Recurs incident de nul·litat - Imposició costes generades - (0000007/2022 - 1000214/2017)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000008/2023

Núm. de Causa: Recurs 194 0000007/2022

AUTE 22-2023

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto (Ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, disset d'abril del dos mil vint-i-tres.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per Aute de data 25 de gener de 2022 el Batlle instructor en no quedar acreditat la realització del fet delictiu denunciat, va decidir:

"Declarar l'arxiu de les presents Diligències Prèvies número 1000214/2017".

II.- RESULTANT: que la representació lletrada de Gibert i Téllez ha formulat recurs d'apel·lació basant-se en l'existència de elements que integren el tipus del delicte d'estafa.

III.- RESULTANT: que mitjançant Aute de data 2-08-2022 el Tribunal de Corts decideix:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada dels querellants Sr. Gibert i la societat andorrana Téllez contra l'aute d'arxiu de data 25 de gener del 2022 dictat per batlle instructor, i confirmar íntegrament dita resolució, imposant a la part l'apel·lant les despeses processals del recurs, inclosos els honoraris d'advocat dels apel·lats".

IV.-RESULTANT: que la representació lletrada de D.G.J. va formular incident de nul·litat d'actuacions envers l'esmentat aute, per vulneració dels drets fonamentals a la jurisdicció, a un procés degut i a obtenir dels òrgans judicials una resolució fonamentada en Dret, drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució

V.-RESULTANT: que mitjançant Aute de data 2-11-22 el Tribunal de Corts decideix:

"Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació lletrada dels querellants Sr. Gibert i la societat andorrana Téllez contra l'aute d'aquest Tribunal de data 2 d'agost del 2022, imposant a la part que ha instat incident les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat dels d'apel·lats.

VI.-RESULTANT: que contra l'esmentat Aute interposa recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gibert i la societat andorrana Téllez, manifesta substancialment que en el primer aute no s'han valorat ni resolt de forma adequada les pretensions esgrimides en l'escrit en el qual es promou l'incident de nul·litat i reiterant els mateixos arguments exposats en aquest escrit respecte a la vulneració del dret a la jurisdicció per manca d'una motivació raonable i del dret al procés degut, per privar-se a la part recurrent de la tramitació del procediment en la seva integritat.

VII.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, observant que l'estafa processal requereix que una de les parts enganyi al jutge amb medis de prova manipulats o falsos i l'indueixi a dictar una resolució que perjudica els interessos econòmics de l'altra part.

Interessa el Ministeri Fiscal la confirmació de l'aute objecte de recurs.

VIII.-RESULTANT: que el Sr. Bueno per escrit de data 9 de març de 2023, s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, considerant que la querella formulada fou interposada amb una finalitat exclusivament dilatòria i en ares d'intentar entorpir l'execució de la sentència dictada per la Sala Civil de data 10-9-2015. Sol·licita aquesta part la íntegra desestimació del recurs i la condemna en costes.

IX.-RESULTANT: que el lletrat Sr. Izquierdo representant a la societat xxx, també s'oposa al recurs formulat i perquè considera que no existeix indici de cap delicte ni tan sols en grau de temptativa, i els fets no tenen cap tipus de rellevància penal. Sol·licita aquesta part la desestimació del recurs i la imposició de costes, inclosos honoraris d'advocat.

X-RESULTANT: per escrit de data 22 de març de 2023 el Sr. Araujo s'oposa al recurs formular i considera que cap dret fonamental se li ha vulnerat als querellants, no podent pretendre els mateixos utilitzar la via de l'incident com una via de revisió en 3a instància dels fons de la qüestió.

XI.-RESULTANT: la representació lletrada del Sr. Mercader s'oposa també al recurs formulat perquè entén que els querellants continuen buscant qualsevol motiu il·lògic per poder dilatar aquest procediment i intentant eludir les seves responsabilitats. Sol·licita aquesta part la desestimació del recurs i la condemna en costes.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació de Gibert i Téllez impugna l'aute del Tribunal de Corts de data 2 de novembre de 2022, que desestima l'incident de nul·litat formulat contra l'aute de data 2 d'agost de 2022, al·legant que en el primer aute no s'han valorat ni resolt de forma adequada les pretensions esgrimides en l'escrit en el qual es promou l'incident de nul·litat i reiterant els mateixos arguments exposats en aquest escrit respecte a la vulneració del dret a la jurisdicció per manca d'una motivació raonable i del dret al procés degut, per privar-se a la part recurrent de la tramitació del procediment en la seva integritat

L'article 18 quarter de la Llei Transitòria de Procediments Judicials en la seva actual redacció estableix que "les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que les va dictar que l'anul·li tot i fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·liciti la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració".

L'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quarter de la Llei Transitòria de procediments judicials no constitueix, per tant, una nova instància processal on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució quina nul·litat es va demanar -l'aute del Tribunal de Corts de data 2 d'agost de 2022 -sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció, per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència en no haver donat resposta a alguna pretensió oportunament deduïda.

II.- CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts en l'aute de data 2 d'agost del 2022 dona una resposta motivada a totes les al·legacions impugnatives formulades per la representació de Gibert i Téllez en el seu recurs d'apel·lació, contra l'aute dictat pel Batlle Instructor acordant l'arxiu de les Diligències Prèvies.

Així, el Batlle Instructor considera que no s'ha produït l'engany que requereix l'estafa processal, la qual, segons la part querellant, consistiria en l'aparença de capacitació tècnica creada per Araujo i Mercader per efectuar l'informe pericial presentat en el procediment civil per la part demandant xxx, quan no tenien els pèrits la titulació necessària en relació a la matèria objecte de l'informe -dirimir les responsabilitats en el procés constructiu d'un mur- ja que no eren arquitectes ni enginyers de camins, canals i ports.

El Tribunal de Corts, després d'exposar els requisits del delicte d'estafa processal, confirmant el criteri del Batlle, considera que no ha existit engany perquè en cap moment els pèrits que van firmar l'informe, del què va ser autor material Araujo, es van atribuir una titulació acadèmica de la qual no eren posseïdors; perquè en la data d'emissió i presentació de l'informe no era exigible al pèrit tenir titulació corresponent a la matèria objecte d'examen -com ara exigeix l'article 209.2 del Codi de Procediment Civil- sinó només tenir coneixements sobre la matèria; i perquè el Sr. F., tot i no tenir cap titulació acadèmica tenia coneixements i capacitació tècnica per realitzar l'informe, en tant que havia declarat que només li faltaven dues assignatures per acabar la carrera d'enginyeria i precisament la coincidència de les conclusions del seu informe sobre les deficiències en la construcció del mur, amb les exposades en el seu informe pels pèrits titulats designats per la part recurrent en el procés civil i pel pèrit designat judicialment, evidencia aquesta competència.

Els arguments i la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts poden no ser compartits per la part recurrent, però no poden ser considerats mancats de fonament ni irracionals, tal com considera la part recurrent, perquè s'ajusten als criteris de la lògica i la experiència, en tant que si el pèrit no necessàriament havia de ser titulat acadèmic en la matèria objecte del seu dictamen i només havia de tenir coneixements tècnics sobre aquesta matèria, si el pèrit tenia aquests coneixements i en cap moment es va atribuir una titulació de la que no era posseïdor, cap engany o falsejament de la realitat es va produir en no haver-se realitzat cap falsejament de la realitat sobre la seva titulació o capacitació tècnica, tenint en compte a més, la solvència tècnica de moltes de les seves conclusions

La part recurrent en el escrit que promou l'incident de nul·litat, obviant la naturalesa d'aquest incident, el que fa és combatre els arguments de l'aute de data 2 d'agost de 2022 reiterant els ja exposats en el recurs d'apel·lació, com si d'una tercera instància es tractés, i incloent nous arguments impugnatius contra la decisió d'arxivar les actuacions, com la necessitat de practicar proves per acreditar si al pèrit Sr. F. en el moment de l'emissió de l'informe li faltaven només dues assignatures per acabar la carrera d'enginyeria, els quals no van poder ser, per tant, analitzats pel Tribunal de Corts.

En l'aute quina nul·litat es demana no es va cometre cap defecte de forma ni cap infracció processal determinant de la seva nul·litat, ni tampoc es va incórrer en incongruència, ja que es va donar una resposta fonamentada en dret a totes les qüestions plantejades en el recurs.

El dret a la jurisdicció de la part recurrent, en la seva vessant del dret a obtenir una resposta motivada i jurídicament fonamentada a les seves pretensions oportunament deduïdes, es va satisfer de forma adequada, tenint en compte que aquest dret no garanteix un pronunciament favorable a les pretensions de la part recurrent sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori, i per això l'aute recorregut desestima l'incident de nul·litat amb uns arguments que la Sala comparteix íntegrament perquè el que no podia fer el Tribunal de Corts, com tampoc la Sala, és reexaminar els arguments pels quals es va confirmar l'arxiu de les actuacions per inexistència de l'engany propi de l'estafa processal.

III.- CONSIDERANT: que tanmateix, com considera el Tribunal de Corts, l'arxiu del procediment no ha vulnerat el dret al procés degut de la part recurrent perquè aquest dret garanteix que qui intervé en un procés pugui gaudir de tots els mitjans i mecanismes que el procediment estableix per a defensar els seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas pugui produir-se una situació d'indefensió al veure's privat d'aquests drets i dins del contingut del dret al procés degut es troba també el de que la tramitació del procediment es faci conforme a la normativa legal.

Cap infracció de les normes essencials del procediment s'ha produït en el cas examinat, ni s'ha privat a la part recurrent de cap dels mitjans legalment reconeguts per defensar el seus interessos.

D'altra banda el tancament anticipat del procediment sense arribar a judici no vulnera el dret a la jurisdicció de la part recurrent, perquè no existeix un dret incondicional a la completa substanciació d'un procediment penal fins a arribar al judici i, per tant, el dret a la jurisdicció s'identifica, segons doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, "amb el dret a una decisió jurisdiccional raonada sobre les seves pretensions que no necessàriament han de ser estimades i que poden donar lloc tant a la inadmissió de la querella com al sobreseïment de les actuacions o al seu arxiu".(Aute del 9 d'abril del 2018, recaigut en la causa 2018-3-RE, Aute del 7 de maig del 2018, recaigut en la causa 2018-7- RE i sentència de 17 de febrer del 2020 recaiguda en la causa 2019- 67-RE).

IV.- CONSIDERANT: que en relació a la imposició a la part apel·lant de les costes generades pel recurs d'apel·lació, amb inclusió dels honoraris d'advocat, és cert que l'aute de 2 d'agost de 2022 tot i que no es fa esment del fonament legal d'aquesta imposició, no s'ha produït la pretesa vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret.

Així, segons resulta del considerant tercer, la imposició de les despeses processals esdevé una conseqüència de la íntegra desestimació del recurs, el que suposa l'aplicació del criteri del venciment tradicionalment aplicat pels tribunals andorrans, en considerar-se lògic que les despeses processals generades per un recurs que ha estat íntegrament desestimat siguin satisfetes per la part que ha interposat el recurs. Es tracta d'un criteri consolidat en la jurisprudència andorrana i que, com tal, és o, hauria de ser, conegut. per tots els operador jurídics del país.

Però és que, a més, aquest criteri ha estat normativitzat en el Codi de Procediment Civil, que té caràcter supletori per qualsevol procés judicial en defecte d'una llei que ho reguli (article 14 del Codi de Procediment Civil), tenint en compte que ni el Codi Penal ni el Codi de Procediment Penal, llevat de la prohibició d'imposar les costes al processat absolt, no estableix els criteris que s'han de seguir per la seva imposició

L'article 354 de la Llei processal civil estableix que en matèria de les costes dels recursos, la seva íntegra desestimació comporta la imposició de les costes a la part apel·lant i l'article 356, quan regula l'abast de les costes, inclou els honoraris d'advocats i procuradors sempre que la seva intervenció sigui preceptiva.

La condemna al pagament de les despeses processals no és un pronunciament incorrecte, com al·lega la part recurrent i aquesta ha pogut tenir coneixement del motius de la seva imposició

Per tot el que s'ha exposat, la desestimació de l'incident de nul·litat pel Tribunal de Corts esdevingué correcta.

V.- CONSIDERANT: que la desestimació del recurs determina la imposiciió a la part recurrent de les despeses processals causades en aquesta segona instància, amb inclusió dels honoraris d'advocats, segons els articles 354 i 356 del Codi de Procediment Civil, els quals són d'aplicació al procediment penal pel seu caràcter supletori.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Gibert i Téllez contra l'aute de data 2 de novembre de 2022 dictat pel Tribunal de Corts en l'incident de nul·litat núm. 7/22, amb inclusió dels honoraris d'advocats.

2.- CONFIRMAR dit aute.

3.- CONDEMNAR a la part recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.