Guarda i custòdia compartida (TSJC-107/13)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-107/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4 d'octubre del 2012 el Sr. Gálvez va formular demanda d'adopció de mesures provisionals contra la Sra. Carranza manifestant que de la relació de convivència mantinguda amb la Sra. Ribes havia nascut una filla anomenada Téllez, que, en trencar-se la relació de parella, havien signat un conveni de separació en el què s'acordava que la custòdia de la filla comú correspondria a la seva mare, però que el citat acord havia esdevingut inviable, raó per la qual sol·licitava que, com a mesura provisional, s'establís un règim de custòdia compartida de la menor entre els dos progenitors i s'acordés que la Sra. Ribes hauria d'ingressar en un compte corrent a nom de tots dos la suma de 150 euros mensuals en benefici de la nena, mentre que ell hi aportaria 300 euros mensuals, que es fixés un règim de repartiment de les vacances entre els litigants que descrivia i que li fos atribuït a ell el domicili conjugal.

II.- La Sra. Carranza va contestar a la demanda en data 12 de novembre del 2012 oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es mantingués la guarda i custòdia de la seva filla tal com es va pactar en el seu dia, atès que no era viable que la compartissin els dos progenitors, que s'establís una contribució del Sr. Gálvez en concepte d'aliments a la menor superior a la què li hauria de correspondre a ella i que es distribuïssin les vacances escolars de la nena de la manera que proposava.

III.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 4 de març del 2013 va decidir estimar parcialment la demanda de mesures provisionals de caràcter paterno-filials formulada pel Sr. Gálvez, mantenint compartida la pàtria potestat sobre la filla en comú Téllez, amb fixació d'un règim de guarda i custòdia també compartida per setmanes alternes amb intercanvi divendres a la sortida de l'escola, establint una pensió alimentosa global a càrrec del Sr. Gálvez de 144 euros mensuals, distribuint les vacances escolars entre els dos progenitors i fixant a càrrec dels progenitors l'obligació de sotmetre a la menor Téllez a un seguiment psicològic, presentant al Tribunal un informe de seguiment especificant el desenvolupament de la relació amb els seus pares cada sis mesos.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Carranza i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions demana la seva revocació, que es mantingui la guarda i custòdia de la menor Téllez en favor de la seva mare i que es modifiqui l'import de la pensió d'aliments que ha d'abonar el Sr. Gálvez augmentant-la fins a arribar a 600 i 800 euros mensuals.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Gálvez i la Sr. Ribes van signar un conveni privat de separació en data 3 de maig del 2007 en el què s'establia que la guarda i custòdia de la seva filla menor Téllez li corresponia a la seva mare. No obstant, en les seves declaracions davant de la psicòloga Sra. Blasco la nena va manifestar que el seu pare l'anava a buscar cada dia a l'escola i es quedava a casa d'ell, feia els deures, berenava, mirava la televisió, o bé jugava, sopava i retornava a casa de la seva mare a les nou de la nit. D'altra banda, l'informe de la Sra. Blasco conclou que, tenint en compte les circumstàncies personals de la menor, entre elles la seva edat i la relació que té amb el seu pare, no és perjudicial per ella que s'estableixi un règim de custòdia compartida, raons totes elles que porten a la resolució d'instància a establir de manera provisional aquest tipus de règim.

II.- En contra d'aquesta decisió la Sra. Ribes exposa en les seves conclusions que no es donen els requisits necessaris per l'establiment d'aquesta mena de guarda, perquè el Sr. Gálvez no té un nivell d'implicació adequat amb la nena, ja que el règim de visites ampli pactat no ha estat exercit per ell per manca de disponibilitat, mentre que ella té uns horaris laborals flexibles i es pot implicar de manera molt més àmplia en les necessitats de la seva filla, però aquests arguments no es poden estimar.

En contra del que manifesta la recurrent, de les proves que consten a les actuacions es dedueix que de fet els litigants mantenen un tipus de custòdia compartida sobre la seva filla, perquè, com ella mateixa manifesta davant la psicòloga, de fet conviu habitualment amb els dos progenitors, ja que està amb el pare totes les tardes des de la sortida de l'escola fins l'hora d'anar a dormir, ja que és ell qui la va a buscar al centre escolar i dorm i esmorza a casa de la seva mare, ja que és ella qui l'acompanya a l'escola, mantenint una bona relació tant amb el seu pare com amb la seva mare. En el mateix sentit, tant la Sra. Capellà, com la família Badía (folis 34 i 38) manifesten que el Sr. Gálvez s'ha implicat sempre en l'educació i cura de la seva filla, raons totes elles que porten a confirmar la resolució d'instància, sense perjudici que en el procediment principal es pogués arribar a una conclusió diferent disposant de totes les proves que vulguin aportar les parts.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Carranza contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 4 de març del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.