Recurs contra l'embargament de la nòmina que rep al centre penitenciari. TSJP-35/13

Aute

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: TC-055-4/11 Núm. de Rotlle: TSJP-35/13

AUTE 56-2013

PARTS:

Recorrent: Sr. Olmo (PRES)

Ad. Sra. Alvarado

Recorregut: MGFC. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sra. Bueno

Sra. Vall

Ad. Sr. Calatayud

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: M. I. Sra. Marie Conte

Magistrats: M. I. Sr. Yves Picod

M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, 18 de novembre de l'any dos mil tretze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat pel M.I. Tribunal de Corts en data 27 de juny del 2013 en execució de sentència de la causa de referència. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal i la Sra. Bueno i Vall. És ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per aute de data 27 de juny del 2013 el Tribunal de Corts va acordar ratificar l'embargament travat sobre els béns i drets dels quals sigui titular el condemnat Sr. Olmo, i sobre els comptes dels que sigui titular en entitats bancàries del Principat sol o conjuntament amb altres terceres persones, fins a la quantitat de 30.000 euros, travant especialment embargament sobre el 40% de la nòmina que percep el citat penat al Centre Penitenciari per les seves tasques laborals en el mateix.

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat aute la representació processal del condemnat Sr. Olmo ha formulat recurs d'apel·lació que fonamenta en la improcedència de l'embargament travat ja que el Sr. Olmo necessita prop de cent euros per a consums i necessitats bàsiques al Centre Penitenciari, i que la retenció de la nòmina que percep no hauria de sobrepassar l'import mínim que necessita per tenir cobertes les seves necessitats i les obligacions alimentàries més bàsiques, per la qual cosa, i atesa la inembargabilitat del salari mínim, demana que aquest Tribunal estimi el recurs d'apel·lació i revoqui parcialment l'aute del Tribunal de Corts en el sentit de travar únicament l'embargament sobre el 40% de la nòmina que percep el penat al Centre Penitenciari per les seves tasques laborals, sempre i quan en el referit salari sobrepassi l'import mínim i inembargable de 155 euros mensuals.

III.-RESULTANT: Que del recurs se'n ha donat trasllat al Ministeri Fiscal i a la representació processal dels perjudicats Srs. Bueno i Vall. El Ministeri Fiscal mostrà la seva oposició al recurs tot recordant que les mesures acordades pel Tribunal de Corts són totalment idònies i conformes a Dret, essent adequades per garantir l'efectivitat de l'execució de la sentència condemnatòria ferma imposada al Sr. Olmo, qui no ha prestat de forma voluntària cap quantitat en el marc de l'executòria, per la qual cosa demana que es desestimi el recurs i es confirmi íntegrament la resolució dictada pel Tribunal de Corts.

La representació processal dels perjudicats també s'ha oposat al recurs per quan l'embragament sobre el 40% de la nòmina que percep el penat en el Centre Penitenciari és una mesura del tot correcta ja que no suposa la meitat de la suma percebuda en metàl·lic, per la qual cosa demana al Tribunal que desestimi el recurs d'apel·lació i confirmi íntegrament la resolució apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que el Sr. Olmo fou condemnat per sentència ferma del Tribunal de Corts com autor d'un delicte major continuat d'agressió sexual constitutiva de violació, essent la víctima especialment vulnerable, a la pena de quinze anys de presó, expulsió del Principat i prohibició de contactar amb la víctima Bueno durant dotze anys, així com a indemnitzar a Bueno en l'import de trenta mil euros (30.000EUR)i a la seva mare Vall en l'import de sis mil euros (6.000EUR), i que el condemnat no ha efectuar cap pagament voluntari per liquidar, ni tant sol parcialment, l'esmentada responsabilitat civil.

Consta que el Sr. Olmo percep pel seu treball com a ordenança de bugaderia en el Centre Penitencia on compleix condemna la quantitat mensual aproximada de 200 euros, per la qual cosa, l'embargament del 40% de dita quantitat per garantir el pagament de la responsabilitat civil és plenament ajustat a dret és obligació dels Tribunals garantir l'efectivitat de la responsabilitat civil que, en concepte d'indemnitzacions als perjudicats pel delicte, hagi estat declarada en sentència ferma, de tal manera que l'article 100 del Codi Penal estableix la preferència de dita responsabilitat civil per davant d'altres responsabilitats pecuniàries declarades en la sentència, pel cas de que els béns del responsable civil siguin insuficients. D'altra banda, l'embargament no abasta la totalitat del salari que percep, sinó que està limitat al 40%, la qual cosa significa que li queda un ròssec per atendre altres despeses. No podem compartir el criteri de la part apel·lant de què el Sr. Olmo necessita prop de cent euros per a consums i necessitats bàsiques, doncs per la seva condició de penat que compleix condemna en el Centre Penitenciari, té cobertes les necessitats més bàsiques d'habitatge, manutenció, roba i atenció mèdica i medicació.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la resolució dictada pel Tribunal de Corts, amb la imposició al recorrent de les despeses processals del recurs atès que totes les seves pretensions han estat desestimades.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M. I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà,

A C O R D A

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del condemnat Sr. Olmo contra l'aute del Tribunal de Corts de data 27 de juny del 2013, que es confirma íntegrament.

2.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.