Subministrament mercaderies, propietari aparent del negoci (TSJC 035/2015)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000035/2015 ORIGEN: 5001327/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 16-11-2011, la representació processal de la Societat ORG_3, SA, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la societat ORG_2, ORG_0, i el Sr. Roda, demanant llur condemna solidària a abonar-li la quantitat de 6.756,84.- euros en concepte de 4 factures de mercaderies subministrades però impagades i despeses bancàries, amb els interessos legals, així com a pagar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació lletrada del Sr. Roda va oposar-se a la demanda, fent valer que només era un encarregat i que no quedava provat que s'hagi lliurat tota la mercaderia, i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes a l'agent.

III.- Per providència de data 16-12-2011, es va declarar la rebel·lia processal de la societat ORG_2, ORG_0.

Per Aute de data 21-06-2012, es va decretar la nul·litat de les actuacions pel que fa a dita societat, i retrotraure-les fins a la seva citació a judici.

La representació processal de la mateixa societat, representada pel Sr. Expósito, va oposar a la demanda interessant la seva desestimació, i que no se li imposi les costes processals.

Per Edicte de data 28-10-2013, es va declarar la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_2, ORG_0, i conseqüentment, per providència de data 15-11-2013, es decidir suspendre la tramitació de les actuacions en relació a dita persona jurídica, continuant-les pel que fa al Sr. Roda.

IV.- Per Sentència de data 20-10-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir: " PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 16 de desembre de 2011 per la representació de la societat ORG_3,S.A. condemnant al Sr. Roda a pagar a l'agent la quantitat de 6.756,84EUR augmentada amb els interessos legals meritats a comptar des del dia 24 de febrer de 2012 i fins a la seva total liquidació.

SEGON.- No efectuar un especial pronunciament pel que fa a les pretensions dirigides contra la societat ORG_2, i les costes que se'n deriven, a tenor d'haver-se decretat la seva fallida i haver-se suspès el present procediment en relació a l'esmentada societat.

TERCER.- Condemnar en costes processals al Sr. Roda d'acord amb l'establert al IV Considerant..".

V.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Roda. Demana la seva revocació dictant-se una nova desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de la totalitat de les costes judicials del litigi a la part agent.

La representació processal de la societat ORG_3, SA, demana la seva confirmació íntegra, amb imposició de les costes del recurs a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El motiu cabdal del recurs és que el tribunal ha considerat que existia una aparença que el Sr. Roda era titular real del negoci en base a uns elements, però ha ignorat els elements que acrediten el contrari. I argumenta en essència que 1) el fet que la factura i als albarans incloïen el nom del Sr. Roda correspon a una actuació unilateral de la societat PA.; 2) el compte corrent al nom del Sr. Roda va ser obert com a mesura urgent perquè el compte del negoci era embargat; 4) la CASS ha confirmat que el Sr. Roda era un assalariat; 5) no tenia cap poder per administrar el negoci i 6) és només dels registres públics d'on pot emanar la presumpció o titularitat real d'un negoci.

S'ha primerament de dir que no poden ser examinats en aquesta alçada els arguments totalment nous que no van ser debatuts en primera instància i que la part recurrent aixeca en el seu recurs.

En tot cas, ha quedat acreditat que el negoci ORG_2 fou creat en 1996 pel Sr. Expósito i que aquell era l'únic soci i únic càrrec de la societat del mateix nom i propietari del referit negoci.

Pel que fa a les relacions amb la societat ORG_3, SA, apareix que aquesta darrera facturava les mercaderies al "FPA.Sr. Antonio Expósito." i que a partir del mes de desembre del 2009 i fins al mes de juny del 2011 ho va fer al "FPA.Sr. Roda.".

Per oposar-se a la reclamació de la societat agent per al pagament de les últimes factures, el Sr. Roda va sostenir que era només un simple assalariat que el Sr. Expósito havia designat com a encarregat mentre ell estava a l'estranger, mentre que en la seva confessió en judici, el Sr. Expósito va sostenir que en realitat havia venut el negoci al Sr. Roda, sense formalitzar cap escrit, però que no s'havia fet el canvi de titularitat perquè el Sr. Roda no havia pagat el convingut.

És cert que a partir del mes de desembre del 2009 fins al mes de juny del 2011, el Sr. Roda va constar a la CASS com assalariat del l'empresa ORG_2.

És cert també que no consta que s'hagi atorgat al Sr. Roda cap poder notarial en relació a la societat demandada.

Però, aquests elements són insuficients per desvirtuar la constatació que , front a la societat demandant, i en el marc del tràfic mercantil que es va desenvolupar a partir del mes de desembre del 2009, el Sr. Roda es va comportar com l'únic propietari i responsable del negoci.

En efecte, com posa de relleu el primer jutjador, s'ha establert que el compte bancari utilitzat per a la gestió del negoci ORG_2 -i obert prop de l'entitat bancària ORG_1 constava sota la titularitat del Sr. Roda, qui el feia servir per a la gestió dels cobraments i pagaments relacionats amb el negoci. El banc ha certificat que és mitjançant dit compte que s'havien gestionats cobraments relacionats amb el forn de pa, i que a partir del mes de setembre del 2009, els efectes emesos per la societat ORG_3 s'havien carregat a dit compte.

S'ha aportat en autes el testimoniatge del Sr. Bernat, el qual s'ha evidentment de valorar amb extrema precaució ja que es tracta d'un administratiu de la societat demandant, però les seves manifestacions són coherents amb els elements objectius recollits en relació al compte bancari i a la facturació, puix explica que el Sr. Roda es va presentar al despatx com el nou gerent del negoci i va aportar un nou compte bancari, i que s'havia canviat la facturació. També s'ha interrogat el Sr. Olmo, el qual ha manifestat que havia venut mercaderies pel forn de pa al Sr. Roda, única persona que coneixia com a gestionant el negoci, i que el mateix es comportava com el propietari del negoci. De fet, en el seu escrit de conclusions, el Sr. Roda ha reconegut que, front al Sr. Olmo, tenia l'actitud de que era ell el propietari del forn.

Finalment, apareix que l'actitud del Sr. Roda poc tenia a veure amb la d'un assalariat doncs apareix que a partir d'un cert moment feia les comandes, firmava els albarans, pagava les factures mitjançant el compte obert sota la seva titularitat i que havia indicat a la societat, i es comportava com a propietari front a un altre proveïdor.

Per tant, sigui quina sigui la realitat de les relacions i dels negocis jurídics entre el Sr. Expósito i el Sr. Roda (en relació a les quals la societat agent és un tercer), és innegable que aquest darrer ha participat activament a crear una aparença que ha determinat la societat a considerar que contractava amb ell en la seva qualitat de real propietari del negoci, i a subministrar-li les mercaderies, el pagament de les quals li pot ara exigir, sense perjudici de les accions que el Sr. Roda pugui instar en contra de qui considera com el veritable deutor.

II.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la imposició a la part apel·lant de les costes judicials de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Roda, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 20-10-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Roda, les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.