 151) consistent en una carta signada pel representant de la part compradora (el Sr. Dídac que ara el promotor incidental sembla reivindicar en favor del seu argument, de fet posa de relleu la bona feina feta pel Sr. Hervé (de X,SL) així com confirma que va fer les gestions davant les entitats bancàries a fi de que el comprador es subrogava en la posició del deutor (Sr. Ilidi, venedor), cosa que descarta que la seva intervenció fos insuficient per guanyar-se el dret a una comissió ni tampoc que aquesta fos excessiva quan afirma que "nous esperons pouvoir travailler avec vous prochainement ...".

També es queixa d'una manca de valoració del conjunt probatori perquè no es fa referència a la intervenció del Sr. Dídac (ja hem vist el contingut del document per ell signat), ni a l'escriptura pública de compravenda que no s'esmenta, així com tampoc a la testifical de la part defenent a càrrec del Sr. Bernard que havia estat denegada en la instància i que aquesta Sala va estimar que calia admetre la prova que finalment es va practicar i a la vista de la CRI, la part promotora va poder fer després les valoracions oportunes. Doncs bé, la testifical d'aquest senyor que va participar en la intermediació per la part de X,SL juntament amb el Sr. Hervé, coincideix precisament en que el preu net significa els diners que ingressaria efectivament la venedora "excloent tots els deutes que assumiria la part adquirent" (preguntes 6 i 7, folis 145-146 del rotlle). És a dir, la mateixa intenció que la Sala va interpretar dels termes del contracte d'intermediació. Per tant si podia haver una redacció poc afortunada a primera vista del contracte, els dubtes no podien ser en favor de la part venedora, perquè ja es reconeix en l'escrit incidental que va redactar el contracte aquesta part. En definitiva la Sala va estimar de la prova documental que ja era suficient per interpretar el Pacte Tercer del contracte d'intermediació que era l'objecte del litigi.

Per tant, la imputació de que no ha fet la Sala perquè "la seva decisió no és el resultat de la voluntat integral i contradictòria de la prova sinó d'una selecció de la mateixa orientada a justificar un resultat predeterminat" com llegim en l'escrit incidental, no és admissible.

Finalment, dins de la qualificació "d'irracional, il·lògica o absurda" de la valoració de la prova a càrrec d'aquest Tribunal, se'ns argumentar que no tenia necessitat d'aclarir el concepte de "preu net" perquè "en ser deutes socials el mer canvi de titularitat ja hauria incorporat l'assumpció directe del passiu". Doncs no devia ser la intenció dels contractants quan es van decidir aclarir-ho i, això va ser així, perquè no estaven regulant el passiu de la societat venedora, sinó que el que varen determinar era la base dels honoraris de la intermediació. Si van precisar el preu "net" és que hi havia un preu en brut (equivalent a la suma dels deutes bancaris liquidats i els diners lliurats a la venedora) que no havia de formar part de la base sobre la que calcular la comissió del 4,5%.

En conclusió, la sentència no va en contra de la literalitat del contracte sinó en la recerca de la voluntat dels contractants que es prioritària.

Quart.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l' article 10.1 i 10.2 (dret de defensa) de la Constitució per part de la sentència 185/2025 de 09/12/2025. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió de nul·litat de les actuacions.

La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arran del mateix a l'altra part.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala en 09/12/2025.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes dels opositors a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.

Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.