Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra

Guia del beneficiari efectiu

Tipus: Guies
Data: 19/04/2023

Actualització febrer 2023 Guia del beneficiari efectiu

Índex 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 4 2. DETERMINACIÓ DEL BENEFICIARI EFECTIU ...................................................................... 5 2.1. Identificació del beneficiari efectiu ............................................................................... 5 a) Societats cotitzades ...................................................................................................... 7 b) Societats patrimonials .................................................................................................. 7 c) Societats en constitució ................................................................................................ 8 d) Societats en liquidació .................................................................................................. 8 e) Fideïcomisos i figures similars ..................................................................................... 8 f) Fundacions .................................................................................................................... 9 g) Mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió ............................. 9 h) Organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre ........................ 9 i) Organismes d’inversió col·lectiva ............................................................................... 10 2.2. Casos pràctics ....................................................................................................................... 12 Cas 1 – Propietat directa mitjançant participació en el capital social ................ 12 Cas 2 – Propietat directa mitjançant drets de vot i participació en el capital social ................................................................................................................................ 13 Cas 3 – Propietat directa mitjançant drets de vot ................................................... 14 Cas 4 – Propietat indirecta mitjançant participació en el capital ........................ 15 Cas 5 – Propietat mitjançant participació tan directa com indirecta en el capital social ................................................................................................................................ 16 Cas 6 – Propietat indirecta mitjançant participació en el capital social ............ 17 Cas 7 – Propietat directa i indirecta mitjançant els drets de vot ......................... 18 Cas 8 – Control per altres mitjans: accionista majoritari ...................................... 19 Cas 9 – Control per altres mitjans: pacte o acord parasocial ................................ 20 Cas 10 – Control per altres mitjans: facultats de nomenament o de destitució 21 Cas 11 – Organismes d’inversió col·lectiva (OICs) (I) ............................................ 22 Cas 12 – Organismes d’inversió col·lectiva (OICs) (II) ........................................... 22 Cas 13 – Control mitjançant usdefruit i nua propietat .......................................... 23 Cas 14 – Propietat indivisible (I) ................................................................................ 24 Cas 15 – Propietat indivisible (II) .............................................................................. 25 Cas 16 – Societats cotitzades ....................................................................................... 26 Cas 17 – Participació directa i indirecta en bucle ................................................... 27

Cas 18 – Fideïcomisos i altres estructures jurídiques similars............................ 28 Cas 19 – Direcció efectiva mitjançant altres mitjans ............................................. 29 Cas 20 – Persona física que actua com a conseller delegat o amb poders executius equivalents ................................................................................................... 30 2.3. Productes o serveis amb consideracions especials en relació amb les obligacions d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu............... 31 a) Comptes globals o òmnibus ........................................................................................ 31 b) Comptes de corresponsalia bancaria ......................................................................... 32 3. OBLIGACIONS VINCULADES A LA DETERMINACIÓ DEL BENEFICIARI EFECTIU... 33 3.2. Obligacions per les entitats jurídiques ....................................................................... 35 3.3 Obligacions pels fideïcomisos i instruments jurídics anàlegs ............................. 36 4. DOCUMENTACIÓ PER A LA VERIFICACIÓ DEL BENEFICIARI EFECTIU .................... 39 4.1 - Verificació del beneficiari efectiu en el cas de clients persones físiques...... 39 4.2 - Verificació del beneficiari efectiu en el cas de clients persones jurídiques, fideïcomisos i altres entitats ................................................................................................... 39 5. ERRORS COMUNS ....................................................................................................................... 41 6. INFORMACIÓ SOBRE LES ACTUALITZACIONS DE LA GUIA .......................................... 43

1. INTRODUCCIÓ

En els últims anys, s’ha observat que la utilització d’entramats societaris i la interposició d’altres tipus d’entitats jurídiques, en el mateix o en d’altres països, ha estat un patró comú en operatives delictives i, en especial, relacionades amb el blanqueig de diners o valors i/o el finançament del terrorisme amb l’objectiu d’ocultar el beneficiari últim de les operacions, dificultant d’aquesta manera la identificació del veritable responsable de l’acte o actes il·lícits. Sent un problema d’àmbit global, un dels principals reptes dels organismes internacionals ha estat introduir mesures de transparència per aconseguir una normativa mundial cohesionada en la lluita contra l’ocultació de la figura del beneficiari efectiu, és a dir la persona física que té el control de la societat o estructura jurídica. En aquest sentit, s’han efectuat diversos estudis per organitzacions tals com el Grup d’Acció Financera Internacional (d’ara endavant, GAFI), el Global Forum, el World Bank, l’Oficina de les Nacions Unides del Crim i de la Droga, etc. Andorra, seguint els principals estàndards previstos en les Recomanacions del GAFI i transposant la Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig del 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2015/849 relativa a la prevenció de l’ús del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifiquen les directives 2009/138/CE i 2013/36/UE, ha introduït mitjançant la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme (d’ara endavant, Llei 14/2017) les següents mesures per mitigar i fer front a aquest risc: (i) la necessitat de registre del beneficiari efectiu de les entitats jurídiques en el Registre corresponent; i per altra, (ii) la definició del beneficiari efectiu en els diferents tipus d’estructures jurídiques. L’objectiu del present document és donar uns exemples pràctics i guiar als interessats en la identificació dels beneficiaris efectius en els diferents tipus d’estructures jurídiques, des d’una doble òptica: (i) per a l’adequat compliment de les mesures de diligència deguda requerides en aquest àmbit per la Llei 14/2017 als subjectes obligats i (ii) per a la inscripció del beneficiari efectiu en els registres d’entitats jurídiques corresponent.

2. DETERMINACIÓ DEL BENEFICIARI EFECTIU

2.1. Identificació del beneficiari efectiu La definició de “beneficiari efectiu”, recollida a l’article 3.3 de la Llei 14/2017, estableix el següent:

“Beneficiari efectiu: persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona o persones físiques per compte de les quals es realitza l’operació o l’activitat. El beneficiari efectiu inclou, com a mínim: a) En el cas de les persones jurídiques: i) La persona o persones físiques que en últim terme tinguin la propietat o el control d’una persona jurídica a través de la propietat directa o indirecta d’un percentatge suficient d’accions o drets de vot o drets de propietat en aquesta entitat, incloses les carteres d’accions al portador, o mitjançant el control per altres mitjans, exceptuant les societats que cotitzin en un mercat regulat i que estiguin subjectes a requisits d’informació d’acord amb normes internacionals que garanteixin l’adequada transparència de la informació sobre la propietat. El fet que una persona física tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sobre la persona jurídica serà un indici de propietat directa. El fet que una societat, que estigui sota el control d’una o diverses persones físiques, o que múltiples societats, que estiguin al seu torn sota el control de la mateixa persona o persones físiques, tingui una participació a capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% en el client serà un indici de propietat indirecta. L’existència de «control per altres mitjans» podrà determinar-se, entre altres maneres, de conformitat amb els criteris que estableix la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. ii) En cas que, una vegada esgotats tots els mitjans possibles i sempre que no hi hagi motius de sospita, no s’identifiqui a cap persona conforme a l’incís i), o en cas que hi hagi dubtes que la persona o persones identificades siguin els beneficiaris efectius, la persona o persones físiques que exerceixin la direcció efectiva mitjançant altres mitjans. iii) En cas que no s’hagi identificat a cap persona física conforme a l’incís i) i l’incís ii), la persona física que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents. Els subjectes obligats han de conservar registres de les mesures preses per identificar el beneficiari efectiu conforme als incisos i), ii) i iii) anteriors i han d’estar en disposició d’acreditar que han esgotat tots els mitjans possibles a que es refereix l’incís ii). b) En el cas dels fideïcomisos, totes les persones següents: i) el fideïcomitent o fideïcomitents; ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris; iii) el protector o protectors, si n’hi ha;

iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg; v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans. c) Si es tracta d’entitats jurídiques com les fundacions, i d’estructures jurídiques similars als fideïcomisos, estan incloses en aquesta categoria la persona o persones físiques que exerceixin un càrrec equivalent o similar als contemplats en la lletra b).”

Tenint en compte la definició anterior, la identificació del beneficiari efectiu es determina: 1) Per la tinença directa o indirecta, per part d’una persona o persones físiques, d’una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sobre la persona jurídica. Si la persona física té una participació en el capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sense que hi hagi cap altra societat interposada entre aquesta persona y la societat analitzada, es tracta d’un indici de propietat directa. (Casos 1, 2, 3, 5 i 7) El fet que una societat, que estigui sota el control d’una o diverses persones físiques, o que múltiples societats, que estiguin al seu torn sota el control de la mateixa persona o persones físiques, tingui una participació en el capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% del client serà un indici de propietat indirecta. (Casos 4, 5, 6, 7 i 16) 2) Per altres mitjans, el control es pot exercir sobre els òrgans de gestió, administració i direcció o d’altres tipus de poders. En aquest sentit, l’espectre de possibilitats pel que fa a “exercir el control per altres mitjans” és molt ampli i inclou, entre d’altres, les següents: - Ostentar un nombre de participacions socials elevat en relació amb els altres socis o ser accionista majoritari en la cadena de propietat que permeti exercir el control sobre les juntes generals de la societat analitzada. (Cas 8) - L’existència d’un pacte parasocial que atorga als socis implicats uns poders de decisió rellevants. (Cas 9) - Disposar de la facultat de nomenar o destituir la majoria dels administradors. (Cas 10) - Disposar d’un mandat que permeti controlar els òrgans de control. (Cas 15) Si arrel de l’anàlisi efectuat no s’ha pogut determinar el beneficiari efectiu d’acord amb els dos criteris anteriors i sempre que no hi hagi sospites de blanqueig o finançament de terrorisme, es consideraran beneficiaris efectius la o les persones físiques que:

3) Pertanyen a càrrecs de direcció d’alt nivell o, per altres mitjans, exerceixen el control sobre els òrgans de direcció o la direcció efectiva de la persona jurídica. (Cas 19) A falta de dades per identificar les persones descrites anteriorment es consideraran beneficiaris efectius la o les persones físiques que: 4) Actuïn com a consellers delegats o tinguin poders executius equivalents. (Cas 20) Addicionalment a l’establert anteriorment, algunes tipologies de persones jurídiques presenten certes especificitats pel que fa a la identificació dels seus beneficiaris efectius, com podrien ser les següents:

a) Societats cotitzades La legislació en matèria de PBC/FT estableix que la identificació dels accionistes o beneficiaris efectius de societats cotitzades, així com de les seves filials participades majoritàriament, no és preceptiva quan aquestes societats o filials estiguin sotmeses a obligacions d’informació que assegurin l’adequada transparència del seu beneficiari efectiu.1 No obstant això, en cas de tenir aquest tipus de societats com a client, és necessari que el subjecte obligat deixi constància de que es tracta efectivament d’una societat que cotitza en un mercat regulat i que està subjecta a requisits d’informació d’acord amb normes internacionals que garanteixin l’adequada transparència de la informació sobre la propietat.2

b) Societats patrimonials Les societats patrimonials són instruments jurídics quina activitat principal consisteix en la gestió de béns del beneficiari efectiu i, generalment, no realitzen cap activitat empresarial. Es poden constituir com a qualsevol societat, PIC (private investment company), fundació estrangera d’interès privat, etc. El subjecte obligat ha d’entendre l’estructura de control per poder determinar el beneficiari efectiu d’aquest tipus de societat. En aquests casos, és possible que la persona que posseeixi el capital social no sigui la persona que aporta els fons, ni sigui la persona que exerceix el control efectiu de la societat. Doncs, per determinar el beneficiari efectiu, l’anàlisi del subjecte obligat no hauria de limitar-se a la identificació i verificació dels accionistes, en el cas de que disposin més del 25% d’accions o drets de vot, sinó que hauria d’aprofundir en el seu anàlisi mitjançant els indicis detectats per l’operativa del client i la documentació i informació que proporcioni el client, així com l’origen dels fons aportats.

1 Article 9.4 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017. 2 Article 3.3,a), incís i),§ 1 de la Llei 14/2017.

c) Societats en constitució En el cas de societats i entitats en constitució, es considerarà beneficiari efectiu la persona o persones físiques que sol·liciten la constitució de dita societat.3 En aquestes situacions, el subjecte obligat financer bancari només pot permetre la realització d’abonaments i càrrecs derivats de la constitució de la societat o entitat fins que la mateixa societat o entitat estigui legalment constituïda i s’hagin aportat tots els documents requerits per la normativa de prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. L’aixecament d’aquesta limitació en l’operativa es pot efectuar un cop la societat estigui constituïda i que el subjecte obligat hagi completat totes les actuacions de deguda diligència. En aquest sentit i com a part d’aquestes actuacions, el subjecte obligat ha de tornar a determinar qui és el beneficiari efectiu donada la possibilitat que aquest no sigui la persona que s’hagi identificat inicialment o es disposi de documentació suplementària per identificar-lo.

d) Societats en liquidació El coneixement de què un client, amb el qual el subjecte obligat manté una relació de negoci, ha iniciat un procés de liquidació impacta en la naturalesa d’aquesta relació i requereix una reavaluació dels riscos de BC/FT. Pel que fa a l’obligació d’identificació i verificació del beneficiari efectiu i, concretament a les mesures de seguiment d’aquestes actuacions, es considera que l’inici d’un procediment de liquidació és evidència d’un canvi en les circumstàncies del client4 i, consegüentment, requereix una nova determinació del beneficiari efectiu.

e) Fideïcomisos i figures similars En el cas dels fideïcomisos es consideren beneficiaris efectius5: i) el fideïcomitent o fideïcomitents; ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris; iii) el protector o protectors, si n’hi ha; iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg; v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.

En qualsevol cas, el subjecte obligat ha de realitzar una anàlisi exhaustiva d’aquest tipus d’estructures jurídiques per determinar si existeix alguna altra persona que exerceixi un

3 Article 6.2 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017. 4 Article 10.5 de la Llei 14/2017. 5 Article 3.3,b) de la Llei 14/2017.

control efectiu sobre l’estructura a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.

Per la resta de persones jurídiques similars de dret estranger (per exemple, trust anglosaxó, treuhand alemany, wark de dret musulmà, etc.) el subjecte obligat ha de considerar com a beneficiari efectiu les figures equivalents a les establertes anteriorment (per exemple, settlor, trustee, protector, etc.).

f) Fundacions Pel que fa a les fundacions constituïdes d’acord amb la Llei 11/2008, del 12 de juny, de Fundacions (d’ara endavant, Llei 11/2008), o equivalents en d’altres jurisdiccions, i per assimilació d’intervinents en cas d’un fideïcomís, els subjectes obligats consideraran beneficiaris efectius a les següents persones: i) el fundador, ii) el patronat, iii) el protectorat, iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris de l’entitat o l’estructura jurídica estiguin encara per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment l’entitat o l’estructura jurídica, v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control de la fundació a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans. No obstant l’anterior, en jurisdiccions arreu el món existeixen figures jurídiques igualment anomenades “fundacions”, però que no es corresponen amb la definició de la llei andorrana, ja que solen ser d’interès privat i/o amb ànim de lucre. En aquests casos, es tractaria d’una figura jurídica en què el beneficiari efectiu s’hauria de determinar tal com s’indica a la lletra b) d’aquest apartat.

g) Mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió En consonància amb l’article 6.3 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, els beneficiaris efectius de les mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió són les persones que exerceixen el control o una influència significativa en els actius de l’organització.

h) Organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre En el cas d’organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre, s’han d’adoptar les mesures necessàries per identificar almenys dos apoderats o responsables

principals que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització, com ho són6:  els membres d’un òrgan o comitè de govern,  el president,  els membres del consell,  el tresorer.

i) Organismes d’inversió col·lectiva Les relacions de negocis amb organismes d’inversió col·lectiva (d’ara endavant, OIC) requereixen l’aplicació de mesures de diligència deguda, tot i comptar amb una autorització per operar atorgada per part d’una autoritat financera i, en alguns casos, requisits de transparència. En termes generals, els OIC es poden diferenciar d’altres vehicles d’inversió per la regulació en la seva constitució i operativa, la qual requereix la designació d’una entitat gestora i d’una entitat dipositària que, de manera molt resumida, s’encarreguen de les decisions d’inversió i de la custòdia dels actius, respectivament. En aquest sentit, els beneficiaris efectius d’un OIC són els beneficiaris efectius de la societat gestora i de l’entitat dipositària (Casos 11 i 12), a més de:  La o les persones físiques que tinguin una participació en el capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25%; i/o  La o les persones físiques que exerceixin la direcció efectiva mitjançant altres mitjans com, per exemple, la possessió de suficients drets de vot per poder exercir el control sobre els òrgans de gestió, l’administració o la direcció de l’OIC. A tall d’exemple, un fons d’inversió comercialitzat al públic i sense que cap inversor tingui més d’un 25% de les participacions en propietat, tant de manera directa com indirecta, el control sobre aquest OIC l’exerceixen les entitats gestora i dipositària. Per tant, el beneficiari efectiu d’aquestes entitats serà també el beneficiari efectiu del fons d’inversió. No obstant això, les diferents tipologies d’OIC poden aportar complexitat a l’hora de determinar qui ostenta la propietat o exerceix el control d’aquests organismes d’inversió. En aquest sentit s’han de tenir en compte les següents tipologies:  Forma jurídica La regulació andorrana en la matèria permet que els OIC revesteixin la forma de fons d’inversió o de societat7. Aquest darrer tipus d’OIC són les anomenades SICAVs, les quals no

6 Article 6.4 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017. 7 Article 4 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (d’ara endavant, Llei 10/2008).

són exclusives de la plaça andorrana sinó que es poden constituir en un nombre important de jurisdiccions. Les particularitats a tenir en compte pel que fa a les SICAVs són: - La seva forma societària obliga a aquests tipus d’OIC a complir amb la legislació que aplica a les societats anònimes8, entre les quals s’inclou l’obligació d’aportar informació sobre el beneficiari efectiu al Registre de Societats. - Compten amb òrgans de govern típics de les societats (òrgan d’administració, junta general, etc.), que poden no coincidir amb la societat gestora o dipositària. - Són OICs que en moltes jurisdiccions permeten la planificació fiscal i, per tant, poden ser un vehicle d’inversió de grans fortunes, sent l’inversor qui en darrer terme controla la SICAV. - Poden no tenir designada una entitat gestora i, consegüentment, autogestionar el seu patrimoni9.  Distribució Un OIC es podria classificar en obert o tancat en relació amb les seves participacions si es poden distribuir als clients10 o si, en canvi, es limiten a un inversor o grup d’inversors en concret i no es permet l’entrada d’altres partícips. Les restriccions en la distribució són un indici de control de l’OIC per part dels inversors.  Estructures d’OICs Per termes d’eficiència o per qualsevol altre motiu, es podrien estructurar diferents carteres d’inversió dins d’un mateix OIC. La manera de realitzar-ho és mitjançant la creació de compartiments, el quals tenen participacions o accions diferenciades i, per tant, els inversors podrien no coincidir. Tenint en compte aquesta característica, la determinació del beneficiari efectiu s’ha de realitzar per compartiment i no per OIC.

8 Article 16.1 de la Llei 10/2008. 9 Article 18.4 de la Llei 10/2008. 10 A efectes de classificar un OIC pel que fa a la seva distribució, és indiferent si l’inversor és un client minorista, professional o contrapart elegible, segons la classificació establerta a l’article 31 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

2.2. Casos pràctics A continuació es presenten un seguit de casos pràctics amb l’objectiu d’exemplificar, de manera gràfica, alguns dels supòsits teòrics referits en l’apartat anterior d’aquesta guia. Es recomana tenir en compte que aquests casos representen indicis de propietat i de control i que, en cap cas, es poden considerar com una regla d’aplicació automàtica. A efectes dels casos pràctics següents, es considerarà que cada 1% de capital social correspon a 1 acció, salvat si s’estableix el contrari pel cas concret.

Cas 1 – Propietat directa mitjançant participació en el capital social

Els beneficiaris efectius de la Societat A són la persona X i la persona Z, donat que tenen més del 25% de la participació en el capital social, el 27% i el 49%, respectivament.

Cas 2 – Propietat directa mitjançant drets de vot i participació en el capital social

Els beneficiaris efectius de la Societat A són: - La persona Y, donat que té més del 25% dels drets de vot. - La persona Z, donat que té més del 25% de la participació en el capital social.

Cas 3 – Propietat directa mitjançant drets de vot

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

El beneficiari efectiu de la Societat A és la persona Y, donat que té més del 25% dels drets de vot.

Cas 4 – Propietat indirecta mitjançant participació en el capital

La persona Z té una participació del 65% (100% x 65% = 65%) en el capital social de la Societat A de forma indirecta. Aquest percentatge és superior al 25% i, per tant, la persona Z és el beneficiari efectiu de la Societat A.

Cas 5 – Propietat mitjançant participació tan directa com indirecta en el capital social

Els beneficiaris efectius de la Societat A són: - La persona Y, donat que té més del 25% de participació en el capital social. Aquesta participació és del 30% ja que té el 10% de capital de forma directa i el 20% (100% x 20% = 20%) de forma indirecta. - La persona Z, donat que té el 70% (100% x 70% = 70%) de participació en el capital social de forma indirecta, el que representa més del 25% exigit per la llei per ser considerat beneficiari efectiu.

Cas 6 – Propietat indirecta mitjançant participació en el capital social

El beneficiari efectiu de la Societat A és la persona Z, donat que té més del 25% de participació en el capital social de forma indirecta (60% x 80% = 48%). La persona Y no és beneficiaria efectiva, donat que la seva participació en el capital social de forma indirecta és del 24% (30% x 80% = 24%), inferior al percentatge exigit per la llei.

Cas 7 – Propietat directa i indirecta mitjançant els drets de vot

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

Els beneficiaris efectius de la Societat A són: - La persona X, donat que té més del 25% dels drets de vot de forma directa. - La persona Y, donat que té el 42% (60% x 70% = 42%) dels drets de vot de forma indirecta, el que representa més del 25% exigit per la llei per ser considerat beneficiari efectiu.

La persona Z no és beneficiària efectiva ja que la seva participació en el capital social de forma indirecta és del 24% (30% x 80% = 24%) i el percentatge dels drets de vot és del 21%, ambdues xifres inferiors al percentatge exigit per la llei per ser considerat beneficiari efectiu.

Cas 8 – Control per altres mitjans: accionista majoritari

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

Cap de les persones descrites en el cas anterior tenen, de forma directa o indirecta, un percentatge de participació en el capital social, ni dret de propietat o de vot superior al 25% exigit per la llei per ser considerades beneficiàries efectives. No obstant això, es podria considerar a la persona Z com a beneficiari efectiu, donat que és susceptible de poder exercir el control sobre la Societat A per altres mitjans perquè: - Té el 21,6% (60% x 60% x 60% = 21,6%) de participació en el capital social, el que representa un percentatge important front a la resta dels accionistes. - És l’accionista majoritària de la Societat C, la que és l’accionista majoritària de la Societat B, la que, al seu torn, és l’accionista majoritària de la Societat A. Aquesta cadena pot atorgar a la persona Z un poder de control sobre les juntes generals de les respectives societats.

Cas 9 – Control per altres mitjans: pacte o acord parasocial

⬌ Pacte o acord parasocial/previsió estatutària

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

Cap de les persones descrites en el cas anterior tenen, de forma directa o indirecta, un percentatge de participació en el capital social, ni un dret de propietat o de vot superior al 25% exigit per la llei per ser considerades beneficiàries efectives. No obstant això, entre les persones X, Y i Z existeix un pacte parasocial en el que s’estableix que actuaran de forma mancomunada a l’hora de prendre decisions rellevants per la societat com podria ser nomenar o destituir els administradors. Aquestes persones es consideraran, per tant, beneficiaris efectius, donat que aquest pacte els permet exercir el control sobre la Societat A per altres mitjans.

Cas 10 – Control per altres mitjans: facultats de nomenament o de destitució

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

** Socis que tenen la facultat de nomenar o destituir a l’administrador

Cas 11 – Organismes d’inversió col·lectiva (OICs) (I)

* Cap dels “partícips” té un percentatge de participació, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix, per altres mitjans, cap tipus de control sobre l’OIC.

Els beneficiaris efectius de l’OIC seran el beneficiari efectiu de la societat gestora i el beneficiari efectiu de l’entitat dipositària, en aquest cas, les persones Y i Z.

Cas 12 – Organismes d’inversió col·lectiva (OICs) (II)

* Cap dels “partícips” té un percentatge de participació, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix, per altres mitjans, cap tipus de control sobre l’OIC.

Els beneficiaris efectius de l’OIC seran el beneficiari efectiu de la societat gestora i el beneficiari efectiu de l’entitat dipositària, en aquest cas, les persones X i Z. També és beneficiari efectiu de l’OIC la persona Y, donat que aquest partícip té una participació en el fons superior al 25%.

Cas 13 – Control mitjançant usdefruit i nua propietat

Els beneficiaris efectius de la Societat A són: - la persona Z, donat que té més del 25% de participació en el capital social, - la persona X, en cas de que la tinença de més del 25% de la nua propietat de participació en el capital social li permeti exercir un control sobre la societat (mitjançant, per exemple, els drets de vot sobre la destinació dels beneficis), - la persona Y en cas de que la tinença de més del 25% de l’usdefruit de la societat li permeti exercir un control sobre la societat (mitjançant, per exemple, els drets de vot sobre la destinació dels beneficis).

Cas 14 – Propietat indivisible (I)

* Es tracta d’una propietat indivisible

Al tractar-se d’una propietat indivisible tant la persona Y com la persona Z es consideraran beneficiaris efectius de la Societat A, donat que la totalitat de la participació supera el 25% estipulat a la llei.

Cas 15 – Propietat indivisible (II)

* Es tracta d’una propietat indivisible

Les persones Y i Z són menors d’edat, tot i que es consideraran beneficiaris efectius de la Societat A, donat que la totalitat de la participació supera el 25% estipulat a la llei. També es considerarà beneficiari efectiu la persona W, donat que, en qualitat de representant legal, tindrà el poder de control de la Societat A, mitjançant els drets de vot que exercirà fins la majoria d’edat de les persones Y i Z. Es donaria el mateix cas si la persona W exercís un mandat sobre la totalitat de la propietat indivisa.

Cas 16 – Societats cotitzades

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

Els beneficiaris efectius de la Societat A són: - La persona Z, donat que té més del 25% de participació en el capital social de forma indirecta (60% x 60% = 36%); i - Els beneficiaris efectius de la Societat Cotitzada 1, donat que té més del 25% de participació en el capital social de forma directa (40%). Pel que fa a la societat cotitzada, la identificació dels seus beneficiaris efectius no és preceptiva sempre i quan estigui sotmesa a obligacions d’informació que assegurin l’adequada transparència del seu beneficiari efectiu.

Cas 17 – Participació directa i indirecta en bucle

Es tracta d’una estructura en la que cada societat participa en el capital social de l’altra en un 80%. Aquest bucle en la participació en el capital permet que tant la persona Y com la persona Z controlin ambdues societats (A i B). Per la Societat A, per exemple: - La participació de la persona Y en el capital social és superior al 25%, donat que addicionalment al 20% que té de forma directa se li ha de sumar el 12,8% que té de forma indirecta mitjançant la Societat B (20% x 80% x 80% = 12,8%). Per tant, és beneficiària efectiva de la Societat A. - La participació de la persona Z en el capital social és superior al 25%. Tot i que té de forma indirecta el 16% (20% x 80% = 16%), si continuem sumant la participació utilitzant l’estructura en bucle, a la segona ronda arribaríem a la conclusió de que posseeix, com a mínim, un percentatge de participació indirecta addicional del 10,24% (resultant de multiplicar 20% x 80% x 80% x 80% = 10,24%), suficient per determinar que la persona Z també és beneficiari efectiu de la Societat A, donat que aquesta participació, sumada a la inicial del 16%, és suficient per superar el 25% El càlcul per determinar el beneficiari efectiu de la Societat B es faria de la mateixa manera però a la inversa.

Cas 18 – Fideïcomisos i altres estructures jurídiques similars

De conformitat amb l’article 3.3,b) de la Llei 14/2017, en el cas del fideïcomís són beneficiaris efectius el fideïcomitent(s), el fideïcomissari(s), el protector(s) i els beneficiaris o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg. En aquest cas, el beneficiari del fideïcomís és una societat i, per tant, el beneficiari efectiu del mateix serà també el beneficiari efectiu de la societat beneficiària, és a dir, la persona Z.

Cas 19 – Direcció efectiva mitjançant altres mitjans

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

Donat que cap dels accionistes té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, els beneficiaris efectius de la Societat A són els seus administradors, donat que es tracta de les persones que exerceixen la direcció efectiva mitjançant altres mitjans.

Cas 20 – Persona física que actua com a conseller delegat o amb poders executius equivalents

* Cap dels “altres accionistes” té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, ni exerceix cap tipus de control per altres mitjans.

Donat que cap dels accionistes té un percentatge de participació en el capital social, dret de propietat o de vot superior al 25%, i no s’ha pogut identificar cap persona que tingui el control per altres mitjans o exerceixin la direcció efectiva de la societat, el beneficiari efectiu de la Societat A és el seu Conseller delegat, d’acord amb l’article 3.3,a) apartat iii) de la Llei 14/2017.

2.3. Productes o serveis amb consideracions especials en relació amb les obligacions d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu a) Comptes globals o òmnibus Els subjectes obligats financers que mantinguin comptes globals o òmnibus no han d’aplicar les mesures d’identificació i verificació requerides per les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 14/2017 sempre que compleixin amb els requisits establerts.11 No obstant això, els subjectes obligats financers han de: 1. Obtenir informació relativa a l’àmbit territorial dels beneficiaris efectius, les activitats i els productes associats al compte. 2. Obtenir informació suficient per comprendre l’activitat del compte i determinar un perfil de risc de l’entitat titular del compte. Així, s’haurà de determinar a partir d’informacions públiques, si l’entitat ha estat subjecta a accions administratives o judicials en el passat per causes relatives a la prevenció del blanqueig de diners o el finançament del terrorisme. 3. Avaluar si les polítiques, els procediments i/o controls interns de l’entitat titular permeten una correcta distinció dels actius del compte en qualsevol moment i sense demora. 4. Avaluar si les polítiques, els procediments i els controls de prevenció del blanqueig de diners o el finançament del terrorisme són adequats i suficients. 5. Assegurar-se que l’entitat titular del compte està en disposició d’identificar i verificar la identitat dels beneficiaris efectius dels actius dipositats al compte. 6. Determinar el nivell de risc en matèria de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme que comporta el compte global o òmnibus d’acord amb la informació obtinguda i analitzada. 7. Establir un procediment mitjançant el qual l’entitat titular del compte hagi d’informar immediatament el subjecte obligat financer de qualsevol intenció de canviar materialment l’ús del compte global o òmnibus.12 8. Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans de l’obertura del compte i informar, amb una periodicitat mínima de tres mesos, el seu Consell d’Administració de tots els comptes òmnibus existents especificant els de nova obertura durant el període de referència. 9. Dur a terme revisions periòdiques amb un enfocament de riscos de les entitats titulars d’aquests comptes òmnibus per tal de garantir que els requisits establerts anteriorment es troben vigents de manera continuada.

11 Segons l’article 7.4 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017. 12 El subjecte obligat financer es reserva el dret de refusar l’ús del compte davant una nova activitat comercial.

b) Comptes de corresponsalia bancaria Els subjectes obligats financers que estableixin relacions de corresponsalia bancària amb entitats d’altres països, atenent als requisits legislatius establerts, han de13: 1. Obtenir informació suficient sobre l’entitat client estrangera per comprendre la seva activitat. Així, s’haurà de determinar a partir d’informacions públiques, si l’entitat ha estat subjecta a accions administratives o judicials en el passat per causes relatives a la prevenció del blanqueig de diners o el finançament del terrorisme. 2. Avaluar l’adequació i efectivitat dels controls contra el blanqueig de diners o el finançament del terrorisme aplicats per l’entitat client estrangera. 3. Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans de l’establiment de noves relacions de corresponsalia bancària. 4. Documentar les responsabilitats respectives de cadascuna de les entitats. Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir les garanties que l’entitat client estrangera ha comprovat la identitat i ha aplicat les mesures de diligència deguda als clients que hi tenen accés directe. L’entitat corresponsal andorrana pot sol·licitar que es facilitin les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu.

13 Segons l’establert en l’article 13 de la Llei 14/2017.

3. OBLIGACIONS VINCULADES A LA DETERMINACIÓ DEL BENEFICIARI EFECTIU Els subjectes obligats han d’identificar els beneficiaris efectius dels seus clients d’acord amb les disposicions legals i les recomanacions establertes en l’apartat anterior d’aquesta guia. Així mateix, és recomanable que el subjecte obligat realitzi una anàlisi de la documentació per identificar totes aquelles persones que són beneficiaris efectius de la societat i que documenti i conservi dita anàlisi. De la mateixa manera, qualsevol entitat jurídica (societats i sucursals andorranes d’entitats estrangeres, associacions i fundacions) també té l’obligació d’identificar el seu propi beneficiari o beneficiaris efectius d’acord amb la definició establerta per la Llei 14/2017, així com tenint en compte els casos pràctics de l’apartat previ. Addicionalment, en establir una nova relació de negocis amb una societat o una altra entitat jurídica, o amb un fideïcomís o un instrument jurídic d’estructura o funcions anàlogues, que hagin d’obtenir, conservar i subministrar informació relativa als beneficiaris efectius, els subjectes obligats requereixen la prova del Registre competent o un extracte d’aquest. A tal efecte, el Registre de Societats, disposa d’una plataforma a disposició de totes aquelles persones designades per part d’un subjecte obligat com a representants davant de la UIFAND. L’accés és personal, mitjançant certificat digital i a través del següent enllaç: https://aplicacions.govern.ad/consulteseconomia/ En aquest punt, cal recordar que els subjectes obligats han d’informar els registres sobre qualsevol discrepància que observin entre la informació relativa al beneficiari efectiu que figuri al registre corresponent i la informació relativa al beneficiari efectiu de què disposin. En cas que s’informi de discrepàncies, el registre corresponent ha de prendre les mesures adequades per resoldre-les en un termini adequat i, si procedeix, inclou mentrestant una anotació específica.

3.1. Obligacions dels subjectes obligats Un cop determinat el beneficiari efectiu, s’estableixen les següents obligacions a adoptar sobre aquesta informació: 1) Conservació: el subjecte obligat ha de deixar constància d’aquesta anàlisi i conservar tota la documentació i informació que li ha permès arribar a aquesta conclusió durant un període mínim de cinc anys, tal com estableix l’article 37 de la Llei 14/2017. L’exhaustivitat i la quantitat de la documentació s’ha d’ajustar utilitzant un enfocament basat en el risc, però mai pot suposar una exempció del deure d’identificar i verificar la identitat del beneficiari efectiu. En cas que no s’hagi pogut determinar el beneficiari efectiu per propietat o per d’altres mitjans i, s’hagués procedit a la identificació mitjançant l’exercici o el control d’un càrrec de direcció d’alt nivell (Cas 19) o, mitjançant l’exercici del càrrec de

conseller delegat o càrrec executiu equivalent (Cas 20), el subjecte obligat ha de documentar i conservar, a més de les mesures adoptades, les dificultats trobades durant el procés d’identificació i/o de verificació.

2) Digitalització: pel que fa als subjectes obligats financers, la documentació, a més de ser conservada durant el període establert, ha d’estar degudament digitalitzada (art.37.5 de la Llei 14/2017). Així mateix, és recomanable que tots els subjectes obligats no financers també adoptin mesures en aquest sentit. 3) Seguiment: en el marc d’aplicació de mesures de seguiment continu de la relació de negoci, el subjecte obligat haurà de realitzar una revisió dels seus clients existents per corroborar que no hi ha hagut canvis pel que fa al beneficiari efectiu, amb una periodicitat establerta en funció de: - L’avaluació del nivell de risc, - Quan de l’operativa del client es desprenguin indicis d’un possible canvi de beneficiari efectiu o s’hagi produït algun esdeveniment important que justifiqui la revisió (per exemple: fusió d’empreses, defunció d’un accionista, obertura d’un nou compte en el marc de relacions de negoci amb subjectes obligats financers, etc.), - Quan el subjecte obligat tingui l’obligació legal, en el transcurs de l’any natural corresponent, de contactar amb el client per tal de revisar qualsevol informació rellevant relativa als beneficiaris efectius o en aplicació de les obligacions que estableix la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, - En qualsevol cas, amb una periodicitat no superior als cinc anys.14 4) Declaració d’operació sospitosa: si el subjecte obligat no pot procedir a la identificació i/o verificació del beneficiari efectiu d’una relació amb un client o tingui dubtes sobre la veracitat o idoneïtat de la informació obtinguda, s’ha d’abstenir d’establir la relació de negoci o de dur a terme una operació ocasional. En cas de que es tracti d’un client existent, s’ha de posar fi a la relació. En ambdós casos, el subjecte obligat ha de valorar, amb la documentació i informació de la que disposa, si té indicis o motius suficients per transmetre una declaració d’operació sospitosa a la UIFAND15. S’ha de deixar constància de la decisió presa (si presenta una declaració o no) amb tota la documentació i informació que la justifiqui. 5) Establiment de polítiques i procediments: els subjectes obligats han de formalitzar per escrit unes polítiques i procediments de control intern que incloguin l’aplicació de les mesures de diligència deguda respecte a la identificació i l’obtenció de la informació i verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu.16 Els

14 Veure el comunicat tècnic CT-01/2023 emès per la UIFAND al gener de 2023. 15 Article 10.4 de la Llei 14/2017. 16 Article 17.1,b) i c) del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017.

subjectes obligats s’han d’assegurar que realitzen esforços suficients per identificar els beneficiaris efectius, aplicant les premisses descrites en els punts anteriors.

3.2. Obligacions per les entitats jurídiques 1) Llibre registre de beneficiaris efectius: les societats, les associacions i les fundacions han de portar un llibre registre de beneficiaris efectius. La informació que ha de contenir cadascun d’aquests llibres registre ve determinada pels articles 21 bis (apartat 2) de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, 28 bis (apartat 2) de la Llei qualificada d’associacions del 29 de desembre del 2000 i 22 (apartat 5) de la Llei 11/2008, i és la següent: - nom i cognoms del beneficiari efectiu. - data de naixement del beneficiari efectiu. - nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu. - naturalesa i abast de la participació real del beneficiari efectiu. 2) Subministrament al Registre: d’acord amb els articles 2, 4 i 6 del Reglament regulador de l’enregistrament i accés a la informació relativa als beneficiaris efectius en els registres d’entitats jurídiques de 5 de setembre del 2018 (d’ara endavant, Reglament de beneficiaris efectius),17 les entitats jurídiques han de subministrar la informació dels seus llibres registre de beneficiaris efectius als Registres de Societats Mercantils, Associacions i Fundacions, segons correspongui. El subministrament d’aquesta informació s’ha de realitzar en un termini no superior als quinze dies hàbils des de la data d’atorgament de l’escriptura pública de constitució de la societat o de la data de l’acta fundacional de l’associació o de tres dies hàbils des de la data d’atorgament de l’escriptura pública de la fundació, segons escaigui. Les entitats jurídiques han d’utilitzar els corresponents formularis que s’inclouen com annexes del Reglament de beneficiaris efectius per tal d’efectuar el subministrament d’aquesta informació al Registre que correspongui. 3) Actualització: d’acord amb els article 3, 5 i 7 del Reglament de beneficiaris efectius, la informació inscrita als Registres s’haurà de trobar degudament actualitzada. Més concretament: - les societats han de comunicar els canvis de beneficiaris efectius dins del termini de quinze dies hàbils des de la data d’atorgament de l’escriptura pública relativa a l’acord o negoci que dona lloc al canvi.

17 Cal tenir present que aquest Reglament ha estat modificat mitjançant el Decret 214/2022 del 25 de maig del 2022.

- les associacions han de comunicar els canvis de beneficiaris efectius dins del termini de quinze dies hàbils des de la data de l’acord o del negoci convingut a Andorra que dona lloc al canvi. - les fundacions han de comunicar els canvis de beneficiaris efectius en un termini de màxim de tres dies hàbils des de l’atorgament de l’escriptura pública de l’acord o negoci que dona lloc al canvi. Així mateix, en aquells casos en que els canvis de beneficiaris efectius es produeixin per acords o negocis que, o bé no requereixen l’atorgament d’escriptura pública a Andorra o bé no han tingut lloc a Andorra, el termini per comunicar els canvis de beneficiaris als Registres és de dos mesos des de la data de l’acord o negoci que dona lloc al canvi. De la mateixa manera que en el punt anterior, les entitats jurídiques han de comunicar dits canvis en els beneficiaris efectius als Registres mitjançant els corresponents formularis que s’inclouen com annexes del Reglament de beneficiaris efectius. 4) Conservació: d’acord amb el que estableix l’article 19 de la Llei 14/2017, les entitats jurídiques no únicament han de subministrar la informació dels seus beneficiaris efectius als Registres corresponents sinó que també han de conservar degudament dita informació.

3.3 Obligacions pels fideïcomisos i instruments jurídics anàlegs Segons està establert al Reglament regulador del Registre de Prestadors de Serveis a Fideïcomisos i Instruments Jurídics Anàlegs (en aquest apartat, Reglament de Fideïcomisos), aprovat mitjançant decret y publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 13 de febrer del 2019,18 les persones, residents o no, que de manera professional o no, operen al Principat d’Andorra i gestionen relacions o acords fiduciaris de qualsevol tipus, fideïcomisos o trusts, fundacions públiques o privades estrangeres o qualsevol altre vehicle anàleg, estiguin o no subjectes al dret andorrà, tenen les següents obligacions en relació amb informació del beneficiari efectiu: 1) Inscripció del prestador de serveis: les persones obligades pel Reglament de Fideïcomisos subministren dades al Registre per a la seva inscripció, amb caràcter previ a l’inici de l’activitat. Addicionalment, en cas que siguin persones jurídiques, fideïcomisos o trusts, o altres instruments jurídics anàlegs, s’han d’aportar dades relatives dels beneficiaris efectius de les persones obligades.

18 Cal tenir present que aquest Reglament ha estat modificat mitjançant el Decret 215/2022 del 25 de maig del 2022.

2) Subministrament d’informació dels fideïcomisos: les persones obligades pel Reglament de Fideïcomisos subministren al Registre les següents dades dels beneficiaris efectius dels fideïcomisos i instruments jurídics anàlegs: - Nom i cognoms. - Data de naixement. - Nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu. - Naturalesa i abast de la seva condició́ de beneficiari efectiu. El subministrament d’aquesta informació al Registre s’ha d’efectuar dins del termini de quinze dies hàbils des de la data d’inici de l’activitat de gestió de la persona obligada pel Reglament. 3) Subministrament d’informació́ relativa a rendes i beneficis obtinguts i pagaments als beneficiaris: les persones obligades pel Reglament de Fideïcomisos subministren anyalment al Registre la informació relativa a les rendes i els beneficis obtinguts pels fideïcomisos o trusts, fundacions estrangeres i instruments jurídics anàlegs, distribuïts o no, i als pagaments als beneficiaris. El subministrament de dita informació al Registre s’ha d’efectuar fins al 31 de març següent a l’any natural a què es refereix la informació a aportar. 4) Actualització: les persones obligades pel Reglament de Fideïcomisos subministren al Registre la informació relativa als canvis respecte a la informació prèviament subministrada. Un possible canvi que genera aquesta obligació és el canvi de beneficiaris efectius. El subministrament d’informació es du a terme dins del termini de quinze dies hàbils des de la data de l’acord o negoci convingut al Principat d’Andorra que dona lloc al canvi. Quan el canvi es produeixi per acords o negocis que no tenen lloc al Principat d’Andorra, les persones obligades subministren la informació relativa a aquest fet al Registre dins del termini de dos mesos des de la data d’aprovació de l’acord o negoci. 5) Conservació: les persones obligades pel Reglament de Fideïcomisos han d’obtenir i conservar, durant un període mínim de quinze anys, informació adequada, precisa i actual sobre els beneficiaris efectius de les relacions o acords fiduciaris, fideïcomisos o trusts, fundacions estrangeres i vehicles anàlegs als quals estan vinculats, en particular: - En el cas de beneficiaris efectius, el document d’identitat oficial proveït d’una fotografia. - En el cas de beneficiaris efectius de persones jurídiques, addicionalment, algun dels documents segu ents: l’escriptura de constitució́, l’última memo ria i comptes anuals aprovats i dipositats en un registre públic, un certificat de vige ncia eme s pel registre de societats corresponent, l’acte de constitució́ o

altra documentació́ que provingui d’una font equivalent a les esmentades abans que acrediti el nom o la raó́ social, la forma i l’existe ncia del beneficiari efectiu. - Els documents que regulen l’existència i el règim intern de les relacions o acords fiduciaris, fideïcomisos o trusts, fundacions estrangeres i vehicles anàlegs. - Els documents que acreditin els poders de la persona obligada que du a terme l’activitat que genera l’obligació́ d’inscripció́ al Registre i, si és el cas, del seu representant. - Els justificants i registres dels pagaments als beneficiaris de les rendes obtingudes per la seva gestió́ i de qualsevol distribució́ de beneficis. En tots els casos de subministrament d’informació al Registre de Fideïcomisos, s’han d’utilitzar els formularis que s’inclouen com annexes del Reglament de Fideïcomisos. Finalment, indicar que la disposició addicional tercera de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, obliga a les persones físiques o jurídiques, quan exerceixin funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars a fideïcomisos de caràcter professional o no professional, a mantenir la informació del fideïcomís actualitzada, inclosa la informació corresponent als beneficiaris efectius, la residència del fideïcomissari o figura anàloga i qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer. En virtut de la mateixa disposició, la documentació, les dades i la informació mantinguda ha de ser conservada en els termes que estableix l’article 37 de la mateixa llei, i comunicar-la a les autoritats competents tan aviat com sigui requerida. Per últim, segons la mencionada disposició, han de comunicar, quan estableixin una relació de negoci o diguin a terme una operació ocasional, la seva condició a les institucions financeres i altres subjectes obligats no financers, així com la informació actualitzada respecte dels beneficiaris efectius, de la residència del fideïcomissari o figura anàloga i de qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.

4. DOCUMENTACIÓ PER A LA VERIFICACIÓ DEL BENEFICIARI EFECTIU En el marc de l’aplicació de mesures de diligència deguda19 els subjectes obligats han d’adoptar, seguint un enfocament basat en el risc, mesures raonables per verificar la identitat dels beneficiaris efectius dels seus clients, en base a documentació, dades o informacions actualitzades i obtingudes de fons fiables i independents.20

4.1 - Verificació del beneficiari efectiu en el cas de clients persones físiques Els subjectes obligats verifiquen la identitat del client i del beneficiari efectiu abans que s’estableixi una relació de negocis o que es dugui a terme una operació. Els subjectes obligats verifiquen la identitat dels clients i els beneficiaris efectius per mitjà de l’exhibició o còpia d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia, o bé la seva còpia autenticada per un notari amb la corresponent postil·la. En el cas de clients representats per un tercer, s’haurà de verificar aquesta circumstància amb l’obtenció de la còpia dels poders de representació.

4.2 - Verificació del beneficiari efectiu en el cas de clients persones jurídiques, fideïcomisos i altres entitats Els subjectes obligats verifiquen la identitat del client i del beneficiari efectiu abans que s’estableixi una relació de negocis o que es dugui a terme una operació. En establir una nova relació de negocis amb una societat o una altra entitat jurídica, o amb un fideïcomís o un instrument jurídic d’estructura o funcions anàlogues, que hagin d’obtenir, conservar i subministrar informació relativa als beneficiaris efectius, els subjectes obligats requereixen la prova del Registre competent o un extracte d’aquest. Els subjectes obligats verifiquen la identitat dels clients i els beneficiaris efectius per mitjà dels següents documents, dades o informacions: - Per verificar el nom o raó social, la forma jurídica i la seva existència, els subjectes obligats poden obtenir documents de constitució oficials, informacions obtingudes en els registres públics corresponents, documents jurídics que evidenciïn els acords accionarials o comptes anuals auditats, entre d’altres. Alguns exemples d’aquests són: o Escriptura de constitució, o Memòria més recent, o Comptes anuals aprovats i dipositats en un registre públic, o Certificat de vigència emès pel corresponent registre de societats, o Acta de constitució.

19 Segons establert per les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 14/2017. 20 Segons establert per l’article 7 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017.

- Per verificar el mandat de representació d’una persona que actua en nom de la persona jurídica, fideïcomís o entitat, els subjectes obligats obtenen documents que acrediten els poders de representació de la persona per via de poders generals, especials i/o judicials emesos per un notari. A més, identifiquen i verifiquen la identitat de l’apoderat,

- Per verificar el règim intern de les persones jurídiques, fideïcomisos i altres entitats, els subjectes obligats obtenen documents com ara l’escriptura de constitució i els estatuts d’una societats. A més, identifiquen a les persones que ocupen un càrrec directiu en aquestes.

- Per verificar l’existència de la seu social o el principal establiment o explotació de la persona jurídica, fideïcomís o entitat, els subjectes obligats obtenen la seva adreça, la qual s’ha de comprovar a través d’una agència d’informació o d’altres mitjans.

- Addicionalment, recordar que en establir una nova relació de negocis amb una societat o una altra entitat jurídica, o amb un fideïcomís o un instrument jurídic d’estructura o funcions anàlogues, que hagin d’obtenir, conservar i subministrar informació relativa als beneficiaris efectius, els subjectes obligats requereixen la prova del Registre competent o un extracte d’aquest.

Jurisdiccions amb mancances de transparència:

En els casos de persones jurídiques, fideïcomisos i altres entitats constituïdes en països amb coneguda manca de transparència en relació amb la informació relativa als beneficiaris efectius de les seves persones i estructures jurídiques (si es permeten directors nominals, accions al portador, etc.), els subjectes obligats han d’obtenir informació addicional per tal de verificar les dades obtingudes per mitjà dels registres públics corresponents de dites jurisdiccions.

Així, els subjectes obligats s’asseguren d’obtenir la documentació escaient (certificats d’accions, “Agreement for management of a company by Nominee Officers and indemnification of the Nominees”, “Memorandum and Articles of Association”, etc.) segons els procediments de constitució d’entitats de la jurisdicció corresponent, per tal de garantir la correcta identificació dels beneficiaris efectius.

5. ERRORS COMUNS En nombroses ocasions el terme de beneficiari efectiu es pot mal interpretar o ser utilitzat de forma incorrecta. Els casos més rellevants fan referència a:

 Considerar com a beneficiari efectiu una persona jurídica.

 En el procés d’identificació del beneficiari efectiu, sempre s’ha d’arribar a la persona o a les persones físiques que en últim terme controlen a persona jurídica.

En el cas d’una societat cotitzada el concepte és el mateix, tot i que no es preceptiva la identificació de les persones físiques, ja que la societat està subjecta a requeriments de transparència i, per tant, aquesta informació és de domini públic.

 Confondre el beneficiari efectiu amb el client.  Ambdues figures poden coincidir en una mateixa persona, però tal i com exposa el present document podrien ser persones diferents. Efectivament, un client pot ser una persona jurídica o una estructura sense personalitat jurídica, mentre que el beneficiari efectiu sempre ha de ser una o vàries persones físiques.

 Confondre el beneficiari efectiu amb una persona que actua per compte d’un tercer.  Tot i que podria tractar-se d’una persona que entra en relació amb el subjecte obligat, només obeeix unes ordres o segueix un mandat, disposa de poders de representació o és el representant legal, i, per tant, no té perquè tenir el control i, merament, realitza una operació o activitat per compte del beneficiari efectiu. Per exemple, la persona a nom de la qual s’obre un compte bancari, no és necessàriament la persona que, en últim terme, exerceix el control d’aquest compte. El subjecte obligat ha d’esbrinar si el seu client està actuant en nom d’alguna altra persona o si realment és el beneficiari efectiu. Aquestes recerques poden abastar des de preguntar directament al client, fins realitzar recerques a fonts obertes, i analitzar les incongruències entre l’activitat declarada i la realitzada que poden fer sospitar que el beneficiari efectiu no és el client. En aquests casos, el subjecte obligat ha de valorar efectuar una declaració d’operació sospitosa a la UIFAND.

 Confondre el beneficiari efectiu amb la persona beneficiària d’una transferència de fons.

 En el marc de les transferències, el beneficiari és la persona destinatària de fons segons la definició proporcionada per l’article 29 de definicions de la Llei 14/2017, la qual pot diferir del beneficiari efectiu real.

 Confondre el beneficiari efectiu amb el beneficiari d’una pòlissa d’assegurança de vida.

 El beneficiari d’una pòlissa d‘assegurança de vida és la persona física o jurídica designada pel prenedor per percebre les prestacions garantides (contraprestacions) al venciment del contracte o en cas de produir-se el sinistre, mentre que el beneficiari efectiu és aquella persona física qui, en última instància, exerceix el control sobre el client (prenedor) o el beneficiari de la pòlissa, d’acord amb l’establert a la definició de l’article 3.3 de la Llei 14/2017.

Així doncs, ni el prenedor ni el beneficiari de la pòlissa tenen perquè coincidir en tots els casos amb el beneficiari efectiu. Dites casuístiques es donen principalment en aquells clients/prenedors o beneficiaris de la pòlissa que siguin persones jurídiques.

 Confondre el beneficiari efectiu amb el beneficiari d’una prestació social a través de fundacions.

 Les organitzacions sense ànim de lucre (d’ara endavant, OSAL) destinen els seus fons a obres benèfiques i, en nombroses ocasions, ho fan mitjançant unes prestacions a persones o categories de persones preestablertes en el seu document fundacional. Aquestes persones destinatàries dels fons de l’OSAL són beneficiaris de les ajudes però, salvat el cas de les fundacions, no es consideren beneficiaris efectius ja que no tenen el control de l’OSAL. Qui ostenten el control i, per tant, són els beneficiaris efectius d’una OSAL, en base a l’article 6.4 del Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, són aquelles persones que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització, com els membres d’un òrgan o comitè de govern, el president, els membres del consell i el tresorer.

 Basar-se únicament en una autodeclaració.

 El subjecte obligat pot sol·licitar al seu client que aporti una declaració jurada escrita i signada sobre qui és el beneficiari efectiu i adjunti les seves dades personals. No obstant això, aquesta declaració no l’eximeix d’aplicar les corresponents mesures de diligència deguda en cada cas per tal de determinar el beneficiari efectiu real.

6. INFORMACIÓ SOBRE LES ACTUALITZACIONS DE LA GUIA A continuació, es recullen les diferents actualitzacions efectuades sobre la present Guia, des de l’adopció de la seva primera versió, del març de 2019:

Actualitzacions Data Modificacions introduïdes Primera actualització Octubre 2020 Introducció dels canvis derivats de l’aprovació del Decret del 6- 2-2019 pel qual s’aprova el Reglament regulador del Registre de Prestadors de Serveis a Fideïcomisos i Instruments jurídics anàlegs, publicat al BOPA el 13 de febrer de 2019. Segona actualització Febrer 2023 Introducció dels canvis derivats de l’aprovació de la Llei 37/2021, del 16 de desembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, publicat al BOPA el 3 de gener de 2022.