Recurs d'aclariment (376/11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-376/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, del dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FETS

I.- En el marc del litigi oposant els Srs. Vélez i Querol a la Sra. Sainz, aquesta Sala civil va dictar sentència, que, estimant en part el recurs dels Srs. Vélez i Querol i desestimant el recurs de la Sra. Sainz, va reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 21 d'octubre del 2011 en el sentit de:

Fixar la delimitació de la parcel·la de Casa T. a sol ixent, amb la propietat de la Sra. Sainz, pel mur de pedra fins a la soca existent, i a partir d'allà per la tenca metàl·lica que s'havia instal·lat fa uns 40 anys, tal com ho va determinar l'informe pericial de ENTITY_7;

Constatar en conseqüència que les obres realitzades per la Sra. Sainz han envaït una superfície de 5,20 m2 de la propietat de Casa T.;

Constatar que la restitució de la totalitat de la part envaïda resulta d'impossible compliment;

Condemnar en conseqüència a la Sra. Sainz a satisfer als Srs. Vélez i Querol la quantitat de 18.626,40 EUR en concepte d'indemnització per aquest envaïment i tots els danys que se'n ha derivat;

Desestimar totes les altres pretensions de les parts;

No fer especial imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies, en les circumstàncies definides en el VIII Considerant de la sentència de primera instància.

II.- La representació processal dels Srs. Vélez i Querol, formula recurs d'aclariment contra la dita resolució sol·licitant que aquesta Sala vulgui aclarir, precisar i complementar l'esmentat Aute en el sentit que expressa el seu escrit.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Vélez i Querol formulen una demanda per tal que s'aclareixi:

quina franja de terreny exacta ha envaït Casa R.;

quins són els límits exactes que queden ara fixats entre propietats, més concretament si aquests són delimitats en el plànol obrant en l'Annex 2 del peritatge definitiu de Izquierdo com a "de la soca al punt E" serigrafiat en vermell en dit plànol o com a "de la soca al punt F serigrafiat en blau fosc en el mateix plànol;

a qui pertanyen el mur de formigó entre la línea en vermell i la façana de Casa T. i el mur en formigó que toca aquesta línia per la part de Casa R. En concret, tenint en compte que la construcció d'aquest mur ha estat efectuada per Casa R., a qui pertoca el manteniment i les eventuals responsabilitats en cas de deteriorament, caiguda o danys a tercers.

II.- Sobre els referits punts la sentència d'aquesta Sala Civil no mereix cap tipus d'aclariment, sinó que els Srs. Vélez i Querol volen, mitjançant la present demanda d'aclariment, fer resoldre dificultats que no són incloses en l'escrit de demanda.

Els límits entre les propietats resulten fixades en el punt 1) del fallo de la sentència de manera clara i es evident que la franja de terreny envaït per Casa R. és on la mateixa va construir més enllà dels referits límits. Pel que fa a la qüestió de la propietat del mur de formigó i del seu manteniment, aquesta qüestió no consta en l'escrit de demanda i no pot ser resolt per aquesta sala en el marc del litigi que li fou sotmès.

III.- Els Srs. Vélez i Querol també demanen que s'aclareixi el sentit de la frase : "ja que no existeix cap pèrdua d'edificabilitat per Casa T., tenint compte que la situació de la parcel·la envaïda fa que Casa T. no podia edificar sobre, qualsevol edificació". Aquesta Sala no pot més que reiterar el què ja ha declarat, és a dir que tenint compte que la parcel·la envaïda correspon a una franja molt estreta situada entre el límit de propietat i la casa edificada en el terreny de Casa T., no existeix cap possibilitat d'edificar sobre la mateixa cap construcció. Per tant, la sentència no pateix de cap error pel que fa a la pèrdua d'edificabilitat, i no hi ha lloc a pagament d'una indemnització suplementària.

Respecte als aclariments B i C, a saber : b) si aquesta franja de terreny envaïda per Casa R. queda propietat d'aquesta part en el més ampli sentit i sense cap mena de limitació en el seu dret, i c) si aquesta franja de terreny envaïda queda propietat Casa R. però a efectes d'edificabilitat i d'enretirar-se si es desenvolupa una nova edificació, podrà ésser presa en compte per Casa T. com a dins el seu coeficient d'edificabilitat, es tracta de qüestions totalment alienes a la demanda inicial.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'aclariment interposat pels Srs. Vélez i Querol en relació a la sentència dictada per aquesta Sala en data 13 de setembre del 2012.

Condemnar als Srs. Vélez i Querol a pagar les costes judicials del present incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.