INCIDENT DE NUL·LITAT No es tracta d'una tercera instància. Es reprodueixen les mateixes qüestions ja examinades. (1000076/2016)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000076/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000066/2017

AUTE 19-2018

PARTS:

Demandant incidental: ORG_0

(E)

Representant: Sra. Salas

Advocada: Sra. Soriano

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Sainz

Advocada: Sra. Suárez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000076/2016 (TSJA-0000066/2017), havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la societat ORG_0 (E) ha presentat un incident de nul·litat per escrit de data 9 de març de 2018. La societat estima que el Tribunal no especifica en cap moment el motiu pel qual seria d'aplicació l'article 93.6 del Reglament d'Aplicació dels Tributs (RAT), relatiu a la continuació d'un procediment d'inspecció a un procediment de comprovació de gestió.

2.- El Govern ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 23 de març de 2018, manifestant que:

la societat no presenta cap argument que justifiqui una lesió d'un dret fonamental constitucional;

el RAT preveu en el seu article 93.6, la possibilitat d'obrir un nou procediment d'inspecció, i aquest és igualment d'aplicació als procediments de comprovació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir, un Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, la societat E es limita a reiterar els arguments presentats en primera i segona instància. Aquests arguments han estat discutits pels tribunals i el procediment no presenta cap vulneració d'un dret fonamental, constitucional.

Sobre el fons, la societat estima que la llei distingeix els procediments de comprovació de gestió i d'inspecció i conclou que l'article 93.6 del RAT permet la continuació del procediment d'inspecció però no del procediment de comprovació de gestió.

Aquesta interpretació desconeix la lògica de l'aplicació dels tributs: La Llei confereix a l'Administració la competència per comprovar l'aplicació de la llei tributària: "1. Mitjançant el procediment de comprovació de gestió, l'Administració tributària pot revisar els fets, els actes, els elements, les activitats, les explotacions i les altres circumstàncies determinants de l'obligació tributària, i també pot comprovar la veracitat de les dades consignades a les declaracions i les autoliquidacions" (article 87 de la Llei 21/2014 del 16 d'octubre).

Aquest dret de l'Administració està limitat per la prescripció. Però, un dels mètodes tècnics per realitzar la comprovació és la inspecció:

"Article 88 de la Llei: "Funcions de la inspecció". Les funcions de la inspecció són les següents:

Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir aquells fets amb transcendència tributària que l'Administració desconeix.

Comprovar el contingut de les declaracions i de les autoliquidacions tributàries (...)"

En conseqüència, l'article 93.6 del reglament disposa que "L'Administració tributària pot iniciar un nou procediment d'inspecció dins el període que resti de prescripció (...)".

El sentit del text és el següent: l'Administració podrà fer una inspecció i tenir compte de les investigacions per realitzar la comprovació. El que la limita, com diu el Reglament, és la prescripció.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquest incident.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que promou la societat ORG_0 (E) contra la sentència núm. 19-2018, dictada el 19 de febrer de 2018, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.