Familia- despeses esquí tecnificació (TSJC 093/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000093/2015 ORIGEN: 3000782/2006

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en data 9 de maig del 2011, la representació processal de la Sra. Farré formulà demanda d'execució de la sentència esmentada, demanant es volgués requerir al Sr. Daza de pagament de la suma de 4.657,95.euros, pels conceptes detallats en el cos del mateix i la meitat de les mensualitats de classes de francès de maig i juny del 2011, en compliment de l'establert a la clàusula cinquena, darrer paràgraf, del conveni de divorci, relativa al pagament per meitats de les despeses extraordinàries.

II.- Per Providència de data 12 de maig del 2011, s'acordà donat trasllat al Sr. Daza de l'escrit presentat en data 9 de maig per la representació processal de la Sra. Farré, a fi que en tingués l'oportú coneixement i manifestés el que tingués per convenient en el termini de quinze dies.

III.- Per escrit presentat en data 22 de juny del 2011, el Sr. Daza manifestà que estava d'acord en que actualment el fill comú genera unes despeses desmesurades, tant que com ve repetint a la mare, li resulten assumibles; que en l'exercici de la pàtria potestat (que afecta de forma principal a la formació dels infants) van decidir en el seu dia que l'Oller formés part de l'esqui club en les seves activitats ordinàries, aleshores, tal com diu la Sra. Farré amb un cost per temporada d'uns 300.-euros de quota més uns 200.-euros de material que podria assumir i es podia permetre satisfer a mitges; que compte tingut que com diu la demandant el fill comú des de fa dos anys tecnificació per alta competició, amb més quota, material especialitzat, activitats d'estiu i hivern, entrenaments intersetmanals obligatoris... i tot amb menys temps per estudiar i per descansar, el que suposa classes particulars de repàs de matemàtiques i anglès; que com ve reiterant a la seva exesposa (que anima al fill a aquestes activitats esportives extraordinàries) no vol que el mateix estigui extenuat, preferint que practiqui esports de forma ordinària i que es centri amb els estudis, i de cap forma pot ni vol assumir despeses desmesurades que aquestes noves activitats (noves, perquè no corresponen a les ordinàries sinó a la tecnificació per competició) generen en sí mateixes (quotes, matrícules, material, estatges, viatges, etc) i en classes particulars de repàs i d'anglès que s'implanten perquè el nen dedica a la seva preparació física temps que hauria d'esmerçar en estudiar. Que és cert que no s'oposa a que faci tecnificació d'esquí, com no s'oposaria a que aprengués hípica, golf o vela, i si fa qualsevol d'aquestes activitats perquè li agraden, l'inculca que ho ha de fer de forma responsable, però sempre ha dit i repeteix que solament accedirà a les mateixes si són despeses satisfetes per la mare, i en efecte la Sra. Farré sap si pot o no permetre's assumir-les en la seva totalitat, si pot i vol satisfer-les íntegrament no s'oposarà a que el nen faci esforços extraordinaris, generi depeses extraordinàries i rebi classes de matemàtiques, anglès, o el que sigui per compensar-ho (l'Oller té bones condicions per l'estudi i no precisaria reforços si dediqués a les assignatures escolars una part del temps que dedica a la tecnificació, estatges, etc.). Que altrament en l'exercici de la pàtria potestat conjunta, reitera formalment la seva voluntat de que el menor abandoni la tecnificació i la competició, practiqui l'esquí de forma ordinària (el que ja és beneficiós pel seu cos i el seu esperit) i es centri en els seus estudis.

Indica que la Sra. Farré no ha efectuat abans la reclamació que plasma en la seva demanda (despeses d'estatges, quotes, avions, repassos, etc. des de l'any 2008) perquè coneix la seva posició des del principi. Finalment sol·licita que es dicti Aute desestimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Farré, que sigui condemnada en costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador fins a total execució d'Aute.

IV.- Subsegüent a l'Aute dictat en data 22 de març del 2012 (que va anul·lar l'Aute de 14-7-2011 per qüestions procedimentals) i l'escrit presentat el dia 18 d'abril del mateix any per la representació processal de la Sra. Farré, en data 9 de maig del 2012 va recaure Providència, acordant obrir el corresponent incident d'execució de sentència a tramitar pel procediment abreujat, donant trasllat a la Sra. Farré i al Ministeri Fiscal, de l'escrit presentat pel Sr. Daza en data 22 de juny del 2011, a fi que en tinguessin l'oportú coneixement i manifestessin el que tinguessin per convenient, assenyalant l'audiència del dia 23 de maig del 2012 a les 09:00 hores a la Cúria de la Batllia, a tal efecte.

V.- En el dia 23 de maig del 2012, la representació processal de la Sra. Farré contestà la demanda incidental formulada, demanant es vulgui requerir al Sr. Daza de pagament de l'import de 3.201,20.-euros en concepte de la meitat de les despeses d'esquí de tecnificació del seu fill Oller o subsidiàriament de l'import de 3.079,70.euros en concepte de la meitat de les despeses d'esquí ordinari del mateix, més l'import de 1.556,75.-euros corresponent a la meitat de la suma dels rebuts de classes de matemàtiques, anglès i francès dels cursos 2009-2010 i 2010-2011, en compliment de l'establert a la clàusula cinquena, darrer paràgraf del conveni de divorci, relativa al pagament per meitats de les despeses extraordinàries. Que en aquella mateixa audiència, el Ministeri Fiscal aportà escrit manifestant que havent esdevingut ferma la Sentència dictada, comporta que les mesures patern filials homologades són d'obligat compliment per les parts, no essent competència de l'Hble. Batlle suplir les mancances dels progenitors en la seva observança a fi de garantir el correcte desenvolupament de llur fill menor, motiu pel qual procedeix requerir als progenitors a fi de donar fidel i estricte compliment a la resolució objecte d'execució, informant-los ensems de les conseqüències que en Dret es poguessin derivar del seu incompliment.

VI.- Obert el període probatori s'han proposat i practicat les següents proves:

agent incidental Primer.- Confessió en judici, Segona.- Documental Pública, Tercera.- Documental Privada;

defenent incidental: Primera.- Documental per requeriment, Segona.- Documental Privada I, Tercera Documental Privada II, Quarta, Documental Privada III, Cinquena,.- Documental Privada IV, Sisena.- Documental Privada V, Setena.- Documental Privada VI, Vuitena.- Documental Privada VII, Vuitena.- Documental Privada VII i Novena.- Documental Privada VIII; i Ministeri Fiscal: 1.- Documental i 2.- Adhesió a les proves proposades per les parts i considerades pertinents per a la resolució del plet.

VII.- En data 9 de juliol d'enguany es celebrà el tràmit de tancament de proves, presentant les parts i el Ministeri Fiscal llurs escrits de conclusions.

VIII.- L'Hble. Batlle va dictar en data de 23-1-2105 l'Aute en el que resolia que : " Primer.- No donar lloc a la reclamació formulada per la Sra. respecte al pagament de la meitat de les despeses de repàs i idiomes del seu fill Oller, continguda en el seu escrit presentat en data 9 de maig del 2011.

Segon.- Donar lloc a la reclamació formulada per la Sra. respecte al pagament de la meitat de les despeses d'esquí del seu fill Oller i quantificades en la suma de 3.201,20.euros, continguda en l'escrit presentat en data 9 de maig del 2011.

Tercer.- No fer especial condemna en costes. ".

IX.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, les dues parts, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demanen la seva revocació en diferents sentits i el Sr. Daza demana que s' imposin a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrada ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present incident d'execució de sentència de divorci, discrepen els progenitors sobre diverses partides de despeses generades per les activitats del seu fill Oller. En concret les partides que reclama la mare són: 1) les corresponents a l'activitat de la pràctica de l'esqui de competició/tecnificació dels anys 2008 a 2011; 2) les derivades de la realització de repàs de matemàtiques del curs 2009-2010; i 3) de les classes d'anglès i francès (cursos 2010 i 2011).

Es dóna la circumstància que la mare en 8-7-2011 va iniciar un procés de modificació de mesures de divorci per l'augment de la pensió alimentària a càrrec del pare que en aquells moments era de 266,54 EUR al mes. Aquesta controvèrsia sobre quina era la pensió que havia de pagar el pare es va resoldre de manera definitiva per la sentència d'aquesta Sala de 15-12-2012 en la qual es va fixar la pensió definitiva pel 2012 en 400 EUR mensuals (la sentència d'instància l'havia fixat en 460 EUR) entenen la Sala que el cost dels aliments en sentit ampli en favor de l'Oller havia de ser suportada en un 40 % pel pare i la resta per la mare en proporció als revinguts de cadascú. Es pot llegir en la nostra sentència el següent: "Per tal de donar resposta als arguments del recurrent cal destacar que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que en l'actualitat un nen precisa d'un mínim de entre 600 i 800 euros mensuals pel seu manteniment bàsic, de tal manera que no es pot considerar seriós pretendre que l'Oller sols en requereix 146, o com a molt 385. En el cas present, tenint en compte els ingressos globals dels seus pares, s'ha de considerar procedent fixar les necessitats globals del nen en 800 euros mensuals als quals se'ls hi ha de sumar el cost de les classes de repàs que precisa i que s'han de considerar com despeses ordinàries de l'Oller, ja que és previsible que un nen requereixi aquest ajut en un moment o altre dels seus estudis i el mateix cal dir, d'acord amb el nivell de vida que té dret a portar, de les d'anglès i francès extraescolars i de les que poguessin resultar d'un forfait d'esquí ordinari, ja que s'ha de considerar que es tracta d'una activitat de lleure legítim, sempre que ho permetin els ingressos dels seus progenitors, i contribueix a assegurar el desenvolupament físic adequat dels menors. Pel contrari, aquesta Sala considera que les despeses que comporta el fet que l'Oller practiqui esquí de competició no es poden considerar ordinàries, perquè ni és previsible que un menor arribi a aquest nivell d'excel·lència en aquest esport, ni es pot considerar que siguin convenients ni, especialment, necessàries per l'adequada formació i desenvolupament físic del nen, de tal manera que el seu cost l'hauran de suportar per meitat els dos progenitors si els dos desitjen que el seu fill les porti a terme.

Tenint en compte les anteriors consideracions, entenem que el fill dels litigants requereix al voltant dels 1.000 euros mensuals per a atendre les seves necessitats, tenint en compte que d'aquest import el Sr. Daza s'haurà de fer càrrec del quaranta per cent, és a dir de 400 euros mensuals, atès que gaudeix d'uns revinguts de 1.676,27 euros (foli 126v), mentre que Sra. Farré en percep 2.679,41 (foli 172v). "

A la vista d'aquest explícit pronunciament, analitzarem els recursos respectius.

SEGON.- Recurs interposat per la Sra.Farré.

La Sra. Farré discrepa de la resolució de l'Hble. Batlle perquè exclou de la seva reclamació la suma de 1.556,75EUR corresponents a la seva reclamació de les classes de repàs de matemàtiques que l'Oller va necessitar entre els mesos de febrer 2009 i el mes de juny 2010, així com també a les classes d'anglès i francès del curs escolar 2010-2011. Considera la promotora de l'incident que:

aquestes conceptes no podien ser considerats en aquella època com despeses ordinàries incloses ja en la pensió tan escassa com la inicial de 240 EUR mensuals que posteriorment amb les actualitzacions en el 2011 eren de 266,54

EUR al mes. I no ho podien ser considerades per: a) perquè en el moment de la seva fixació no eren previsibles, criteri recolzat en la nostra sentència de 27-1- 2010 rotlle 233-09 que diu: "II.- Diverses Sentències d'aquesta Sala han posat de relleu que les despeses d'un menor són ordinàries quan són més o menys regulars i previsibles, mentre que són extraordinàries quan prèviament no es pot conèixer si es produiran o no, ni quina serà la seva importància. No obstant, el mateix fet de ser imprevisible quines despeses podran sorgir de forma extraordinària per tal d'atendre a les necessitats d'un menor i resultar difícil fixar quines s'hauran de considerar ordinàries ateses les circumstàncies de cada cas fa poc adient acotar-les per endavant."

I efectivament així era en aquest cas perquè no es podia preveure per endavant quan l'Oller tenia 8 anys a l'any 2006 (en que es va signar conveni regulador) si el nen necessitaria més tard repàs de matemàtiques o les classes suplementaries d'anglès i francès.

que el fet que la sentència d'aquesta Sala de 15-11-2012 incrementés la pensió d'aliments incloent-hi expressament aquelles despeses més les de la pràctica de l'esqui ordinari (no de tecnificació/competició) significa que abans d'aquell increment de pensió no es podia considerar incloses aquelles despeses que ara es reclamen. Amb posterioritat a la sentència i a l'augment de la pensió, aquelles despeses ja no es podran reclamar a part, però les anteriors cal pagar- les perquè la situació econòmica del pare ho permet i està dins el nivell de vida social del seus progenitors.

En conclusió, la reclamació de rescabalament que ha fet la Sra. Farré ha de ser atesa i el seu recurs estimat.

TERCER.- Recurs interposat pel Sr. Daza.

Aquest recurs es centra en impugnar el pagament de les despeses extraordinàries de la pràctica de l'esquí "de tecnificació". L'argument de la resolució d'instància és que el Sr. Daza mai s'havia oposat a pagar aquella pràctica més costosa que la d'esquí ordinari fins al seu escrit de 22 de juny de 2011 on expressa clarament la seva oposició al pagament d'aquella despesa. El seus motius són de dues classes: la de que el seu fill es veu abocat a les classes de repàs per manca del temps de dedicació a l'estudi per dedicar-lo a la pràctica d'un esquí competitiu i la de que la seva situació econòmica no li permet fer front a les "desmesurades despeses" que ocasiona aquella pràctica de l'esquí.

Però com recull encertadament la resolució de l'Hble Batlle fins al 2012, el Sr. Daza havia donat tàcitament la seva conformitat a fer front a aquelles depeses tal i com ho acredita els seus pagaments com el seus correus electrònics on la mare el va informant de les activitats que aquella pràctica li ocasiona. Aleshores, si bé com recull la nostra sentència de 15-12-2012, aquella pràctica de competició requereix la conformitat dels dos progenitors per obligar-los a pagar aquelles despeses, el que es reclama en aquest incident és anterior a la negativa del pare a seguir fent front a les mateixes i per això resulta ajustada a dret la decisió de la instància d'obligar-lo a pagar aquelles despeses abans de comunicar que ja no estava disposat a pagar-les.

En conseqüència, el seu recurs ha de ser desestimat.

QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada derivades de cap dels dos recursos.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Farré contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 23 de gener de 2015 que revoquem parcialment en el sentit de que el Sr. Daza ha de pagar a més la suma de 1.556,75 EUR en concepte de les despeses de classes del seu fill Oller. Mantenim la resta del pronunciament.

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Daza..

No fem condemna en costes en aquesta alçada de cap dels dos recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-