Embargament preventiu (0131/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 131/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Zapata va presentar escrit de demanda d'embargament preventiu envers la mercantil Palau per la quantia de 14.995,31 euros, més els interessos i costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 16-01-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX No donar lloc a la demanda d'embargament preventiu interposada per la representació de Zapata, per escrit de data 07 de gener del 2008".

III.- Contra l'esmentat Aute, la part agent ha interposat recurs i, en data 2-07-2008, ha articulat escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 3-09-2008, segons el qual demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, no està d'acord amb la no concurrència del pressupòsit del periculum in mora, segons indica l'Aute recorregut. Així, entén que el Decret de 1-05-1922 precisa que el demandat no tingui béns immobles coneguts o establiment suficient per respondre de la quantitat reclamada. I si els té, que existeixi el perill de fer desaparèixer els seus béns. Consta provat que la mercantil Palau no és propietària de cap bé immoble, ni de cap vehicle, i ni tan sols existeix un comerç obert a nom de la referida societat. En segon terme, l'argument que el legal representant de la societat sigui andorrà, és lògic, atès que és una exigència per a la seva constitució; en canvi la persona amb poders bancaris i per a vincular a la societat és el Sr. Marcos, de nacionalitat francesa. I, en tercer terme, sustenta que l'Aute estima insuficients els indicis efectuats per la part agent, i això, en el cas concret, converteix la prova en diabòlica.

II.- Aquesta Sala ha de convenir amb la part recurrent amb les argumentacions emprades. En efecte, el Decret d'1 de maig de 1922 requereix, per a decretar l'embargament preventiu, la concurrència de dos pressupòsits: un, el fumus boni iuris, que es troba present en el cas que ens ocupa i sobre el qual no hi ha controvèrsia, i dos, el periculum in mora. Respecte d'aquest darrer, la seva exigència es justifica en garantir, mitjançant la mesura cautelar, que l'efectivitat del dret subjectiu no es vegi compromesa i esdevingui inexecutable amb anterioritat al pronunciament definitiu sobre el fons.

En el cas concret, es compleixen els pressupòsits per a decretar l'embargament preventiu, en consonància amb allò que es contempla al Decret de 1-05-1922, com a la normativa general. Així, no solament s'ha provat que la mercantil demandada no té cap immoble de titularitat, ni cap vehicle, sinó també que no existeix cap comerç a nom de la mercantil demandada. Si a aquests extrems s'afegeix que es va enviar una carta certificada a la societat i va ser retornada i que el Sr. Marcos, que actua i vincula a la societat front a la creditora, és de nacionalitat francesa i es troba fora del Principat, s'ha de concloure que concorren indicis suficients per a poder decretar l'embargament preventiu.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). L'estimació de la demanda d'embargament preventiu s'ha de traduir en la imposició a la part defenent de les costes de primera instància (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Zapata contra l'Aute, de data 16-01-2008, i revocar la seva part decisòria, en el sentit de declarar que procedeix ESTIMAR la demanda interposada per Zapata contra la mercantil Palau i travar embargament preventiu sobre els béns i drets de la mercantil defenent per import de 14.995,31 euros, amb més els interessos i comissions bancàries de descobert als tipus fixats per l'A.B.A. des del 13 de juliol de 2007 fins al pagament del deute i amb més les costes judicials. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.