Indicadors de risc / Corrupció política de l'exterior

1/3

Indicadors de risc d’operacions relacionades amb la corrupció política de l’exterior

A continuació s’enumeren un seguit d’indicadors de transaccions que, en el cas que el client sigui una persona políticament exposada, podrien estar relacionades amb els beneficis de la corrupció política de l’exterior1. No es tracta, en cap cas, d’un llistat tancat ni exhaustiu: • La sol·licitud per part del client d’establir una relació de negoci o efectuar una transacció a través d'una institució financera que no està acostumada a fer negocis amb persones estrangeres i que no ha buscat aquest tipus de negoci.

• La voluntat per part del client d’obscurir una transacció mitjançant eines com sol·licitar-la en nom d’una altra persona o entitat comercial, el beneficiari efectiu de la qual no es divulgui, no sigui evident o no es pugui obtenir amb facilitat.

• El client canalitza les seves operacions a través d’una jurisdicció on s’aplica el secret fiscal o bancari o bé a través de jurisdiccions o entitats financeres que tinguin mesures d’identificació dels clients inadequades i/o permetin a tercers realitzar transaccions en nom d’altres sense haver-se d’identificar davant la institució.

• El client canalitza les seves transaccions a través de diverses jurisdiccions i/o institucions financeres abans o després d’entrar en una institució del Principat, sense una finalitat aparent que no sigui la d’ocultar la naturalesa, origen, propietat o control dels fons.

• L’origen dels fons de la transacció prové de comptes del banc central d'un país o d'un altre banc de propietat governamental o de comptes governamentals.

• Un ràpid augment o disminució dels fons o del valor dels actius en el compte del client que no sigui atribuïble a les fluctuacions del valor de mercat dels instruments financers mantinguts al compte.

1 Extrets de la “Guidance on enhanced scrutiny for transactions that may involve the proceeds of foreign official corruption” emesa per la “Office of the Comptroller of the Currency (OCC)”

2/3

• L’ús freqüent o excessiu de transferències de fons o bancàries, tant d’entrada com de sortida, en el compte del client.

• Transferències en benefici del client que no continguin la informació del beneficiari o de l’ordenant.

• Operacions en les quals s’hi vegin involucrades grans quantitats d’efectiu o d’instruments al portador, ja siguin d’entrada o de sortida del compte del client.

• Dipòsits o retirades d'alt valor, especialment aquells que no segueixen un patró regular, i que no siguin proporcionals al tipus de compte o al coneixement que es té del client pel que fa al seu patrimoni o activitat professional.

• Un patró consistent en, poc després que es rebi un dipòsit o una transferència bancària al compte del client, es transfereixin fons pel mateix import a una altra entitat financera, especialment si aquesta transferència és al compte d’una institució financera “offshore” o una altra jurisdicció on s’apliqui el secret bancari o fiscal.

• El fet de mantenir el saldo del compte a mínims o a zero de manera freqüent per part del client amb finalitats diferents a la de maximitzar el valor dels fons del seu compte (per exemple, col·locar els fons en una inversió overnight i retornar els fons al compte l’endemà).

• L’interès per part del client en conèixer si existeixen excepcions en la obligació de les entitats financeres de declarar operacions o activitats sospitoses.

• Transaccions que involucrin contractes públics de governs estrangers dirigides a comptes personals.

• Transaccions que involucrin contractes públics de governs estrangers dirigides a empreses que operen en un sector no-relacionat (per exemple, pagament de projectes de construcció dirigits a empreses mercantils tèxtils).

• Transaccions que involucrin contractes públics de governs estrangers que s’originen en o es dirigeixen a entitats que siguin empreses pantalla, “empreses comercials” genèriques o empreses que no tinguin un propòsit econòmic.

3/3

• La documentació que acompanya les transaccions relacionades amb contractes públics estrangers (per exemple, factures) inclouen càrrecs amb imports substancialment superiors als preus de mercat o bé que aquesta documentació suport està excessivament simplificada o li manquen els detalls habituals (per exemple, la valoració dels béns o serveis).

• Els pagaments dels contractes públics estrangers s’originen des de terceres parts que no són organismes governamentals del país en qüestió (per exemple, empreses pantalla).

• Dipòsits en efectiu, enlloc de transferències bancàries, cap a comptes d’empreses que hagin firmat contractes públics estrangers.

• Transaccions per a la compra de propietats immobiliàries per part d’autoritats de països estrangers (ja estiguin ocupant el càrrec actualment o en el passat), les seves famílies o els seus associats, que no siguin coherents amb els seus salaris oficials.

• Autoritats públiques estrangeres corruptes que busquin utilitzar els serveis de gestió patrimonial de les entitats bancàries per a moure i ocultar els ingressos procedents de la corrupció mitjançant transaccions financeres complexes.

Andorra la Vella, 2 de novembre de 2017, Àrea de Supervisió