LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GRE

Aute

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Narváez Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, dos de febrer del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra l’Aute dictat per l’Hble. Batlle Ponent, en el marc de la causa núm. DM-011-2/09 seguida pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència, sent part apel·lant Pina, representat pel Lletrat Sr. Giner, i sent parts apel·lades Somoza, representat pel Lletrat Sr. Guerrero, la ORG_0, representada pel Lletrat Sr. Somoza, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Plana i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que per aute dictat en data 30 d’abril del 2010 l’Hble. Batlle Ponent del Tribunal de Batlles acordà: “Primer.-, constatar la prescripció de la contravenció penal de lesions per imprudència imputada a Somoza i solidàriament contra la Companyia d’Asseguraces “A.H. R.S.”, sense perjudici de les accions que per via civil puguin correspondre als perjudicats, quedant sense efecte l’aute de processament i la seva aplicació dictats en data 13 de gener i 1 de setembre del 2009.

Segon.-, l’arxiu definitiu de la present causa registrada sota el número DM-11-2/09, prèvia notificació al Magnífic Ministeri Fiscal i a les parts interessades.”

RESULTANT: que el Lletrat Sr. Giner, advocat de Pina, part querellant, formulà recurs d’apel·lació contra l’esmentada resolució, al·legant, en primer lloc, una vulneració del dret a la jurisdicció i a obtenir d’aquest una decisió fonamentada en dret i, en segon lloc, respecte al fons, analitzant els diferents elements e indicis existents, considera els fets d’autes com a constitutius d’una imprudència greu, sol·licitant doncs el reconeixement de la vulneració als drets fonamentals a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret i la revocació de l’aute d’arxiu definitiu de la causa per tal que aquesta continuï pels tràmits legals establerts.

RESULTANT: que la representació lletrada de la Companyia d’Asseguraces A.H. R.S. s’oposa al recurs formulat, manifestant el seu acord amb l’apreciació del Tribunal respecte a que els fets serien constitutius d’una contravenció penal i haurien prescrit, demanant la desestimació del recurs formulat.

RESULTANT: que la defensa de l’acusat Somoza s’oposa igualment al recurs formulat, posant de relleu que la decisió presa per l’òrgan judicial en virtut de les disposicions dels articles 123, 125 i concordants del Codi de Procediment Penal és ajustada a dret, afegint respecte al fons que no existeix en autes cap prova que recolzi el relat fàctic de la part querellant, sol·licitant la desestimació íntegra del recurs formulat i la confirmació de la resolució recorreguda.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal es ratifica plenament en el seu escrit previ de data 1 d’abril del 2010, on qualifica els fets com a constitutius d’una contravenció penal, en cas que fos apreciada, de la part del querellat Sr. Somoza, una imprudència en relació causal amb l’accident d’autes, demanant la desestimació del recurs i la confirmació de l’aute apel·lat.

RESULTANT: que en la vista oral en data 26 de novembre del 2010 totes les parts van confirmar i elevar a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

que el recurs formulat per la part querellant contra l’aute de l’Hble. Batlle Ponent, que determina finalment l’arxiu de les actuacions, és contemplat des d’una doble vessant.

D’una part: la qüestió formal, no s’havent-se respectat el procediment a seguir, i d’altra part: una qüestió de fons, el caràcter greu o lleu d’aquesta presumpta imprudència que s’imputa al querellat.

CONSIDERANT: que l’avui recorrent, Pina, que va formular querella criminal en data 2 de desembre del 2005 pels fets ocorreguts el 14 de gener del mateix any a l’estació d’esquí Grandvalira, quan col·lidí amb altre esquiador a la pista anomenada “Les Solanelles” resultant greument lesionat, va qualificar els fets de conformitat amb el Codi Penal vigent al moment dels fets com a constitutius d’un delicte major tipificat a l’article 197.

Admesa a tràmit l’esmentada querella es dictà aute de processament en data 13 de gener del 2009 contra Somoza, com a responsable penal del delicte menor d’imprudència greu, tipificat a l’article 117.2 del nou Codi Penal, Llei 9/2005 de 21 de febrer, per ser més favorable en principi per l’acusat.

En data 1 de setembre del 2009 s’amplià dit aute de processament, declarant responsable civil la companyia d’assegurances “A & H R. S.”.

Conclòs el sumari s’elevà les actuacions al Tribunal competent, l’Hble. Tribunal de Batlles, en data 2 de març del 2010.

CONSIDERANT: que dins del tràmit de l’article 123 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal per escrit de data primer d’abril del 2010 considerà que els fets d’autes, en cas de ser apreciada una conducta imprudent de la part del querellat Sr. Somoza, serien constitutius d’una contravenció penal d’imprudència lleu, tipificada a l’article 477 del Codi Penal actual, sol·licitant, tanmateix, que en aplicació de les disposicions dels articles 7.4 i 81.d del referit text legal es constatés la prescripció dels fets que s’imputaven a Somoza, deixant sense efecte l’aute de processament contra ell dictat i es decretes a l’arxiu de les actuacions.

D’aquest escrit es donà trasllat a totes les parts implicades, sense fer menció però de les disposicions de l’article 132 del Codi de Procediment Penal.

Evidentment el processat i la ORG_0, en tant que processats com a responsables penal i civil, mostren la seva conformitat total amb la tesis del Ministeri Fiscal. No així però la part querellant , com no podria ser menys, tota vegada que havia interposat querella i havia seguit el llarg procediment ple de comissions rogatòries internacionals, manifestant la seva oposició i reiterant que al seu criteri els fets serien constitutius d’una imprudència amb caràcter greu.

La qual cosa implica que, compte tingut la disparitat de criteris, el Tribunal jutjador per a qualificar els fets necessita valorar la prova ço que únicament es pot realitzar mitjançant la celebració del corresponent judici oral

CONSIDERANT: que si bé els articles 123 i 125 del Codi de Procediment Penal, mencionats per una de les parts apel·lades, faculten al Tribunal, en el marc de les actuacions prèvies al judici oral, per dictar el sobreseïment, aquests articles s’han de posar en relació amb els articles 130 i 132 del mateix text legal, és a dir, que existint oposició a les pretensions de sobreseïment, sigui del Ministeri Fiscal o d’altra part, la qüestió debatuda sols es pot resoldre per sentència una vegada dut a terme el corresponent judici.

Però en el present cas, el Ministeri Fiscal no sol·licità el sobreseïment de les actuacions pels motius dels articles 127 i 128 sinó que qualificà els fets com a constitutius de contravenció penal, sol·licitant tant mateix la declaració de la prescripció de l’acció penal per una qüestió d’economia processal en el ben entès que les parts manifestessin el seu acord perquè, tal i com estableix l’article 124 del tantes vegades mencionat Codi de Procediment Penal, la qüestió relativa a la prescripció (entre altres) s’ha de resoldre en la mateixa sentència, és a dir, declarar que els fets són constitutius (o no) d’una contravenció penal i, en aquest darrer cas, constatar la prescripció si escau.

CONSIDERANT: que per tot l’exposat procedeix estimar el recurs formulat i declarar la nul·litat de l’aute recorregut, retrotraient les actuacions tot just al moment en que existint oposició de la part querellant a les pretensions del Ministeri Fiscal (per tant sol·licitant si més no l’obertura del judici oral) evacuar el tràmit previst a l’article 132 del Codi de Procediment Penal, no podent el Tribunal jutjador, sense valorar la prova, prejutjar l’existència o no d’il·lícit penal, la qual cosa determina la celebració de la vista oral on les parts, amb totes els garanties possibles, podran discutir la qüestió debatuda.

CONSIDERANT: que de conformitat amb el disposat dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal s’ha de declarar d’ofici les despeses processal causades.

Decisio

V I S T: les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que estimant el recurs d’apel·lació formulat per la representació lletrada del Sr. Pina, contra el Aute dictat en data 30 d’abril del 2010 per l’Hble. Batlle Ponent, en el marc de la causa núm. DM-011-2/09, procedeix DECRETAR LA NUL·LITAT de l’aute recorregut, retrotraient les actuacions tot just al moment de la oposició de la part a l’escrit del Ministeri Fiscal, donant curs al tràmit previst a l’article 132 del Codi de Procediment Penal i als que es deriven.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.