L'exepció de prejudicialitat civil (055/12)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-055/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, del dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Cano va interposar demanda, en data 16-12-2009, envers la Sra. Plana i el Sr. Galan, segons la qual sol·licitava la nul·litat de la donació de la casa del núm. 18 de la finca indicada; es donés lloc a l'acció reivindicatòria relativa a la referida finca; es condemnés a la Sra. P.A. a escripturar el contracte de dació en pagament de data 8-11-2006; es condemnés als defenents a indemnitzar a l'agent de tots els danys i perjudicis que indicava en la demanda; que s'oficiés a l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany per a inscriure la finca objecte de la reivindicatòria a nom de l'agent i amb imposició a la defenent de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va formular, en data 27-01-2010, excepció dilatòria de prejudicialitat civil.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 12-09-2011, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX Primer.- Que ha d'estimar i estima l'excepció de prejudicialitat civil interposada per la representació processal de la Sra. Plana i el Sr. Galan, ordenant la suspensió del present procés fins que no s'acrediti, de forma fefaent, que la jurisdicció espanyola ha resolt definitivament l'acció de nul·litat que la Sra. Cano ha formulat contra el testament del seu difunt pare, Castrillo, de data 14 de febrer del 1990, i la petició de llegítima què, subsidiàriament, ha presentat contra la Sra. Plana.

Segon.- Imposar les costes generades pel present procediment incidental a la defenent mateix, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'adversa".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 1-06-2012, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de l'Aute dictat a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 19-07-2012, va sol·licitar, en consonància amb els arguments continguts en el cos del seu escrit, que es desestimi el recurs i s'imposin al recurrent les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que no pot existir prejudicialitat entre Tribunals de dos Estats diversos, sinó qüestions de competència, a la vegada que no empra la distinció de la part que promou l'incident entre prejudicialitat homogènia i heterogènia. També sustenta que caldria l'exequàtur per a obtenir l'efectivitat de la sentència dictada a Espanya. En segon terme, manifesta que no existeix la prejudicialitat al·legada per quant tant en el cas d'estimació com de desestimació de la demanda interposada per l'agent a Espanya, el resultat és que ella segueix essent, per títol diferent, propietària de l'habitatge del XXXX. Per últim, indica que la mala fe dels defenents s'ha acreditat a les actuacions, atès que resideixen a Andorra o a Barcelona segons llur conveniència.

II.- Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se respecte de l'admissió de la prejudicialitat civil en l'ordenament jurídic andorrà. En aquest sentit, tant l'Aute de 23-12-2010 com el de 31-05-2011, si bé posen de relleu que la Llei Qualificada de la Justícia solament fa esment a la prejudicialitat penal, s'ha d'admetre també la prejudicialitat civil quan "en consonància amb la doctrina ja establerta per aquesta Sala en el seu Aute de 23-12-2010, la finalitat que cerca la prejudicialitat civil rau en que per a la resolució d'un litigi esdevé adequada la resolució d'una qüestió o extrem d'un altre litigi. I en el cas que ens ocupa, al marge que no s'escau la identitat objectiva i subjectiva que predica la part recurrent, sinó que és suficient que la resolució del litigi requereixi que un extrem o qüestió que s'està dilucidant en un altre procés sigui resolt".

La doctrina jurisprudencial establerta en les anteriors resolucions requereix que l'al·legació de prejudicialitat civil sigui introduïda a instància de part, i no s'apreciï d'ofici, com succeeix en el present cas, i cal ara analitzar les objeccions que efectua la recurrent en relació a la viabilitat de la mateixa, com són la improcedència de la prejudicialitat internacional, per una banda, i, per l'altra, la manca de transcendència de la resolució del plet sobre nul·litat testamentària que es tramita a Andorra.

Quant al primer extrem, convé posar de relleu, com així ho ha afirmat el recurrent, que no ens trobem front a una anàlisi de la competència judicial dels diferents òrgans judicials, sinó que en el present cas la competència d'ambdós Tribunals deriva de les normes que els atribueixen el coneixement pel cas concret, tant a Espanya per la determinació de la nul·litat de la disposició testamentària, com a Andorra per a l'anàlisi de les pretensions de nul·litat de la donació modal i les seves conseqüències i per a l'exercici de l'acció reivindicatòria, així com dels danys i perjudicis que es sol·liciten. Sens perjudici del que s'acaba d'indicar, el fet que el coneixement d'un extrem o qüestió que ha de resoldre un altre òrgan judicial sigui necessari per a la resolució del present justifica l'èxit de la qüestió de prejudicialitat civil, sense que sigui obstacle a la mateixa que la resolució d'aquest extrem o aspecte li correspongui a un òrgan judicial de les Valls d'Andorra o bé a un òrgan judicial estranger. En efecte, la transcendència per a la decisió del present procés esdevé la mateixa i no pot impedir-ho l'argument que no s'hagi diferenciat entre prejudicialitat homogènia o heterogènia, atès que el mateix depèn que el coneixement dels diferents òrgans judicials recaigui sobre la mateixa o diferent matèria; és a dir, pertanyin a ordres jurisdiccionals iguals o dissímils. I tampoc, l'argument referent a la manca d'executivitat de la resolució que es dicti a Espanya pot prosperar. Així, el que resulta rellevant és que algun aspecte o extrem que es ventila en el procés espanyol sigui resolt per a la decisió del present procediment. Per tant, i com s'analitzarà respecte de si concorre o no la transcendència negada per la recurrent, no constitueix un obstacle el fet que la resolució estrangera hagi de seguir un procés per a desenvolupar els seus efectes a les Valls d'Andorra, tota vegada que com ja indica la resolució d'instància d'acord amb l'article 19 LQJ i arts 47 a 57 LTPJ la resolució judicial estrangera pot assolir efectes en l'ordenament jurídic andorrà.

III.- Quant a la manca de rellevància o transcendència que la recurrent atribueix a la resolució del plet sobre nul·litat testamentària que es tramita a Andorra, s'ha d'indicar el que segueix. Consta a les actuacions que la part agent va instar una demanda de nul·litat testamentària i, subsidiàriament, de reclamació de llegítima contra la seva mare i que la mateixa es tramita a Barcelona. En el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Barcelona ha recaigut sentència, de data 22-12-2011, la qual no consta que sigui ferma, que estima la pretensió principal i declara la nul·litat del testament atorgat pel Sr. Castrillo el dia 14-02-1990. Consta també que es troba en curs a la Batllia d'Andorra un procés ordinari, en virtut del qual, l'agent interposa una demanda contra la seva mare i el seu germà per tal d'aconseguir la nul·litat d'una donació modal efectuada per la mare a favor del seu germà i que té per objecte la finca núm. X del carrer E., l'èxit d'una acció reivindicatòria respecte de l'esmentada finca, la condemna a escripturar la dació en pagament entre la mare de l'agent i aquesta, així com la condemna dels defenents a la indemnització dels danys i perjudicis produïts.

I des d'aquesta línia d'idees, aquesta Sala ha de coincidir amb la resolució dictada a la instància, en el sentit que la rellevància del que es resolgui en el procediment de nul·litat testamentària, tramitat a Espanya, sí incideix en els extrems que s'han de resoldre en el procés ordinari que es ventila en els òrgans judicials andorrans. Així, si es desestimen les pretensions de la part agent en el procediment ordinari 425-6/2009, resultaria que la mare de l'agent seria propietària del bé i hauria pogut donar el mateix a favor del seu fill A., i germà de l'agent, i aquest pronunciament no s'adequaria, ans al contrari, amb la declaració de nul·litat testamentària que es pogués pronunciar a Espanya (com de fet ha succeït a primera instància), tota vegada que segons aquesta la propietària del bé, com a hereva, seria l'agent, de manera que la mare mai hauria pogut efectuar vàlidament la donació per manca de titularitat del bé i poder de disposició.

En conseqüència, s'escau refusar també aquest motiu del recurs.

IV.- En darrer terme, indica la recurrent que la mala fe dels defenents consta provada a les actuacions per quant resideixen a Espanya o a Andorra, a llur conveniència. Tampoc pot prosperar aquest extrem, tota vegada que la recurrent manifesta que el principi de la residència no es pot aplicar per a la determinació de la competència judicial, quan en el present recurs i en l'Aute contra el qual s'interposa no es qüestiona ni es debat en relació a la competència judicial. Per altra part, tampoc existeix cap menció a aquesta concurrència de la mala fe fora de l'àmbit adduït amb anterioritat, sobre la competència judicial, i que no és objecte del present procés, per la qual cosa també ha de ser desestimat aquest greuge que s'articula contra la resolució d'instància.

Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació total del recurs interposat i la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Cano contra l'Aute dictat, en data 12-09-2011, per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part dispositiva. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.