Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura de llengua i literatura franceses del batxillerat general de l’Escola Andorrana
Article 1. Objecte
Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de llengua i literatura franceses del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.
Article 2. Condicions en què s’aplica el programa
El programa de l’assignatura de llengua i literatura franceses s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.
Article 3. Programa de llengua i literatura castellanes
El programa de l’assignatura de llengua i literatura franceses del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.
Disposició derogatòria Es
deroga el Decret del 25-7-2012 del programa de l’assignatura de llengua i literatura franceses I i II de batxillerat de l’Escola Andorrana.
Disposició final Aquest
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Annex.
INTRODUCCIÓ × ×ǡ × ×ǡ construcció i comunicació del coneixement, i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
És sobre la base d’aquestes co Ǥ La llengua s’aprèn usantǦǤ ǡ ± ǡǤǡ± ’unes òÀ ǡs’acompanyen de –ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ– ° ǡ aporten nous significats a l’esdeveniment Ǥ ǡ ×ǡ± ïǡǡ ° ǡ d’escriure de l’alumnat. El programa planteja el desenvolupament d’aquestes tres competències conjuntament amb ° ǡ la construcció de la identitat personal i cultural de l’alumnat i × Ǥ ° × ° diversos, així com en l’apreciació personal i raonada que en fa l’alumnatǤ modalitats i gèneres literaris permet que l’alumnat pugui entrar en contacte amb noves experiències de diversitat cultural i d’alteritat, Ã Ǥ , el programa s’a ǤD’una banda, l’enfocament comunicatiu, centrat en el desenvolupament de les capacitats òÀ–ǡǡ ǡ –en contextos d’aprenentat ° ǡ ǡ ×Ǥ De l’altraǡ premisses de les teories socioculturals, basades en l’acció i inscrites en la dimensió de l’ús social de la ǡ ° l’element central d’ensenyamen ± Ǥ ǡ ±ǡ × òÀ ǡ òÀ òÀ ×Ǥ ǡ ò ǡl’aprenentatge d’una llengua es recolza en el domini d’altres llengües de l’individu, ja siguin les pròpies de l’àmbit familiar o de l’àmbit escolar i d’altres que ja es coneixen. enfocaments s’enriqueixen amb un ǡ± desenvolupament de la competència literària i que s’anomena formació del lector literari.
Aquest enfocament entén l’apel·latiu lector ǡ l’espectador, l’oient o qualsevol altre entra en contacte amb una producció literària.
L’enfocament basat en la formació del lector literari supera l’enfocament historicista i formalista que tradicionalment havia estat la base de l’ensenyament de la literatura, sense renunciar per això a la cons ×Ö Ǧǡ l’aprenenta ° Ǥ ’ ǡ que l’alumnat disposa d’un ï±. ǡ ǡ ’ ǡ ǡ ’ǡ ’ Ǥ ± ’ ° × . COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ° À –l’oral, l’escrit i el literari–, que són la columna vertebral dels programes de l’àrea ǡ ° Ǥ Aquests tres eixos donen resposta a l’orientació general del programa de l’assignatura i als Ǥ L’eix oral es concreta a través de la competència C1. Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua francesaǤ ° – ° ǡ ǡ – capacita l’alumnat per participar en ×ǡ ×d’allò ǡ Ö ± ȋ Ȍ × × Ǥ L’eix escrit ± ° ǡ ° C2.
Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua francesa C3.
Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua francesaǤ ° ʹ × ǡ±ǡ ǡ ǡ À Ǥ × ° ± ° – –± ° ’ ‒’ ’ Ǥ La competència C3 capacita l’alumnat per × ± ×ǡ × × Ǥ procés, s’integra el tractament la gestió de la informació, el pensament analític i crític, la reflexió òÀ ǡòÀ Ǥ L’eix literari es concreta a través ° C4.
Interpretar produccions literàries en llengua francesa des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic.
La C4 afavoreix que l’alumnat entri en contacte amb la literatura com a forma d’expressió artística.
Aquesta compet° ± ǡ ǡ ǡ À ǡ Ö ° Ǥ2±ǡ ° × À ǡ ° ǡ ± À l’alteritat, cap a la construcció de la pròpia identitat i de la social. C1 INTERVENIR EN SITUACIONS COMUNICATIVES ORALS COMPLEXES QUE REQUEREIXIN UN ÚS FORMAL DE LA LLENGUA FRANCESA Intervenir en situacions comunicatives orals complexes suposa ser capaç de transmetre o construir amb un altre interlocutor un missatge clar, precís, ordenat i, sobretot, entenedor emprant recursos diversos (verbals, no verbals, audiovisuals, digitals, etc.), per garantir que la comunicació sigui fluida i aconsegueixi el seu objectiu.
Suposa també ser capaç de mediar quan convé, fent servir estratègies diverses per comunicar-se amb èxit amb interlocutors que no comparteixen la mateixa llengua, el mateix registre o la mateixa cultura.
A més, suposa també ser capaç d’interpretar i construir significat i coneixements a través de l’escolta de documents orals o audiovisuals. ± ×±Ǥǡ Ǧse que és la seva forma bàsica de relació social i l’activitat essencial en la conducta ǡ activitat que implica la posada en pràctica de les tres capacitats de l’oralitat: parlar, escoltar i interactuar.
Per això el desenvolupament de la competència oral és clau en l’aprenentatge. ° d’expressió adequades, que permetin transmetre ǡ À Ǥ ° Ǥ2ǡ Ǥ ± Ǧǡ± ǡ± ǡ± ǡ± ò° ǡ± mantenir una actitud d’escolta activa, d’escoltar per comunicar millor i més efectivament.
I tot això amb ×ǡȋ Ȍ d’ °Ǥ ± ǡ × ×± Ǥ ×±ǡ Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Exposar un tema oralment en un context formal Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua francesa Mediar en la comunicació amb d’altres locutors ×± × ×ǡ de control quan s’intervingui.
La segona consisteix considerar l’auditori i adequarǦs’hi, en el sentit de prendre en compte la seva cultura i la seva llengua i d’adaptar aspectes com el lèxic, la c les idees i l’extensió de la intervenció.
La tercera té a veure amb considerar l’ús de recursos que ǡcom ara els recursos audiovisuals, l’ús de les TIC i l’ús intencional de recuǤ × d’altres interlocutors, en el sentit de saber decidir quan cal emprar estratègies de traducció o d’interpretació per garantir que la comunicació amb algú que no comparteix la mateixa lleǡ Ǥ ǡ À Ö Ǧ Ǥ ts no s’adquireixen de manera innata, sinó que esdevé imprescindible participar en ǦǤ ǡ ǡ±°± Àǡ ǡ ǡ×Ǥ 2 ±ǡ Ǧse millor a l’entorn social, ± ° Ǥ ǡ × ǡ ǡ± Ö ǡ ara l’autoconsciència, l’autoavaluació i els nivells d’autoregulació. Orientacions didàctiques de la competència Per desenvolupar la competència d’intervenir oralment cal plantejar un ventall ampli de tasques d’expressió oral, de recepció auditiva i d’interacció, que °ǡ À ǡ Ǥ ±’ ° ǡ això és possible, les seves intervencions orals, atenent tant l’estructura com Ǥǡ importància la producció d’esquemes, notes i guionsǡ± ×ǡ× × Ǥ± ǡ±’ ǡ ǡ ò òǡ ǡǡòÀ Ö Ǥ També és important fer veure a l’alumnat que l’eficàcia de qualsevol intervenció oral passa per un ús conscient del llenguatge no verbal, així com de l’ús reflexionat ȋǡǡ digitals, etc.) que ajudin l’interlocutor o l’audiència a copsar el contingut de la intervenció i a no perdre’n el fil. Un altre aspecte essencial que contribueix a la millora constant de la competència oral de l’alumnat és Ǧ Ö ǡ Ǧ Ǧ posteriorment per tal d’analitzar si la fluïdesa, la coherència, la correcció gramatical i lèxica i la ×l’entonació s’adeqüen al propòsit comunicatiu. nalment, una capacitat que no es pot deixar de treballar a l’aula és la de la comprensió oral, situant l’alumnat en contextos reals o versemblants ǡ ǡ ǡ Ǥ ±ǡ d’interactuarǦǤ Ö × × À ǡ gital que s’empra. C2 LLEGIR TEXTOS MULTIMODALS D’ESTRUCTURA COMPLEXA, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, ESCRITS EN LLENGUA FRANCESA O TRADUÏTS A AQUESTA LLENGUA La competència lectora és un procés social, constructiu i interactiu.
Per desenvolupar-la, cal articular situacions d’aprenentatge en què es potenciï el paper de l’alumnat com a agent actiu d’aquest procés.
Aquest principi encara és més important en aquesta etapa educativa si pensem que les pràctiques lectores compleixen objectius comunicatius i estan inserides en pràctiques socials i culturals més àmplies, les quals tenen un paper clau en la construcció dels coneixements de les diferents disciplines del batxillerat. ° ± Ǧ Ǥ ǡ desenvolupament d’aquesta competència suposa que l’alumne esdevingui capaç d’enfrontarǦ documents que poden ser complexos quant a la forma i al fons, i que inclouen els textos d’especialitat × À Ǥ ° a l’alumnat eines per poder participar l’àmbit escolar, així com Ǥ Hi ha textos continus, l’estructura dels quals ve marcada pel sistema lingüístic.
La seva lectura té unes ° retes, que són les que s’han ensenyat tradicionalment a l’escola. ǡÖǡǡ± ǡï Ǥ2 ǡǡ ǡ° ×ǡ l’orientació i la interacció amb el text ‒ Ö ‒ × ° Ǥ Ãǡ ǡ ° Ö ǡǤ ±ǡ± ×ǡ ° Ǥ 2 ǡ ± À± Àǡ sentit als buits, identificar els recursos emprats per l’autor per expressar el seu mǦ Analitzar la forma de textos escrits multimodals Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en la llengua francesa o traduïts a aquesta llengua Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències Ǥ ǡ ° × ǤÖ han d’anar mé ǡÀ ° – ǡ ǡ ǡ Ǥ– que l’autor usa per tal de donar pes, veracitat i rigor al missatge final.
L’alumnat, per tant, haurà d’aprendre a regular la lectura i implicarǦ s’hi per donar sentit al que llegeix i així poder acomplir els objectius que l’han empès a llegir el text. × × Ǥ construcció de significat, que es potencia en les relacions socials, s’anirà desenvolupant a partir d’enllaços associatius mentals que faran Ǥ2ǡ l’alumnat arribarà a crear mentalment un nou text ple de contingut a partir d’haver donat sentit al que llegeix; d’haver interpretat i relacionat el que llegeix amb la seva pròpia experiència; d’haver contras ’Ǣ d’haver estat capaç d’entendre el que es diu; i, finalment, d’haver decidit si Ǥ , el desenvolupament de la competència lectora implica que l’alumnat accedeixi a mul de models textuals i que reflexioni sobre l’ús de la llengua en cada situació comunicativa.
Aquests ± ° Ǥ Orientacions didàctiques de la competència ° ± ° ± Ǣ° planificació prèvia de l’acte de llegir; en què aquest actede llegir s’acompanyi d’activitats adreçades a comprovar la comprensió lectora per part de l’alumnat; i, per ǡ procés lector de l’alumnat. És molt important que l’alumnat aprengui a reconèixer l’objectiu present en qual ǡ ×Ǣ Ǣ × una intervenció oral; revisar el que s’ha escritǡ Ǥ ǡ±ǡ ǡ ° ×±± × ±× vegada menys selectius.
Interactuar amb aquest flux d’informació exigeix °± Ǥ motius, l’alumnat ha d’aprendre a destriar convenientment les fonts d’informació que empra i ha de À ǡ ǡ de l’autor i el significat profund del text.
En aquest sentit, cal dissenyar situacions que empenyin l’alumnat a fer inferències; a posar en pràctica estratègies per detectar i Ǣ Ǣde les fonts d’informació i ǡ Ǥ À ± Ǧse per fer front a la vida, de ser capaç d’identificar problemes i de tenir eines per resoldre’ls. En el disseny de situacions d’aprenentatge de la lectura caldrà considerar una certa varietat de textos, ǤÖ ǡ ò° ǡ × Ö Ǥ– Ǧ– × × × × Ǥ Ö ndre un conjunt d’estratègies i processos À Ǥ Per afavorir el desenvolupament de l’hàbit lector per part de l’alumnat, cal posar al seu abast recursos ǡ ǡ les eines informàtiques.
Aquesta pràctica ha d’articularǦ ǡ ° Ǥ En el desenvolupament de la competència lectora al batxillerat, cal preveure espais d’aprenentatge per compartir el que s’ha llegit, com ara els cercles de lectura o els blogs.
Aquests espais compartits ×ǡ ontrast d’idees i l’adopció de pos ǡÀ ° ± ± ’aquest procés.
D’altra banda, la lectura ° social per mitjà de l’intercanvi d’idees o de reflexions amb els altres. ǡ Ö redacció d’un resum o síntesi, i proposar alternatives en què es consideri la multiǡ Àǡ ǡ ȉ ǡ ȉ Ǥ C3 ESCRIURE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS D’ESPECIALITAT EN LLENGUA FRANCESA El desenvolupament de la competència d’escriure al batxillerat suposa consolidar els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior quant als processos de planificació, producció i revisió de textos.
En aquesta etapa, però, s’emfatitzen els processos de reflexió metalingüística, els usos formals de la llengua escrita i la producció de textos complexos i multimodals que inclouen l’ús de tot tipus de llenguatges –lingüístics, icònics, gràfics, etc.– i finalitats. equereix aprendre a planificar l’escriptura; × ×– Ö ǡ ǡ Ǥ‒Ǣ – ‒, Ǥ Planificar l’escriptura significa plantejarǦla qual s’escriu; decidir quines són les idees, ǡǡ Ǥ Ǣ× ’empraran; tenir en compte a qui va adreçat el text; determinar amb quin ×Ǣ ǡ quines són les seves característiques formals.
Per tant, el procés d’es ±espontani sinó que parteix sempre d’una reflexió individual o colȉ °Ǥ ×± Ǥ ×± procés que sovint s’inicia a partir d’un esquema que reflecteix una primera hipòtesi de les diferents × Ǥ ± × d’un text ×.
El procés d’escriure requereix una activitat de revisió constant per verificar que aquestes versions van responent a la planificació inicial d’una forma ǡ ǡÃ ×Ǥ ǡ ×× ïǡ ± Ǧ –quin registre, quin format, quins exemples, quines referències s’utilitza– destinatari interpreti el text reconstruint la intenció de l’autor.
Aquesta reflexió ha de resultar, a més, en l’ús correcte d’aspectes formals de la llengua, com ara l’ortografia, la sintaxi i la morfologia.
Això Construir textos escrits multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals C3 Escriure textos multimodals formals d’especialitat en llengua francesa Revisar i corregir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats ï d’eines que permeten resoldre dubtes lingüístics – ǡ ǡ Ǥ– – ǡ ×Öǡ Ǥ × òÀ ò òÀ ò°ò ǡ Ǥ El desenvolupament d’aquesta competència va llig pensament analític i crític de l’alumnat, així com a la sistematització de l’ús formal de la llengua per ° ǡ Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Aprendre a escriure és un procés social de transformació de la informació i de desenvolupament d’un À Ǥ les quals s’escriu un text i que convidin l’alumnat a reflexionar sobre allò que escriu què.
Així doncs, l’aprenentatge de l’escriptura s’hauria d’articular a través de projectes i contextos ȉ Ǥ Quan els textos s’elaboren de manera individual les reflexions sobre la planificació, la textualització i la ××ǤǡǦles verbalitzar és una manera de prendre’n consciència i una scriure millor.
En l’etapa de batxillerat és important que es potenciï aquest ǡǦho és organitzant tasques d’escriptura cooperativa o colȉǤ ǡ ×ǡ ×× sotmeten a una negociació amb els companys.
Aquest fet és avantatjós per dos motius.
D’una banda, ajuda l’alumnat a prendre consciència d’allò que safer de manera individual i, d’altra banda, permet t comunicativa perquè s’aprèn, en una relació d’igualtat, a mediar, a negociar, ǡÖ Ö’ Ǥ com a resultat un aprenentatge més significatiu i l’adquisició d’habilitats que × ×Ǥ El disseny d’activitats d’aprenentatge de l’escriptura ha d’incloure l’ús d’eines informàtiques, ȉ ȋ ǡ documents compartits, blogs, Penflip, etc.), no només perquè el procés d’escriure és, com hem dit, un ± ǡ×° ×ǡǡ ± × ×.
Internet, d’altra banda, també posa a l’abast del’alumnat ǡd’aprendre a reconèixer i que Ö Ǥ±ǡ Ö ± ×òÀ ± Ǥ× consulta que l’alumnat té a la seva disposició per vetllar per la correcció dels seus texǤǡÖǡ ±l’orientaciódel docent en la tria d’aquests recursos. ǡ l’alumnat aprengui ×° ǡ Ǥ Ö activitats d’aprenentatge que Ö Ǥ C4 INTERPRETAR PRODUCCIONS LITERÀRIES EN LLENGUA FRANCESA DES D’UN PUNT DE VISTA PERSONAL, CULTURAL, ARTÍSTIC I ACADÈMIC El desenvolupament de la competència literària té com a finalitat la formació de la identitat i la participació en la vida social de l’alumnat.
Això s’aconsegueix capacitant l’alumnat perquè sigui capaç d’interpretar produccions literàries en llengua francesa des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic.
Aprendre a interpretar la literatura en llengua francesa i les produccions que en formen part fa possible que l’alumnat comprengui millor la cultura i la realitat social andorrana i la dels països francòfons.
Aquest aprenentatge suposa adquirir els recursos necessaris que permetin a l’alumne comentar i apreciar de forma personal i raonada aquestes produccions, escrites en diferents èpoques i corresponents a diferents gèneres i estils. El desenvolupament de la competència literària al batxillerat pretén que l’alumnat aprengui a no només a través de la tradició d’estudi acadèmica i els valors culturals que representa, sinó també des d’un punt de visÖ ° ǡ Ǧǡ° Ǥ × °no s’ha d’entendre exclusivament com un procés × ǡ× ± × ×ǡ condueixi a algun tipus d’acció per part del lector, que doni una dimensió social a la interpretació, com ǡ Ǥ × ± d’atribució de sentit en clau personal, i en les múltiples manifestacions de gènere i suport –ǡǡǡ ȉ– ×Ǥ Ǥ ° ǡǡ ǡ ° Ǥ± literatura com a espai vivencial i com a mitjà d’expressió personal i artístic o creatiu, a més de com a À × Ǥǡ s’espera que l’alumnat hagi integrat el contacte amb la literatura a les pràctiques socials i d’oci Comentar el sentit de textos literaris de diferents èpoques i gèneres des d’un punt de vista temàtic, estètic, textual i contextual Apreciar produccions literàries personalment i de forma raonada C4 Interpretar produccions literàries en llengua francesa des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic personals, i que tingui una biografia literària pròpia.
És a dir, que configuri un cànon personal d’obres ° ǡ raonadament amb els altres la interpretació d’aquestes obres amb un estil, registre i metallenguatge Ǥ ǡ × ȋǡ ǡȌǡ°ǡ° ǡ Ǥ ǡ °Ǧ ocultural i artístic.
Aquest sentit personal s’eǡ ǡ°– ×ǡǡ ° ǡ° –permet diverses lectures, ja sigui en diferent grau d’aprofundiment o perquè es llegeix des de perspectives diferents.
La participació de l’alumnat en contextos d’intercanvi × òÀ – Ǣ Ãǡ ǡǦǡǡ desenvolupar una actitud d’escolta dels altres i que a més mostri una predisposició a l’enriquiment mutu.
La interacció a ǡ × ×Ǥ° ̵–ǡǡÀ ǡ ǡ À ǡ Ǥ–ǡ ǡ ± ǡ × Ǥ ǡ ǡǡ× ǤÖ ï Ǥ Ö ±Ǧǡ ǡ ǡ Ǥ Orientacions didàctiques de la competència no s’ha de limitar a l’estudi de la literaturaǡsinó que s’ha d’entendre com una experiència intel·lectual en la qual el lector necessita entrar en contacte amb l’obra –Ǧ ±ȉǡǦ±ǡ Ǧ± ×ǡ Ǥ–ǡ ǡ ǡ òǡ ǡ ǡ ǡ À ×Ǥ ǡ ± ǡ ÖǤ × ° ǡǡ ǡ ± × Ǥ Partint d’aquestes premisses, la programació didàctica ha d’inscriure’s en un plantejament temàtic ° els grans temes, motius o mites literaris se situen al centre del procés d’ensenyament i Ǥuest plantejament s’allunya de la visió historicista tradicional de la didàctica de la literatura, centrada en l’estudi dels moviments literaris i els autors més representatius, seguint un eix Ö ° Ǥ En l’ ǡ × –ǡ l’heroi, l’amistat o l’amor i la mort–i el desenvolupa a través d’una proposta de fragments i obres d’autors, de gèneres i formats diversos –ǡǡǤ± promoure connexions amb el món de l’alumnat.
En la tria de les produccions intervenen diversos ǡcom la varietat de gèneres literaris, l’equilibri entre fragments i obres, la qualitat literàr la producció, les preferències generals de l’alumnat i la voluntat que el conjunt de produccions Ǥ2° ×Ǥ L’anàlis és tan important com l’anàlisi contrastaǡǡ± conjunt de produccions amb què l’alumnat entra en contacte.
Les activitats i els intercanvis orals a l’aula ǡǡÖǡ Ǥ À ȉ ×ÀǤ La literatura no s’ha d’entendre exclusivament com un objecte d’estudiǡ×± À ǡ ǡ Ǥ2 × ǡ ǡǡ ȉÀ textos de la crítica literària.
Cal recordar que, al marge de l’instrument interpret ǡ × ± ǡ Ǧ À Ǥǡǡ °ǡ × Ǧ ǡ ± ǡ Ǧ ǤǦ ǡ ǡ ǡ ǡïǡǡ literària, un blog literari d’aula o un fòrum d’un llibre.
La creació d’un producte interpretatiu inclou ± ǡ À À ǡ , un vídeo a l’estiǡ ×À Ǥ Ǥ± × d’un trencaclosques per desxifrar el significat que l’autor hi va dipositar, emfasitzar l’experiència del lector literari tant en la recepció × ×Ǧ reflexió sobre el llenguatge literari.
L’objectiu és enfortir la capacitat i l’autonomia interpretativa de l’alumnat buscant un × Ö ×Ǥ La interacció oral al voltant d’un text és, també, un element fonamental en la interpretació.
La interacció amb els altres promou la verbalització d’idees o percepcions e°ǡ ǡ Ö ×Ǥ oblidar que el contacte amb la literatura és possible gràcies a la feina de sectors com l’editorial mació teatral, però que també des d’aquests àmbits els destinataris es veuen com el ï d’estratègies comercials de publicitat que tenen com a objectiu vendre exemplars o Ǥ À ±× es pot analitzar el rol d’indústries com l’editorial o la teatral, així com les estratègies de construcció del prestigi d’autors i textos a través de premis, fires, traduccions, llibreries, llibres electrònics, etc. També Ö ǡ× ȉ Ǥ 2 Ǥ creació d’espais de publicació en obert, individuals i col·lectius, com blogs, ǡ d’Internet Ǥ × ǡ audiència real i activa que pot generar un retorn sobre els continguts penjats per l’alumnat, més enllà Ǥǡxarxa permet transformar l’esperit de les activitats a l’aula en aportacions al món de la crítica literària no professional.
La xarxa també accés a interpretacions d’altres lectors, encara que no siguin especialitzats, que enriqueixen la pròpia Ǥ el món i a participar, des de la comunitat de l’aula, en la vida cultural literària del món contemporani. RECURSOS D’APRENENTATGE La selecció i l’organització dels recursos d’aprenentatge del Programa de llengua i literatura ǡd’una banda, a una concepció competencial de l’ensenyament i l’aprenentatge de òǡ ò ǡÀ × ǤDe l’altraǡ –ǡ –que vertebren l’assignatura i × ° ÀǤ ǡ finalment, tenen en compte el caràcter multimodal dels textos que l’alumnat ha d’aprendre a produir i comprendre i la necessitat de facilitar l’adquisició d’estratègies per a l’ús formal ǡ nts que caracteritzen el procés d’aprendre llengües i literatura al Ǥ Aquestes circumstàncies condicionen el fet que l’organització dels recursos es les capacitats lingüístiques i l’ús del llenguatge – ǡ –ǡÀ ï À – Ǥ ǡ Comunicació oral formal en llengua francesaǡ d’aprenentatge propis d’un ús oral, acadèmic i precís de la llengua. ǡLa lectura de textos multimodals formals en llengua francesaǡ recursos d’aprenentatge propis × ° ǡ± À Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ ǡL’escriptura de textos multimodals formals en llengua francesaǡ recursos d’aprenentatge propis de la producció escrita ° ǡ Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ ǡ Literatura en llengua francesaǡ ° Ãdes d’un punt de vista temàtic, ° ǡ Ǥ BLOC 1 LA COMUNICACIÓ ORAL FORMAL EN LLENGUA FRANCESA El punt clau per a la mobilització dels recursos de la competència oral al batxillerat és l’accés a ° ° ǡ Ǥ° ’ ± d’altres lingüístic, literari, cultural, científic i artístic previstes en el pla d’estudis d’aquesta etapa. L’ús de documents autèntics extrets de ràdios, televisions o l’alumnat apropiaǦ Ǧ òÀ Ǥ Ǧ òÀ × Ǥ ǡ ǡ ° ǡ×± monologals i d’interacció.
Així mateix, convé que les activitats didàctiques convidin l’alumnat a Ǥǡ± ± a l’alumnat regular, revisar i corregir les seves produccions. I. FETS I CONCEPTES ͳǤ Ö ’ ǣ òÀ ǡ ǡǡ’ Ǥ ʹǤ ǡ°’ ‒ ǡ‒ ÀǤ ͵Ǥ òÀ Ã Ö ×ǣ Ǥ ͶǤ ×Ǥ ͷǤ Ö Ö °Ǥ Ǥ ° × Ǥ Ǥ ò × × °Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ ×Ö °ǣ Ǥ × × × ×Ǥ Ǥ × × × ’ ×ǡòd’ × ’òÀòÀǤ Ǥ ’ ×ǣ Ǥ × ’ǡ °’ ×. Ǥ ×’ǡ : ’ × ’ Ǥ ×’° À Öǡ ×ǡï ×Ǥ ×Ǥ × ’ Ǥ ’ ×Ǥ Ǥ × ’ ×Ǥ Ǥ ’ × ×ǣ Ǥ × × Ǥ ʹǤ × × °ǡ ǡ ’ ° ×: Ǥ × × × ǡǡ ȋǡǡǡǡ .Ȍ Ǥ Ǥ ×’° à ’ Ǥ Ǥ × ’ × Ö Ǥ Ǥ × ǡÀ ǡ’ - × Ǥ Ǥ l ’° ò ± Ǥ ͵Ǥ × °ǡǡ ’ ° ×ǣ Ǥ l’ǡ Ǥ Ǥ × ’ × ×Ǥ Ǥ × òÀ ǡ ° °ǡ ×’° ×Ǥ Ǥ ×’° Ǥ Ǥ l Ǥ ͶǤ × À ° ’ ° ×ǣ Ǥ ×’Ǥ Ǥ × Ǥ Ǥ × ××Ǥ Ǥ × ×’ ×ÖǤ Ǥ × ×ï’° ×’Ǥ Ǥ × ° ǡ • ×’ Ǥ Ǥ l’° × × × ǡ Ǥ Ǥ Ǥ Ǥ l’° × ǡ × ǡ ǡÃǡ ×ǡ’ ×ǡ ×Ǥ ͷǤ × × °: Ǥ l ’° ’ ×ǡ × d’ × Ö °Ǥ Ǥ × òÀ × × °ǣ Ǥ × × °Ǥ Ǥ l’ò ’± °Ǥ Ǥ × -ò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ïÀ ××ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ʹǤ ǡ° Ǥ ͵Ǥ × À Ǥ ͶǤ ’×ǡ ° ǡòÀ °Ö ǡ À ’ï Ǥ ͷǤ ’ ×Ǥ Ǥ °-ï ×Ǥ Ǥ ’ ò Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició i la mobilització dels recursos d’aprenentatge d’aquest bloc permeten resoldre situacions Ǥ ǡ d’aquest bloc han d’afavorir que l’alumnat pugui expressarǦ audiovisuals, tenint en compte aspectes paraverbals com ara l’entonació, el ritme, e Ǥ± Ǥ L’aspecte clau que ha d’orientar la mobilització dels recursos de la competència oral al batxi± tractament profund i sistemàtic de l’ús formal de la llengua oral, superant el prejudici del desenvolupament innat, natural i espontani de la parla: l’oralitat es pot aprendre i ensenyar a través de À ǡ ± ǡ cuments orals autèntics i espais d’anàlisi reflexiva que Ö Ǥ × ×Ǥ ×ǣȋǡǡǡ Ǥ), el tipus d’interacció, si és Ȁȋǡ × ° ǡ ǤȌÖ ï ȋǡǡtertúlia literària o sobre l’actualitat, ïȌǡ ×ǡ± ȋǡ ÀȌǤ ×± ×ȋǡ × ° versus À ǡ ǤȌ Ǧ ȋǡ ×ǡ ǤȌÀǤ ×cada producció oral, de manera que el discurs derivi d’una anàlisi prèvia ȋ × ǡ ×ǡ representació de l’ǡ ×ǡ ǤȌǡ ȋ° ǡ convencions discursives, etc.) i lingüístics (especificitats lèxiques, sintàctiques i cohesives).
L’anàlisi ° ± l’estratègia comunicativa que s’empraràǤ × ǡǡ± ×Ǥ D’altra banda, la recepció de l’oralitat formal es pot a través de l’anàlisi guiada de produccions orals d’altri o pròpies.
L’anàlisi guiada es pot regular a través de guies o graelles d’observació o d’ × classe a través d’un exercici d’inferència dels elements clau.
La gravació de produccions pròpies amb l’objectiu d’analitzarǦ ±ǡ±ǡ ° ǡ × entre la producció i la recepció.
En l’anàlisi dels discursos orals és important la coherència entre la × × Ö ×Ǥ de l’anàlisi cooperativa i ×Ö Ǥ±± coordinar l’ensenyament de l’oralitat amb el de les altres competències, especialment el de la tència d’escriure.
Això es pot fer interrelacionant les activitats orals i escrites o explorant el grau d’interdependència en determinats gèneres discursius híbrid ȋ ǡ ° À ȌǤ ° òǣ ’ï’×ǡ ǡ ǡ – narració d’històriesȋstorytellingȌ; promoure l’elaboració de vídeos Ǣ ǡ ×ǡ Ǣ ǢǢ ×Ǣ Ǧ ’ ×Ǣ’Ǧ Ǧǡ ×òÀ Ǥ BLOC 2 LA LECTURA DE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS EN LLENGUA FRANCESA Els recursos d’aquest bloc s’han seleccionat per potenciar la comprensió i l’ús de textos escrits i ǡ Ǥ° ± ǡ × ǡ × construcció de coneixements, de sentiments i d’emocions, i de totes les potencialitats personals que ajuden l’alumnat a esdevenir ciutadans i ciutadanes actius i crítics.
Aquests recursos són conceptuals, ǡ°s’hand’ Ǥ Un dels nuclis essencials dels recursos d’aquest bloc es troba en els processos de recollida, contrast i interpretació de la informació, i de la seva valoració crítica, cosa que serà facilitada amb l’anàlisi de la ǤTot plegat suposa que s’han de × de l’objectiu que es persegueix. I. FETS I CONCEPTES ͳǤ Ö ’ ǣ òÀ ǡ ǡ’ ï ’ Ǥ ʹǤ òÀ °Ǥ ͵Ǥ Àȋǡ ǡÖǡ ǤȌ ǡ ° ×ǡ ǡ’× × À Ǥ ͶǤ ǡ À ’ǣ ǡ ǡ À ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ ͷǤ ȋȌ ×ǣ ’ ǡÀǤ Ǥ Ǥ ï’ × ǡ × ȋ ǡǡ ǡ×ǡ ǡ ǤȌ ° ×Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ × ± °ǣ Ǥ ’ Ö Ǥ Ǥ × × Ö ǡ’ ǡ’ïǤ Ǥ × × ǣ - ȋï ǡ ’ ǡ ǤȌǤ ʹǤ × ’° ȋ ± ×Ȍ ’ × °ǣ Ǥ ×’ × Ǥ Ǥ × ’ ȋȌ - ò ×Ǥ Ǥ × ǡ ǡ ǡ À ° Ǥ ͵Ǥ °ǣ Ǥ ×Ö Ǥ Ǥ × òÀ ’Ǥ Ǥ × × ’ Ǥ ͶǤ × °ǡ ǡ ǡ ×ǡ ǡ ’× × À ǣ Ǥ × ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ ×’ × °Ǥ Ǥ Comprensió general d’un text i’ ×’ Ǥ Ǥ × ’ Ǥ Ǥ ’’ Ǥ Ǥ × ° ° ± ×’Ǥ Ǥ ×’° Ǥ Ǥ × òÀ ȋ Ö ǡ ǡ ǤȌ Ǥ Ǥ l òǡ À ×Ǥ ͷǤ × À °: Ǥ Identificació de les correspondències i divergències entre les explicacions, l’opinió i els arguments expressats per l’autor, i els propis o els expressats pels altres lectorsǤ Ǥ ×l’efecte que produeix en el lector la combinació emprada per l’autor de diferents Ö òÀ Ǥ Ǥ × × °ǣ Ǥ × ‒ ‒ Ã ° d’Ǥ Ǥ × × -ò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ À ’×ǡ × ’ Ǥ ʹǤ À ï À ×× ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ͵Ǥ ǡ°ǡ À ǡ ǡ Ǥ ͶǤ ’ ×’ × ° ǡ À ° Ǥ ͷǤ × ǡǡ ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició dels recursos per al desenvolupament de la competència lectora al batxillerat té com a objectiu principal la consolidació de l’esperit crític i l’enriquiment personal de l’alumnat.
Aquesta ×Àlacionada amb els processos socials interactius que es potencien en l’ús de la llengua oral i amb l’escriptura, atès que els processos de recepció i expressió es retroalimenten i complementen.
Per aquest motiu, la lectura d’assajos, de notícies, d’articlesd’opinió, de reportatges, de documentals i d’altres textos multimodals – –±, d’una ǡ ȉlent perquè l’alumnat s’informi sobre temes d’interès general i sobre Ö Ǥ ̵ ǡ ± ± À ǡ ȉǤ La lectura de diferents tipus de textos al voltant d’una temàtica específica i amb una funcionalitat ± × Ǥ a l’alumnat accedir a un ampli ventall de models de gèneres discursius, i d’estructures i formes lingüístiques que, un cop analitzades i ǡ Ö ǡ° ser considerada un pas necessari en el procés d’escriptura i de la parla.
La lectura ȉ ×òÀ ǡ × ’ × Ǥ ǡ × ǡ ǡ ±ǡ desenvolupament d’habilitats tecnològiques que la major part de l’alumnat ja ha desenvolupat en nivells educatius previs, però que caldrà que es consolidin perquè la comprensió d’ ha de tenir en compte la totalitat dels llenguatges que hi són presents.
En el batxillerat, l’esperit crític l’alumnaten la selecció dels textos que seran objecte de lectura, l’anàlisi que d’aquests i l’ús que f Ǥ a l’alumnat resoldre tasques que requereixin la posada en pràctica de la seva competència lectora i, per tant, la selecció i l’aplicació de l’estratègia de lectura que cor Ö ȋ ǡ Ǣ argumentar; per escriure sobre un tema; per revisar el que s’ha escritǡ ȌǤ ± ǡ ± ò ǡ l’adquisició d’uns recursos particulars, diferents dels necessaris per a la lectura dels textos impresos, ° × ± ± ò Ǥ ±ǡ navegació i d’allò que es tria, ± ° À ǡ interpretació (per exemple, de la ideologia i de les intencions de l’autorǦ Ǣ ǡ Ǣ ǤȌǤ ǡ° ° ° ò tural del perfil de l’alumne, cal afavorir l’adquisició d’estratègies ̵ ×Ãò Ǥ ǡ± l’alumnat aprendre a fer° les llengües d’escolarització i identificar × À Ǥ ×ò ǡ òÀ ǡ l’alumnat ° Ǥ BLOC 3 L’ESCRIPTURA DE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS EN LLENGUA FRANCESA Si la competència d’escriptura té com a principal × diversitat de situacions comunicatives que ofereix la societat actual, els recursos d’aprenentatge han ± ×ǡ × × escrits i multimodals.
D’aquesta manera, els recursos d’aprenentatge d’aquest bloc comprenen sabers que fan possible l’autoregulació necessària per a una correcta elaboració de textos escrits, i que estan × ×ǡÀ À ǡ× òÀ ǡ× òÀ Ǥ Dintre d’aquest bloc de recursos s’han considerat també ǡ ° ×° els textos literaris i el seu ús en les diferents situacions comunicatives de l’escriptura. L’aprenentatge de l’escriptura en l’enfocament competencial s’ha de centrar en projectes que creïn ǡ ȉ Ǥ importància que té en la nostra societat la competència digital, s’han consider que s’hi relacionen i, de manera especial, els de l’escriptura colȉ ǤÖ una nova perspectiva social a l’escriptura multimodal, i facilita el domini de l’escriptura no lineal. I. FETS I CONCEPTES ͳǤ À °ǡ × ǡ ǡ ’× × À Ǥ ʹǤ Ö × ǣ Ö –ȉ ×ǡ ǡ Ǥ‒Ǣ –Àǡ ǡ À ×ǡ Àǡ Àǡ ȉǡ ǡ °ǡ À ǡ Àǡ ǡ ×ǡ ǡ Àǡ Ǥ‒, –ǡ ×ǡǡ ×ǡ ×ǡ±ǡȉǡ ×Ö ǡ Ǥ ͵Ǥ ǡ × ×Ǥ ͶǤ ǣ ×Ǥ ͷǤ ’ ° × Ǥ Ǥ ±’ ǣ ×ǡ × ×Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ × ±’ °ǣ Ǥ × × × ± Ǥ Ǥ ×±Ǥ Ǥ × Ǥ Ǥ ×’ ÀÖ° ’ ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌ. Ǥ ××° ° Ǥ Ǥ × × × ’ ×Ǥ Ǥ × ×’Ǥ Ǥ ×’° Ǥ ʹǤ × ° × ×ȋǡ À ǡ ’×ǡǡǡǡ À ǡ ǡ ǡ ǡ ǤȌǡ ’ ° Ǥ Ǥ × °Ǥ Ǥ ×’Ǥ Ǥ ’À Ǥ Ǥ ×’À Ǥ Ǥ l ° × °°Ǥ Ǥ × Ö ǦǦ± Ǥ Ǥ Atribució de versemblança al text a partir de la inclusió d’aspectes històrics, sociolingüístics, d’Ǥ Ǥ l × × Ǥ Ǥ l × ×Ǥ Ǥ × °Ö °Ǥ ͵Ǥ × × °: Ǥ × × ° × ǡ × ǡ ° ǡ ×ǡ ’ǡǡǡǤ Ǥ × × ’Ǥ Ǥ l ’° ’ ×ǡ × × Ǥ ͶǤ × òÀ × °Ǥ Ǥ × × °Ǥ Ǥ l’ò ’± °Ǥ Ǥ × -ò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ×’ ’òÀ Ǥ ʹǤ l° × × Ǥ ͵Ǥ °- ×Ǥ ͶǤ ×ǡ Ǥ ͷǤ ×ǡ × × Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’aprenentatge de l’escriptura al batxillerat ha de planificarǦ ǡ acadèmica i social.
Per això és important que els projectes d’escriptura es plantegin en situacions de ×ǡ ǡǡǢ tinguin finalitats i funcions diverses; que promoguin la necessitat d’aproparǦse al procés d’escriptura ǡ ×° ǤEn el procés d’aprenentatge de l’escriptura serà clau insistir en els processos de ×ǡ ××ǡ×ò° pas a pas i aïlladament.
En l’aprenentatge de l’escriptura també ca ǡ° × ±ǡ l’ús de determinats programes digitals de cooperació, afavoreixen el desenvolupament de Ǥ Per planificar adequadament l’aprenentatge de l’escriptura caldrà Ǥ primer lloc, caldrà dissenyar projectes relacionats amb l’esfera personal de l’alumnat, que poden ° ǡ ×ǡ Ö biografia o la d’una persona propera, etc. ǡ±± l’ ǡ ×Ǥ En tercer lloc, a través dels projectes d’escriptura l’alumnat també ha de poder desenvolupar activitats ° ǡ ǡ Ǣ ȉÀ ǡ ǤǢ °ǡ el treball final d’un projecte d’una àrea concreta.
Finalment, l’escriptura també s’haurà de planificar amb la participació en activitats À °ȋǡǡ Ȁ opinió sobre notícies, fets actuals, opinió i crítica d’obres literàries o espectacles; crear eslògans, ȉÀ Ǣ × temes punyents i d’actualitat, etc.)Ǥ A més d’aquests productes finals dels projectes, l’escriptura s’ha de tres competències.
De fet, en l’ensenyament de llengües és cabdal posar l’accent en la visió global de les diferents competències des de la mirada plurilingüe i intercultural.
I així, relacionat amb la competència oral, l’escriptura pot ser tant una bona e ×ȋ ×Ȍ comprensió (gràcies, entre d’altres, a l’activitat de presa de notes).
També, quan els projectes impliquen ǡ ǡanalitzar i transformar informació, l’escriptura afavorirà l’elaboració d’esquemes per a ÖglosterȋÖȌǤ En aquesta línia, a l’hora de planificar textos orals multimodals, l’escriptura dels guions (literaris o ° Ȍ± × Ǥ Quant a la competència lectora, l’ús dels resums, l’elaboració de fitxes o els grups de discussió són ° Ǥ ±±± ǡ° ȋǡ À À ǡ ǡ ǤȌ°̵ ȋǡ ǡǡ ǤȌǤ ° ǡés imprescindible fomentar la creació de textos literaris a l’aula perquè les experiències d’escriptura literària afavoreixen ° ×° Ǥ ǡ × ǡ pràctica o la “manipulació” d’aspectes relacionats amb els recursos treballats en les activitats d’anàlisi i interpretació dels textos.
A més, tal com s’ha dit al paràgraf anterior, en les activitats de ×ǡ ènere textual o del punt de vista (quan s’escriu una narració a partir d’un poema, o a l’inrevés, o quan es passa d’una primera persona a una tercera, o es fa explicar la història des d’un personatge secundari)ǡ °Ǣ ° història a partir d’altres personatges o textos, Ǥ Àcrossoverǡ Alien /v/ PredatorǢ remix que plantegen la barreja i alteració d’elements per crearǦ Ǣ Ǣmashup ǡ ° ǡ × Ǥ ǡ× ° ǡ , tant les pròpies com les dels companys, està alhora relacionada amb l’exercici d’autoavaluació ȋ ×ȌǤ × òÀ Ǥ BLOC 4 LITERATURA EN LLENGUA FRANCESA La selecció dels recursos d’aquest bloc respon a l’objectiu d’assegurar la consolidació d’un lector °ǡÖǡ° ǡ Ǧse al context de l’intercanvi, a més × Ǥ ± ×que parlen del que llegeixen, és fonamental que l’anàlisi i × × ± ×Ǥ±ǡ±ǡ± ǡ porta a l’apropiació de la literatura –que connecta la narració amb l’experiència pròpia–± d’activitats obertes o de reflexió social o psicològica sobre els textos i no només pla ÀǤ L’aprenentatge de la interpretació literària en l’enfocament competencial requereix molta centralitat dels projectes, que en aquesta assignatura es concreta en l’enfocament temàtic de textos literaris.
D’altra banda, és important que l’anàlisi interpretativa dels textos literaris es recolzi en la competència digital, que és clau en la nostra societat, de manera que s’emfasitzi la multimodalitat en el procés de × ×ǡ × ± centra en l’escriptura. ǡ × ° Ö sigui més que l’estudi de la literatura en un conjunt d’assiǣ l’àmbit lingüístic poden fomentar la lectura de novel·les, còmics o altres llibres que desenvolupin Ǥ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ ×° ȀÀ ’ïǣ ǡÖ Ǥ ʹǤ ǡ° ȋ ×ǡǡ ×° ’ȌǤ ͵Ǥ Ã °: Ö ǡ Ȁ° ǡ ǡ ǡ × Ǥ ͶǤ Ã °: Ǥ Ö À ǣ carpe diemǡnon omnis moriarǡ tempus fugitǡ Ǥ Ǥ ° ǡ : ’ǡǡǡǡǡ Ǥ ͷǤ × × °ǣ ȋ Ǣ Ǣ ïȌǡ’ × ȋ ×ǡ × ×Ǣ ×ǡ°À ×Ȍ. Ǥ ï ǡï Ȁ Ã ÖǤ Ǥ °’ À À ǣ ǡ À ǡ ǡ À ǡ . II.
PROCEDIMENTS ͳǤ ° òǣ Ǥ ’ ǣ ×ǡ’ǡǡ’’Ö Ȁǡ Ǥ Ǥ ǣ Ö ǡ òÀ Ǥ Ǥ Ö ’Ǥ Ǥ ×Ö À Ǥ Ǥ °°Ǥ Ǥ ’ ×ǡ’ǡ ǡ ’ǡ ° ïǡ . Ǥ l òÀ ȋ ǡÖǡ ǤȌ ×Ǥ Ǥ × ×Ǥ Ǥ × ± ’ Ǥ ʹǤ °’Ȁǣ Ǥ × ’±Ǥ Ǥ × Ȁ×-Ȁ -Ǥ Ǥ ° ȋ’ï ǡ’ ǡ ǡ ’ǡ ǤȌǤ Ǥ × ’ ° ȀÖ × Ǥ Ǥ ×’’ ×Ö Ǥ Ǥ ° ÖǤ ͵Ǥ × À °ǣ Ǥ ×’ Ö Ǥ Ǥ ×ȋǡǡǡ ǤȌ ’ ×Ǥ Ǥ × À Ǥ Ǥ ’ × × Ǥ Ǥ × Ǥ ͶǤ ȋȌ × × °± ǣ Ǥ × × ǡ Ö Ö ǡ ’° ’° Ǥ Ǥ ×’ǡ Ǥ Ǥ ×ǡ ǡ Ǥ Ǥ ’ ǡ ȋ ǡ ï ǡ ǤȌ Ǥ Ǥ ’° ×Ȁ × × Ǥ Ǥ ȋȌ × ×ǡ × Ǥ Ǥ × Ǥ ͷǤ × × ° ± ǣ Ǥ × ×ÖǤ Ǥ Ö ȋǡ ǡ ǡ ǤȌ ×Ǥ Ǥ ×ǡ ǡ Ǥ Ǥ ×’ǡ ×Ǥ Ǥ × À Ǥ Ǥ ȋȌ × ×ǡ × ǡ ± ×Ǥ Ǥ × Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ° ×ǦǤ ʹǤ Ö Ǥ ͵Ǥ À Ö ȋ ǡ ǤȌǡ Ö ǡ°ǡÀ ǡ Ǥ ° Ǥ ͶǤ À Ǥ ͷǤ × òÀ ’× ǡ ×ǡ±’ Ǥ Ǥ ǡ Ǥ Ǥ ÀȋǡȌ ’ ǡ × Ǥ ͺǤ ’ ǡ - Ǥ ͻǤ × ° ’’ ’-ȋǡ ǡ ǤȌǤ ͳͲǤ × Ǥ ͳͳǤ × À Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició dels recursos de la competència literària està estretament relacionada amb l’activitat ǡ± × ǤAixí doncs, per fer “parlar” aconseguir que interactuïn amb altres lectors, es poden “portar” a l’aula, simular o crear contextos d’intercanvi al voltant del text (o textos) literari llegit, que poden ser orals (tertúlǡ presentació oral d’un poema o llibre), escrits (intercanvi en un fòrum literari d’opinió o de creació, com ×ǡ ) o mixtos (elaboració d’un vídeo a l’estil dels del fenomen del booktubbingȌǤ× ajudar a enfocar l’intercanvi, encara que el diàleg lògicament tingui un alt component de llibertat i Ǥquestes situacions d’intercanvi al voltant de la lectura d’un text o textos posicionen l’alumne com a lector social i reflexiu, i el porten a la producció de textos expositius i argumentatius × × Ǥ ±s, l’intercanvi o diàleg, centrat en la × ǡ òÀǡ ± ° × Ǥ ± ° ° ǡ ï Ǥ D’altra banda, la producció escrita és important °l’alumne ordeni les seves idees al voltant del °reflexioni sobre la seva interpretació.
Els contextos d’escriptura es poden concretar en comentaris analítics, que poden adoptar formes diverses, des de la d’especialització, com és el cas ǡ ± ȋ ǡ ×Ȍ°±Ǥ ǡ± treballar la “manipulació” d’aspectes relacionats amb els recursos treballats, ja que les activitats de transformació de fragments o textos literaris contribueixen a l’adquisició o consolidació dels Ǥ ǡ × e temes o aspectes literaris, o personatges arquetípics de l’imaginari Ǥ ȉ × fenomen literari des d’històries o gèneres literaris diferents, de manera que es ° ×Ö ÀǤ Ǥ temes els sentiments humans més essencials, com l’amor i el desamor, la culpa, el dolor, l’odi i la el desig d’aventura.
É ǡ manera que l’alumnat pugui ampliarǦ ȋǡ Drácula Crepúsculo, ja que ambdós novel·les beuen de l’esperit ȌǤ × ± × Ǥ ’× ǡ ǡ À ǡ ’±Ö ×’’. ǡd’ ÖÖǣ ǡ’ǡ ǡ ǡ . ° ǡ ȋ ïǡ ±Ȍ. × ǡ ’ Àǣ ǡ- ǡ ǡǡǡǡ ǡ ǡ ǡ ǡ °ǡ Ö °ǡ ǡ Ǥ ± - ’ ’ò ° ° ǡ ° ǡ ǡ ǡ ǡï ǡ ǡ Ö Ǥ Ö Ö ǡ×’ × Ǧ. × ’ ǡ × ° × ×Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 ADEQUACIÓ Un text és adequat quan s’ajusta a un fi i a un interlocutor concret.
Així, una intervenció adequada és considera el destinatari i el propòsit comunicatiu i s’hi adapta. ° ×± situació de comunicació en general i de l’audiència o l’interlocutor en particular.
Aqu± ° ± ×ǡ ǡǡ × Ǥ Àǡ° ×±± ’° situació comunicativa i al gènere o gèneres textuals que s’emprin en cada cas.
Això es compleix en el la persona que intervé oralment és capaç d’ajustar o, fins i tot, modificar, alguns aspectes ǡ Ǥ ± × ± –en el sentit d’ –ǡ s’està dient i demostrar aquesta comprensió. Àǡ ’ ± ’± ’ ǡ Ǥ , qualsevol intervenció oral està limitada en el temps i, per tant, el criteri d’adequació cal entendre’l també com la relació que s’estableix entre el desenvolupament de la intervenció i ×ǤÖ ×– –l’ús de paraules excessives. ’ï’una estratègia d’intervenció adequada l’interlocutor d’ ÖǤ PRECISIÓ La precisió d’una intervenció es refereix, d’una banda, a la transmissió d’un missatge amb exactitud, és ǡ Öǡ ǡ °s pugui ser entès de forma diferent.
La precisió d’una intervenció s’aconsegueix quan es té ben definit allò que es pretén expressar i es domina el lèxic i les expressions s’utilitzaran per expressarǦǤ CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua francesa ̵ǡ±’ ’ ǡ × ǡǡ Ǥ CLAREDAT ×± Àǡ Ǣ °ǡǡ ïǤ La claredat d’una intervenció oral depèn de tres factors clau.D’una banda, depèn d’aspectes físics × ǡǡǡ ° Ǥ De l’altra, depèn de la forma en què s’organitza la intervenció, ja sigui × Ǥ ǡ° Ǥ ǡÀ × ±que s’articula de manera Ö ǡ Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 PERTINÈNCIA ǡ ’ ×ǡ ’ ° ’’’ Ǥ Hi ha diverses formes d’avaluar si l’alumne llegeix amb pertinència, que poden incloure l’elaboració Àǡ × × sobre el que s’ha llegi, entre d’altres. SENTIT ANALÍTIC À ± ǡ ǤÀ À ǡ± Ǧ ǡǦ × ×Ö° Ǥ CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua francesa CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 ADEQUACIÓ L’alumnat escriu de manera adequada quan selecciona els ± × ǡ ± × Ǥǡ × ×ǡ±’ × Ö’° (carta, article, etc.).
Això no exclou que una producció escrita pugui considerar més d’un gènere textual; À° Ǥ ̵ ×±’ × ×ȋǡǡ ǡ ǤȌ×Ǥ COHERÈNCIA ° Ǥ ǡ ǡ × ’ǡ Ö Ǥ ° ’ ǡ’ × Ǣ Ãǡ Ǣ Ǣ’Ö × °Ǥ COHESIÓ × ± ’ relacionades i connectades entre si.
En un text cohesionat, les parts, a més d’estar semànticament relacionades, apareixen explícitament lligades a través de procediments com, per exemple, l’ús de ǡ± ×ǡ’ȉǡ’ïÖǡ ×’ï signes de puntuació, entre d’altres. ǡ ×ǡ ’ × Ǣ òÀ ǡ ×Ǥ CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció CA5.
Creativitat C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua francesa D’altra banda, un text cohesionat també ha de considerar la relació semiòtica entre les parts.
La cohesió semiòtica és una qualitat molt important dels textos multimodals, on l’articulació de ǡ ǡ ï ǡ Ǥ ± ȋ ǡ ȌǤ ǡ±± Ǥ CORRECCIÓ La correcció, aplicada a l’acció d’escriure, es refereix a la capacitat d’aplicar o ser conforme a les normes d’ús de les unitats menors que estructuren les oracions d’un text: regles gramaticals i ortogràfiques, d’acord amb la situació comunicativa de l’escriptura.
La finalitat d’aquestes regles és aconseguir els ×Ǥ CREATIVITAT ± d’originalitat i una intenció es° ×° Ǥ El criteri de creativitat s’acompleix quan les produccions escrites consideren, entre d’altres, un ús ǡ ȋǡ° ǡ ǤȌǡ l’amalgama de gèneres textȋǡ ǡ ) o l’ús de recursos semiòtics (per exemple, posar veu i sons a una llegenda o un conte de por).
Dit altrament, quan s’utilitza un llenguatge obert a l’evocació i a la suggestió a través dels ǡÖ ǡ ° ° Ã ×Ǥ Ǧ± × × × ǡ ÖǤ –±ǡ –ǡque estarà motivat per l’ús apropiat de recursos retòrics com la musicalitat, les alȉ Ö Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C4 PRECISIÓ La precisió és la qualitat d’ajustar l’explicació o l’anàlisi d’un tema per obtenirǦ ± ×.
En aquest sentit, l’alumne interpreta amb × × Ǧ ȋ° ° ǡ intencionalitat de l’autor, com s’ha rebut, etc.)ǡ Ǧ À±ȋ°ǡǡǡ ǤȌ Ǧ±ÃÀ ǡ± Ǥ Quan es tracti d’interpretar una producció literària enfocada a l’anàlisi d’un tema que impliqui un conjunt de produccions, la precisió es concretarà en el rigor en l’anàlisi transversal.
L’adaptació del × eràries o fragments que l’alumne haurà d’interpretar. Finalment, en el cas d’activitats que avaluïn la precisió de la interpretació des de la pròpia producció ȋ ǡ × ǡ ° ǡ ǤȌǡ × × ×Ǥ SENTIT CRÍTIC El sentit crític és la qualitat d’expressar raonadament una opinió.
Quan aquesta qualitat s’aplica a la interpretació d’una producció literària o un conjunt ǡ À × × ×ǡǦǡ qualitats i els defectes des d’un punt de vista temàtic, estètic, textual i contextual. ± × present, identificant elements d’intertextualitat.
La reflexió crítica també inclou la consciència reflexiva ǡ d’una lectura literària es tradueix en una explicació raonada sobre la pròpia opinió des d’un punt de ǡǡ ǡ°ǡÀ × Ǥ CA1.
Precisió CA2.
Sentit crític C4Interpretar produccions literàries en llengua francesa des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.
Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua francesa ǡ’ × °’ ǡ ǡ ǡ . -ǡ’ ’ Ö ï ° × ǡï ×Ǥ Àǡ±’- ×ǡ ǡ’ï’òÀ . ǡ±’ × × . Ö ǡ’ǡ’ - ° ×ǡ À ’ ‒ À À Ǥ ’ ±’’ × × ’ ± ×. ’ ǡ ± ’ × ×ǡ-°. EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.
Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua francesa ǡ ’ ’ ° ° ’ ×ǡ°ǡ × ±. Ö seleccionar escaientment informació rellevant d’una o diverses fonts segons u Ǧ ǡ ǡÀ ǡ. ǡ±’À – ‒ ° ×ǡ À . ’ ’ lector/receptor que l’autor pretén aconseguir amb alguns recursos textuals, lingüístics i À Ǥ ǡ ± ’ À ǡ - - ǡ × ’ ǡÖ Ǧ ǡ ° Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C3 C3.
Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua francesa ǡ’’ °ǡ±ǡ ’ × ǡ ’ × Ǥ ±ǡ’ ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Àǡ ±’ ǡ Ǧ ǡ × . ±’’ ǡȋ ǡÀǡȌ n’ ×Ǥ ±ǡ ’° ÀǤ ǡquan l’alumne escriu també s’espera que sigui acurat en la normativa de la ȋȌcom de l’ortografia, perquè els textos s’entenguin fàcilment. ǡ’’ ǡ’ ± ’ï ’ × ’ òÀ ǡ Ö ǡ À Ö ’°ȋ Ȍ ° ǡ-ǡ --. EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C4 C4.
Interpretar produccions literàries en llengua francesa des del punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic ǡ’’ °‒ Ã‒ ×ǡ Ã ǡ ’’ ° . Àǡ’’ À ǡ ǡ ǡ’ × ǡ . ǡ À ’ × Ǥ ǡǡ ° ×. Àǡ±’ À × Ǣ Ö ǡ À ǡ . QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua francesa C1 Exposar un tema oralment en un context formal Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals Mediar en la comunicació amb d’altres locutors Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, quan l’alumne una intervenció oral en francès s’espera que construeixi un discurs clar, ǡ ǡ Ǥ Ǧ, s’espera que l’alumne utilitzi una estructura lògica i ǡ ï ° × ï ×Ǥ ixí mateix, també s’espera que sàpiga expressarǦ ×ǡǡ mitjançant l’ús d’un repertori lingüístic força ampli. Finalment, també s’espera que la seva intervenció sigui adequada a la situació comunicatiǤÖ ǡ d’una banda, que l’alumne hagi de construirǦ ° intervenció, així com de les reaccions dels interlocutors o de l’auditori – À À Ǥ L’expectativa és que l’alumne n’extregui conclusions que li serveixin per adaptar la intervenció a la situació ǡel seu discurs si adverteix que l’interlocutor té dificultats de comprensió.
D’altra banda, també s’espera que gestioni adequadament la temporit × ×ǡ Ǧ ° Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua francesa C2 Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Analitzar la forma de textos escrits Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític Expectatives de final de cicle ǡ’’° ° ’ ×ǡ°ǡ × ±. Ö × d’una o diverses font - ǡ ǡÀ ǡ. ǡ ± ’ À ‒ ‒ ° × ǡ À . ’ ’ Ȁ ’ ± ǡ òÀ À Ǥ ǡ ±’ À ǡ - - ǡ × ’ ǡ ÖǦ ǡ ° . QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3 Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua francesa C3 Revisar i corregir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals Construir textos escrits multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats Competència 3 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció CA4.
Creativitat Expectatives de final de cicle ǡ’’ °ǡ±ǡ ’ × ǡ ’ ×. ±ǡ’ (ǡ Ö ǡ ǡ .)Ǥ Àǡ±’ ǡǦ ǡ × . ±’’ ǡ( ǡ Àǡ) n’ ×. ±ǡ’° ÀǤ ǡquan l’alumne escriu també s’espera que sigui acurat en ǡ ȋȌ om de l’ortografia, perquè els textos s’entenguin fàcilment. ǡ ’ ’ ǡ ’ ±’ï’ ×’ òÀ ǡÖ ǡÀ Ö ’°( ) ° ǡ-ǡ - -. QUADRE DE SÍNTESI DE LA C4 Interpretar produccions literàries en llengua francesa des d’un punt de vista personal, cultural, artístic i acadèmic C4 Comentar el sentit de textos literaris de diferents èpoques i gèneres des d’un punt de vista temàtic, estètic, textual i contextual Apreciar produccions literàries personalment i de forma raonada Competència 4 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Precisió CA2.
Sentit crític Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne interpreti produccions literàries en francès – Ã‒ ×ǡÃde forma escaient en el context socioliterari, cultural i geogràfic des d’on s’han concebut o al ° Ǥ Així mateix, s’espera que l’alumne interpreti produccions literàries amb sentit crític, justificant, per un costat, l’aportació que aquests textos han fet als pobles en paràmetres de riquesa cultural, social i creativa.
Per ostat, valorant críticament l’aportació que aquests textos li han fet com a persona.
I, finalment, analitzant com ° ×ǤÀ mateix, també s’espera que el À × ǡÖ ǡ À ǡǤ