LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ALTRES ACCIDENTS)

Aute

Magistrats

Canòlic Mingorance Cairat Carolina Bailen Vila Anna Estragués Armengol

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Anna Estragués Armengol

Carolina Bailen Vila

Canòlic Mingorance Cairat (Ponent)

Andorra la Vella, 26 d'octubre del 2021.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000084/2020, seguida pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu, contra:

Castilla, nascut el XXXX, fill d'Antonio i Irene, de nacionalitat portuguesa, conductor d'autobús, qui no comparegué a la vista oral, malgrat ser degudament citat; essent responsable civil solidari la companyia d'assegurances Izquierdo, i responsable civil subsidiari la societat Valverde, SL, representada pel Sr. Coll, i defensats, tots ells, pel lletrat Sr. ENTITY_8;

I contra Morillo, nascuda el XXXX, filla de Jose Luis i Carmen, de nacionalitat espanyola, acompanyant a l'E. C., qui no comparegué a la vista oral, malgrat ser degudament citada; essent responsable civil solidaria la companyia d'assegurances Quesada, i responsable civil subsidiari pels fets d'autes l'entitat esportiva Vaquero, defensats tots ells, per la lletrada Sra. Araujo.

És part acusadora, el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Luís. És ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que el 13 de febrer del 2018, Castilla conduïa l'autobús de transport escolar Manca Man, matrícula XXXX, de Soldeu a Andorra la Vella. Era un trajecte contractat pel Vaquero per traslladar un grup d'uns 10 nens de 6 a 14 anys. En dit autobús hi viatjava també l'acompanyant contractada per l'E. C. per tenir cura dels menors durant el trajecte, Morillo. El Vaquero tenia contractada a la data dels fets una assegurança de responsabilitat civil amb la companyia ORG_0. Morillo feu entrar els nens al bus i en comprovar que eren tots dins s'assegué al seient davanter. Al voltant de les 15 hores, l'autobús feu una parada a Canillo, i Morillo no va verificar que els nens anessin degudament instal·lats i en concret amb el cinturó de seguretat cordat, i seguí assentada al davant des d'on no veia als menors. Dos dels nens més petits, Somoza i M., de 6 anys, s'aixecaren dels seients i anaren a jugar a l'escala que du a la porta de darrera de l'autobús. Quan l'autobús circulava a l'alçada de Racons, un dels menors, jugant, accionà la palanca d'emergència per l'obertura de la porta, quedant Somoza agafat de les barres de subjecció de la porta uns instants i precipitant-se segons després de l'autobús en marxa sobre la calçada.

De resultes de l'accident Somoza patí un traumatisme crànio-encefàlic lleu, amb ferida erosiva, hematoma occipital, fractura parietal amb pneumoencèfal i hematoma subgaleal, que requeriren de tractament mèdic, 58 dies de curació i li causaren un perjudici dolorós lleuger, valorat en 2-2'5/7 pel metge forense.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, retira l'acusació pel que fa a Castilla, i considera els fets constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat i penat a l'article 117.2 del Codi Penal, pel que fa a Morillo, sol·licitant la pena de 2 mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que la processada, solidàriament amb la companyia ORG_0, i subsidiàriament amb Vaquero, indemnitzin a Somoza en els sumes de 3.750 EUR corresponents al pretium doloris, 1.500 EUR corresponents al perjudici de lleure, 508'74 EUR en concepte d'ITT i 227'03 EUR en concepte de despeses mèdiques no reemborsades, i a la CASS en l'import de 1.522'21 EUR

Decisio

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, tipificat i penat a l'article 117 del Codi Penal, pel que fa a Morillo atès que la imprudència d'aquesta en no prestar la deguda atenció als menors, ubicant-se en un seient des d'on no veia als nens, atenent a l'edat dels petits, de 6-7 anys, fou la causa principal de l'accident. Els infants restaren sense vigilància, el que motivà que es posessin en perill aixecant-se i jugant amb el comandament de la porta fins que un d'ells aconseguí obrir la mateixa. Morillo havia estat contractada per a tenir cura dels nens durant el trajecte i essent la seva única obligació en aquell moment, no podia perdre'ls de vista, essent la seva responsabilitat garantir que tots es trobessin degudament assentats i amb el cinturó cordat.

El relat de fets provats, que no és discutit per cap de les parts, es fonamenta en els següents elements:

Les declaracions constants i incontrovertides de tots els implicats tant en fase d'instrucció, com en la vista oral per part dels testimonis Morillo i Manzanares que si comparegueren, a l'igual que la mare del menor que relatà en la vista el que el seu fill li reportà des de l'inici.

L'informe del Servei de Medicina Legal i Forense que constata les ferides patides pel menor arran de l'accident.

Les constatacions efectuades pel Servei de policia i que consten en l'atestat d'accident de circulació, respecte al correcte funcionament de l'autobús i les mecanismes de seguretat del mateix.

CONSIDERANT SEGON.- La divergència entre acusacions i defenses no rau per tant en els fets, sinó en la responsabilitat sobre els mateixos. En aquest sentit, Morillo era la responsable de tenir cura dels menors, doncs havia estat contractada per aquesta tasca, que havia d'efectuar de manera exclusiva durant el trajecte; malgrat el qual no comprova que els menors duguessin els cinturons de seguretat cordats i s'assentà en un seient des d'on no veia els nens, pel que no advertí en cap moment el seu comportament perillós, el que hagués pogut evitar només assentant-se en el seient de darrera, on hauria vist tots els nens durant el viatge. Aquesta manca de cura és imputable únicament a Morillo que es trobava allà per efectuar les tasques de vigilància dels menors.

CONSIDERANT TERCER.- De l'esmentat delicte n'és responsable, en concepte d'autora Morillo, per haver obviat el deure de cura dels menors, no comprovant que duguessin el cinturó cordat i no vigilant als mateixos durant el trajecte fins al punt que no s'adonà que havien abandonat els seus seients, pel que jugant acabaren obrint la porta de l'autobus.

En virtut del principi acusatori, i davant la retirada d'acusació formulada pel Ministeri Fiscal, s'escau la lliure absolució de Castilla pels fets d'autes.

CONSIDERANT QUART.- Per a la determinació de les penes el Tribunal farà ús del previst als articles 56 i 58.3 del Codi Penal que disposa que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)". Atenent al fet que no consta que Morillo tingués antecedents penals a la data dels fets, i que d'altra banda, no s'han pogut conèixer les seves circumstàncies personals atesa la seva incompareixença a la vista oral, s'escau imposar-li la pena de 2 mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Tot responsable criminalment d'una infracció penal ho és també civilment, d'acord amb l'article 90 i següents del Codi penal, i per tant, Morillo, solidàriament amb la companyia d'assegurances ORG_0 i subsidiàriament amb Vaquero, haurà d'indemnitzar a la CASS en l'import de 1.522'21 EUR i al menor Somoza en els imports de 3.500 EUR corresponents al pretium doloris, 508'74 EUR en concepte d'ITT i 227'03 EUR en concepte de despeses mèdiques. No correspon però cap import en concepte de perjudici de lleure, en haver estat el mateix constatat en l'informe medico-forense com a pretium doloris i no haver-se acreditat cap perjudici particular més enllà que el propi del dolor i la incapacitat total temporal.

CONSIDERANT SISÈ.- Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la processada ha de ser condemnada al pagament de les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- Absoldre, en rebel·lia, a Castilla del delicte menor de lesions per imprudència greu del que venia acusat.

Segon.- Somozamnar, en rebel·lia, a Morillo com a autora del delicte menor de lesions per imprudència greu a la pena de DOS MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys, i al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d'execució de sentència.

Tercer.- En concepte de responsabilitat civil, Morillo, solidàriament amb la companyia ORG_0 i subsidiàriament amb Vaquero, hauran d'indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de MIL-CINC CENTS VINT-I-DOS EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS (1.522'21 EUR) i al menor Somoza en l'import de QUATRE MIL DOS- CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB SETANTA-SET CÈNTIMS (4.235'77) desglossats com consta en el Considerant cinquè.

Atès que la present resolució ha estat dictada en rebel*lia, cas de presentar- se la condemnada, pot interposar recurs d'audiència en el termini de 15 dies. En aquest cas la petició de revisió es trasllada al fiscal general i el tribunal que dictà sentència decideix la procedència del judici de revisió, d'acord amb el previst al capítol IV del títol desè del Codi de procediment penal.

Contra la present resolució, el Ministeri Fiscal i els responsables civils poden interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.