LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT LABORAL)

Aute

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Puig Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra l’aute dictat en data 20 de desembre del 2010 per l’Honorable Batlle Sra. Mena en el marc de l’execució de la sentència recaiguda en la Causa núm. TC-320-3/04, seguida contra Plana, Criado, la ORG_1 i la Cia. d’Assegurances L. P., parts apel·lades i representats, els tres primers pel lletrat Sr. Martin i l’última per la lletrada Sra. Campillo, essent part apel·lant Morillo, vídua de Almansa, representada pel lletrat Sr. Coll i actuant de ponent el Magistrat Sr. Puig, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que per aute dictat en data 20 de desembre del 2010, s’acordà fixar els honoraris d’advocat de segona instància, a satisfer per la part condemnada, la Sra. Morillo, vídua de Almansa, a favor de la lletrada Sra. Campillo, advocada de la ORG_0 i del lletrat Sr. Martin, advocat dels Srs. Plana i Criado, la suma, per a cadascun d’ells, de 400 euros.

RESULTANT: que la representació lletrada de Plana, Criado i la societat C., SA, ha formulat recurs d’apel·lació contra aquest Aute, posant de manifest que la quantitat fixada pels honoraris d’advocat de segona instància a satisfer per la Sra. Morillo, als seus defensats, es fixà en 400 euros, en compte de 1.943,12 euros com s’havia reclamat per aquest concepte.

Dita resolució va ser dictada per la Secció Penal de la Batllia contra la qual formula arguments impugnatoris formals i substantius. Considerant que el referit aute ha estat dictat en plena infracció del procediment, ja que hauria d’haver estat dictat per la Secció Penal del Tribunal de Batlles, i no pas, per la Secció Penal de la Batllia que disposa que els incidents en matèria d’execució han de ser resolts pel mateix Tribunal.

D’altra banda, subratlla el fet que no es va donar trasllat de l’escrit formulat per la part apel·lant respecte dels honoraris d’advocat de segona instància, ni tampoc es va oficiar al Col·legi d’Advocats d’Andorra a efectes d’emetre un informe relacionat amb els referits honoraris. Per tant, sol·licita la nul·litat de l’aute dictat, així com de les actuacions efectuades amb posterioritat al seu pronunciament, i la retroacció del procediment fins al moment anterior a la data en què es va dictar l’aute, revocant el referit aute dictat en data 20 de desembre del 2010, en el sentit de fixar els honoraris d’advocat de segona instància en l’import de 1.943,12 euros, en aplicació a les normes 20.12, 20.14, 18.1 i 13 de les normes orientadores d’aplicació del Col·legi d’Advocats d’Andorra relacionada amb l’execució de sentències.

RESULTANT: que la representació lletrada de la ORG_0 ha formulat igualment recurs d’apel·lació contra la resolució abans esmentada, al·legant que a l’hora de determinar els honoraris d’advocat de segona instància no s’ha tingut en consideració les actuacions practicades i la norma 20.12 dels criteris orientatius del Col·legi d’Advocats, sense donar cap altra argumentació, ni justificar els motius pels quals no s’ha donat lloc a la resta dels imports reclamats, els quals consten detallats pels següents imports:

400 euros que corresponen a l’escrit d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, segons normativa 20.12 de les normes orientadores d’honoraris professionals del Col·legi d’Advocats, essent l’única reclamació acceptada pel Batlle ponent de la instància.

1.251,04 euros, en concepte de l’exercici de l’acció civil en el procediment penal, segons disposa la normativa del Col·legi d’advocats.

200 euros, en concepte de l’escrit formulat per l’execució de la sentència.

74,04 euros corresponen a l’ISI (4%).

18,03 euros, en concepte de taxes judicials.

Remarcant el fet, que no se’ls hagi donat trasllat de l’escrit de l’acusació particular de data 23 de novembre del 2010, en el qual s’oposava als honoraris d’advocat de segona instància, deixant-los en situació d’indefensió en no haver pogut pronunciar- se al respecte ni formular cap tipus d’al·legació, motiu afegit pel qual sol·licita la revocació de l’aute devent-se fixar els honoraris d’advocat en l’import de 1.943,11 euros.

RESULTANT: que la representació lletrada de Sra. Morillo, vídua de Almansa, s’ha oposat als recursos formulats, en base als següents raonaments:

Considera que el principi del contradictori no s’ha vulnerat ja que les adverses han pogut defensar la seva posició amb l’escrit en que sol·licitaven els seus honoraris, subratllant que no està previst en cap norma processal que de l’escrit d’impugnació dels honoraris s’hagi de donar tràmit a l’altra part, i que havent-se dictat aute després d’escoltar a totes les parts s’ha respectat el principi de bilateralitat, audiència i contradicció.

D’altra banda, la diferència entre Secció Penal de la Batllia i Tribunal de Batlles és insubstancial, es tracta de dos denominacions del mateix òrgan judicial.

Tanmateix, posa de relleu que jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia ha establert la diferència entre les costes judicials i els honoraris d’advocat que es poden pactar entre les parts i els seus lletrats. Per tant, la taxació dels honoraris d’advocat que formen part de les costes no tenen per què ser establertes en base a les normes del Col·legi d’Advocats o a qualsevol altra norma que pugui vincular a les parts amb els seus lletrats en ordre a determinar aquells honoraris, essent els honoraris reclamats per les adverses excessius, salvat la quantitat fixada per la resolució recorreguda que és totalment adequada.

Cal afegir que els honoraris calculats per les adverses no s’ajusten a allò previst per les normes orientatives del Col·legi d’Advocats, ja que s’han calculat en base a un judici penal, més una reclamació civil i aquesta, encara calculada com si s’hagués seguit tot un judici civil ordinari. Atenent aquests motius, la facturació de segona instància no pot comportar el 50% de la primera instància ja que aquesta es refereix a una tramitació civil en la que hi ha molts més tràmits, i que no té res a veure amb la tramitació d’una reclamació civil en un judici penal.

I finalment, els recurrents fan una interpretació inadequada de les normes 20.14, 12.1, 18.1 de les normes orientatives del Col·legi d’Advocats.

Per tot l’exposat anteriorment, estima que procedeix desestimar els recursos d’apel·lació formulats i confirmar l’aute recorregut, imposant les costes de l’apel·lació als recurrents, inclosos honoraris d’advocat d’aquesta part.

CONSIDERANT:

que les representacions lletrades de Plana, Criado i la societat C., SA, i de la Cia. d’assegurances L. P., interposen recurs d’apel·lació contra el Aute dictat en data 20 de desembre del 2010, mostrant principalment la seva disconformitat respecte a l’import fixat per l’Hble. Batlle pel que fa els honoraris d’advocat derivats del recurs d’apel·lació formulat contra la sentència d’aquest Tribunal i que fou estimat amb condemna en costes processals inclosos els honoraris d’advocat. En primer terme, sol·liciten la nul·litat de l’Aute dictat per la Secció Penal de la Batllia, així com de les actuacions realitzades amb posterioritat al seu pronunciament, sobre la base de qui dita resolució hauria d’haver estat dictada per la Secció Penal del Tribunal de Batlles i no pas per la Secció Penal de la Batllia i amb fonament de que la mateixa fou dictada sense haver donat trasllat de l’escrit d’impugnació dels honoraris i sense haver oficiat al Col·legi d’Advocats als efectes de que emetés dictamen relacionat amb l’impugnació de referència, i en segon lloc i amb caràcter subsidiari, la revocació de l’Aute en el sentit de que es fixin els honoraris d’advocat de segona instància en l’import demanat de 1.943,12 euros.

CONSIDERANT: que pel que fa a les qüestions formals adduïdes, aquest Tribunal considera que cap d’elles pot prosperar, tota vegada que, respecte de l’òrgan jurisdiccional que ha dictat la resolució, s’ha de dir que és tracta més d’un problema de nomenclatura o d’enunciació, que real, puix que el cert és que l’Aute ha estat dictat per l’Hble. Batlle ponent de la resolució, que és precisament l’òrgan competent per pronunciar-la i, per tant, no s’ha produït cap indefensió a les parts ara recurrents, la qual cosa comporta que no escaigui decretar la nul·litat sol·licitada. Tampoc és pot declarar aquesta, pel motiu al·legat de que no s’ha donat trasllat de l’escrit d’impugnació a la defensa, atès que no existeix cap tràmit processal en dit sentit, com tampoc hi ha cap norma que obligui a demanar dictamen al Col·legi d’Advocats a fi de resoldre els casos d’impugnació d’honoraris professionals; sent d’afegir que si bé sol ser habitual fer-ho, quan hi ha discrepància entre les parts, el cert és que, a més de tractar-se de normes merament orientadores i en cap cas vinculants per l’òrgan jurisdiccional, el qual té la potestat de decisió final per la determinació dels honoraris reclamats, és una facultat i no una obligació, i, per tant, mai pot ser un motiu de nul·litat de l’Aute com s’interessa pels recurrents.

CONSIDERANT: que respecte als arguments impugnatoris de fons, s’ha de ressenyar, abans de tot, que és cert, com indiquen els apel·lants, que l’Aute referit no contempla les quantitats que en concepte de taxes judicials que han tingut de satisfer les parts en el marc del recurs esmentat i d’ISI, que indiscutiblement són preceptives, puix que són despeses processals que efectivament s’han d’abonar, havent el Batlle omès incloure-les en l’import total determinat, per la qual cosa, aquest Tribunal haurà de tenir-les en compte als efectes de fixar la quantia dels honoraris derivats de la tramitació del recurs d’apel·lació esmentat.

CONSIDERANT: que pel que fa a la resta de l’import dels honoraris reclamats, sobre la base de les normes 20.14, 12.1 i 13, aprovades per la junta de govern del col·legi d’advocats, aquest Tribunal, coincidint amb la fonamentació de l’Aute apel·lat, estima que no són en absolut pertinents, donat que només hi havia una condemna en el marc de l’apel·lació en el seu dia formulada i per tant, l’única quantitat que els hi pot correspondre als recurrents és la derivada de la norma 20.12 del propi Col·legi, que és precisament la que ha aplicat correctament la Honorable Batlle en la resolució de constant al·lusió.

CONSIDERANT: que quedant fixada la suma dels honoraris devengats per l’actuació en aquesta segona instància dels avui recurrents en l’import de 400 euros, més la quantia de les taxes judicials que ascendeixen a 18,03 euros, l’import de l’ISI ha de ser de 16,72 euros, essent per tant el total de la quantitat d’honoraris d’advocat que s’han de fixar com a conseqüència de la sentència d’apel·lació en 434,75 euros per cadascuna de les parts, el que comporta l’estimació parcial d’ambdós recursos, en el particular exclusiu abans esmentat.

CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, les despeses processals causades en aquesta segona instància han de ser declarades d’ofici.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F AL L E M : que ESTIMANT EN PART els recursos interposats contra l’aute de data 20 de desembre de 2010, pels lletrats Martin i Campillo, REVOCANT PARCIALMENT la dita resolució en l’exclusiu sentit d’afegir a la quantitat fixada per l’Hble. Batlle, l’import de les taxes judicials i de l’ISI corresponent, ascendint amb conseqüència els honoraris d’advocat derivats de la sentència d’apel·lació a l’import de 434,75 euros per cadascun d’ells.

Declarem d’ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.