INCIDENT DE NUL·LITAT. No és una tercera instància. (1000047/2021)

Aute

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000047/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000061/2022

AUTE 7-2023

PARTS:

Demandant incidental: Sra. Ferrer

Representant: Sra. Sainz

Advocat: Sr. Vélez

Demandat incidental: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Representant: Sr. Palmer

Advocat: Sr. Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 3 de maig de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA-0000061/2022, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ferrer va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, en que sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme, de data 02/06/2021, que desestimà el recurs presentat per l'agent contra la decisió de la parapública, de data 24/03/2021, de no estimar la petició consistent en: 1) assumir les despeses d'advocat, 2) assumir el reemborsament reclamat per l'Instituto Nacional de la Seguridad Social espanyol -en endavant INSS- a la resolució de data 05/08/2020 de les quantitats percebudes per la Sra. Ferrer en concepte de viduïtat en el període del 20/01/2020 fins el 31/07/2020, i 3) que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL abonés a l'agent la pensió de viduïtat que l'INSS va deixar sense efecte, a més de la ja reconeguda per la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL.

2.- La sentència de 31 de maig del 2022 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Ferrer va interposar recurs d'apel·lació, que fou desestimat per aquest Tribunal per sentència núm. 97/2022, del 19 de desembre.

4.- La part agent va presentar incident de nul·litat d'actuacions el 23/01/2023 contra aquesta darrera sentència. Així, sosté que l'esmentada resolució vulnera l'art. 10 de la Constitució "pels continus errors comesos per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL", i considera que fou la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL qui va proporcionar els documents per sol·licitar la pensió de viduïtat a l'INSS, i qui, un cop emplenats, va gestionar la petició i la va enviar a Espanya, i que, en definitiva, va ser la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL la que va tramitar la pensió al país veí, i que fou l'agent qui se'n va adonar que la seva pensió a Andorra s'havia tramitat malament i va sol·licitar que es rectifiqués, però des de la parapública se l'informà que no calia canviar res.

Considera, en definitiva, que si la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL hagués informat correctament a l'INSS, no s'hagués induït a engany a la Sra. Ferrer, i afegeix que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL disposava des del primer moment de les dades per considerar que l'accident patit pel seu marit era laboral, i que va falsejar les estadístiques sobre aquest tipus d'accidents.

5.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL considera que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció, i que la part agent es limita a replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en primera i segona instància. Considera que no fou fins el 13 de maig del 2021 que l'agent va aportar l'informe policial que acreditava que el marit de l'agent va patir un accident laboral, moment a partir del qual es va comunicar a l'INSS aquesta circumstància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Ara bé, que la recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència, no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que la interessada es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés.

Tercer.- Endemés, la part agent, a banda de voler tornar a aportar en aquest incident documents que ja constaven en les actuacions -la majoria d'ells-, va voler incorporar també una còpia de normes jurídiques que, a més que han estat convenientment publicades, van ser considerades en resoldre l'assumpte. També va pretendre que s'admetés com a prova diverses notícies aparegudes en relació a l'accident que va causar la mort del seu marit, però, com sigui que el fet que es tractés d'un accident laboral fou admès per la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL a la Resolució de data 08/08/2020, la prova proposada era extemporània i innecessària. A l'últim, tampoc la prova consistent en una transcripció de la reunió mantinguda amb la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, era útil ni necessària, compte tingut que la sentència d'aquesta Sala va considerar que la decisió inicial de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL -de no considerar que l'accident era laboral- , era en aquell moment encertada a la vista de la documentació aportada per l'agent en la seva petició, si bé, amb l'aportació de noves proves, la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL va qualificar l'accident com a laboral.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 97/2022, de 19 de desembre.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.