Limitació transitòria de règim de visites del progenitor no custodi (4000290/2020)
- Resolució
- Aute · 17/01/2022
- ROJ
- ATSJAD 10/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:10A
- Recurs
- A244/20
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Alexandra Cornelia Sola, Vincent Aniére
- Descriptors
- LLEI QUALIFICADA VIOLÈNCIA SERVEI DIVORCI INTERÈS SUPERIOR DEL MENOR ADVOCAT
El Tribunal Superior de Justícia confirma la resolució que limita els contactes entre el Sr. Araujo i el seu fill menor, establint que aquests han de tenir lloc al Servei de Trobada Familiar (STF) amb supervisió, durant un període de sis mesos. També confirma la limitació de les comunicacions del Sr. Araujo amb la mare del menor i la prohibició de contactar amb la filla d'aquesta. La decisió es basa en el comportament obsessiu i pertorbador del Sr. Araujo cap a la mare i la filla, que ha causat problemes en la vida privada i la tranquil·litat de les dues dones. El tribunal considera que aquesta mesura és necessària per protegir els interessos superiors del menor i garantir el seu desenvolupament integral.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000244/2020 ORIGEN: 4000290/2020 - 00
NIG: 5300542120190000643
PARTS:
Apel·lant: Sr. Araujo
Representant: Sra. Corbacho
Advocat: Sr. Alfaro
Apel·lat: Sra. Espada
Advocat: Sra. Téllez
Part : MINISTERI FISCAL
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: Limitació transitòria de règim de visites del progenitor no custodi.
AUTE 003-2022
Andorra la Vella, el 17 de gener del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 10-6-2020, la Sra. Espada, a l'empara de les disposicions de l'article 54.2 de la Llei qualificada del matrimoni i de 23.2.d) de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l'eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, demanava que, amb caràcter preferent i urgent els contactes paternofilials a favor del Sr. Araujo continguts en la sentència de data 12- 3-2019, s'efectuessin sota la supervisió de l'Equip de Protecció a la Infància a través del Servei de Trobada Familiar fins que no es practiqués un informe psicològic.
Tanmateix, per Altressí demanava que de forma urgent i cautelar, s'impedissin les comunicacions del Sr. Araujo, limitant-les amb la sol·licitant a les estrictes necessàries que afectessin el fill comú Morell i per mitjà de missatge de text adreçat a la línia telefònica corresponent al número acabat amb XX i prohibint tota mena de comunicació, amb la menor Araujo.
2.- En data 18-6-2020 el Sr. Araujo s'oposava a la pretensió efectuada per la Sra. Espada en relació als contactes sota supervisió de l'Equip de Protecció a la infància a través del Servei de Trobada Familiar.
3.- Mitjançant informe escrit de 22-6-2020, el Ministeri Fiscal indicava que no s'oposava a que els contactes paternofilials es produïssin sota la supervisió de l'Equip de Protecció a la Infància a través del Servei de Trobada Familiar, així com que s'impedís al Sr. Araujo comunicar amb la menor Araujo.
4.- Per Aute de data 30-6-2020, es decidia:
"PRIMER.- Limitar cautelarment el règim de visites paterno-filial establert en la sentència del 12 de març del 2019 de manera que aquest s'haurà de dur a terme al SERVEI DE TROBADA FAMILIAR del Govern, en la modalitat d'estada i, supervisades. El temps de les visites serà de dues (2) hores per una durada total màxima de SIS (6) MESOS, per desprès, en cas d'informe favorable, poder restablir aquell establert en la sentència del 12 de març del 2019. L'horari de les visites haurà de desenvolupar-se de forma setmanal, a la franja horària acordada pel STF, havent però, abans de l'inici de les visites, seguir el procediment establert al reglament del 28 de febrer del 2018 regulador del servei de trobada familiar i, més concretament el capítol tercer. Finalment, l'equip tècnic haurà de remetre informes amb una periodicitat mensual sobre el desenvolupament de les visites, informant no obstant immediatament d'eventuals incidències greus o, d'incompliment de les visites.
Lliurar al Servei de Trobada Familiar còpia íntegra de la present resolució, juntament amb les anteriors decisions recaigudes en el marc del present procés, el tot per al seu degut coneixement.
SEGON.- Limitar les comunicacions del Sr. Araujo amb la Sra. Espada a les estrictes necessàries que afectin el fill comú i, prohibir-li tota comunicació amb la menor Araujo, tot advertint-lo de les responsabilitats penals que poden derivar de l'incompliment de les mesures adoptades.
TERCER.- Lliurar còpia de l'escrit presentat en data 18-6-2020 pel Sr. Araujo a la Sra. Espada, als efectes escaients.
QUART.- Lliurar còpia de l'escrit presentat pel Ministeri Fiscal a les parts, als efectes escaients.
CINQUÈ.- Notificar la present resolució a les parts i al Ministeri Fiscal."
5.- La representació processal del Sr. Araujo formula recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució, sol·licitant mitjançant escrit de data 16-2-2021, la seva revocació tot deixant sense efecte les limitacions establertes per l'Aute recorregut.
6.- Tant la Sra. Espada com el Ministeri Públic s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat pel pare, interessant la íntegra confirmació de la resolució dictada. La primera interessa també que les costes derivades del recurs articulat, siguin imposades a la part que el promou.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució adoptada en la instància adopta dues decisions d'índole divers. D'una banda, limita de manera cautelar i transitòria els contactes entre el Sr. Araujo i el seu fill menor Morell contemplats a la Sentència de 12-3-2019, establint que aquests haurien d'intervenir al Servei de Trobada Familiar (STF), en la modalitat d'estada amb un temps de visita de dues hores durant una durada màxima de 6 mesos, per després, en cas d'informe favorable de seguiment, restablir el contacte ordinari. D'altra part, limita les comunicacions del mateix amb la mare del menor a les estrictament necessàries a les incidències derivades de la criança del menor, prohibint-li però qualsevol comunicació amb la també menor Araujo (filla d'una anterior relació de la Sra. ENTITY_7).
Aquesta decisió es fonamentava en els incidents que van succeir entre els progenitors en el decurs del mes de maig del 2020, considerant que el comportament del pare era "suficientment rellevant" per a adoptar les mesures que decidia, el tot per a preservar els interessos prevalent del menor Morell, i la tranquil·litat de la Sra. Espada i la menor Araujo.
I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Araujo argüint essencialment que la limitació establerta en els contactes amb el seu fill resultava desproporcionada i que no concorrien els elements de gravetat que justificarien la seva adopció. Defensa d'altra part que no concorria cap situació de violència de gènere que pogués justificar la limitació de les trucades a la mare que es decidia i que si bé admetia haver trucat a la menor Araujo sostenia que ho va fer atès que la mare no li contestava.
Segon.- Ja hem pogut indicar que "els contactes entre els fills menors i el pare o mare que no n'ostenta la custòdia, constitueixen l'al·legoria del vincle paterno o materno filial propi a la filiació, tot i contribuint al desenvolupament de llur personalitat afectiva respectiva. Aquests contactes indispensables, suposen un dret deure que pretén fomentar les relacions entre progenitor i fill, preservant el vincle afectiu que ha de presidir la relació entre ells intentant que els fills, malgrat la separació dels seus progenitors, es vegin afectats per aquesta realitat, en la menor proporció possible, especialment en aquelles situacions en que pot concórrer una clara manca d'entesa entre els pares, supòsits en que malauradament els contactes amb el progenitor no custodi poden veure's compromesos o dificultats.
Deixant de banda la naturalesa i interès legítim que el progenitor no custodi pot tenir alhora de mantenir relacions personals amb el seu fill, els contactes amb aquest suposen la llera a través de la qual desenvoluparà determinats atributs derivats del dret deure de la pàtria potestat. Aquest interès també concorre pel propi menor doncs en definitiva aquesta relació resulta imprescindible per assolir el seu desenvolupament integral. En efecte, la presència dels dos progenitors es fonamental per al creixement dels fills doncs suposen el suport de les seves respectives identificacions, i així mateix resulta innegable que els menors que mantenen contactes i relacions amb ambdós progenitors assoliran el seu correcte desenvolupament integral amb major facilitat que aquells que malauradament s'han criat sota la figura d'un sol referent atès el buit afectiu que aquesta circumstància els comportarà en determinat moment de la seva vida. En aquest sentit l'art. 9.3 del Conveni sobre els drets dels infants de les Nacions unides del 20-11-1989, disposa: "Els Estats parts respecten el dret de l'infant separat dels seus pares o d'un d'ells de mantenir, de manera regular, relacions personals i contactes directes amb els seus pares, tret que això sigui contrari a l'interès superior de l'infant", i en la mateixa línia l'art. 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveu: "Els infants i els adolescents tenen el dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb els quals no convisquin, sempre en els termes establerts per la normativa aplicable i d'acord amb el seu interès superior". (Sentència de 27-2-2020 TSJC-254/2019).
Al marge de la seva inqüestionable importància per al correcte desenvolupament integral del fill menor, la seva efectivitat es troba protegida per l'article 8 del conveni europeu dels drets humans atès que el component essencial del respecte de la vida familiar que, entre altres, aquest precepte contempla pretén assegurar a tot individu una comunitat de vida amb els seus fills menors permetent que les relacions familiars entre ells puguin desenvolupar-se normalment (Marckx c/ Bèlgica, TEDH 13-6-1979). En conseqüència la ingerència dels poders públics en els contactes preestablerts per una Sentència judicial entre un pare i el seu fill, només resulta admissible quan concorrin elements greus, objectius i amb una entitat suficient, que portin a considerar que resulten perjudicials pel menor i el seu correcte desenvolupament integral.
Tercer.- La Sra. Espada articulava en data 25-5-2020 una denúncia per maltractaments verbals contra el Sr. Araujo relatant diferents insults i coaccions persistents d'ençà que entre ells intervenia el trencament de la convivència. Malgrat és cert que en trobar-se la instrucció subsegüent en un estadi incipient, els fets relatats no es troben degudament caracteritzats, la Sra. Espada incorporava quatre declaracions manuscrites (folis 22 a 24) realitzades per la seva germana, el seu cunyat i altres dos companys on relataven els fets protagonitzats pel Sr. Araujo el dia 26 de maig. Segons relaten aquests, el progenitor vers les 17'15 hores creuava la mare amb el menor i després de demanar de fer un petó al seu fill començà a demanar explicacions a la mare posant-se molt nerviós, marxant però seguidament. Poc temps després, les mateixes persones es tornaven a creuar en altre indret i en aquesta ocasió el pare, de manera alterada, agafava el nen del cotxet en que es trobava i se l'endugué en braços dient-li a la mare que no li tornaria, tot i amenaçant les persones que l'acompanyaven. Seguidament els dos litigants iniciaven un forcejament per tal de recuperar el menor dels braços del pare que no va cessar fins que la Sra. Espada trucà al servei de Policia, i accedint el pare després d'haver parlat amb l'agent corresponent a restituir el menor.
En aquesta alçada, el pare nega que l'episodi viscut aquest darrer dia tingués la virulència relatada per la mare i els seus acompanyants, negant tota credibilitat probatòria a les seves indicacions atès el vincle familiar i d'amistat que mantenien amb la Sra. Espada. No obstant, les adveracions realitzades per les indicades persones en les certificacions emeses apareixen ser coincidents i tanmateix es troben recolzades per un element objectiu: la trucada i intervenció telefònica d'agents del servei de Policia que aconseguiren que el pare restituís el nen a la seva mare. Ensems la realitat d'aquestes afirmacions es troba parcialment confirmada pels missatges WhatsApp (folis 29 i ss) incorporats al complement de denúncia de 27-5-2020 de la mare, en que el pare admet haver agafat el menor del cotxet en que aquest es trobava (foli 30).
En realitat si es valora globalment el conjunt d'elements de prova incorporats en les actuacions, s'aprecia que el pare manté un comportament obsessiu envers la Sra. Espada, cercant un contacte constant i permanent amb ella. En efecte, la mare ha incorporat al procediment el llistat de trucades rebudes del Sr. Araujo apreciant-se com entre altres, el dia 11-3-2020 va telefonar-li 33 cops; 138 ocasions el dia 12-3-2020; 21 cops el 15-3-2020; 34 cops el 16-3-2021; 110 ocasions el 18-3-2020 i 105 cops el 19-3-2020, amb el benentès que aquest mateix patró de comportament l'ha reproduït prop de la filla menor de la Sra. Espada a partir del moment que aquesta ha fet cas omís a les seves trucades telefòniques, havent-la trucat fins a 165 ocasions en un mateix dia.
A partir del moment en que aquest comportament anormal no es recolza en cap mena de circumstància objectiva i excepcional, caracteritza en realitat una voluntat evident de pertorbar la Sra. Espada, o fins i tot a la vista de les proporcions que ha assolit semblen denotar una voluntat de controlar la seva vida privada. I aquesta afirmació es veu corroborada pels esdeveniments succeïts fins i tot amb posterioritat al pronunciament de l'Aute que avui es revisa, quan el 7-8-2020 i malgrat trobar-se restringides les comunicacions entre els avui litigants, el Sr. Araujo molestava la Sra. Espada i la seva acompanyant en la terrassa d'un Bar, acompanyant que sigui dit de passada havia mantingut una relació sentimental amb el recurrent i al respecte de la qual té vigent una prohibició d'entrar en contacte amb aquesta darrera derivada de l'ordenança penal dictada el 27-9-2015 (foli 218).
Quart.- Els fets que acabem de relatar no poden considerar-se com una mera discrepància entre estils educatius dels progenitors ni tampoc són el fruït de les dificultats per a poder tenir contacte amb el seu fill que relata el progenitor.
En realitat, el progenitor ha adoptat un comportament que dista d'aquell que ha d'ostentar un progenitor en la cura del seu fill menor que ha de trobar-se presidit per la estabilitat, moderació i el respecte de la figura materna i custòdia. En aquesta eventualitat i fins que el seu patró comportamental no es trobi presidit per aquestes pautes, el contacte ordinari que contemplava la Sentència dictada amb el seu fill menor, no ofereix les garanties mínimes necessàries per a assegurar a aquest darrer el seu íntegre desenvolupament.
En aquesta situació, la conclusió assolida per la Sra. Batlle s'ajusta a dret i a les circumstàncies concurrents atès que en definitiva, si bé inicialment limita els contactes entre pare i fill, en fixa un mínim setmanal (dues hores) en modalitat supervisada pel STF (amb la finalitat de que des d'aquest servei públic es doti el progenitor dels atributs escaients per a tenir cura del menor en unes condicions saludables i harmòniques), acotant aquesta intervenció en un breu període de temps (6 mesos), transcorregut el qual la regla de principi passa pel restabliment dels contactes continguts en la Sentència definitiva de mesures provisionals.
Cinquè.- Quant a les limitacions efectuades al respecte dels contactes envers la Sra. Espada i prohibició de contactes amb la filla d'aquesta darrera, la mateixa s'albira ajustada a dret ateses les incidències que hem pogut relatar. En efecte, la constant interpel·lació que el progenitor realitza mitjançant trucades telefòniques o aplicacions pertorba sense lloc a cap mena de dubtes la tranquil·litat i vida privada de la mare i na Araujo. En conseqüència, a partir del moment en que els limita als estrictament necessaris i a la forma escrita, la resolució dictada pondera adequadament els drets del progenitor no custodi amb la ingerència exagerada en la vida privada de la Sra. Espada que fins ara ha experimentat. En tot cas, ressaltarem que l'art. 23 de la Llei 1/2015 per l'eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, no exigeix el previ reconeixement per una decisió judicial de la condició de víctima de violència de gènere com sembla pretendre la part recurrent sinó que es tracta d'una tutela que pot ser demanada per qui "es consideri víctima de violència de gènere o domèstica".
Sisè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Araujo contra l'Aute de data 30-6-2020 que confirmem íntegrament.
Atesa la naturalesa familiar dels interessos examinats, no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Araujo contra l'Aute de data 30-6-2020 que confirmem íntegrament, i sense fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.