MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

COSTES PROCESSALS.AD-131-2/97.

Resolució
Aute · 19/04/2001
ROJ
ATSJAD 11/2001
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2001:11A
Recurs
AD-131-2/97
Descriptors
GOVERN FUNCIONARI BATLLES DECISIÓ COSTES PROCESSALS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA)
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha dictaminat que el Govern té dret a reclamar les costes processals derivades de la intervenció dels seus advocats i procuradors en un procés administratiu, independentment de la naturalesa contractual o funcionarial de la relació entre aquests professionals i l'Administració. Això és degut al fet que el cost de la defensa en judici és real i efectiu, i el dret a demanar l'abonament d'aquesta despesa no pot ser exclòs per la diferent naturalesa de la relació entre la part i el seu advocat. Per tant, el Tribunal ha estimat l'incident d'execució formulat pel Govern i ha anul·lat la decisió anterior del Tribunal de Batlles que negava aquest dret.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

AUTE 2001-11 DE 19 D'ABRIL DE 2001

COSTES PROCESSALS. La condemna en costes inclou les que deriven de la intervenció de l'advocat i el procurador del Govern.

Igualtat de tractament entre les parts, malgrat la diferent relació jurídica entre la part i el seu advocat.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 12 d'octubre de 1998 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va posar terme al procés iniciat a instància de la Sra. Ricart contra el M.I. Govern, desestimant en tots els seus termes la demanda formulada per aquella i condemnant-la al pagament de les costes processals.

2n.- El 25 de juliol de 2000 la representació del Govern va formular demanda d'execució de la sentència abans esmentada, en que sol·licitava que es requerís l'agent al pagament de les costes processals, per un import total de 274.000 pessetes. Aquesta petició va ser acceptada per mitjà de providència de la Batllia d'11 d'octubre de 2000.

3r.- El 12 de desembre següent, la representació de Sra. Ricart es va oposar a la demanda d'execució instada pel Govern. A la vista d'aquesta oposició, el Tribunal de Batlles, per aute del dia 13 de desembre de 2000, va desestimar l'esmentada demanda d'execució, en base al fet que la lletrada i la procuradora del Govern mantenen amb aquest una relació de naturalesa contractual o funcionarial, la qual cosa exclou que puguin meritar honoraris com els professionals liberals.

4t.- Disconforme amb aquesta resolució, el Govern va interposar el 20 de desembre de 2000 un incident d'execució a l'empara de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Un cop admès a tràmit, se'n va donar trasllat a la representació de la Sra. Ricart per tal que pogués impugnar-lo, cosa que va fer mitjançant escrit presentat el 12 de gener de 2001.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Únic.- La qüestió fonamental que és objecte de debat en el marc del present incident es redueix a determinar si la part que ha estat condemnada a satisfer les costes d'un determinat procés ha de fer efectives les que deriven de la intervenció de l'advocat i el procurador del M.I. Govern, cosa que la resolució impugnada del Tribunal de Batlles nega, en base a la naturalesa contractual o funcionarial de la relació que mantenen aquests professionals amb l'Administració.

Com a punt de partida, convé recordar que l'article 101 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que la defensa en judici, davant qualsevulla jurisdicció, dels interessos de l'Estat correspon als advocats adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, llevat que en casos determinats s'atribueixi a un altre advocat. La intervenció en judici dels advocats del Gabinet Jurídic no requereix la seva incorporació al Col·legi d'Advocats d'Andorra, com preveu l'article 100 de la mateixa Llei qualificada.

Com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, en el procés administratiu regeix en matèria de costes el criteri de la temeritat o mala fe, que fa suportar les despeses del procés a la part que ha actuat de forma imprudent o maliciosa, i ha provocat així a l'oponent uns costos que no hauria d'haver patit en el cas de que s'hagués dut a terme un exercici acurat dels propis drets.

Des d'aquesta perspectiva, les parts han de rebre un tractament equivalent, amb independència de si es tracta de particulars que han estat assistits per un professional lliure o d'entitats públiques o privades que actuen en judici defensades per lletrats dels propis serveis jurídics, ja es trobin vinculats amb l'entitat per mitjà d'una relació contractual o estatutària.

És cert que les despeses originades a cadascuna de les parts en un o altre supòsit poden no ser idèntiques, però l'essencial és que el cost que suposa la defensa en judici és real i efectiu en tots els casos, de manera que el dret a demanar l'abonament d'aquesta despesa a càrrec del condemnat en costes no pot ser exclòs per causa de la diferent naturalesa de la relació existent entre la part i el seu advocat. En el cas de la minuta dels lletrats del Gabinet Jurídic, no ens trobem en definitiva davant d'una retribució del funcionari, sinó d'un ingrés específic del Tresor Públic.

En conseqüència, procedeix estimar en els seus propis termes l'incident promogut pel M.I. Govern.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Estimar l'incident d'execució formulat pel M.I. Govern i, en conseqüència, anul·lar i deixar sense efecte l'aute de 13 de desembre de 2000 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Proposeu una millora