**** (0211/07)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 211/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Sancho va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la societat A., en reclamació de la quantitat de 5.170 EUR, subsidiàriament de 4.058,77 EUR i més subsidiàriament de 3.419,01 EUR, amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització dels danys ocorreguts al seu vehicle, a conseqüència d'un accident de circulació que es va produir el dia 24 de març del 2005.

II.- La societat A. va formular les excepcions de prescripció de l'acció i de manca de legitimació activa. Sobre el fons es va oposar a les pretensions de l'actor per no haver el mateix sofert cap empobriment en el seu patrimoni degut a l'accident d'autes.

III.- Per sentència de data 19 de juny del 2007 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar per raó de prescripció la demanda del Sr. Sancho, imposant a aquest darrer les costes processals. Contra aquesta resolució el Sr. Sancho ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que no existeix cap prescripció atès que l'adversa va assumir de forma no contestada la responsabilitat de l'accident d'autes i oferir el pagament, acceptant l'import dels danys, actuacions que són suficients per tal d'ésser considerades com un reconeixement de deute i per tant interromp el termini de prescripció d'1 any.

II.- El dia 24 de març del 2005, el vehicle marca ROVER matrícula XXXX, conduït pel Sr. Morillo va topar amb el vehicle FIAT matrícula XXXX del Sr. Sancho que es trobava estacionat a l'aparcament comunal d'ESCALDES- ENGORDANY, ocasionant-li danys valorats en l'import de 4.058,77 EUR per un peritatge realitzat a ALEMANYA.

III.- La qüestió que s'ha prèviament de resoldre és la de la prescripció de l'acció plantejada per la part defenent, per haver transcorregut amb escreix més d'un any des de l'accident (24 de març del 2005) i la petició de citació a la demandada per a judici (17 de gener del 2007). En matèria de responsabilitat extracontractual, regulada a ANDORRA per la Llei Aquilia, el termini de prescripció és d'un any. Ara bé, tractant-se d'una prescripció fonamentada en la presumpció de l'abandó del dret del perjudicat, es pot interrompre bé per la reclamació judicial, o bé pel reconeixement portat a terme pel deutor.

IV.- En cas d'autes, el Sr. Sancho pretén que la companyia d'assegurances va reconèixer el deute, ja que la mateixa ha reconegut la seva responsabilitat mitjançant una comunicació oferint el pagament dels danys. És cert que en una carta enviada per la companyia d'assegurances I.S. a la companyia A., aquesta darrera societat va escriure en data 23 de novembre del 2005 la menció: "En breve recibirán oferta" i que en una comunicació de A. a I.S., del dia 27 de gener del 2006, la primera va declarar: "Agrairem ens feu arribar finiquit d'un import de 3.419,01 EUR, corresponent a la nostra oferta, amb factura original". La inscripció del dia 23 de novembre del 2005 no pot correspondre a cap reconeixement de deute, atès que es tracta només d'un compromís, d'una proposta que pot ésser en definitiva negativa. Pel que fa a la comunicació del dia 27 de gener del 2006, s'ha de constatar que la mateixa condiciona la seva oferta a la producció de la factura, cosa que mai s'ha fet. A més a més, cap d'aquestes actuacions de la A. no poden tenir efecte d'interrupció de la prescripció, ja que per la seva pròpia essència la interrupció de la prescripció per reconeixement del deute, sols és eficaç si el reconeixement es produeix a virtut d'una declaració adreçada precisament al creditor i no a qualsevol altra persona, fins i tot una companyia d'assegurança com és el cas en autes.

V.- Per conseqüent, no hi ha hagut cap interrupció procedent de la prescripció anyal de responsabilitat extracontractual, i s'ha doncs de confirmar la resolució apel·lada.

VI.- La desestimació del recurs imposa posar les costes judicials de segona instància a càrrec de la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. Sancho,

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 19 de juny del 2007 en totes les seves disposicions,

Condemnar al Sr. Sancho al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.