Incident d'execució prejudicialitat penal (TSJA-IE-02/12)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: E11-14052 Núm. De Rotlle: TSJA-IE-02/12

A U T E NÚM. 04-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Manso

Representant: ídem

Advocat: Manzanares

Apel·lada: MI. MI. Govern d'Andorra

Representant: Gutierrez

Advocat: Herrera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La Sra. Manso ha interposat un incident d'execució contra la Providència d'execució d'acte administratiu, dictada per la Batllia en data 4 d'abril de 2012. Aquesta Providència es refereix al cobrament de la sanció de 15.000 euros de multa que va ser imposada a l'agent pel Ministeri de Salut i Benestar, com a conseqüència d'una infracció greu de la Llei general de sanitat.

L'agent considera que s'ha de deixar sense efecte la Providència d'execució, atès que el deute a què correspon està impugnat en el procés administratiu núm. AD-0097-2/2011, i que existeix una prejudicialitat penal, ja que se segueixen unes actuacions d'aquest caràcter per un presumpte delicte major de tràfic de substàncies nocives.

2n.- La representació del M.I. MI. Govern d'Andorra s'ha oposat a les pretensions de la part promotora de l'incident, en considerar que la sanció és executiva i que la iniciació d'un procediment penal és independent de l'expedient sancionador que va seguir l'Administració. En conseqüència, considera que no hi ha motius que s'oposin a l'execució de la multa.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'article 9 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que la interposició de qualsevol demanda davant de la mateixa no implica la suspensió de l'acte impugnat, però l'òrgan jurisdiccional podrà acordar-la d'ofici o a instància de part, sempre que l'execució de l'acte recorregut pogués causar perjudicis d'impossible o difícil reparació, o en cas que l'acte s'impugni per les causes de nul·litat de ple dret.

En el supòsit que ara s'examina, no consta que la promotora d'aquest incident, que ha interposat demanda contra la sanció administrativa que li va imposar el Ministeri de Salut i Benestar, hagués sol·licitat -ni menys obtingut- la suspensió per part del Tribunal de Batlles de l'efectivitat de la multa de referència.

En conseqüència, resulta obvi que no existeix cap obstacle legal per procedir a l' execució forçosa de la multa, a manca de compliment voluntari per part de la seva destinatària. Com abans s'ha dit, la mera interposició d'una demanda davant de la Jurisdicció administrativa no paralitza l'efectivitat de l'acte administratiu impugnat.

Les consideracions precedents no exclouen, com també és ben evident, que aquesta execució quedi subjecta al resultat del procés en què s'impugna la legalitat de la multa.

Segon.- Pel que fa a la prejudicialitat penal, resulten plenament aplicables les consideracions que es contenen en l'Aute núm. 13-2001, dictat per aquesta Sala el 29 de maig de 2001. Segons es va dir llavors:

"Com es desprèn de l'article 8 de la Llei qualificada de la Justícia, la prejudicialitat que invoca el recurrent és la situació que es produeix en un procés quan, per tal de decidir sobre el seu objecte concret, és necessari resoldre prèviament una qüestió atribuïda en principi a un altre ordre jurisdiccional.

Tanmateix, en el cas que ara s'examina, l'existència d'una qüestió prejudicial no es planteja en un procés declaratiu, sinó en un procediment d'execució en el qual la Batllia no ha de resoldre cap qüestió litigiosa, sinó dur a terme les actuacions executives necessàries per tal de fer efectiva la sanció administrativa que va ser imposada al recurrent. (...)

En conseqüència, no es dóna en aquest supòsit una qüestió prejudicial pròpiament dita, ja que el resultat del procés penal que invoca el recurrent no incideix de cap manera en la resolució d'un judici, com exigeix l'article 8 de la Llei qualificada de la Justícia, ja que no entren dins d'aquest concepte les actuacions que ha de dur a terme la Batllia per tal d'executar una sanció administrativa ferma".

Encara que, en aquest cas, la sanció no sigui ferma, ja que ha estat impugnada en via jurisdiccional, les actuacions executives que duu a terme la Batllia no depenen en sí mateixes del resultat del procés penal, ja que el seu objecte es limita a donar compliment a una resolució administrativa que no ha estat suspesa i, en conseqüència, és plenament executòria, sens perjudici del resultat final del procés iniciat contra ella.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament aquest incident d'execució, sense que s'apreciï una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

-Desestimar l'incident d'execució que promou la Sra. Manso contra la Providència de la Batllia de 4 d'abril de 2012, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

El Tribunal, La Secretària Judicial,