AUTE INCIDENT DE NUL.LITAT (2000024/2017)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000024/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000027/2017

AUTE 18-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Oller

Representant: Sra. Raya

Advocada: Sra. Marti

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Anaya

Advocada: Sra. Ramirez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000024/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Oller ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 12 d'abril de 2017 contra la sentència de la Sala Administrativa de data 30 de març de 2017.

En la seva demanda, presenta els arguments següents:

si Andorra facilita la informació estarà actuant amb vulneració de l'ordre públic.

s'ha vulnerat el dret a la defensa.

les autoritats espanyoles no han respectat el requisit establert a l'article 4 del Reglament que desenvolupa la Llei 3/2009.

s'ha produït la vulneració de l'article 10 de la Constitució.

2.- El GOVERN D'ANDORRA ha contestat aquest arguments en el seu escrit de data 24 d'abril de 2017 estimant, en substància, que el procediment interposat busca obtenir un nou pronunciament sobre el fons.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, resulta clarament de l'escrit que formula l'incident de nul·litat que el recurrent empra els mateixos arguments presentats en l'escrit d'apel·lació:

Vulneració de l'ordre públic: aquest argument ha estat desestimat en el fonament de dret Segon de la sentència.

Vulneració del dret a la defensa: el Tribunal delimita l'abast del Conveni en funció dels termes del conveni; el Tribunal en aquest cas "diu el dret vigent" (fonament de dret Tercer) i el dret a la jurisdicció no significa que el Tribunal hagi d'esta d'acord amb el recurrent.

Aplicació dels requisits de l'article 4 del Reglament: aquest argument ha estat desestimat en el fonament de dret Quart de la sentència. En dita fonamentació jurídica s'estableix que la petició es fa "con transcendencia tributaria" (foli 97) i que no es acreditat que les informacions obtingudes "puguin derivar en responsabilitats penals per a l'administrat" (pàgina 9 de l'escrit d'incident de nul·litat d'actuacions). Eventualment, aquests arguments podran presentar-se davant d'un tribunal espanyol, però, en el present cas, la petició no pot ser rebutjada per un motiu purament hipotètic.

Segons la jurisprudència d'aquesta Sala, l'incident de nul·litat d'actuacions no es pot considerar com una tercera instància.

En aquest cas, no s'acredita cap vulneració de l'article 10 de la Constitució: el recurrent ha presentat els seus arguments, el Tribunal ha procedit a contestar-los i ha motivat la seva decisió. El dret a la jurisdicció no significa que l'interessat obtingui satisfacció davant del tribunal.

Per tant, s'ha de rebutjar l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Oller.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Oller contra la sentència núm. 16-2017, dictada per aquesta Sala el 30 de març de 2017. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.