Sentència del Tribunal Constitucional del 7-9-2010 relativa als recursos d’empara 2009-24 i 29-RE.

Causa 2009-24 i 29-RE Números de registre: 457-2009 i 532-2009. Recursos d’empara Sentència del 7 de setembre del 2010 En nom del Poble Andorrà; El Tribunal Constitucional; Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 13 de novembre del 2009, per la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 23 d’octubre del 2009, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en el marc del procediment urgent i preferent, per considerar que no garanteix la protecció dels drets fonamentals a la intimitat i al secret de les comunicacions, reconeguts als articles 14 i 15 de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs i que atorgui l’empara sol·licitada revocant la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia abans esmentada i declarant les peticions contingudes en el sol·licito del seu escrit d’empara; Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de desembre del 2009, per la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra la sentència del 23 d’octubre del 2009, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en el marc del procediment urgent i preferent, per tal com considera que vulnera els drets a la jurisdicció, a un procés degut, a la defensa i a un judici de durada raonable, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs amb efectes suspensius, i posteriorment que declari la vulneració dels drets esmentats, que es retrotreguin les actuacions al moment de dictar-se la sentència objecte de recurs, per tal que es practiquin les proves demanades i es convoquin les parts al tràmit de la vista oral i que es dicti una nova resolució que no vulneri els drets esmentats. Així mateix, demana que es condemni l’Estat a pagar la totalitat de les costes judicials d’aquest procediment, amb inclusió expressa de les despeses d’advocat i de procurador i que es declari provat l’accés al registre de trucades de la centraleta del Govern; Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 88 i 98 c); Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè; Vistos els informes del Ministeri Fiscal del 2 de desembre del 2009 i del 20 de gener del 2010; Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2010 que va admetre a tràmit la causa, amb efectes suspensius; Vistes les al·legacions presentades, el 29 de març del 2010, per la representació processal del recurrent; Vistes les al·legacions presentades, el 7 d’abril del 2010, pel Govern; Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per totes les parts i pel Ministeri Fiscal; Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus; Antecedents Primer El Sr. Manel Alvarez Rodríguez, operari de manteniment del Govern, va ser objecte d’un expedient disciplinari, arran d’un incident succeït a les dependències de l’edifici administratiu del Govern entre ell i un altre company de feina per motius personals i que va requerir la intervenció de l’agent de policia que es trobava destinat a la vigilància de l’edifici administratiu. Segon Per tal com, el 26 de novembre del 2008, el cap de manteniment, que depèn del Ministeri d’Urbanisme, Ordenament Territorial i Medi Ambient, va comunicar al Sr. Manel Alvarez Rodríguez el plec de càrrecs del seu expedient disciplinari en què manifesta, entre d’altres, que va efectuar una trucada des del telèfon del Govern, extensió 1499, i que també va quedar registrada en el llistat de les trucades rebudes per l’altra persona, proves documentals que formen part de la documentació de l’expedient disciplinari de referència. Arran d’aquesta instrucció, va considerar, d’acord amb la Llei de la Funció Pública, que el Sr. Manel Alvarez Rodríguez havia comès una falta lleu que comportava una sanció disciplinària de suspensió temporal de funcions i pèrdua de salari durant el període d’un dia. Tercer El 24 de desembre del 2008, la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez va presentar una demanda davant el batlle de guàrdia en el marc d’un procediment urgent i preferent per tal com considerava que en la instrucció del seu expedient disciplinari s’havien vulnerat els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions, reconeguts als articles 14 i 15 de la Constitució, ja que el seu superior jeràrquic i instructor de l’expedient en controlar la centraleta telefònica del Govern havia intervingut les seves comunicacions i les dades obtingudes havien estat incorporades de manera il·lícita en l’expedient disciplinari de referència. Quart Aquesta demanda va ser desestimada el 8 de gener del 2009. Tanmateix, el 15 de maig del mateix any, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va acordar l’apel·lació efectuada pel demandant, va considerar que s’havia vulnerat el dret a la jurisdicció pel fet que no s’havia donat un termini al demandant per proposar les seves proves i va retrotraure la causa a aquest moment. Cinquè El 29 de maig del 2009, el batlle de guàrdia va dictar un segon aute en què tampoc donava lloc a les pretensions formulades pel demandant, ja que considerava que l’instructor de l’expedient disciplinari havia obtingut la informació necessària de l’altra part en la disputa, cosa que justificava que la trucada s’havia fet des de l’extensió 1499 del Govern, l’ús de la qual s’atribuïa al demandant. Així mateix, la comunicació telefònica no es podia qualificar de secreta, atès que un dels interlocutors l’havia revelada i acreditada. Tampoc es podia obviar que el titular de la centraleta telefònica no era altra que el Govern mateix. Sisè La representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez va presentar un recurs d’apel·lació contra l’aute del batlle de guàrdia i, el 23 d’octubre del 2009, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va decidir desestimar aquest recurs i confirmar íntegrament l’aute esmentat. En aquesta decisió, el Tribunal Superior de Justícia declara que no es pot donar per provat que l’instructor de l’expedient disciplinari hagués efectuat un control del registre de trucades de la centraleta del Govern per esbrinar que la trucada es va fer des de l’extensió 1499, sinó que va ser un dels interlocutors qui va aportar la informació sobre aquesta trucada. Setè El 4 de novembre del 2009, la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez va formular un incident de nul·litat d’actuacions contra la sentència del 23 d’octubre del 2009 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per tal com considerava que havia vulnerat els seus drets a la jurisdicció, al procés degut, a la defensa i a un judici de durada raonable. Vuitè El 13 de novembre del 2009, la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez va presentar un recurs d’empara en què manifesta que la jurisdicció ordinària no ha garantit la protecció dels seus drets a la intimitat (article 14 de la Constitució) i al secret de les comunicacions (article 15 de la Constitució). De manera prèvia, tot i no ser objecte d’aquest recurs, aquesta part entén que el Tribunal Constitucional no pot valorar les proves com si es tractés d’una tercera instància. Ara bé, si allò que es denuncia és una valoració d’aquestes proves que vulnera els drets fonamentals del recurrent, perquè aquesta valoració fos irracional, errònia o arbitrària s’ha d’admetre l’anàlisi i la posterior valoració de les proves en empara. En aquest estadi, no es desenvoluparà la no pràctica de les proves, punt objecte del segon recurs d’empara. Nogensmenys, en el decurs de la primera instància, el batlle va considerar provat i legal el fet que el cap de manteniment accedís al registre de trucades amb la finalitat d’esbrinar des de quina de les extensions es va efectuar la trucada en litigi. En la segona instància, el Tribunal Superior de Justícia va demanar que es proposessin les proves com si es tractés d’un procediment penal i finalment va desestimar-ne la pràctica. En definitiva, el Tribunal Superior de Justícia va confirmar la decisió de primera instància, però modificava els fonaments i els fets en què es basava, ja que va considerar que l’altra part va facilitar el seu llistat de trucades i que el telèfon del Govern és conegut per tothom, per tant, era de lògica deductiva que la trucada la va efectuar el recurrent. Pel que fa a l’anàlisi de les proves existents en el procediment, aquesta part destaca que de la informació lliurada per l’altra part no es pot saber que la trucada rebuda va ser realitzada des d’una de les extensions del recurrent, salvat que es tingués accés al registre de trucades de la centraleta del Govern. Així mateix, la diferència d’horari entre el registre aportat per l’altra part i l’hora de la trucada aportada pel cap de manteniment (una és enregistrada pel servei de telecomunicacions i l’altra per la centraleta) demostra el mateix. S’ha de concloure, per tant, que es van analitzar dos registres de trucades, el registre aportat per l’altra part implicada i el registre de la centraleta del Govern i, de les dades aportades pel primer no es pot identificar el seu interlocutor. Segons el parer d’aquesta part, la valoració de la prova efectuada pels tribunals ordinaris és irracional, errònia i arbitrària. Efectivament, és irracional i errònia perquè totes les proves que existeixen en el procediment permeten concloure que el cap de manteniment va accedir al registre de trucades vulnerant, en conseqüència, els drets a la intimitat i al secret de les comunicacions del recurrent. I, és arbitrària, perquè només es valoren les al·legacions aportades pel cap de manteniment i es desvaloren la multitud de proves favorables al recurrent. Pel que fa a la vulneració dels drets a la intimitat i al secret de les comunicacions es remet als apartats tercer, quart i cinquè del seu escrit de demanda, que il·lustra amb l’aportació de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans en la causa Copland c/ el Regne Unit del 3 de juliol del 2007. Afegeix que, tot i no representar l’altra part, considera que ha de manifestar el seu temor que els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions també hagin estat vulnerats. Per acabar demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs i que atorgui l’empara sol·licitada revocant la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia abans esmentada i: 1. que es declari provat l’accés per part de l’instructor de l’expedient disciplinari, treballador del Govern, al registre de trucades de la centraleta del Govern; 2. que es declari provada la vulneració dels drets fonamentals a la intimitat i al secret de les comunicacions (articles 14 i 15 de la Constitució) del recurrent; 3. que s’adoptin les mesures per reposar el dret fonamental vulnerat i que se segueix vulnerant, o el que és el mateix, fent cessar la situació il·lícita procedint a recaptar la totalitat de la informació obtinguda en el marc de l’expedient disciplinari de referència vulneradora dels drets fonamentals anteriorment indicats i que pot estar en mans del cap de manteniment i instructor de l’expedient, del Ministeri d’Ordenament Territorial, de la Secretaria d’Estat i de Funció Pública; 4. que se’n doni coneixement al recurrent per tal que conegui la informació de què disposen terceres persones i poders públics que vulneri la seva intimitat i el secret de les comunicacions; 5. que es procedeixi a la destrucció immediata de la informació recaptada, amb la finalitat d’evitar fugues d’informació que perjudiquin els drets fonamentals a la intimitat i al secret de les comunicacions del recurrent; 6. que es condemni a pagar les costes d’advocat i de procurador d’aquesta part a l’instructor de l’expedient disciplinari i subsidiàriament amb aquest al Govern. Novè El 7 de desembre del 2009, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions presentat contra l’aute del 23 d’octubre del 2009, ja que, en primer lloc, considera que la sentència objecte de recurs és una sentència raonada i fonamentada sobre les qüestions plantejades per la part apel·lant, sense que hi hagi lloc a apreciar manca de motivació ni incongruència omissiva. En segon lloc, ni el dret a la jurisdicció, ni el dret a un procés degut, ni el dret a la defensa suposen que la part tingui un dret absolut a la prova; un cop proposada la prova en forma i temps oportuns, la seva admissió i pràctica queda sempre supeditada al judici de pertinença que li correspon a l’òrgan judicial. En aquesta causa les proves sol·licitades per la part apel·lant no eren pertinents per innecessàries per a la resolució del recurs, doncs, estava plenament acreditat per les manifestacions d’un testimoni que era un dels interlocutors de la trucada telefònica. En tercer lloc, pel que fa a la vulneració del dret a un procés de durada raonable, considera que tenint en compte les vicissituds del procediment urgent i preferent instat per aquesta part no es pot compartir que aquest s’hagi resolt amb unes dilacions indegudes. Desè El 28 de desembre del 2009, la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez va presentar un segon recurs d’empara en què manifesta que la sentència del 23 d’octubre del 2009, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia vulnera els seus drets a la jurisdicció, a un procés degut, a la defensa i a un judici de durada raonable. Com ho anunciava en el seu primer escrit de recurs d’empara, aquesta part desenvolupa la denegació de la pràctica de les proves proposades en la segona instància. Efectivament, en un primer moment no es va atorgar un termini per proposar proves, cosa que va ser esmenada, tanmateix la seva pràctica es va posteriorment desestimar per considerar-les innecessàries. En segona instància aquesta pràctica es va tornar a sol·licitar. Com ja s’ha dit, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar-la per tal com no reunien els criteris marcats per l’article 202 del Codi de procediment penal. Aquesta part discrepa d’aquest punt, tant perquè l’article aplicat és el 201 i no el 202, com perquè no estàvem davant un procediment penal, sinó de defensa dels drets fonamentals. Aquesta part incideix en què atorgar un termini per proposar proves per després no practicar-les és igual de denunciable o més. El Tribunal Superior de Justícia va justificar aquesta denegació pel fet que un dels interlocutors de la trucada va manifestar quan, com i des d’on es va fer la trucada objecte del litigi. Ara bé, ni tan sols s’ha pres declaració d’aquest testimoni, cosa que aquesta part havia sol·licitat. Per consegüent, s’ha vulnerat el principi del contradictori i a més, s’han admès com a vàlides unes manifestacions fetes pel cap de manteniment i pel Govern amb l’aportació d’un document, l’origen del qual pot ser il·lícit. Seguidament, el recurrent reitera les seves al·legacions en relació amb el llistat de trucades aportades per l’altra part, la seva contrastació amb la informació aportada pel cap de manteniment i les conclusions que se’n deriven. Segons el parer d’aquesta part, l’actuació de la jurisdicció ordinària ha vulnerat el dret a la jurisdicció, entenent aquest dret com el respecte al procediment amb totes les garanties i a l’efectivitat de la tutela judicial, el dret a la defensa, que es troba en connexió amb l’anterior i el dret a un procés degut, ja que les proves es van declarar innecessàries en base a un testimoni inexistent. Aquesta part també considera que s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable, la darrera sentència desestimatòria en el procediment urgent i preferent es va pronunciar un any després de l’inici del procediment. Destaca que no s’han respectat els terminis legals, que la dificultat de la qüestió és mínima i que el ritme del procés l’ha marcat el Tribunal Superior de Justícia. Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs d’empara, amb efectes suspensius, que declari la vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, que retrotregui les actuacions al moment anterior a dictar-se la sentència del 23 d’octubre del 2009, que es practiquin les proves demanades per aquesta part, que es convoqui novament les parts al tràmit de vista oral i que es dicti una nova resolució que no vulneri els drets fonamentals esmentats. Així mateix, demana que es declari la vulneració del dret a un judici de durada raonable i es condemni l’Estat a satisfer la totalitat de les costes judicials d’aquest procediment, amb expressa inclusió de les derivades d’advocat i de procurador. I declari provat l’accés per part de l’instructor de l’expedient disciplinari al registre de trucades de la centraleta del Govern. Onzè El 2 de desembre del 2009, el Ministeri Fiscal va presentar un informe, en relació amb el recurs 2009-24-RE, mitjançant el qual s’oposava a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, perquè el recurrent pretén una revisió i reforma de les consideracions jurídiques adoptades en les resolucions d’instància i d’apel·lació, denotant-se de la lectura de les mateixes que no s’han produït les vulneracions dels drets recollits als articles 14 i 15 de la Constitució. El Ministeri Fiscal considera que la sentència objecte de recurs exposa detalladament perquè no es pot donar per provat que el cap de manteniment i instructor hagués efectuat un control del registre de trucades de la centraleta, raonament que comparteix aquest Ministeri Fiscal. Afegeix que va ser un dels interlocutors de la trucada qui va aportar la informació sobre aquesta trucada i podia revelar legítimament aquestes dades, ja que era un dels interlocutors de la trucada. Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2009-24-RE. Dotzè El 20 de gener del 2010, el Ministeri Fiscal va presentar un informe, en relació amb el recurs 2009-29-RE, mitjançant el qual s’oposava a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, perquè el recurrent pretén una revisió i reforma de les consideracions jurídiques adoptades en les resolucions d’instància i d’apel·lació, denotant-se de la lectura de les mateixes una fonamentació jurídica i no arbitrària i que en conseqüència no s’ha produït cap vulneració dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució. El Ministeri Fiscal considera que s’han respectat els drets fonamentals i les garanties compresos en el principi del procés degut i observa que les resolucions objecte de recurs contenen un raonament suficient del qual es pot desprendre que no són arbitràries. En l’aute del 17 de juliol del 2009, el Tribunal Superior de Justícia exposa detalladament les raons per les quals acorda no donar lloc a la pràctica de les proves. En la sentència del 23 d’octubre del 2009, recorda que el dret al secret de les comunicacions comprèn no sols el contingut de les comunicacions, sinó també la informació relativa al tràfic de les trucades fetes i al de les trucades rebudes, relació dels números de telèfon i dels seus titulars. Seguidament, enuncia la motivació que permet decidir que no s’aprecia aquesta vulneració. Pel que fa al dret a la defensa, el Ministeri Fiscal considera que s’ha donat resposta a totes les pretensions de la part demandant i el recurrent ha tingut la possibilitat de produir totes les proves que considerava escaients per a la seva defensa. Pel que fa a la vulneració del dret a un judici de durada raonable, el Ministeri Fiscal, després de recordar que aquest dret constitucional no incorpora en el seu contingut el deure de respectar els terminis legalment establerts per realitzar les actuacions judicials pertinents i els criteris per determinar una dilació indeguda, detalla la cronologia de les actuacions i conclou que se’n desprèn amb evidència que les jurisdiccions han actuat amb celeritat i han desplegat una activitat normal. Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2009-29-RE. Tretzè El 15 de març del 2010, el Tribunal Constitucional va acordar acumular els recursos d’empara 2009-24-RE i 2009-29-RE en un de sol i el va admetre a tràmit, amb efectes suspensius. Catorzè El 29 de març del 2010, la representació processal del recurrent va presentar un escrit d’al·legacions en què s’oposa als informes del Ministeri Fiscal i constata que “és tant el que ens separa i res el que ens uneix, que poca cosa pot manifestar aquesta part al respecte.” Seguidament, demana al Tribunal Constitucional que tingui per evacuat aquest tràmit. Quinzè El 7 d’abril del 2010, el Govern va presentar el seu escrit d’al·legacions en què manifesta que, pel que fa a la suposada vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució, el recurrent al·lega que s’hauria vulnerat el seu dret a la defensa i el seu dret a un procés de durada raonable. Quant a la primera vulneració, aquesta part coincideix amb el contingut de l’aute del Tribunal Superior de Justícia objecte de recurs i considera, en definitiva, que s’han denegat la pràctica de les proves de manera raonada i motivada, i això era així, perquè els fets sobre els quals es pretenia provar, ja restaven prou acreditats en les actuacions. Després de citar la doctrina constitucional sobre la prova, considera que la càrrega de la prova recau sobre els demandants en empara, i els hi correspon fonamentar adequadament que la prova denegada resultava determinant. En aquesta causa això no és possible, ja que de les proves proposades únicament es constataria l’existència d’una trucada, la qual ha estat admesa en tot moment pel recurrent. Quant a la segona vulneració, el Govern reprèn la jurisprudència consolidada del Tribunal Europeu dels Drets Humans i del Tribunal Constitucional en relació amb aquest punt i recorda que aquest dret constitucional no incorpora en el seu contingut el deure de respectar els terminis legalment establerts per realitzar les actuacions judicials pertinents i que per tal de precisar el concepte de la durada raonable cal ponderar en cada cas la durada de les diverses fases del procés, la complexitat de la qüestió enjudiciada, l’activitat desplegada pels òrgans judicials i l’activitat i actitud o comportament processal de les parts. Seguidament, exposa la cronologia de les diverses actuacions del procés i conclou que la seva simple lectura permet demostrar el respecte de les jurisdiccions al principi de celeritat i una activitat normal. En definitiva, considera que les resolucions objecte de recurs no estan mancades d’una motivació raonable i comprensible que permeti entendre els motius pels quals desestima les pretensions del recurrent. No hi ha ni manca de motivació, ni una motivació manifestament inadequada. Pel que fa a la suposada vulneració del dret a la intimitat i del dret al secret de les comunicacions, el Govern manifesta que totes les informacions relatives a la trucada en litigi es dedueixen de la informació aportada per l’altra part i que en cap cas, tal com ho corrobora l’instructor de l’expedient disciplinari, es va fer una escolta telefònica. La informació sobre aquesta trucada va ser aportada en el transcurs de la instrucció dels expedients disciplinaris pels dos interessats, on va quedar palès que el recurrent, inicialment, havia reconegut al seu superior que havia quedat amb l’altra part a les 9.00 hores, però que l’havia telefonat per canviar l’hora de la trobada. El Govern no controla les trucades del seu personal, ni els seus continguts. No hi ha constància que el Govern hagi autoritzat, ni hagi pres coneixement de cap control de trucades del recurrent. Està clar que en cap moment s’ha acreditat que s’hagi efectuat aquest control telefònic i, cal recordar, que la càrrega de la prova correspon al demandant. Aquesta part reitera que la conclusió a la qual va arribar el Tribunal Superior de Justícia en l’exercici de la seva capacitat per valorar els fets encara que sigui diferent d’aquella que sosté el recurrent no suposa cap infracció del dret a la jurisdicció i considera que aquesta ha sigut una interpretació i aplicació que no pot ser qualificada d’irracional o de no motivada o basada en un error material patent. Per acabar, el Govern demana al Tribunal Constitucional que desestimi aquest recurs d’empara en totes les seves pretensions. Setzè El 15 d’abril del 2010, el Ministeri Fiscal, el 26 d’abril del mateix any, la representació processal del recurrent, i, el 9 de febrer del 2010, el Govern, van presentar els seus escrits de conclusions en què reprodueixen els arguments i les al·legacions continguts en els seus escrits anteriors. Fonaments jurídics Primer La representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez va presentar dos recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional, perquè va considerar que s’havien produït vulneracions de diferents drets fonamentals i que la via judicial per subsanar-los era distinta segons el dret vulnerat. Així doncs, en la causa 2009-24-RE al·legava la vulneració dels seus drets fonamentals a la intimitat (article 14 de la Constitució) i al secret de les comunicacions (article 15 de la Constitució), i, en la causa 2009-29-RE manifestava que s’hauria produït una vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució. Mitjançant aute del 15 de març del 2010, el Tribunal Constitucional va decidir acumular aquests dos recursos en una sola causa i admetre-la a tràmit, amb efectes suspensius. Convé, doncs, examinar les vulneracions de forma separada. Segon Pel que fa a la vulneració de l’article 10, el recurrent considera que s’ha vulnerat el seu dret a la pràctica de les proves proposades així com el seu dret a un judici de durada raonable. Sobre el primer punt, cal recordar, tal com ho fa el Tribunal Superior de Justícia, en l’aute del 7 de desembre del 2009, que el dret a la prova no és un dret absolut, que les parts han de proposar la prova i que la decisió de practicar-la i de considerar si és pertinent, correspon a l’apreciació de l’òrgan judicial. El Tribunal Superior de Justícia, en el tercer fonament de dret de la sentència del 23 d’octubre del 2009, examina amb detall les qüestions de prova referents al presumpte control de les trucades telefòniques. Considera, d’una manera coherent i raonable, que les comunicacions retretes al Sr. Manel Alvarez Rodríguez eren conegudes pel seu superior jeràrquic no pel fet d’una intrusió en la centraleta de telèfons de l’edifici administratiu del Govern, sinó perquè el seu interlocutor havia entregat el registre de les seves trucades en el marc d’un altre expedient disciplinari i probablement per defensar-se. El Tribunal Superior de Justícia considera que de les proves proposades i no impugnades per les parts es pot deduir que van haver trucades telefòniques entre el Sr. Alvarez i el seu interlocutor, efectuades pel primer per concretar una reunió per tal de tractar un assumpte personal. Es per tant impossible acceptar l’argumentació del recurrent sobre aquest punt. Quant a la presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, és suficient recordar que la primera demanda interposada és del 24 de desembre del 2008 i que les resolucions impugnades del Tribunal Superior de Justícia són del 23 d’octubre del 2009 i del 7 de desembre del mateix any. La cronologia de les etapes processals diverses, amb les imprevisions necessàries, mostren un desenvolupament normal del procediment. Es pot, doncs, constatar que hi ha hagut resolucions de forma o de fons durant els mesos de gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, setembre, octubre, novembre i desembre del 2009, és a dir, exceptuant el mes d’agost del 2009, l’activitat judicial ha estat constant. En aquestes condicions, no es pot al·legar que la durada total del judici entre el 24 de desembre del 2008 i el 7 de desembre del 2009 hagi vulnerat la noció de durada raonable. Tercer Pel que fa a la presumpta vulneració del dret a la intimitat, l’article 14 de la Constitució disposa: “Es garanteix el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les lleis contra les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar.” Encara que el Sr. Manel Alvarez Rodríguez manifesti que s’ha produït una vulneració d’aquest dret, no aporta cap argument que fonamenti aquesta pretensió. Quart Quant a la presumpta vulneració del dret al secret de les comunicacions, l’article 15 de la Constitució preveu que “Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot entrar sense el consentiment del titular o sense manament judicial, excepte en el cas de delicte flagrant. Es garanteix igualment el secret de les comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat.” El recurrent manifesta que els seus superiors jeràrquics només han pogut tenir coneixement de l’existència de les comunicacions telefòniques amb el seu interlocutor per una intromissió en la centraleta de Govern, sense manament judicial motivat. Cal remarcar, d’una banda, que el recurrent no presenta cap principi de prova per recolzar aquesta pretensió i que, d’altra banda, tal com indica el Tribunal Superior de Justícia, en la seva sentència del 23 d’octubre del 2009, es pot deduir purament i simplement de les actuacions que s’han efectuat trucades entre el Sr. Manel Alvarez Rodríguez i el seu interlocutor, sense que el seu contingut hagi estat explicitat. En la mesura que l’existència de les trucades telefòniques ha estat revelada de manera voluntària per l’altre interlocutor, no es pot al·legar que l’autoritat jeràrquica del recurrent hagi vulnerat el secret de les comunicacions previst a l’article 15 de la Constitució. D’aquestes constatacions se’n deriva que no es pot atorgar l’empara demanada pel recurrent i que els dos recursos d’empara han de ser desestimats. DECISIÓ: En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l’autoritat que li confereix la Constitució del Principat d’Andorra, HA DECIDIT: Primer Desestimar el recurs d’empara presentat pel Sr. Manel Alvarez Rodríguez contra la sentència del 23 d’octubre del 2009, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en el marc del procediment urgent i preferent. Segon Declarar que no s’han vulnerat els drets reconeguts als articles 10, 14 i 15 de la Constitució. Tercer No hi ha condemna expressa en costes. Quart Publicar aquesta sentència, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a la representació processal del Sr. Manel Alvarez Rodríguez, al Govern, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2010. Pierre Subra de Bieusses President Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Vicepresident Didier Maus Magistrat Carles Viver Pi-Sunyer Magistrat