Recurs d'apel·lació contra aute resolent incident de recusació. No concurrència de les causes de recusació previstes a l'Art. 73 LQJ

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000111/2024 ORIGEN: 6000034/2024 - 0

NIG: 5300542120240000194

PARTS:

Apel·lant: Sr. Alvarado

Advocat: Sr. Alvarado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Anna Estragués Armengol

Sra. Elsa Puig Muñoz

OBJECTE: Recurs d'apel·lació contra aute resolent incident de recusació. No concurrència de les causes de recusació previstes a l'Art. 73 LQJ.

AUTE 000092/2024

Andorra la Vella, a 17 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Alvarado va interposar demanda en data 26 de gener de 2024 contra la Batlle Hble. Sra. Porras i contra els Magistrats Il·lustres Srs. Tamarit, Gaya i Toll, en exercici de l'acció de responsabilitat prevista a l'article 76 de la Llei qualificada de la Justícia.

2.- Mitjançant providència del mateix 26 de gener de 2024, la Presidència de la Batllia va designar la Batlle Hble. Sra. Carretero per a conèixer de la referida demanda.

3.- Per mitjà d'aute de 20 de febrer de 2024 dictat per la referida Batlle, es va acordar la inadmissió de la demanda referida en l'apartat 1r., atès que no concorria el requisit relatiu a la concurrència de dol en l'actuació dels demandats.

Aquest aute ha estat posteriorment confirmat per l'aute de la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia de 9 de maig de 2024.

4.- El Sr. Alvarado va promoure el 29 de febrer de 2024 la recusació de la Batlle Sra. Carretero, en considerar que concorrien els supòsits previstos als apartats e), f), g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

Després de l'informe de la Batlle concernida, l'Hble. President de la Batllia va desestimar l'incident de recusació, per mitjà d'aute de 12 de març de 2024.

5.- El Sr. Alvarado ha interposat recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en el qual, en síntesi, insisteix en el fet que un client del seu despatx professional va interposar una demanda contra la Batlle Sra. Carretero, i que això determina la concurrència dels motius de recusació abans esmentats.

6.- Es va admetre el recurs d'apel·lació en un sol efecte i es va requerir el Tribunal a quo per tal que trametés a la Sala les actuacions seguides a la instància i, un cop verificat, han quedat les actuacions vistes per a la decisió corresponent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com resulta dels antecedents, és objecte d'aquest incident la recusació de la Batlle Hble. Sra. Carretero, fonamentada en el fet que un dels clients de l'advocat que ha interposat la demanda de la qual coneix la referida Batlle va interposar una demanda civil en reclamació de quantitat contra la mateixa i que, per aquesta causa, concorren els motius previstos als apartats e), f), g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

Aquestes causes de recusació es refereixen a les circumstàncies següents:

"e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors.

Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre procés semblant.

Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors".

Segon.- En primer lloc, s'ha de considerar que, en realitat, aquest incident ha perdut el seu objecte.

En efecte, com ja ha declarat anteriorment aquest Tribunal, l'incident de recusació té per objecte determinar si un batlle o magistrat s'ha d'apartar del coneixement d'un determinat procés, pel fet de concórrer alguna de les causes previstes en la llei, que resulti indicativa de la possible manca d'imparcialitat de l'afectat.

En conseqüència, aquest incident només té sentit abans de que s'hagi dictat la resolució corresponent, ja que la seva finalitat i els seus efectes es projecten en la determinació del tribunal que ha de resoldre el litigi, i aquesta finalitat ja no es pot aconseguir un cop s'ha adoptat la resolució que procedeixi.

En aquest sentit, resulta ben expressiu l'article 74.7 de la Llei qualificada de la Justícia, quan disposa que, durant la tramitació del procediment de recusació, el batlle o el magistrat recusat no han de conèixer ni resoldre sobre el procés, sense perjudici que puguin ser substituïts d'acord amb el que estableixen les lleis aplicables. Això suposa que la resolució del litigi queda pendent del resultat de la recusació, el que evidencia que aquesta és sempre prèvia a la decisió del procés.

Un cop s'ha dictat la resolució que correspongui, com succeeix en aquest cas, en què la recusació es planteja quan ja s'ha pronunciat un aute rebutjant l'admissió de la demanda, el tràmit procedent és la interposició del recurs que procedeixi, en aquest supòsit d'apel·lació, en el marc del qual es poden fer totes les al·legacions que la part consideri necessàries sobre la forma en què s'ha constituït el tribunal que ha dictat la resolució impugnada.

En conseqüència, manca d'objecte l'incident de recusació plantejat, com en aquest cas, quan la Batlle concernida ja ha adoptat la seva decisió sobre la inadmissió de la demanda de l'agent i, d'aquesta manera, ja no ha d'adoptar cap més decisió sobre el particular, sinó que la qüestió debatuda ha de ser examinada a continuació per la Sala Civil d'aquest Tribunal, en grau d'apel·lació. A més, s'afegeix el fet que aquesta Sala ja ha confirmat la inadmissió de la demanda, mitjançant aute de 9 de maig de 2024.

Tercer.- Tanmateix, per a una major en justícia del recurrent, s'ha de tenir en compte que tampoc concorren en aquest cas les causes de recusació que invoca la part promotora de l'incident.

Els apartats e) i f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia es refereixen, com abans s'ha exposat, als supòsits en que el batlle o magistrat té processos pendents amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, o bé amb els seus advocats o procuradors, o bé ha estat denunciat, acusat o demandat pels mateixos, llevat que l'acusació o denúncia no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

Com resulta del tenor literal d'aquests preceptes, no queden inclosos els supòsits en què existeix un plet pendent amb un dels clients de l'advocat que té la condició de demandant en el procés, si aquell no té la condició de part en el litigi de què es tracta.

Així ho ha declarat el Tribunal Constitucional en l'aute de 15 d'abril de 2024 (causa 2024-13-RE), on afirma que:

"... i no hi ha tampoc cap constància probatòria de l'existència d'una o de vàries causes que enfrontin a la magistrada expressada amb l'advocat de la part recurrent, remarcant que no constitueix motiu d'abstenció o de recusació els eventuals litigis, amb el titular de l'òrgan judicial, dels clients de l'advocat defensor llevat d'aquell que ostenti la condició de part en els procediments de què es tracti".

Per si no fos prou, es constata també que la demanda formulada pel client de l'advocat recurrent no ha estat admesa a tràmit i, encara que la decisió està pendent d'un recurs d'apel·lació, aquest ha estat admès en un sol efecte, de manera que la decisió inicial és plenament executiva.

Quart.- Sobre la causa de l'article 73.g) de la Llei qualificada de la Justícia, relativa a tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre similar, no s'acredita cap interès personal de la Batlle concernida, i el fet que es tracti d'un procés en què es reclama la responsabilitat civil de determinats batlles i magistrats no li atribueix aquest interès, que, en els termes que el planteja el recurrent, seria predicable de tota la judicatura i, en conseqüència, faria impossible la resolució del procés.

Cinquè.- Pel que fa al motiu que enuncia l'article 73.h) de la mateixa Llei, relatiu a "tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors", aquest Tribunal ha declarat en reiterades ocasions que l'apreciació d'aquesta causa exigeix la concurrència dels següents requisits:

En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva.

En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats.

En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

Com és obvi, no s'acredita en aquest supòsit la concurrència de cap enemistat manifesta, ni dels requisits que la caracteritzen, de manera que es tracta d'una al·legació genèrica de la part, que ha de ser desestimada.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament l'aute impugnat.

Sisè.- Les costes processals han de ser imposades a la part recurrent, d'acord amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Alvarado contra l'aute de la Presidència de la Batllia de 12 de març de 2024, el qual es confirma en els seus propis termes.

SEGON.- Imposar al recurrent les costes causades en aquesta instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.