MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra

Tipologies de finançament del terrorisme

Tipus
Tipologies
Data
30/04/2019

Document original

C/ Dr. Vilanova, 15-17 (planta –4) – AD500 Andorra la Vella – Principat d’Andorra Tel: (+376) 806 730 – Fax: (+376) 828 842 – www.uifand.ad 1

Tipologies de finançament del terrorisme

 El client utilitza targetes de prepagament, dèbit o crèdit, efectua reintegres d’efectiu en petites quantitats o realitza pagaments de viatges, hotels, restaurants i altres, en diverses jurisdiccions quan aquesta operativa no es correspon al perfil del client.  El client utilitza targetes de prepagament, dèbit o crèdit en jurisdiccions d’alt risc (incloent-hi zones especialment problemàtiques), en especial països (i països adjacents) en conflicte i/o inestabilitat política o que són coneguts per simpatitzar amb activitats i organitzacions terroristes.  El client fa referència a la previsió de viatjar, visita freqüentment o ha tornat d’una jurisdicció d’alt risc (incloent-hi ciutats o zones especialment problemàtiques), en especial països (i països adjacents) en conflicte o inestabilitat política o que són coneguts per donar suport a activitats i organitzacions terroristes.  El client ha realitzat compres relacionades amb viatges (p. ex. compra de bitllets d’avió, tramitació de visat, passaport, etc.) vinculades amb jurisdiccions d’alt risc (incloent-hi ciutats o zones especialment problemàtiques), en especial països (i països adjacents) en conflicte o inestabilitat política o que són coneguts per simpatitzar amb activitats i organitzacions terroristes.  Existeixen indicis que relacionen al client amb individus o entitats identificades pels mitjans de comunicació i/o organismes oficials com a vinculades al terrorisme o al seu finançament.  Incoherències detectades durant el procés d’identificació i verificació del client (per exemple, països de residència anteriors, país d’expedició del passaport, països visitats segons els passaport, i documents per confirmar el nom, direcció i data de naixement).  El client proporciona múltiples variacions de nom, adreça, números de telèfon o identificadors addicionals sense justificació adient.

2

 Descripció no acurada de l'ocupació del client o veritable drethavent, normalment declarats com a estudiants.  Inclusió de la persona o entitat a la Llista Consolidada de Sancions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.  El client efectua donacions a una causa (iniciatives de crowdfunding, OSALs, organitzacions benèfiques, etc.) objecte d'informació negativa en fonts públiques.  OSAL que efectuen operacions financeres sense cap objectiu econòmic lògic o no guarden relació amb l'activitat declarada de l'organització i/o amb les altres parts de la transacció.  Múltiples comptes personals i empresarials o comptes d'OSAL s'utilitzen per reunir i transferir els fons a un nombre reduït de beneficiaris estrangers.  Les transferències de fons es realitzen en petites quantitats en un aparent esforç d'evitar controls interns, com ara la generació d'alertes.  Les contraparts de la transferència tenen vincles amb països coneguts per donar suport a activitats i organitzacions terroristes.  Múltiples ingressos en efectiu d'imports reduïts en un compte seguits d'una transferència bancària per un import significatiu a un altre país, especialment si es tracta d'una zona de conflicte.  Dipòsits en efectiu en diferents sucursals bancàries en un breu període de temps.  Predilecció per transaccions en efectiu.  Utilització de serveis a distància en zones de conflicte (per exemple, e-banking).  Realització de petites transferències que no s’ajusten al perfil del client a través de la banca on-line o presencialment.  Comptes bancaris que durant un període són molt actius i durant un altre esdevenen molt poc actius.  Més preocupació pel grau d’immediatesa de formalització de les operacions que pels costos que poden suposar.  La conversió de fons o altres actius financers en moneda virtual o qualsevol altra eina que permeti un major anonimat o estigui subjecte a un marc supervisor deficient o inexistent.  Reintegraments d’efectiu en divisa estrangera de forma no puntual, sense justificació i no coherent amb el perfil del client.

3

En qualsevol cas, la presència d’alguna de les tipologies descrites en el present document, pot comportar, però no necessàriament, finançament del terrorisme i, per tant, hauria de posar de manifest la necessitat de realitzar una anàlisi addicional a fi de poder donar una explicació als fets que han cridat l’atenció del subjecte obligat. Fruit d’aquesta anàlisi, l’entitat ha de valorar la necessitat de presentar una Declaració d’Operació Sospitosa a la UIFAND.

Proposeu una millora