Mesura cautelar- vincle orgànic necessari amb la jurisdicció del fons de la demanda (6000052/2020)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000140/2020 ORIGEN: 6000052/2020 - 00

NIG: 5300542120200000667

PARTS:

Apel·lant : Aguilar

AG Procurador : Sra. Gomila

Advocat : Sra. Galan

Apel·lat : Pino , SL

Procurador : Sra. Herrera

Advocat : Sra. Morales

AUTE 106-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En els Autes seguits sota el número de rotlle 6000052/2020 segons el procediment ordinari, i instats per la representació processal de la societat suïssa Aguilar, AG, en contra de la societat andorrana Pino, SL, el Tribunal de Batlles, in limine i inaudita altera parte, va dictar Aute de data 02-03-2020 decidint :

"Primer.- No admetre a tràmit la demanda d'embargament preventiu formulada per la representació processal de la societat Aguilar, AG mitjançant escrit de data 21 de febrer del 2020 tot i acordant l'arxiu del present procediment sense cap altre tràmit.

Segon - Arxivar el present procediment sense cap altre tràmit

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

Segon.- En contra d'aquest Aute ha formulat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Aguilar, AG, demanant la seva revocació, que es deixi sense efecte l'arxiu i es decreti la continuació del procediment, el tot amb imposició de les costes a l'adversa.

La representació de la societat Pino demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute, amb expressa imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Tercer.- Per Aute de data 29-03-2021 es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la societat Pino, SL.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present cas, la societat suïssa Aguilar, AG, sense presentar cap demanda al fons, ni sense tampoc consignar ni oferir cap caució, presenta el dia 21-02-2020 una petició d'embargament preventiu sobre el bens i drets de la societat andorrana Pino, SL, per tal de garantir el cobrament de l'import de 1.046.296.-euros que correspon a l'import que reclama en contra d'aquesta societat en el marc d'una demanda que ha presentat el 31-10-2019 a Suïssa, per davant del Tribunal Comercial Superior del C invocant l'incompliment d'un préstec amb participació en beneficis del 2015.

El Tribunal, després de recordar els pressupòsits per pronunciar una mesura, ha considerat que, donat que la petició de la mesura cautelar sol·licitada no està vinculada a un procediment o pròxim a ser instat prop dels tribunals andorrans, era procedent no admetre a tràmit la demanda d'embargament.

Segon.- La part agent s'alça en contra d'aquesta conclusió argüint que contràriament al que diu el Tribunal, no és cert que un dels requisits per l'adopció d'una mesura cautelar d'embargament sigui que el procediment principal de reclamació que es vol garantir amb l'embargament es tramiti o s'hagi de tramitar en un tribunal andorrà ; que no hi ha cap previsió legal ni tampoc cap interpretació jurisprudencial que ho exigeixi, i que ni el vigent Decret del 1922 ni el Codi de procediment civil que l'ha de substituir exigeixen aquest requisit.

Tercer.- Abans de contestar als arguments de la part apel·lant hem de ressaltar que l'Aute recorregut ha ressaltat també que cap caució s'havia donat com ho exigeix el Decret del 1922 quan el sol·licitant de la mesura d'embargament preventiu no pot justificar d'un títol ja executiu.

Només podem constatar que cap caució s'ha consignat ni ofert per part de la societat Aguilar, AG.

Al respecte, l'agent no apareix haver considerat la possibilitat de sol·licitar la mesura d'embargament a la jurisdicció suïssa a la qual ha sotmès el fons del litigi, i sol·licitar després el seu reconeixement a Andorra mitjançant el corresponent procediment d'exequàtur com ho preveu l'article 50 LTPJ

(Les resolucions que ordenen una mesura cautelar o trava que afecti a persones, béns i drets situats a Andorra podran ésser ateses si es compleixen els requisits previstos en l'apartat 2 de l'article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i si aquell en benefici de qui han estat dictades presta caució suficient en la quantia fixada pel costum per reparar els danys i perjudicis que eventualment es puguin derivar de la mesura cautelar o de la trava.

La mesura cautelar o la trava queda sense efecte si en el termini d'un mes, dia per dia, a comptar del dia en què sigui atesa a Andorra, la part en benefici de qui s'hagi dictat no compareix davant la jurisdicció civil andorrana als efectes d'iniciar el judici al fons, o provi que aquest ha estat iniciat en el país d'on prové la resolució de mesures cautelars a exercitar a Andorra.".)

Quart.- Quant al cor del recurs, cal recordar en relació a la naturalesa de les mesures cautelars, que en l'Aute de 16-1-2020 (TSJC-25/2019) indicàvem que: "(···) tendeixen a garantir la viabilitat dels efectes de la resolució judicial que es pronunciï definitivament sobre l'objecte d'un procés determinat, i sorgeixen en els ordenaments processals com a mecanisme pal·liatiu a la durada excessiva dels processos amb vocació a fer front al risc de que durant el lapse de temps que transcorre entre l'inici d'un procés i la resolució que li posa fi es produeixin circumstàncies que puguin impedir la seva execució efectiva. En definitiva, a través del recurs a les mateixes es pretén assegurar que el conflicte que han de resoldre els òrgans jurisdiccionals pugui ser examinat amb normalitat, assegurant provisionalment alguns dels efectes característics de la resolució definitiva, possibilitant que la mateixa en el futur es compleixi íntegrament.

El fonament de les mesures cautelars rau en la tutela judicial efectiva de l'art. 10 de la Constitució, que imposa a l'Estat l'obligació d'assegurar una solució efectiva als conflictes entaulats en el si de la societat, obligació que en darrer terme sols podrà assolir-se mitjançant l'execució efectiva de les Sentències dictades pels òrgans jurisdiccionals, i en determinats supòsits al recurs a les mesures cautelars enteses com a una tutela anticipada i asseguradora esdevé imprescindible per assolir aquest deure fonamental".

També la Sala ha pogut precisar que per tal d'assegurar el dret a l'efectivitat de les resolucions judicials, les mesures cautelars "es caracteritzen per la seva instrumentalitat amb el procés principal, de forma que les mateixes s'adopten per a garantir el resultat del mateix, de forma que pel cas de no fer-ho esdevindria il·lusòria la possibilitat d'obtenir l'execució de la resolució judicial que es dicti en el fons en relació al procés principal(···)".

És a dir que ha d'existir una relació directa entre l'objecte de les mesures i l'objecte del procés del qual han de garantir el resultat un cop arribada la fase d'execució .

Per tant, la mesura cautelar només es concep en funció d?un judici pendent, al qual es subordina instrumentalment i la pendència simultània o posterior del qual és imprescindible.

Pel que fa a la qüestió específica del present cas de dir si el procediment de fons del qual es vol assegurar el resultat s'ha de tramitar a Andorra, i contràriament a la afirmació del recurrent, sí que aquesta Sala ja es va pronunciar al respecte, en un cas on una societat francesa havia pretès obtenir l'embargament en base a un procediment iniciat a França, i en l'espera de que recaigui sentència ferma a França i s'obtingui l'exequàtur a Andorra. La decisió de primera instància fou en primer temps de desestimar dita petició pel motiu que l'embargament sol·licitat no era lligat amb cap procediment tramitat al Principat, i és només després de que la societat francesa hagi iniciat un plet a Andorra que aquesta Sala va validar l'embargament.

El recurrent invoca a títol comparatiu la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil que encara no ha entrat en vigor i el seu article 83 relatiu als pressupòsits de les mesures cautelars (mora processal, aparença de bon dret i caució) traient argument del mateix que, a l'igual del vigent Decret del 1922, no diu res sobre el fet que el procediment de fons s'ha de tramitar al Principat.

Ara bé, la comparació ha de ser complerta, i justament, l'article 85 de la referida Llei disposa en el seu punt 1 que la competència per conèixer i resoldre les sol·licituds de mesures cautelars correspon al tribunal que conegui el procés en el moment en què es formulin o, en cas que el procés no s'hagi iniciat, al tribunal que l'hagi de conèixer i resoldre.

Afegeix en el punt 4 que, en principi, la sol·licitud de mesures cautelars s'ha de formular juntament amb la demanda però que de forma excepcional, també es pot sol·licitar l'adopció de mesures cautelars abans de la interposició de la demanda, si concorren motius d'urgència i de necessitat que ho justifiquin.

A això podem afegir que la disposició transitòria segona de la referida Llei i relativa a les mesures cautelars disposa que :

"Les mesures cautelars que se sol·licitin a partir de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei en el marc d'un procés judicial que es tramiti d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat a aquesta data se substanciaran, sempre que sigui possible, d'acord amb les normes d'aquesta Llei.".

Val a dir que aquesta Llei del CPC (que també preveu en el seu article 421 el reconeixement de les mesures cautelars dictades pels tribunals estrangers) reconeix clarament el vincle orgànic necessari entre la jurisdicció que ha de conèixer del fons de la demanda i la jurisdicció que pot acordar la mesura cautelar.

Cinquè.- Així les coses, i no podent de cap manera prosperar la petició d'embargament sol·licitada, és amb bon criteri que el tribunal ha decidit no admetre-la a tràmit.

Per consegüent, l'Aute s'ha de confirmar.

Sisè.- La desestimació íntegra del recurs porta a imposar a la part apel·lant vençuda les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal de la societat Aguilar, AG, en contra de l'Aute del Tribunal de Batlles del 16-08-2018 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la societat Aguilar, AG, les costes judicials de segona instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-