inadmissibilitat del recurs d'apel·lació articulat contra la decisió de deducció a la jurisdicció penal.
- Resolució
- Aute · 23/04/2026
- ROJ
- ATSJAD 100/2026
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2026:100A
- Recurs
- 276/2025
- Ponent
- JAUME TOR PORTA
- Magistrats
- JAUME TOR PORTA, VINCENT ANIERE, CARLES CRUZ MORATONES
- Descriptors
- AUTORITAT PARENTAL MENOR D'EDAT PENSIÓ (ALIMENTS)
El Tribunal desestima el recurs d'apel·lació i confirma íntegrament l'aute de la Batllia que mantenia el règim de videotrucades supervisades respecte a un menor i ordenava la deducció de testimoni a la jurisdicció penal contra la progenitora per un presumpte incompliment judicial, sense fer cap pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000276/2025
ORIGEN: 1000025/2024 - 0
NIG: 5300513120240000040
AUTE 000064-2026 DE 23/04/2026
Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA
Data : 23/04/2026
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000276/2025
Nig : 5300513120240000040
IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00064 A
AUTE 000064/2026
PARTS:
Apel·lant: Sra. Esmeralda
Representant: Sra. Beatriu
Advocada: Sra. Florinda
Apel·lat: Sr. Emidi
Advocat: Sr. Hans
MINISTERI FISCAL
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: inadmissibilitat del recurs d'apel·lació articulat contra la decisió de deducció a la jurisdicció penal.
Andorra la Vella, 23 d'abril del 2026
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En l'àmbit del procediment de jurisdicció de menors dalt referenciat, relatiu a les menors X i Y, per aute de 14/01/2025, s'adoptaven amb caràcter cautelar mesures consistents en el manteniment de l'autoritat parental compartida entre ambdós progenitors, l'atribució de la guarda i custòdia a la mare i l'establiment d'un règim de contactes paternofilials supervisats a través del Servei de Trobada Familiar, condicionats a la intervenció terapèutica corresponent, així com la fixació d'una pensió d'aliments a càrrec del pare.
Posteriorment, l'01/04/2025 s'acordava la represa progressiva dels contactes entre el progenitor i les menors en règim supervisat i, ulteriorment, per aute d'01/08/2025, es va ampliar aquest règim durant el període vacacional mitjançant la realització de videotrucades supervisades.
El 10/09/2025, la mare va comunicar que les menors es trobaven fora del Principat des del mes de juliol, sense previsió immediata de retorn, mentre que l'endemà, el progenitor va instar la modificació del règim de custòdia i va posar de manifest la impossibilitat de mantenir els contactes establerts, així com la manca de compliment del règim de comunicacions acordat, promovent igualment actuacions per al retorn de les menors i arribant a formular denúncia per una eventual sostracció.
2.- El dia 10/11/2025, el Batlle de menors dictava resolució amb la següent part decisòria:
"Primer.- Mantenir el progenitor Sr. Emidi el contacte amb les seves filles X i Y com a mínim dues (2) vegades per setmana des del dia d'avui, mitjançant videotrucades supervisades pel personal adscrit al Servei Tècnic de Família (STF) i fins que les menors retornin al Principat d'Andorra.
Segon.- Constatant-se la possible comissió per part de la Sra. Esmeralda de l'incompliment de la resolució judicial efectuada per Aute de data 01/08/2025, en virtut del que preveu l'
article 427.2 del Codi Penal
, s'escau remetre còpia de les presents actuacions a l'Hble. Batlle President, perquè en doni trasllat a l'Hble. Batlle que per torn d'instrucció penal correspongui.
Tercer.- S'adverteix expressament a la Sra. Esmeralda de les conseqüències legals corresponents en cas d'incompliment de la present resolució judicial o no ser facilitadora de les videotrucades de les menors amb el seu progenitor, procedint-se novament, a deduir testimoni d'aitals incompliments a la instància que correspongui; aital obstaculització d'execució de resolucions judicials, està prevista i penada a l'
article 427.2 del Codi Penal
.
Quart.- Notificar la present resolució judicial als progenitors, o la seva representació en el cas de la progenitora, així com al Ministeri Fiscal i a la Direcció del Servei Social del M.I. Govern d'Andorra .
Cinquè.- Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació que es presenta directament davant la Sala del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de 13 dies hàbils des de la notificació, havent d'adjuntar còpia de la present resolució on consti la data de la notificació i igualment havent de comunicar, el mateix dia, la interposició del recurs a aquest Tribunal, en seguiment a l'
article 342 i concordants del Codi de procediment civil
".
3.- La representació processal de la Sra. Esmeralda s'alça contra aquesta resolució demanant:
"1. S'estimi íntegrament el present recurs d'apel·lació, deixant sense efecte l'advertiment de possible deducció de testimoni contingut a l'Aute dictat en el procediment Menor en risc núm. 1000025/2024, per resultar jurídicament improcedent, mancat de fonament i contrari a la doctrina consolidada del Tribunal Superior de Justícia -en particular, la Sentència TSJP 14/2018 (Sala Penal, 19/03/2018), que exigeix la concurrència d'una voluntat maliciosa i persistent per apreciar el tipus de l'
article 427.2 CP
.
2. Es declari expressament que no concorre cap conducta constitutiva de desobediència penal per part de la Sra. Esmeralda, atesa la inexistència d'un mandat judicial desobeït, la manca absoluta d'intencionalitat obstructiva, la inexistència de persistència contumaç i la dependència de l'execució de les videotrucades de factors aliens a la seva voluntat (intervenció del STF, disponibilitat del pare i reaccions emocionals de les menors).
3. Es deixi sense efecte qualsevol remissió d'ofici o eventual deducció de testimoni a la jurisdicció penal relacionada amb el contingut de l'advertiment impugnat, en aplicació del principi de mínima intervenció penal i de la jurisprudència del TSJ que limita estrictament l'ús del dret penal a supòsits de clara i persistent voluntat d'incompliment.
4. Es reconegui expressament que la meva representada ha complert de manera diligent, transparent i constant totes les resolucions judicials dictades, assumint de manera efectiva les tasques de cura, educació i sosteniment emocional de les menors, i que les eventuals incidències en la realització de les videotrucades no li són imputables.
5. Es declari que les dificultats en l'execució de les mesures deriven principalment de la conducta acreditada del progenitor patern i de les circumstàncies emocionals de les menors, circumstàncies expressament reconegudes en autes, i no pas d'una voluntat obstruccionista per part de la mare.
6. Es condemni la part apel·lada al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada, d'acord amb l'
article 354 del Codi de procediment civil
, en atenció al fet que l'oposició a un recurs fonamentat i necessari ha obligat aquesta part a sostenir una actuació processal que no hauria estat requerida si l'advertiment impugnat hagués estat jurídicament proporcionat".
Amb aquesta finalitat argüeix, en essència, que no existia cap conducta obstructiva imputable a la mare, sostenint-se que l'advertiment de deducció de testimoni es basa en una apreciació errònia i incompleta dels fets, atès que no consta cap incompliment voluntari ni cap actuació destinada a impedir els contactes paternofilials, els quals, en tot cas, depenien també de la voluntat de les menors i de la coordinació amb el Servei de Trobada Familiar.
D'altra part considera que la resolució dictada incorria en una evident desproporció en la mesura que s'adreça un advertiment penal a la mare mentre s'omet valorar els reiterats incompliments i conductes del pare, incloent-hi la manca de compliment de les seves obligacions parentals, incidències en el desenvolupament dels contactes i comportaments que haurien generat un entorn emocional advers per a les menors.
Igualment, posa en relleu que la conducta de la mare ha estat en tot moment diligent, transparent i orientada al benestar de les filles, inclosa l'estada temporal a l'estranger, que es justifica per causes sobrevingudes i degudament comunicades, sense que concorrin els elements propis del tipus penal de desobediència, com ara voluntat deliberada d'incomplir, persistència o actitud contumaç.
Finalment, s'al·lega la vulneració dels principis de proporcionalitat i d'intervenció mínima del dret penal, així com del principi de l'interès superior de les menors, en considerar que l'advertiment penal resulta injustificat, mancat de base fefaent i contrari a una adequada valoració global de les circumstàncies del cas.
4.- La direcció lletrada del pare i el Ministeri Fiscal s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la mare, demanant la desestimació del recurs articulat amb confirmació íntegra de la resolució dictada. Ensems el pare demana que s'imposin les costes que deriven del recurs a la recurrent.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del recurs queda circumscrit al pronunciament de l'aute impugnat pel qual es decideix la deducció de testimoni davant la jurisdicció penal. La impugnació no s'estén a la resta de mesures acordades en la resolució recorreguda -singularment les relatives al règim de comunicació entre el pare i les filles-, les quals resten fermes en aquesta alçada.
Segon.- Des d'aquesta premissa, escau determinar la naturalesa jurídica de la deducció de testimoni. Aquesta figura no participa de la naturalesa d'un pronunciament resolutori, sinó que es configura com un mecanisme de comunicació entre jurisdiccions, mitjançant el qual l'òrgan civil trasllada a la jurisdicció penal uns fets que, sobre la base d'una apreciació inicial i indiciària, podrien eventualment revestir rellevància penal. La seva funció és, doncs, estrictament vehicular: no incorpora cap judici de tipicitat, no formula cap imputació ni comporta cap declaració de responsabilitat, ni tan sols condiciona el desenvolupament ni el resultat del procés civil en què s'insereix.
La valoració jurídica dels fets comunicats queda íntegrament diferida a l'òrgan penal competent, que actuarà amb plena autonomia i sense cap mena de vinculació respecte de la comunicació rebuda. En aquesta eventualitat cal considerar que ens trobem davant d'un acte de tràmit de naturalesa instrumental, mancat d'efectes decisoris propis i aliè a qualsevol pronunciat sobre el fons del litigi.
Aquesta caracterització determina, de manera necessària, la seva irrecurribilitat. En efecte, si el pronunciament no resol cap pretensió, no posa fi al procediment i no produeix cap perjudici jurídic directe i immediat en l'esfera de les parts -atès que qualsevol eventual conseqüència es troba condicionada a una decisió autònoma de la jurisdicció penal-, manca el pressupòsit mateix que habilita l'accés a la via impugnatòria. Admetre el contrari comportaria una extensió indeguda del sistema de recursos, convertint-lo en un instrument de revisió d'actes sense contingut resolutori i amb el consegüent risc de fragmentació i dilació del procediment principal.
No desvirtua aquesta conclusió la consideració que la deducció de testimoni pugui tenir, en abstracte, eventuals repercussions pràctiques per a la part afectada. Aquestes eventuals conseqüències no deriven immediatament de la resolució civil, sinó, si escau, de les decisions que adoptin els òrgans penals. La tutela dels drets de la part resta, en tot cas, plenament garantida en el si del procediment penal corresponent, que és l'únic àmbit en què pot examinar-se amb plenitud la concurrència dels elements del tipus i la rellevància jurídica dels fets. En aquesta línia, tampoc no correspon a aquesta Sala efectuar cap valoració anticipada sobre la possible concurrència del tipus penal de desobediència ni sobre les conductes atribuïdes a les parts, qüestions que queden reservades de manera exclusiva a la jurisdicció penal.
Finalment ressaltarem que aquesta interpretació no és nova en la doctrina d'aquest Tribunal. Ja en l'aute de 17/07/2023 (rotlle TSJC 247/2022) es va establir que la deducció de testimoni no és susceptible de recurs d'apel·lació, en tant que constitueix una mera comunicació a l'òrgan competent per a la investigació d'un eventual delicte, desproveïda de naturalesa resolutòria. La present resolució no fa sinó reiterar i aprofundir aquesta doctrina, en coherència amb els principis que informen el sistema processal.
Tercer.- En conseqüència, el recurs d'apel·lació articulat era inadmissible en origen. Havent estat admès indegudament, la causa d'inadmissió es converteix en causa de desestimació, sense que procedeixi en atenció als interessos familiars que centren l'assumpte examinat fer cap pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Esmeralda contra l'aute de la Batllia de 10/11/2025 que es confirma íntegrament. I sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.