Comunicat tècnic del 25-3-2026 sobre l’aplicació de la deducció per creació de llocs de treball

GD_2026_03_26_11_32_56 Comunicat tècnic del 25-3-2026 sobre l’aplicació de la deducció per creació de llocs de treball. Destinataris: aquest comunicat s’adreça als obligats tributaris de l’impost sobre societats i als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques que desenvolupen activitats econòmiques i que poden aplicar la deducció per creació de llocs de treball prevista a la normativa vigent. Normativa: Llei 95/2010 , del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. 1. Objecte d’aquest comunicat tècnic Aquest comunicat estableix els criteris que han de garantir una aplicació homogènia i clara de la deducció, al mateix temps que detalla, pas per pas, com s’ha de procedir per al càlcul de l’increment de la plantilla comparant l’exercici declarat amb l’exercici immediatament anterior, tot aplicant la proporcionalitat temporal basada en 1.800 hores anuals, i com es calcula l’import de la deducció. Així mateix, recorda el requisit del manteniment acumulatiu que condiciona l’efectivitat del benefici fiscal. 2. Marc normatiu Segons l’article 44.1 de la Llei 95/2010 , del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i l’article 49 de la Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, modificats per la Llei 5/2023 , del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, els obligats tributaris que porten a terme una activitat econòmica poden minorar la seva quota de tributació quan incrementen la seva plantilla fixa anual mitjana respecte de l’exercici anterior, increment que s’ha de mantenir durant l’exercici posterior. A aquest efecte, només generen dret a deducció els treballadors que es trobin inscrits com a demandants d’ocupació al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la contractació. Aquest precepte és aplicable als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2024, tal com es desprèn de la disposició final quarta de la Llei 5/2023 , del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres. 3. Determinació de l’increment mitjà de la plantilla 3.1. Contractes computables A l’efecte de determinar l’increment mitjà de la plantilla només computen els contractes indefinits i els contractes fixos de caràcter discontinu, en ambdós casos formalitzats a Andorra i subjectes a la normativa laboral andorrana. Aquesta limitació respon al fet que la deducció pretén incentivar l’ocupació estable i mantinguda, i no l’increment temporal. Els contractes temporals no són computables perquè no formen part de la plantilla estructural ni garanteixen el manteniment exigit. 3.2. Còmput de la plantilla mitjana (criteri de les 1.800 hores) Segons l’article 55.11 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals la jornada anual màxima és de 1.800 hores, i aquest és el còmput anual de referència. Això implica que: - Un treballador que fa 1.800 hores anuals computa com una unitat, i la realització de més hores per part d’aquest treballador no es tindrà en compte per determinar l’increment de la plantilla. - Els treballadors amb menys hores es computen proporcionalment (hores fetes/1.800 hores). Aquest mètode s’aplica tant a la plantilla general com a la plantilla inscrita al Servei d’Ocupació d’Andorra dels dos exercicis comparats. 3.3. Dret a deducció a) Verificació de l’increment general de la plantilla La primera de les premisses per poder gaudir de la deducció objecte d’aquest comunicat és que la plantilla fixa total de l’empresari hagi experimentat un increment respecte de l’exercici anterior. Només si entre l’exercici declarat i l’anterior s’acredita un increment de la plantilla general, es pot valorar l’aplicació de la deducció. Sense increment general no pot aplicar-se la deducció, encara que hi hagi contractacions de persones inscrites al Servei d’Ocupació d’Andorra. Aquesta plantilla general s’ha de mantenir en l’exercici posterior. b) Determinació de l’increment de la plantilla inscrita al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la seva contractació Respecte de l’increment mitjà de la plantilla general, s’haurà de determinar l’increment que correspon a treballadors que en el moment de contractar-los es trobessin inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra, atès que aquest increment és l’únic computable a efecte de la deducció. De la mateixa manera que l’increment general, aquest increment s’haurà de mantenir en l’exercici posterior. 3.4. Determinació de la deducció Tal com s’ha mencionat al punt anterior, l’increment computable a l’efecte d’aplicar la deducció correspon exclusivament al que prové de treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de ser contractats. La determinació de la deducció aplicable segueix tres etapes: I) Segregació de la plantilla mitjana en tres grups i) Plantilla fixa no inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació. ii) Plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació d’entre 25 i 55 anys i sense discapacitat reconeguda. iii) Plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació de menys de 25 anys o de més de 55 anys o amb una discapacitat reconeguda. La plantilla mitjana de cada exercici s’ha de calcular segons el criteri proporcional de 1.800 hores, d’acord amb el que s’ha exposat en el punt anterior. II) Determinació de l’increment de cada plantilla L’increment és la diferència entre la plantilla mitjana de l’exercici declarat i la plantilla mitjana de l’exercici immediatament anterior. III) Limitació de la deducció aplicable a l’increment general Per determinar el dret a deducció generat, es tindrà en compte la participació de cada un dels tres grups diferenciats en la primera fase en l’increment general de la plantilla mitjana. La deducció màxima aplicable serà l’aplicable a l’increment general de la plantilla mitjana. En aquest sentit, si l’increment de la plantilla mitjana dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació fos superior a l’increment global, l’increment màxim sobre el qual s’aplicaria la deducció seria aquest últim. En canvi, si l’increment de la plantilla mitjana dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació fos inferior a l’increment global, s’aplicaria la deducció sobre el primer increment. La fórmula que s’ha d’aplicar és la següent: - Fórmula que cal aplicar per calcular la deducció generada per (b): Fórmula b Nota: si algun dels elements del denominador és negatiu, no es té en compte aquest element en el sumatori. - Fórmula que cal aplicar per calcular la deducció generada per (c): Fórmula c Nota: si algun dels elements del denominador és negatiu, no es té en compte aquest element en el sumatori. a) increment de la plantilla fixa no inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació. b) increment de la plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació d’entre 25 i 55 anys i sense discapacitat reconeguda. c) increment de la plantilla fixa inscrita al Servei d’Ocupació en el moment de la seva contractació de menys de 25 anys o de més de 55 anys, o amb una discapacitat reconeguda. d) increment mitjà de plantilla ( a + b + c ) Nota: condició indispensable: a + b + c > 0 3.5. Requisit de manteniment de l’increment Tal com s’ha esmentat en els punts anteriors, l’increment que dona dret a la deducció s’ha de mantenir durant l’any posterior al tancament de l’exercici. Aquest manteniment té dos components obligatoris i acumulatius: - S’ha de mantenir l’increment mitjà general de la plantilla. - S’ha de mantenir l’increment mitjà individual dels grups que donen dret a la deducció, és a dir, el dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la seva contractació d’entre 25 i 55 anys i sense discapacitat reconeguda, i/o el dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra en el moment de la seva contractació de menys de 25 anys o de més de 55 anys, o amb una discapacitat reconeguda. Si no es mantenen els dos increments en l’exercici següent, la deducció queda totalment invalidada, i l’obligat tributari ha de reintegrar l’import deduït i satisfer els interessos de demora. 4. Conclusió La deducció per creació de llocs de treball només pot aplicar-se quan hi ha un increment real de la plantilla general, i només genera deducció l’increment que prové de la contractació de treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra, calculats proporcionalment sobre la base de 1.800 hores anuals. També cal diferenciar el col·lectiu amb requisits especials, que dona dret a una deducció superior. A més, el benefici fiscal només es consolida si es manté, durant l’any posterior, tant l’increment general com l’increment dels treballadors inscrits al Servei d’Ocupació d’Andorra; la manca d’un d’aquests requisits comporta la pèrdua íntegra de la deducció. Aquests criteris garanteixen que la deducció s’apliqui exclusivament en els casos en què es produeix una creació d’ocupació estable i alineada amb la finalitat de la norma. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de març del 2026 Ramon Lladós Bernaus Ministre de Finances