AUTE INCIDENT DE NUL·LITAT. No es tracta d'una tercera instància. Denegació de prova. Principi iura novit curia. (1000001/2015)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000001/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000066/2016

AUTE 22-2017

PARTS:

Demandants incidentals: Sr. Julián

Sr. Hoyos

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sra. Pina

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Cano

Advocat: Sra. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000001/2015, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 41-2017, de 17 de maig, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 19 d'abril de 2016, que, al seu torn, havia confirmat la resolució de Govern de 26 de novembre de 2014, desestimatòria del recurs de reposició que els agents havien formulat contra la resolució de 27 d'agost de 2014 de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, que va denegar la reclamació per responsabilitat administrativa, derivada de la manca de desenvolupament reglamentari de l'article 14.4 del Codi de Duana.

2.- La representació de la part agent ha interposat incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, en considerar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució. En concret, s'argumenta que:

La denegació de la prova pericial contradiu l'esmentat precepte constitucional, ja que ha impedit quantificar la seva reclamació.

La sentència es fonamenta en arguments que no van ser oposats pel Govern.

El raonament jurídic de la sentència no és lògic ni coherent.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat a les pretensions de la part agent i ha sol·licitat que es desestimi íntegrament l'incident, ja que no s'ha produït cap infracció del dret a la jurisdicció, sinó que la contrapart pretèn que es revisi la qüestió de fons que era objecte del procés.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com ha dit aquesta Sala de forma reiterada, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, els arguments que formula la part promotora d'aquest incident s'han de desestimar en base a les següents consideracions:

La denegació de la prova pericial va ser degudament motivada. En qualsevol cas, resulta clar que era innecessària la pràctica de la mateixa, ja que anava encaminada a acreditar l'import de la indemnització, quan, en realitat, com ha posat de relleu la sentència, no concorren els elements determinants de la responsabilitat administrativa i, en conseqüència, manca el pressupòsit bàsic de la reclamació. Des d'aquesta perspectiva, la prova és improcedent i, a més, la indemnització s'hagués pogut quantificar en fase d'execució de sentència, si haguessin prosperat les pretensions dels agents.

Resulta evident que, davant d'una acció en responsabilitat, el Tribunal ha de verificar que concorrin els requisits establerts per la llei, de manera que no es pot apreciar que s'hagi produït cap incongruència. Com es va dir en la sentència núm. 22-2006, que encertadament invoca la demandada, en base als pronunciaments del Tribunal Constitucional, el principi iura novit curia s'imposa als raonaments jurídics de les parts, de manera que queda disminuït el principi de rogació en l'àmbit de la Jurisdicció administrativa, en funció dels interessos públics que s'hi ventilen.

La sentència ha raonat detingudament els motius que han conduït a la desestimació de les pretensions dels agents. La discrepància dels agents amb aquesta motivació no és indicativa de cap infracció de l'article 10 del text constitucional, sinó que es pretèn en realitat reproduir el debat que ja va ser resolt en la sentència.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament la demanda incidental que formula la part agent.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 41-2017, de 17 de maig.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.