OBSTACULITZACIÓ D'EXECUCIÓ DE RESOLUCIONS JUDICIALS

Aute

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-sis de juny del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-062-3/12 seguida pel delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries, sent part apel·lant Suárez, representat pel Lletrat Sr. Sanz, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Durán i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el resultant dels fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que per sentència de data 21 de maig del 2009 (folis 91 a 93), recaiguda en el marc dels autes civils numero B-0412-4/09 i esdevinguda ferma, es decidí homologar el conveni regulador de separació matrimonial atorgat en data 31 d'octubre del 2007 entre Suárez i el processat ENTITY_4; que en el mateix s'atorga la guarda i custodia dels fills menors de la parella, Corbacho i Álvarez, a la mare, Suárez, establint-se ensems, a càrrec del pare, una pensió d'aliments pels fills d'un import de 1.000 euros, la qual havia de ser majorada anyalment, a comptar del 2009, amb l'IPC.

Que a partir del mes d'octubre de 2009, Suárez abonà de forma irregular la pensió d'aliments a la que venia obligat, essent requerit en reiterades ocasions per l'Hble. Batlle executor de la sentència, iniciant-se un procediment d'execució forçosa de la sentència i, finalment, havent-se d'ordenar retencions mensuals sobre el seu salari; que el processat sol·licità i obtingué, en data 1 d'abril de 2011, una excedència professional sense reserva de plaça, deixant de satisfer totalment la pensió d'aliments des d'aquella data i fins a l'actualitat"

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDIM: que hem de condemnar i condemnem Suárez, com autor d'un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentàries, a la pena de dos mesos d'arrest nocturn domiciliari condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i al pagament de les despeses processals causades"

RESULTANT: que la representació lletrada d'Suárez ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació, en el sentit de l'absolució del seu defensat del delicte menor imputat i tipificat a l'article 427.2 del Codi Penal.

Sosté que el Tribunal de Batlles ha fet una interpretació errònia de la norma penal, fent valdre que:

en data de 27 d'abril del 2011, el seu defensat només havia deixat impagades les pensions d'aliments corresponents als mesos de març i d'abril del 2011,

durant el mes d'abril del 2011, va plantejar-se molt seriosament acabar amb la seva vida, motiu pel qual va decidir, abans d'arribar a aquest extrem, sol·licitar una excedència dins l'Administració per tal de marxar del país,

a partir d'aquest mes, només va disposar dels mitjans econòmics essencials per a la seva supervivència, essent el seu salari mensual, des dels mes de juny del 2011, d'un import de 531,76 EUR per una despesa fixa mensual de 450 EUR.

Considera que el fet provat de no disposar de mitjans econòmics no constitueix en cap cas en una obstaculització conscient i deliberada d'incomplir la resolució judicial de pagament de les pensions alimentàries, sinó una impossibilitat econòmica real de no poder respectar la resolució judicial.

Invoca subsidiàriament la circumstància excloent d'estat de necessitat prevista en l'article 27.3 b) del Codi Penal.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència, fent valdre que:

malgrat el coneixement de l'obligació de pagar una pensió d'aliments a favor dels seus fills menors, Suárez va sol·licitar una excedència el mes d'abril de 2011, va deixar la seva feina i va marxar del Principat, despreocupant-se de satisfer la pensió fixada judicialment i preferint cercar una feina que únicament garantís el seu manteniment,

mentre encara cobrava un salari de més de 3.000 EUR, durant l'any 2009, també va pagar la pensió de forma irregular,

no va buscar una feina que li comportés uns ingressos superiors i no va sol·licitar una disminució de l'import de la pensió.

Afegeix que no ha restat acreditada la concurrència d'un estat de necessitat que, com a circumstància excloent, requereix fonamentar-se en una prova que no permeti donar lloc a dubtes sobre la seva existència.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA SENTENCIA APEL·LADA

CONSIDERANT: que és per una justa apreciació jurídica dels elements sotmesos al seu examen que el Tribunal de Batlles ha declarat Suárez culpable del delicte menor imputat d'obstaculització d'execució de resolució judicial referent al pagament de pensions alimentaries, tipificat a l'article 427.2 del Codi Penal.

En efecte, en primer lloc, la documentació obrant en autes prova que a partir del mes d'octubre del 2009, doncs molt poc temps després de la sentència de data 21 de maig del 2009, el processat va satisfer de forma irregular la pensió d'aliments pels seus dos fills, d'un import mensual inicial de 1.000 EUR, imposada per aquesta sentència, quan cobrava un salari brut mensual mitjà de 3,325 EUR per l'any 2009 i de 3,618 EUR per la' ny 2010, en la seva qualitat d'Agent de primer grau del Departament d'Institucions Penitenciàries, és a dir, ingressos importants i regulars que li permetien d'assegurar al respecte de la seva obligació legal (i natural).

En segon lloc, de la documentació obrant en autes i de la prova practicada el dia de la vista oral del Tribunal a quo, se'n desprèn que a comptar del mes d'abril del 2011, el processat, que havia presentat el dia 7 de març del 2011, prop del Secretariat d'Estat de Funció Publica, una sol·licitud d'excedència sense reserva de plaça per interès particular, excedència atorgada per resolució de data 17 de març del 2011 a partir del dia 1 d'abril del 2011, no ha abonat cap import; ara bé, independentment del caràcter voluntari d'aquesta situació professional a falta de prova contrària, malgrat el coneixement de la seva obligació alimentària, si el processat ha demostrat que des del mes de novembre del 2011, ha treballat, en tant que ajudant de ramaderia per l'empresa francesa "La ferme du plateau" de Carcanières (Ariège), i ha cobrat un salari mensual net inferior a 400 EUR, aquesta situació és insuficient per provar la seva impossibilitat absoluta de fer front al pagament de la pensió d'aliments, essent observat que la feina en causa, resultant d'una elecció eminentment personal, representa únicament 60 a 80 hores de treball per mes i que l'interessat té la facultat d'exercir una altra activitat laboral per beneficiar de les competències necessàries (creació a França el dia 2 de maig del 2011 d'una empresa de "Travaux d'installation électrique dans tous locaux").

En tercer lloc, tota l'actuació del processat després la resolució judicial demostra la seva mala fe.

CONSIDERANT: que altrament, la pena pronunciada, no criticada en el marc del recurs, és adequada a la naturalesa dels fets i a la personalitat del processat.

CONSIDERANT: que el recurs d'apel·lació ha doncs de ser rebutjat i la sentència recorreguda íntegrament confirmada.

CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Suárez, que sucumbeix en el seu recurs, ha de fer front al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada d'Suárez contra la sentència de data 16 de gener del 2013 del Tribunal de Batlles, dictada en la causa DM-062-3/12, CONFIRMEM INTEGRAMENT dita sentència.

Condemnem Suárez al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.