LESIONS DOLOSES - AMENACES NO CONDICIONALS - LESIONS DOLOSES

Aute

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'acord de menors dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. JM-007- 3/12 seguida pels delictes major de lesions psicològiques que han requerit tractament mèdic per la seva curació, menors d'amenaces no condicionals i d'amenaces no condicionals amb arma i contravenció penal de lesions doloses, sent parts apel·lants Hoyos, representat per la Lletrada Sra. Barba, Moliner, representat pel Lletrat Sr. Sandoval, Guerrero, representat per la Lletrada Sra. Sanz i Manzano, representat per la Lletrada Sra. Pulido, sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_12; actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que la part dispositiva de l'acord de menors de data 20 de gener del 2014 complementat per l'aute d'aclariment de data 7 de març del 2014 estableix que:

"Primer.- Que hem d'imposar i imposem a Moliner com autor responsable del delicte major de lesions psicològiques que han requerit tractament mèdic per la seva curació i del delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificats i penats als articles 113.2 i 143 del Codi Penal, a Guerrero com autor responsable del responsable del delicte major de lesions psicològiques que han requerit tractament mèdic per la seva curació i del delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificats i penats als articles 113.2 i 143 del Codi Penal i a Manzano com autor responsable del delicte major de lesions psicològiques que han requerit tractament mèdic per la seva curació i del delicte menor d'amenaces no condicionals amb arma i de la contravenció penal de lesions doloses, tipificats i penats als articles 113.2, 143 i 476.2 del Codi Penal, a la mesura educativa de llibertat vigilada amb assistència educativa durant el termini d'un (1) any.

Segon.- Que hem d'absoldre i absolem al menor Hoyos del delicte major de lesions psicològiques que han requerit tractament mèdic per la seva curació i del delicte menor d'amenaces no condicionals.

Tercer.- I en concepte de responsabilitat civil, Moliner, Guerrero i Manzano, solidàriament entre ells, i subsidiàriament amb ells els seus progenitors Srs. J. F. D. S. R. (pare del menor ENTITY_6), C. X. C. i M. N. S. (pares del menor ENTITY_8) i E. D. J. D. F. V. (mare del menor ENTITY_10), indemnitzaran al perjudicat Hoyos en la quantitat de 3.000.- euros en concepte de pretium doloris i 1.500.- euros en concepte de perjudici de lleure.

Quart.- Així mateix, procedirà la imposició als menors Moliner, Guerrero i Manzano, solidàriament, de les costes processals causades."

RESULTANT: que aquest pronunciament es basa en el següent relat fàctic:

"són fets provats i així en ressurt del material instruït obrant en les actuacions i de la prova practicada en la vista oral, que en data 30 de setembre del 2011, vers les 12,00 hores, dins de les instal·lacions del centre escolar L. C. D. F., el menor Hoyos, esperà que Hoyos surtis dels lavabos per tal de dir-li que estava fent enfadar a Guerrero i Moliner i que aquests "el trobarien pel carrer, que anirien amb les cares tapades amb caputxes i que li partirien la cara i el matarien".

Que aquell mateix dia, vers les 19.15 hores, quan Hoyos es trobava passejant el seu gos a l'alçada de la XXXX, s'apropà vers ell el menor Moliner, dient-li que el mataria, a ell i al seu pare, compareixent acte seguit, el pare del menor en el lloc dels fets i marxant el menor Moliner.

Finalment, el dia 12 d'octubre del 2011, vers les 19,00 hores, el menor Manzano, juntament amb el menor R. F. C. D., del quin a data d'avui s'ignora l'actual parador, veeren al menor Hoyos a l'alçada de la gelateria "La Jijonenca" radicada a la XXXX, i el seguiren fins al carrer de la Llacuna, agafant-lo R. F. C. D. del braç i retreient-li verbalment la denúncia que el pare del menor havia interposat contra Hoyos, introduint al menor a la força vers l'interior del carrer de l'Hotel Florida, lloc on Manzano li donà un cop de puny al pit i a la cara a Hoyos, per seguidament treure Manzano una navalla i posant-li la mateixa sota la barbeta li digué "hijo de puta, como envien a Hoyos a un internado te voy a matar", moment en el quin Hoyos es pogué desfer dels dos menors, anant a refugiar-se a la botiga de fotografia F., trucant per telèfon al seu pare per tal que el vingués a recollir.

Que consta en autes l'informe forense efectuat pel Dr. Morell, (folis 387 i ss. De les actuacions), del quin es desprèn que "Els fets causa de la present pericial han causat en el menor un estat psicològic alterat, presentant aquest, pors i temors permanents i perdurables en el temps, com a conseqüència d'un estrès posttraumàtic, disminuint la seva autoestima i havent evidenciat trets depressius d'una durada de més de 6 mesos des de l'agressió. Del seu discurs es pot deduir una certa anhedònia (dificultat per gaudir dels plaers de la vida)". I "pel que fa a les lesions psicològiques, el pacient dista molt de la curació. Encara romanen els trastorns psicològics i sembla que la seva evolució a la curació està sent lenta"."

RESULTANT: que la lletrada Sra. Barba, advocada del Sr. E. M. D., en representació del seu fill menor Hoyos, formulà recurs d'apel·lació, impugnant l'acord decretat pel Tribunal de Menors respecte al quantum fixat en concepte de responsabilitat civil i en concret discuteix la indemnització de 1.500 EUR pel concepte de perjudici de lleure, al·legant, -de conformitat amb l'informe mèdico-forense obrant en autes, que ho valora en 3/7-, que no s'ajusta als barems jurisprudencials fixats en la matèria reclamant la quantitat de 3.000 EUR compte tingut que el menor Hoyos va veure restringida la seva activitat esportiva pròpia d'un adolescent, reclamant també s'especifiqui de manera clara que les despeses processals inclouen els honoraris d'advocat ja reclamats en primera instància, acceptant la resta del pronunciament dictat.

RESULTANT: que la representació lletrada del menor condemnat Moliner, l'advocat Sandoval, impugna, en temps i forma, la resolució esmentada, exposant com a motiu primer del seu recurs que els fets objecte d'acusació són limitats als ocorreguts el dia 30 de setembre del 2014, sobre les 12,00 hores i les 19,15 hores i el dia 12 d'octubre del mateix any vers les 19 hores, sense que es pugui concloure que el seu defensat hagi comés cap delicte o infracció penal i molt menys un delicte de lesions psicològiques i un altre delicte d'amenaces no condicionals. A major abundament, manifesta que el perfil psicològic del menor Moliner no s'avé amb el delicte esmentat, sol·licitant la seva absolució. De manera subsidiària considera que la pena imposada és excessiva i desproporcionada, afegint que la responsabilitat civil derivada no haurà de ser superior a 1.000 EUR per tots els conceptes.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Sanz, advocada defensora del menor Guerrero, formulà també recurs d'apel·lació contra el mencionat acord, manifestant que en cap dels fets que es relaten a la resolució impugnada va intervenir el seu representat, el qual sempre ha negat haver amenaçat al menor Hoyos. Afegeix que la denúncia inicial posada per el pare del menor no es formulà contra Guerrero i que l'informe pericial psicològic emès per la Sra. Espada és anterior fets d'autes, demanant la revocació de l'acord impugnat i l'absolució del seu representat, tant de qualsevol responsabilitat penal com responsabilitat civil.

RESULTANT: que la representació lletrada del menor Manzano, l'advocada Sra. Pulido, formulà recurs d'apel·lació discrepant del Tribunal de Menors respecte a la declaració de responsabilitat penal del seu defensat, al·legant que en dit acord l'òrgan judicial valora actuacions que s'haurien produït o iniciat tres anys abans, que l'informe psicològic aportat als autes és anterior a la incoació del present procediment, que el propi menor, Hoyos, a l'acte de la vista oral declarà a preguntes del lletrat que "en Manzano mai li havia dit res", demana en conseqüència la seva absolució i de manera subsidiàriament exposa que la mesura educativa a imposar en el seu cas haurà de ser simple d'amonestació, amb una responsabilitat civil màxima de 300 EUR, sense que hi hagi lloc a abonar els honoraris d'advocat reclamats.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa als recursos presentats demanant la seva desestimació, tot exposant que el Tribunal "a quo" ha valorat acuradament, en base als principis d'immediatesa, contradicció i oralitat propis de la vista oral els elements existents, rellevant respecte als fets ocorreguts el dia 12 d'octubre del 2011, prop de la gelateria "la Jijonenca", la declaració del testimoni Pombo i la descripció precisa que fa el menor perjudicat de la navalla amb la que fou amenaçat i que després incautà el Servei de Policia al menor Manzano.

Que els fets jutjats s'emmarquen en una situació d'assetjament continuat dels condemnats vers el perjudicat Hoyos, causant en aquest un patiment que va poder ser constatat pel perit forense en el seu informe de data 11 de juliol del 2012, realitzat doncs en data posterior als fets enjudiciats, demanant la confirmació de l'acord apel·lat en aquest punt, deixant a criteri del Tribunal d'apel·lació el relatiu al recurs formulat pel perjudicat tractant-se d'una qüestió d'ordre civil.

RESULTANT: que a l'acte del judici oral totes les parts recurrents han confirmat el seu recurs, mostrant la seva conformitat amb allò dels contraris que no se'ls oposen.

CONSIDERANT:

que tots els menors condemnats impugnen la resolució dictada entenent que es produeix una errònia valoració de la prova de la part del tribunal d'instància, i al·legant bàsicament que cap de ells ha participat o fet els actes que se'ls imputen.

De l'article 180 apartats 2 i 3 de la Llei Qualificada del Codi de Procediment Penal es desprèn que la consignació dels fets declarats provats en la sentència s'ha de correspondre amb la qualificació jurídica dels mateixos, de manera que la fonamentació jurídica ha de contenir la subsumpció dels fets declarats provats en un precepte penal, i si és escaient, derivar de tot això la condemna o l'absolució de l'implicat. En aquest cas, la fonamentació jurídica continguda a la sentència apel·lada afirma, - analitzant de manera exhaustiva i pormenoritzada la conducta de tots i cadascun dels menors implicats en la situació "d'acoso" que va viure el menor perjudicat Hoyos.-, i destaca de manera palmària en el resultat de fets l'amenaça amb navalla com un fet especialment greu i que demostra fins a on havia arribat la situació. És de destacar en aquest punt, tant com ho relleva el Ministeri Fiscal, la declaració del testimoni Sr. Pombo i el fet que es va incautar en possessió del menor Manzano la navalla que havia estat descrita per el menor perjudicat.

Que procedeix doncs confirmar la sentència apel·lada pels seus propis i encertats raonaments.

CONSIDERANT: D'altre costat s'impugna igualment dita resolució per la part perjudicada respecte al quantum fixat en concepte de perjudici de lleure per quant no s'ajusta als barems jurisprudencials, fet contestat per les defenses sota les al·legacions que aquest perjudici no ha quedat degudament acreditat.

Val a dir en aquest aspecte que la situació anímica creada en el menor perjudicat i objectivada per el pèrit forense en el seu informe realitzat amb posterioritat als fets d'autes i sobre el qual la sentència apel·lada sustenta la seva apreciació (i no sobre el informe de la psicòloga Sra. Espada tal i com ho pretenen les defenses), va dificultar i restringir les activitats esportives i socials pròpies d'un adolescent i és sabut que aquest perjudici, el de lleure, no necessita ser determinat pel metge forense podent-lo apreciar el propi Tribunal jutjador, el qual (el perjudici) en el present cas ha estat valorat tenint en compte tant el dia a dia propi d'un noi de la seva edat, com la manca d'altres elements aportats en una quantitat forfetera que ha de ser confirmada per ser igualment ajustada a dret.

CONSIDERANT: que ha estat fixat de manera jurisprudencial que en aquells casos en que la part perjudicada per un delicte o falta s'ha vist obligat a demanar l'assistència d'un lletrat per a que l'assessori i defensi, la condemna dels autors a abonar les despeses processals causades ha de incloure les despeses d'honoraris d'advocat originats si han estat reclamats i quina quantificació s'haurà d'acreditar en tràmit d'execució de sentencia.

Per aquest motiu procedeix estimar el recurs formulat declarant que els condemnats hauran de fer front al pagament de les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocats devengats tant en primera instància com la meitat dels originats en aquesta segona instància, atesa la desestimació parcial de les seves pretensions, i total de la restat dels participants recurrents.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el molt l-lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que estimant en part el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada del perjudicat Hoyos revoquem l'acord de menors de data 20 de gener del 2014 en el sentit de declarar que la condemna al pagament de les despeses processals causades inclouen el pagament dels honoraris d'advocat que s'hauran d'acreditar en tràmit d'execució confirmant la resta del pronunciament.

Hem de desestimar i desestimen els recursos d'apel·lació presentats per les defenses de Moliner, Guerrero i Manzano confirmant l'acord de menors de data 20 de gener del 2014 i posterior aute d'aclariment de data 7 de març del 2014 en la seva integritat salvat pel que respecta al pagament dels honoraris d'advocat del perjudicat reclamats i imposant als recurrents el pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instancia inclòs la meitat dels honoraris d'advocat del perjudicat.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.