Prescripció de l'acció de responsabilitat civil (0152/08)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-152/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 8 de maig del 2007 la representació processal de la societat "Q.B. SA" va formular demanda contra el Sr. Castilla, contra la societat "C.M. SA" i contra la companyia "A.A. (P.)" en reclamació de la suma de 4.835,27 euros, import de la reparació dels danys que va patir el vehicle de la seva mandant com a conseqüència del sinistre del que entenia responsable a la defenent, més interessos i costes.

II.- La representació processal del Sr. Castilla, de "C.M. SA" i de "A.A. (P.)" va contestar la demanda en data 22 de maig del 2007, al·legant la prescripció de l'acció i, respecte del fons, negant la responsabilitat de la seva mandant en el sinistre d'autes.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil de data 29 d'abril del 2008 va desestimar la demanda per raó de prescripció, fent imposició de les costes de la instància a la part actora.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Q.B. SA" i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant l'excepció de prescripció formulada per l'adversa i estimant íntegrament la demanda presentada per la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 20 de febrer del 2004 va tenir lloc un sinistre en el què es van veure implicats el vehicle marca Peugeot, model Boxer, matrícula andorrana XXXX, conduït pel Sr. Manzano i propietat de la societat "Q.B. SA", i el turisme marca Nissan, model M90-150, matrícula andorrana XXXX, conduït pel Sr. Castilla, propietat de la societat "C.M. SA" i assegurat per "A.A. (P.)". S'ha provat igualment que el dia 14 d'abril del 2005 la societat "Q.B. SA" va formular querella per la presumpta comissió d'un delicte menor de danys per imprudència contra el Sr. Castilla, contra la companyia "A.A. (P.)", com a responsable civil subsidiària en tant que entitat asseguradora del vehicle, i, subsidiàriament, contra la societat "C.M. SA" en tant que propietària del vehicle, i l'Aute de l'Hble. Batlle instructor de 19 d'octubre del 2005 va constatar l'extinció per prescripció de la responsabilitat penal del Sr. Laya i va arxivar les Diligències Prèvies incoades, sense perjudici de les accions que es poguessin instar per la via civil, Aute que va ser confirmat pel del M.I. Tribunal de Corts amb data 24 de febrer del 2006. Havent-se formulat incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta resolució, aquest va ser desestimat per Aute de data 9 de novembre del 2006 i havent interposat recurs d'empara en data 14 de desembre del mateix any davant del Tribunal Constitucional, aquest no fou admès a tràmit.

En aquestes circumstàncies la part recurrent considera que no és procedent l'estimació de l'excepció de prescripció de l'acció que acorda la Sentència recorreguda, ja que el termini d'un any ha de començar a comptar, segons el seu parer, a partir de la resolució de l'incident de nul·litat d'actuacions, és a dir el dia 24 de novembre del 2006.

II.- Aquesta Sala s'ha pronunciat reiteradament en el sentit que l'acció per tal de reclamar la responsabilitat civil derivada del delicte prescriu en el termini de trenta anys a partir de la notificació a l'interessat de la resolució que posi fi al procediment penal, en els supòsits en què aquesta sigui condemnatòria i el perjudicat s'hagi reservat l'acció civil o s'hagi apreciat l'exempció de responsabilitat criminal de la persona que hagués comès la infracció penal. No obstant, quan la resolució penal sigui absolutòria, o de sobreseïment, sols es podrà exigir aquesta responsabilitat davant de la jurisdicció civil en el termini d'un any a partir del moment de la notificació de la Sentència absolutòria a l'interessat (SSTSJ de 29 d'abril del 1999, 22 de gener del 2004, 18 de desembre del 2006 i 27 de setembre del 2007), perquè la responsabilitat no deriva en aquest cas d'un delicte.

En el cas present, l'Aute de la Batllia de 19 d'octubre del 2005 va arxivar les Diligències Prèvies que s'havien incoat com a conseqüència de la querella formulada pel Sr. Araujo al constatar que, d'acord amb la nova tipificació dels fets que van donar lloc a la dita querella, hauria en tot cas prescrit l'acció penal derivada de la contravenció de danys per imprudència en la què hagués pogut incórrer el Sr. Castilla, Aute que va ser confirmat pel del M.I. Tribunal de Corts amb data 24 de febrer del 2006. Per aquesta raó, cal entendre que la resolució penal no va examinar si els fets que van donar lloc a la querella eren o no constitutius de l'esmentada contravenció i, per tant, no es pot considerar que aquesta fos condemnatòria i, en conseqüència, la responsabilitat civil en la què hagués pogut incórrer el demandat no derivaria de la comissió d'un delicte, l'existència del qual mai es va constatar, i, per tant, l'acció civil va prescriure en el termini d'un any a partir de la fermesa de la resolució que posava fi al procediment penal.

En aquestes circumstàncies, cal entendre que quan el dia 3 d'abril del 2007 va presentar la demanda de citació a judici que dóna origen al present procediment havia transcorregut més d'un any des de la data de notificació de l'Aute del M.I. Tribunal de Corts de 24 de febrer del 2006, que confirmava el dictat per la Batllia.

III.- Al·lega la part recurrent que la prescripció és una institució que no es fonamenta en criteris d'estricta justícia, sinó en la necessitat de seguretat jurídica davant l'evidència d'abandó o de deixadesa en l'exercici del propi dret i que, per tant, la seva aplicació ha de ser cautelosa i restrictiva, argument que aquesta Sala comparteix absolutament. Per aquesta raó, tot i que entén la part recurrent que, havent actuat els seus mandants amb evident diligència en la defensa dels seus interessos, i tenint en compte que en data 9 de novembre del 2006 aquests van interposar un recurs de nul·litat d'actuacions que fou desestimat per Aute de data 9 de novembre del 2006, és a partir d'aquesta data que cal computar el termini de prescripció i, per tant, que procedeix desestimar l'excepció de prescripció formulada per l'adversa i entrar a conèixer el fons del litigi, aquesta Sala no pot compartir aquests arguments.

Com posa de relleu la Sentència que es recorre, l'apartat quart de l'article divuit bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, disposa que la sol·licitud de nul·litat d'actuacions no suspèn l'execució de la resolució a la qual s'imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el Jutge o Tribunal que conegui l'incident, en cas que, de no fer-ho, es pugui causar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que l'ha promogut. En el cas present no consta que el Tribunal que va conèixer l'incident ordenés la suspensió de l'execució de l'Aute impugnat i, per tant, s'ha de considerar com a dies a quo aquell en què es va notificar la resolució ferma en virtut de la qual s'arxivaven les actuacions i, per aquesta raó, l'acció civil havia prescrit quan es va presentar la demanda de citació a judici que dóna origen al present procediment.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat mercantil "Q.B. SA" contra la Sentència dictada en data 29 d'abril del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.