Procediment Aforats - inadmissió Querella - vulneració del dret a un tribunal imparcial - delicte de prevaricació - abstenció - imparcialitat (6000041/2021)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-0000027/2021

Causa Tribunal de Corts: Procediment aforats nº 6000041/2021

AUTE 30-2021

PARTS:

Apel·lant: Sra. Criado

Advocada: Sra. Codina

Apel·lats: Sra. Agullo

Advocat: Sr. Ropero

Sra. Agullo

Advocada: Sra. Bonet

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a tres de maig de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d’apel·lació interposat contra l’aute de data 22 de març de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 6000041/2021. Els components de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 22 de març de 2021 el Tribunal de Corts va decidir:

“Rebutjar la querella presentada per la representació lletrada de Criado, per la presumpta comissió d’un delicte d’omissió del deure de perseguir un delicte”

II.-RESULTANT: Que contra l’esmentat Aute interposà recurs d’apel·lació la representació de lletrada de Criado en data 30 de març de 2021, exposant substancialment:

Que la magistrada Sra. Agullo s’havia d’haver abstingut de dictar la resolució objecte de recurs, en haver-se presentat un escrit de queixa formal envers ella, fet que deixa dubtes sobre la seva imparcialitat.

Que es va vulnerar el seu dret de defensa perquè no va poder tenir assistència lletrada que pogués fer-li costat i perquè no va poder accedir als autes per saber com estava el procediment. També es considera vulnerat el dret a un procés de durada raonable en sobreseure’l i perquè no es van practicar les diligències adients per esclarir els fets denunciats.

Que atribueix a les Sres. Agullo i Agullo respecte al delicte del deure de perseguir delictes, pel fet de no haver exercit l’acció penal contra l’agent del Servei de Policia Varesc per la comissió d’un delicte de revelació de secrets.

Sol·licita finalment que sigui acordada la revocació de l’aute impugnat, l’admissió de la querella formulada i la continuïtat de la instrucció dels fets relatats en la mateixa.

III.-RESULTANT: Que per escrit de data 16 d’abril de 2021, la Sra. Agullo s’oposa al recurs interposat, per ésser els fets totalment atípics i no constitutius de delicte, plantejant la manca de legitimació activa de la recurrent, i sol·licitant la íntegra desestimació, amb l’expressa condemna a la recurrent del pagament de la totalitat de les costes processals inclosos els honoraris d’advocat devengats per aquesta part.

Considera la Sra. Agullo que la querellant no gaudeix de legitimació activa ni per formular la querella ni per formular el present recurs, en no ser els fets mencionats a la querella constitutius de delicte i per tant no pot ser la querellada, perjudicada per aquests.

Entén que el fet d’haver-se formulat una queixa davant del Consell Superior de la Justícia no és una de les causes d’abstenció i recusació previstes a l’article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Respecte als presumptes “greus incompliments” de la Llei 1/2015, considera que no correspon al Ministeri Fiscal informar a les víctimes sobre l’estat d’un procediment, ni de la situació de la persona agressora, ni tampoc oferir-los la possibilitat de ser assistits per lletrat.

En quant al delicte d’omissió del deure de perseguir delictes, tot pel fet de no haver exercit l’acció penal contra l’agent del Servei de Policia Varesc per la comissió d’un delicte de revelació de secrets, estima en primer lloc que els fets exposats per la recurrent no són delicte, ni de revelació de secrets, ni de cap altre tipus, i que el Ministeri Fiscal actua de conformitat amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia i que “la recurrent no és ningú per marcar el tempo d’actuació de la Fiscalia General”.

IV.- RESULTANT: Que per escrit de data 16 d’abril de 2021, la representació lletrada de la Sra. Agullo també s’oposa al recurs formulat, considerant que formular un escrit de queixa formal contra una magistrada no es troba dins dels motius de recusació i abstenció recollits a l’article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Afirma que la Sra. Agullo no va presenciar cap de les declaracions de la Sra. Bueno ni han coincidit mai a la mateixa sala. Que no s’aprecia cap comportament en el Ministeri Fiscal que hagi de ser perseguit penalment.

Sol·licita aquesta part, la desestimació del recurs interposat en tots els seus extrems, la confirmació íntegra de l’aute impugnat, amb la imposició al recurrent de les costes generades pel recurs, inclosos honoraris d’advocat.

V.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal per informe de data 16 d’abril de 2021, s’oposa al recurs formulat, interessant la confirmació de l’aute impugnat per esser ajustat a dret.

Considera el Ministeri Fiscal que no existeix en autes cap motiu legal de recusació o abstenció que pugui aplicar-se a la magistrada Sra. Agullo. Que s’ha de constatar la atipicitat dels fets descrits a la querella formulada, i que no s’expressen quins són els delictes o participació de la Sra. Agullo com a membre de la Fiscalia General en l’eventual conducta delictiva.

Respecte a l’actuació del funcionari de policia que convoca a la persona denunciada, tampoc es pot donar el delicte de revelació de secret, en ser el Sr. C. denunciat en las DP 1000367/2018, el què comporta necessàriament que tingui coneixement de l’acusació que se li formula.

VI.- RESULTANT: la representació lletrada de la Sra. Criado, per escrit de data 19 d’abril de 2021, es remet a tots els arguments exposats al seu escrit de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Criado impugna l’aute pel qual no s’admet a tràmit la querella interposada contra les Sres. Agullo i Agullo per uns fets delictius que haurien comés en el exercici de les seves funcions de fiscals.

El primer motiu d’impugnació contra l’aute és la vulneració del dret a un tribunal imparcial reconegut a l’article 10.1 de la Constitució. Aquesta vulneració s’hauria produït per haver dictat la resolució la magistrada del Tribunal de Corts Sra. Agullo, malgrat haver formulat la recurrent contra ella una queixa davant del Consell Superior de la Justícia, pel dictat de l’aute pel qual va confirmar el sobreseïment provisional acordat per la Batlle Instructora en el marc de las diligències prèvies nº 10000367/18, instruïdes per un delicte d’agressió sexual denunciat per la Sra. Bueno En la queixa s’atribueixen a la magistrada Sra. Agullo haver fet en l’aute afirmacions inexactes, incorrectes i falses de forma intencionada, parlant de la possible comissió d’un delicte de prevaricació.

La part recurrent considera que la magistrada Sra. Agullo s’hauria d’haver abstingut de conèixer de la querella per la formulació de la queixa contra ella, en tant que aquest fet compromet la seva imparcialitat.

El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal (unipersonal o col·legiat) imparcial, com a exigència prevista a l’article 10 de la Constitució i a l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l’administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret, davant la legítima expectativa que el seu cas sigui examinat per un jutge o tribunal sense prejudicis o idees preconcebudes sobre el cas concret que ha d’examinar.

Quan es tracta de determinar la imparcialitat del tribunal, s’ha de valorar la convicció o interès personal en el cas concret -aproximació subjectiva de la imparcialitat- i també si el tribunal ofereix garanties suficients per excloure qualsevol dubte legítim al respecte -aproximació objectiva de la imparcialitat- (Piersack v. Bèlgica; Grieves v. Regne Unit; i STC 2015-10-RE )

L’existència en un batlle o magistrat d’una determinada convicció, opinió prèvia sobre el tema que ha de resoldre o de qualsevol prejudici, és de difícil acreditació i per això adquireix especial rellevància i sol estar al centre del debat la imparcialitat objectiva, la prova de la qual consisteix en determinar si, amb independència del comportament personal del jutge, existeixen fets verificables que permetin qüestionar la seva imparcialitat, podent prendre fins i tot gran importància les aparences -Castillo Algar v. Espanya-

Considera el TEDH que per determinar si, en un cas concret, existeix una raó legítima per dubtar de la imparcialitat d'un jutge, el punt de vista de qui emet la queixa, tot i no ser un element decisiu, s’ha de tenir en compte. Es considera com l'element determinant el saber si els temors o dubtes dels interessats es poden justificar objectivament -Ferrantelli i Santangelo v. Itàlia; Padovani v. Itàlia-.

La Llei Qualificada de la Justícia (articles 73 a 75) contempla i regula, per salvaguardar la necessària imparcialitat del tribunal que ha de resoldre un litigi, o bé que es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa o bé, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació activa (article 74), es pugui recusar un Batlle o Magistrat si es considera que s’hauria d’haver apartat del coneixement de l’afer i no ho ha fet.

II.- CONSIDERANT: que la part recurrent considera que el fet d’haver formulat la Sra. Bueno una queixa davant del Consell Superior de la Justícia contra la magistrada Sra. Agullo, per la seva actuació en el dictat d’una resolució que confirmava el sobreseïment provisional de la causa incoada per la denúncia de la recurrent, compromet la seva imparcialitat en quant pot haver generat en la magistrada prejudicis respecte a la querellant.

Certament, com s’al·lega pel Ministeri Fiscal, per la Sra. Agullo i per la representació de la Sra. Agullo en les seves contestes al recurs, el fet d’haver-se formulat una queixa davant del Consell Superior de la Justícia no és una de les causes d’abstenció i recusació previstes a l’article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia, però considerem que la importància del dret a ser jutjat per un tribunal imparcial ha de permetre considerat violat aquest dret quan efectivament es constati un supòsit que comprometi de forma clara la seva imparcialitat, encara que no es trobi inclòs en el llistat de causes de abstenció i recusació legalment previstes.

Si el fonament de la abstenció i de la recusació és la necessitat d’eliminar qualsevol dubte raonable sobre la manca d’imparcialitat dels batlles i magistrats, més enllà de si el supòsit de fet en què es fonamenta el dubte està legalment previst, el que s’ha de determinar és si el dubte o temor sobre la imparcialitat està objectivament justificat, compte tingut que el dret al procés degut substanciat per un tribunal imparcial, reconegut a l’article 10.1 de la Constitució, vincula immediatament als batlles i tribunals a títol de dret directament aplicable i el seu contingut no pot ser limitat per llei -article 6.1 de la Llei Qualificada de la Justícia.

L’article 73.c) de la Llei Qualificada de la Justícia preveu com a causa d’abstenció i recusació estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts o els seus advocats, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca de fonamentació.

Una queixa davant del Consell Superior de la Justícia no és una denúncia, però les greus imputacions que en aquest cas es fan a la magistrada Sra. Agullo, atribuint-li fets que, si fossin certs, serien constitutius d’un delicte de prevaricació, al què es fa esment, i que, a més d’un possible expedient disciplinari podria comportar l’apertura de diligències penals, considerem que són susceptibles de generar una legítima aprensió en la recurrent sobre la imparcialitat de la magistrada.

Ara bé, en el cas enjudiciat res s’ha acreditat sobre l’estat de la tramitació de la queixa, si ha estat arxivada o ha donat lloc a la incoació d’un expedient disciplinari i, el que és més important, si la magistrada Sra. Agullo quan va dictar l’aute recorregut coneixia la queixa formulada per la Sra. Bueno i, si, per tant, es va poder generar en ella algun tipus de prejudici contra la recurrent per motiu de la queixa, de forma que el dubte sobre la imparcialitat de la magistrada no s’ha demostrat per aquest motiu que estigui objectivament justificat.

El primer motiu d’impugnació, per tot el que s’ha exposat ha de ser desestimat.

III.- CONSIDERANT: que l’article 39 del Codi de Procediment Penal estableix que “Presentada la querella, el batlle l’admet o la rebutja segons que els fets puguin ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en la quantia i la classe que es considerin necessàries”. Una interpretació d’aquest precepte respectuosa amb el dret a la jurisdicció de la part que presenta la querella, però també amb la protecció que es mereixen els ciutadans contra acusacions mancades de tota justificació, ens porta a considerar que la querella pot ser rebutjada per dues raons;

1.- Una, perquè els fets continguts en el relat fàctic de la querella, tal com ve redactat, no siguin susceptibles de ser subsumits en cap precepte penal, segons el criteri raonat de l'òrgan jurisdiccional competent. En aquests casos manca de cap justificació l'obertura d'un procés penal per a comprovar uns fets que, de ser acreditats, no serien constitutius de delicte en cap cas.

2.- En segon lloc, quan, malgrat la possible aparença delictiva inicial dels fets que s'imputen en la querella, no es disposi de cap element que avali racionalment la seva versemblança, limitant-se el querellant a afirmar la seva existència sense cap suport objectiu. En aquest segon grup de casos, encara que la llei no ho disposa de manera expressa, una interpretació de la norma que no desconegui el sentit comú condueix a sostenir que no es justifica l'obertura d'un procés penal per a la recerca d'uns fets que, ja des del primer moment, no es presenten com a versemblants, en tant que manquen de qualsevol suport probatori, aportat o ofert en la querella, que pugui ser considerat accessible i racional.

En el cas enjudiciat la querella no s’admet a tràmit perquè els fets que s’atribueixen a les representants del Ministeri Fiscal Sres. Agullo i Agullo no són constitutius de delicte, conclusió que la Sala no pot sinó avalar davant la evident manca de tipicitat dels fets exposat en la querella.

IV.- CONSIDERANT: que la primera conducta delictiva que s'atribueix a les Sres. Agullo i Agullo consisteix en un incompliment de la Llei 1/15, de 15 de gener, per a l'eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, així com del Reglament regulador del dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrada, per manca d’informació dels drets d’assistència jurídica i d’accés al procediment.

Al·lega la recurrent que es va vulnerar el seu dret de defensa perquè no va poder tenir assistència lletrada que pogués fer-li costat i perquè no va poder accedir als autes per saber com estava el procediment. També es considera vulnerat el dret a un procés de durada raonable en sobreseure’l perquè per part del Ministeri fiscal i de la Batlle Instructora, no es van practicar les diligències adients per esclarir els fets denunciats, i malgrat deixar-se després sense efecte el sobreseïment, ja no es van poder practicar les diligències sol·licitades per l'acusació particular perquè segons la Batlle instructora ja era massa tard.

La privació dels drets a la defensa i assistència tècnica lletrada, què la llei 1/15 reconeix a les víctimes dels delictes de violència de gènere l’atribueix la part recurrent a l’absència d’informació por part del Ministeri Fiscal d’aquests drets.

D’entrada, el Ministeri Fiscal com a institució no pot delinquir, i en la querella no es concreta la identitat de la representant del Ministeri Fiscal que va estar present en la declaració que la Sra. Bueno prestà a la Batllia. Amb independència d’aquesta manca de concreció, la informació a la víctima dels seus drets és competència de l’òrgan judicial i no de la Fiscalia i, en qualsevol cas, l’incompliment del deure d’informació dels drets a la defensa i assistència tècnica de les víctimes dels delictes de violència de gènere i domèstica no constitueix cap delicte, i pot ser és aquesta la raó per la qual la part recurrent omet el tipus penal en el qual subsumeix aquest incompliment.

V.- CONSIDERANT: que a la mateixa conclusió de manca de tipicitat hem d’arribar respecte al delicte del deure de perseguir delictes que la querella atribueix a les Sres. Agullo i Agullo, pel fet de no haver exercit l’acció penal contra l’agent del Servei de Policia Varesc per la comissió d’un delicte de revelació de secrets.

El delicte de revelació de secrets estaria constituït per la trucada a títol personal que el Sr. Varesc li va fer al Sr. Mena convocant-li a les dependències policials e informant-li del contingut de la denúncia interposada contra ell per la Sra. Bueno Aquest fet es sustenta en la declaració que va fer el Sr. C. davant de la Batllia explicant com es va assabentar de la denúncia.

Per més que aquest delicte de revelació de secrets ja s’estigui investigant en un altre procediment, els fets que segons la part recurrent el constituirien, com a mínim, tindrien un dubtós encaix típic, de forma que el fet de que la representant del Ministeri Fiscal, que va estar present en la declaració del Sr. C., no decidís exercir l’acció penal de forma immediata en cap cas podria constituir el delicte de no perseguir delictes.

Però es que, a més, suposant que les manifestacions del Sr. C. fossin certes, la convocatòria feta per un agent del Servei de Policia a un denunciat perquè comparegui a les dependències policials, traslladant-li una denúncia, no constitueix un delicte de revelació de secrets, malgrat que la forma en què s’hauria fet i els comentaris personals fets sobre la denunciant no fossin apropiats.

L’article 377 del Codi Penal sanciona a l’autoritat o funcionari que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i que no hagin de ser divulgades, és a dir que no hagin de ser conegudes per altres persones.

És evident que informar al denunciat dels fets que se li atribueixen en la denúncia i que té dret a conèixer, no pot integrar-se dintre del concepte de divulgació, en tant que referit a persones alienes a aquelles a les que afecta la informació o secret.

L’article 24 del Codi de Procediment Penal estableix el dret de tot sospitós o detingut que hagi de prestar declaració davant del Servei de Policia, de ser informat dels fets que originen la investigació per garantir el seu dret de defensa, podent també tenir accés a totes les investigacions practicades a través del seu advocat.

La informació facilitada al denunciat per un agent del Servei de Policia sobre els fets pels qual havia estat denunciat, convocant-li a les dependències policials per el seu esclariment no es pot subsumir en el delicte de l’article 377 del Codi Penal i, per tant, les Sres. Fiscals querellades no han pogut incórrer en cap responsabilitat penal per no exercir l’acció penal per aquell delicte.

El recurs d’apel·lació, per tot el que s’ha exposat, ha de ser desestimat en haver estat correctament rebutjada la querella.

VI.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Criado contra l’aute de data 22 de març de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 6000041/2021.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Criado contra l’aute de data 22 de març de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 6000041/2021.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.