Procediment de divorci, admissió demanda reconvencional

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000054/2026

ORIGEN: 5000350/2025 - 0

NIG: 5300542120250002049

AUTE 000075-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000054/2026

Nig : 5300542120250002049

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00075 A

AUTE 000075/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Adriana

Representant: Sra. Virgínia

Advocada: Sra. Georgina

Apel·lat: Sr. Alfred

Advocat: Sr. Federic

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Procediment de divorci, admissió demanda reconvencional

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 14/10/2025, el Sr. Alfred formulava demanda de divorci contra la Sra. Adriana, demanant es dictés Sentència declarant el divorci conforme els termes peticionats en el cos del seu escrit rector.

2.- El 26/01/2026, la representació processal de la Sra. Adriana contestava la demanda articulada i alhora formulava demanda reconvencional a través de la qual sol·licitava la modificació de les mesures adoptades en el marc de la separació.

3.- El dia 09/02/2026, l'Hble. Batlle dictava Aute pel qual decidia no admetre a tràmit la demanda reconvencional presentada, sense efectuar pronunciament respecte de les costes ocasionades.

4.- La representació processal de la Sra. Adriana formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demandant la seva revocació i en el seu lloc s'acordi l'admissió a tràmit del recurs articulat. El Ministeri Fiscal s'ha adherit a aquesta pretensió revocatòria. En canvi, la direcció lletrada del Sr. Alfred s'oposa al recurs articulat demanant la confirmació íntegra de la resolució dictada amb imposició a la recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs se circumscriu a valorar si la decisió d'inadmetre a tràmit la demanda reconvencional adoptada per l'òrgan a quo s'ajusta a dret.

La decisió recorreguda desestima l'admissió de la reconvenció partint que la demanda principal té un objecte exclusivament limitat a la declaració de divorci, sense incloure cap pretensió relativa a mesures paternofilials, les quals ja van ser fixades en una sentència de separació ferma i continuen vigents. En aquest marc, considera que l'exigència legal d'acompanyar proposta de mesures no és aplicable quan ja existeix un règim previ, i que el procediment de divorci no legitima per si mateix la revisió d'aquestes mesures. En conseqüència, entén que la reconvenció introdueix pretensions alienes a l'objecte del procés i pretén convertir-lo en un procediment autònom de modificació de mesures, que requereix requisits i tramitació propis. Finalment, s'argumenta que admetre la reconvenció comportaria una dilació indeguda d'un procediment no controvertit -la declaració de divorci-, en introduir una qüestió complexa que exigeix prova específica, la qual cosa contravé la correcta ordenació del procés i la tutela judicial efectiva. Per això, es declara la inadmissió, sense perjudici que la part pugui instar la modificació de mesures en un procediment independent.

La part recurrent sustenta que tal decisió reduïa l'objecte del procediment a la simple declaració de divorci, quan aquesta declaració comportava necessàriament la regulació de les mesures paternofilials, la revisió de les quals pot instar-se per via reconvencional per la seva evident connexió. Així mateix, nega l'existència de defecte de procediment, atès que la reconvenció és adequada i admissible dins del mateix procés de família, i la seva inadmissió vulnera la tutela judicial efectiva en obligar a un procediment autònom innecessari. També rebutja que l'existència de mesures prèvies impedeixi la seva modificació, ja que aquesta és possible davant canvis de circumstàncies i no està prohibida per via reconvencional en el divorci. Finalment, afirma que la reconvenció s'ha formulat correctament i que la seva inadmissió és injustificada, provoca dilacions indegudes i perjudica l'interès superior de la menor en impedir una resolució global del conflicte.

Segon.- Aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre l'abast i els requisits que ha de reunir la reconvenció en els procediments de família. En l'aute de 17/07/2023 (rotlle TSJC 055/2023), criteri que repreníem en l'aute de 05/12/2023 (rotlle TSJC 193/2023), establíem que la reconvenció únicament resulta admissible quan la part demandada introdueix una pretensió pròpia, autònoma i diferenciada de les articulades en l'escrit de demanda, tot i que necessàriament connexa amb l'objecte del procés. Quan aquesta condició no es compleix, l'escrit que formalment es presenta com a reconvenció no és sinó una simple contestació i no pot desplegar els efectes propis d'aquella figura processal. En els supòsits examinats en aquells pronunciaments, la part demandada no formulava cap pretensió nova ni autònoma, sinó que es limitava a contrarestar les peticions de la part actora sense introduir un objecte litigiós propi. En absència d'aquest element definidor, no hi havia base per a configurar una veritable reconvenció, i la seva inadmissió venia imposada per l' article 135 del Codi de procediment civil , que en preserva l'essència i la funció institucional.

El present supòsit, però, presenta una configuració estructuralment diferent que impedeix aplicar-hi la mateixa solució. La distinció és nítida: no ens trobem davant d'un cas en el qual les pretensions reconvencionals es confonen o s'integren en l'àmbit material de les peticions de la part demandant. En el cas que ara s'examina, la demanda se circumscrivia exclusivament a la sol·licitud de dissolució del vincle matrimonial per divorci, sense incloure cap petició relativa a mesures personals o econòmiques derivades de la crisi matrimonial. Enfront d'aquesta demanda de contingut limitat, la representació processal de la part demandada va introduir, per via de reconvenció, una pretensió de modificació de les mesures establertes en sentència de separació prèvia, invocant l'existència de circumstàncies sobrevingudes que en justificarien la revisió. Aquesta pretensió és autònoma, té fonament jurídic, causa de demanar i petitum propis, i no es confon en cap cas amb l'oposició al divorci. Concorre, per tant, el pressupost d'autonomia que s'exigeix per a l'admissió de la reconvenció en els processos de família.

Així mateix, no es pot desconèixer que, en el nostre sistema processal, la reconvenció en l'àmbit dels procediments de família no està sotmesa a una limitació objectiva estricta com la prevista, per exemple, a l' article 770.2 de la llei d'enjudiciament civil espanyola. En conseqüència, qualsevol restricció a la seva admissió ha de ser valorada amb molta cautela i intervenir de manera limitada.

Tercer.- En relació amb els raonaments continguts en la resolució impugnada hem de ressaltar que la pretensió de modificació de mesures paternofilials no resulta accessòria al procediment de divorci: les mesures relatives als fills comuns integren necessàriament el contingut de qualsevol resolució que posi fi a una crisi matrimonial, fins al punt que el jutjador ha de pronunciar-se sobre elles amb independència que les parts les hagin sol·licitat expressament. Existeix, per tant, una connexió estructural indissociable entre la dissolució del vincle matrimonial i la determinació dels seus efectes personals i familiars. Estructurar la modificació de mesures com una qüestió aliena al procés de divorci suposa desconèixer aquesta vinculació i reduir artificialment l'objecte del procés a la configuració establerta pel demandant quan els interessos que s'hi ventilen són de naturalesa indisponible i que els òrgans jurisdiccionals han de vetllar a assegurar una resposta homogènia i integral a la problemàtica suscitada per les parts quan aquesta condiciona els interessos de menors d'edat entre altres.

D'altra part, la vigència d'un règim de mesures establert en una sentència de separació prèvia no exclou la possibilitat de revisar-les en el sí del procés de divorci quan s'al·leguen circumstàncies sobrevingudes que en justifiquen la modificació. El canvi de circumstàncies és el títol habilitant per a qualsevol revisió de mesures fixades judicialment, i la seva invocació no queda reservada a un procediment autònom i exclusiu. Subordinar aquesta possibilitat a la incoació d'un procediment independent no troba empara en cap previsió legal ni respon a criteris de coherència o racionalitat processal. És, en definitiva, una restricció que el legislador no ha establert i que els òrgans jurisdiccionals no poden imposar per via interpretativa.

En tercer lloc, la major o menor complexitat probatòria de la pretensió reconvencional i la dilació que això pot suposar no pot erigir-se en causa d'inadmissió de la reconvenció. La dificultat de la prova és una qüestió que ha de ser gestionada durant el procés, amb ple respecte als principis de contradicció i defensa, i no un obstacle que pugui determinar la inadmissió automàtica d'una pretensió que reuneix els requisits processals exigibles. El principi d'economia processal aconsella, a més, precisament la tramitació conjunta de pretensions connexes, evitant la multiplicació de procediments sobre un mateix conflicte i el risc de resolucions contradictòries.

Finalment, la remissió a un procediment independent no repara la lesió del dret de defensa de la part demandada ni constitueix una solució jurídicament adequada. Aquesta remissió imposa a la part una càrrega processal addicional injustificada -econòmica, temporal i personal- sobre un conflicte que presenta una naturalesa unitària i que podria i hauria de ser resolt de manera global en el marc del procés pendent. Cal subratllar, a més, que és precisament la solució adoptada per la resolució recorreguda, i no l'admissió de la reconvenció, la que a la pràctica genera una dilació real i un periple processal innecessari: en rebutjar una pretensió oportunament introduïda i remetre les parts a un nou litigi, s'imposa a aquestes el cost d'un procediment addicional que el marc processal existent permetia evitar.

Quart.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat contra l'aute de la Batllia de data 09/02/2026 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem l'admissió a tràmit de la demanda reconvencional, tot retornant les actuacions a la Batllia per tal de continuar la tramitació del litigi pels seus tràmits escaients.

Cinquè.- No ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades atesa l'estimació del recurs d'apel·lació articulat ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Adriana contra l'aute de la Batllia de data 09/02/2026 que es revoca en tots els seus extrems disposant en el seu lloc l'estimació a tràmit de la demanda reconvencional articulada, tot retornant les actuacions a la Batllia per tal de continuar la tramitació del litigi pels seus tràmits.

I sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.