Mesures provisionals-pensió per aliments-reinici de la convivència (0016/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-016/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 de febrer del 2008, la Sra. Alcalá va formular demanda contra el Sr. Águila manifestant que en el marc dels autes de mesures provisionals entaulades per ella es va dictar Aute en data 25 de gener del 2000, atribuint-li la guarda i custòdia de la filla comú dels litigants i l'ús del domicili familiar, fixant a càrrec del Sr. Águila una pensió d'aliments a favor de la nena d'un import de 50.000 ptes., però que el citat senyor va abonar l'equivalent de la citada suma (300,51 euros) fins el mes de març del 2007, sense actualitzar-la mai, només va abonar la meitat del seu import durant els mesos d'abril, juny, juliol, agost, octubre, novembre i desembre d'aquell any i no va efectuar cap pagament els mesos de maig i setembre del 2007 i gener i febrer del 2008. Per aquesta raó, sol·licitava que es condemnés al defenent a abonar-li la suma de 6.363,15 euros, a actualitzar la pensió que li pagava, quedant fixada en 401,94 euros per l'any 2008, i a fer-ho en els anys successius, sol·licitant per altressí primer que, en cas que el defenent no complís voluntàriament aquesta condemna, es procedís a l'execució forçosa sobre els seus béns i, per segon altressí, que, atès que havia estat declarada en situació d'insolvència, se la tingués per eximida del pagament de taxes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Águila va contestar la demanda en data 30 d'abril del 2008, manifestant que l'Aute que es pretenia executar establia una sèrie de mesures paterno-filials provisionals, de tal manera que quedaven sense efecte si en el termini de 30 dies no s'interposava la demanda corresponent i, a més a més, que el seu mandant i la Sra. Alcalá va reiniciar la convivència durant cinc anys i mig (del gener del 2000 fins el juliol del 2005), havent abonat ell durant aquest temps 300 euros mensuals en concepte de contribució a les despeses familiars.

III.- L'Aute de 26 d'octubre del 2010 va decidir requerir al Sr. Águila a fi que en el termini de quinze dies fes efectiva la suma de 6.363,15 euros.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Águila i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, la desestimació de la demanda formulada contra el seu mandant i la imposició a l'adversa de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Águila argumenta, com a únic motiu del seu recurs, que, tal com reconeix la Sra. Alcalá, els litigants van tornar a conviure junts com a parella de fet del mes de gener del 2000 fins el mes de gener del 2005 i que, per tant, no és correcte procedir a l'execució de l?Aute de data 25 de gener del 2000, sinó que, en tot cas, allò procedent seria formular una nova demanda i que es dicti una nova resolució establint quina és la pensió que el recurrent, si és el cas, ha d'abonar en favor de la seva filla.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal posar de relleu que l'obligació a càrrec d'un progenitor de prestar aliments als seus fills es pot complir de manera directa, en el supòsit que convisqui amb ells, o de manera indirecta, abonant allò necessari al progenitor que sí hi conviu per tal que sigui aquest qui les satisfaci. En aquest sentit, el fet que el Sr. Águila atengués les necessitats de la seva filla de manera directa durant un temps determinat no vol dir que la seva obligació de prestar-li aliments s'extingís mentre ho feia i renaixés més tard, sinó que quan va deixar d'atendre-les directament ho havia de fer de manera indirecta lliurant a la seva mare les sumes precises amb aquesta finalitat i cal entendre que, a manca d'una resolució en sentit contrari, el seu import havia de ser el que s'havia fixat judicialment abans.

D'altra banda, amb independència de que no consta que la parella de fet formada pels litigants s'hagués constituït d'acord amb els requisits que ordena la Llei Qualificada de Parelles Estables, ni que s'hagués deixat sense efecte aquesta situació, ni que s'hagués acordat i formalitzat una reconciliació, ni que aquesta respongués a un ànim de continuar amb ella la relació que havien tingut, allò rellevant és que el recurrent va continuar pagant exactament la mateixa suma deguda en concepte de pensió una vegada reiniciada aquesta convivència, encara que amb ella es poguessin satisfer altres necessitats, i especialment que ho va continuar fent, encara que amb certes mancances, una vegada trencada la relació, de tal manera que, encara que només sigui per respecte als propis actes, no pot anar ara en contra del que va acceptar voluntàriament.

Per totes aquestes raons, entenem que és procedent confirmar la Sentència d'instància, sense perjudici de que si el recurrent estima que han canviat les circumstàncies per raó de les què es va establir la suma que havia de satisfer en favor de la seva filla pugui reclamar la seva modificació.

II.- Per les mateixes raons exposades, també s'ha d'admetre la petició de la Sra. Alcalá en el sentit de que s'actualitzi la pensió fixada en el seu dia, ja que el Sr. Águila ha vingut pagant sempre la mateixa quantitat en concepte d'aliments a favor de la seva filla de manera directa o indirecta quan és evident que el cost de la vida ha augmentat des de que es va dictar la resolució d'instància i quan així s'havia establert en la mateixa.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes ateses les circumstàncies del cas en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Águila contra l'Aute dictat en data 26 d'octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.