Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura de comunicació en llengua castellana del batxillerat general de l’Escola Andorrana · bopa.mca.ad
DecretDisposició final primera
Disposició final Aquest
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex. INTRODUCCIÓ × ± ×ǡ × × ǡ × × del coneixement, i d’organització i autorregulació del pensament, les emocions i la conducta.
És sobre la base d’aquestes concepcions fonamentals que es construeix e × Ǥ S’aprèn a comunicar comunicantǤ ǡ ×± ǡǤǡl’acte de comunicar va± ús d’unesòÀ ǡs’acompanya de ‒ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ‒ ° ǡ aporten nous significats a l’esdeveniment Ǥ ×ǡ ×ǡ± ïǡǡ comporta imprescindiblement el desenvolupament de les competències oral, lectora i d’escriure de l’alumnat. ǡ programa s’articula considerant tres fonamentals.
Per un costat, l’enfocament comunicatiu, centrat en el desenvolupament de les capacitats òÀ–ǡǡ ǡ ‒en contextos d’aprenentatge ° ǡǡ° ×Ǥ costat, les premisses de les teories socioculturals, basades en l’acció i inscrites en la dimensió de l’ús ǡ°l’element central d’ensenyament i aprene± Ǥ ǡ ±ǡ × òÀ ǡ òÀ òÀ ×Ǥ ǡ ò ǡ° es recolza en el domini d’altres lò l’individuǡn les pròpies de l’àmbit familiar o de l’àmbit escolar i d’altres que ja es coneixen. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ° À × ǡ l’oral i l’escritǤ eixos donen resposta a l’orientació general del programa de l’assignatura i als enfocaments didàctics que la constitueixen. L’eix oral es concreta a través de la competència C1. Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua castellanaǤ ° ‒ ° ǡ ǡ ‒ capacita l’alumnat per participar en ×ǡ interpretació d’allò ǡ Ö ± ȋ Ȍ × × Ǥ ’eix escrit es concreta a través de d ° ǡ ° C2.
Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua castellana C3.
Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua castellanaǤ ° ʹ × ǡ±ǡ ǡ ǡ À Ǥ × ° ± ° ‒ ‒ ± ° ’ ‒’ ’Ǥ ° ͵ l’alumnat × ± ×ǡ × × Ǥ aquest procés, s’integra × ×ǡÀ À ǡ × òÀ òÀ Ǥ C1 INTERVENIR EN SITUACIONS COMUNICATIVES ORALS COMPLEXES QUE REQUEREIXIN UN ÚS FORMAL DE LA LLENGUA CASTELLANA Intervenir en situacions comunicatives orals complexes suposa ser capaç de transmetre o construir amb un altre interlocutor un missatge clar, precís, ordenat i, sobretot, entenedor emprant recursos diversos (verbals, no verbals, audiovisuals, digitals, etc.), per garantir que la comunicació sigui fluida i aconsegueixi el seu objectiu.
Suposa també ser capaç de mediar quan convé, fent servir estratègies diverses per comunicar-se amb èxit amb interlocutors que no comparteixen la mateixa llengua, el mateix registre o la mateixa cultura.
A més, suposa també ser capaç d’interpretar i construir significat i coneixements a través de l’escolta de documents orals o audiovisuals. ± ×±ǤǡǦ se que és la seva forma bàsica de relació social i l’activitat essencial en la conducta comunicativa, activitat que implica la posada en pràctica de les tres capacitats de l’oralitat: parlar, interactuar.
Per això el desenvolupament de la competència oral és clau en l’aprenentatge. Parlar suposa aplicar correctament unes tècniques d’expressió adequades, que permetin transmetre ǡ À Ǥ ° Ǥ2ǡ Ǥ ± Ǧǡ± ǡ± ǡ± ǡ± ò° ǡ± mantenir una actitud d’escolta activa, d’escoltar per comunicar millor i més efectǤ Ö Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Exposar un tema oralment en un context formal Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua castellana Mediar en la comunicació amb d’altres locutors ×ǡȋ Ȍ d’ °Ǥ ± ǡ × ×± Ǥ ×±ǡ ×± × ×ǡ de control quan s’intervingui.
La segona consisteix erar l’auditori i adequarǦs’hi, en el sentit de prendre en compte la seva cultura i la seva llengua i d’adaptar aspectes com el lèxic, la complexitat de les idees i l’extensió de la intervenció.
La tercera té a veure amb considerar l’ús de recursos que ǡcom ara els recursos audiovisuals, l’ús de les TIC i l’ús intencional de recursos no verbals.
La quarta implica saber mediar en la comunicació amb d’altres interlocutors, en el sentit de saber d ° × d’interpretació per garantir que la comunicació amb algú que no comparteix la mateixa llengua, el Ǥ ǡ À Ö Ǧ Ǥ Aquestes habilitats no s’adquireixen de manera innata, sinó que esdevé imprescindible participar en ǦǤ ǡ ǡ±°± Àǡ ǡ ǡ×Ǥ 2 ±ǡ Ǧse millor a l’entorn social, ± ° Ǥ ǡ ×de l’alumnaten l’àmbit ǡ ǡ ǡ ± Ö ǡ l’autoconsciència, l’autoavaluació i els nivells d’autoregulació. Orientacions didàctiques de la competència Per desenvolupar la competència d’intervenir oralment cal plantejar un ventall ampli de tasques d’expressió oral, de recepció auditiva i d’interacció, que responguin a diferents situacions °ǡ À ǡ Ǥ ±’ ° ǡ això és possible, les seves intervencions orals, atenent tant l’es Ǥǡ importància la producció d’esquemes, notes i guionsǡ± ×ǡ× × Ǥ± ǡ±’ ǡ ǡ ò òǡ ǡǡòÀ Ö Ǥ També és important fer veure a l’alumnat que l’eficàcia de qualsevol intervenció oral ï no verbal, així com l’ús reflexionat ȋǡǡǡ etc.) que ajudin l’interlocutor o l’audiència a copsar el contingut de la intervenció i a no perdre’n el fil. stant de la competència oral de l’alumnat és Ǧ Ö Ǧ Ǧ posteriorment per tal d’analitzar si la fluïdesa, la coherència, la correcció gramatical i lèxica i la ×l’entonació s’adeqüen al propòsit comunicatiu. Finalment, una capacitat que no es pot deixar de treballar a l’aula és la comprensió oral, situant l’alumnat en contextos reals o versemblants ǡ ǡ ǡ Ǥ ±ǡ ǦǤ Ö × × À ǡ digital que s’empra. C2 LLEGIR TEXTOS MULTIMODALS D’ESTRUCTURA COMPLEXA, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, ESCRITS EN LLENGUA CASTELLANA La competència lectora és un procés social, constructiu i interactiu.
Per desenvolupar-la, cal articular situacions d’aprenentatge en què es potenciï el paper de l’alumnat com a agent actiu d’aquest procés.
Aquest principi encara és més important en aquesta etapa educativa si pensem que les pràctiques lectores compleixen objectius comunicatius i estan inserides en pràctiques socials i culturals més àmplies, les quals tenen un paper clau en la construcció dels coneixements de les diferents disciplines del batxillerat. ° ± ǦǤǡ el desenvolupament d’aquesta competència suposa que l’alumne esdevingui capaç d’enfrontarǦ forma i al fons, i que inclouen els textos d’especialitat × À Ǥ ° na a l’alumnat eines per poder participar en la l’àmbit escolar, així com Ǥ Hi ha textos continus, l’estructura dels quals ve marcada pel sistema lingüístic.
La seva lectura té unes formes i unes estratègies concretes, que són les que s’han ensenyat tradicionalment a l’escola. ǡÖǡǡ± ǡï Ǥ2 ǡǡ ǡ° ×ǡ l’orientació i la interacció amb el text ‒ Ö ‒ × ° Ǥ Ãǡ ǡ ° Ö ǡǤ Analitzar la forma de textos escrits multimodals Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua castellana Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències ±ǡ± ×ǡ ° Ǥ 2 ǡ ± À± Àǡ sentit als buits, identificar els recursos emprats per l’autor per expressar el seu missatge i analitzarǦ Ǥ ǡ ° × ǤÖ han d’anar més enllà de diferenciar les idees principals de les secundàries, així com de poder ° ‒ ǡ ǡ ǡ Ǥ‒ que l’autor usa per tal de donar pes, veracitat i rigor al missatge final.
L’alumnat, per tant, haurà d’aprendre a regular la lectura i implicarǦ s’hi per tal de donar sentit al que llegeix i així poder acomplir els objectius que l’han empès a llegir el Ǥ × × Ǥ construcció de significat, que es potencia en les relacions socials, s’anirà desenvolupant a partir d’enllaços ass Ǥ2ǡ l’alumnatarribarà a crear mentalment un nou text ple de contingut a partir d’haver donat sentit al que llegeix; d’haver interpretat i relacionat amb la seva pròpia experiència; d’haver contrastat ’aula, d’haver estat capaç d’entendre el que es diu; i, finalment, d’haver decidit si acceptar Ǥ l’ïǡ ° lectora implica que l’alumnat accedeixi a multitud de models textuals i que reflexioni sobre l’ús de la llengua en cada situació comunicativa.
Aquests ± ° Ǥ Orientacions didàctiques de la competència ° ± ° ± Ǣ° planificació prèvia de l’acte de llegir; en què aquest acte de llegir s’acompanyi d’activitats adreçades a comprovar la comprensió lectora per part de l’alumnat; i, per ǡ procés lector de l’alumnat. És molt important que l’alumnat aprengui a reconèixer l’objectiu present en qualsevol acte de lectura, ×Ǣ Ǣ × r una intervenció oral; revisar el que s’ha escrit; seguir unes instruccions per ǡ Ǥ ǡ±ǡ ǡ ° ×±± × ±× vegada menys selectius.
Interactuar amb aquest flux d’informació exigeix adquirir unes habilitats i °± Ǥ motius, l’alumnat ha d’aprendre a destriar convenientment les fonts d’informació que empra i ha de À ǡ ǡ de l’autor i el significat profund del textǤ ǡ l’alumnat a fer inferències; a posar en pràctica estratègies per detectar ironies i dobles sentits; a Ǣde les fonts d’inform × ǡ Ǥ À ± Ǧse per fer front a la vida, de ser capaç d’identificar problemes i de tenir eines per resoldre’ls. cions d’aprenentatge de la lectura caldrà considerar una certa varietat de textos, ǤÖ ǡ ò° ǡ × Ö Ǥ‒ Ǧ‒ × × × construcció dels coneixements.
Tot això requereix aprendre un conjunt d’estratègies i processos À Ǥ Per afavorir el desenvolupament de l’hàbit lector per part de l’alumnat, cal posar al seu abast recursos ǡ ǡ les eines informàtiques.
Aquesta pràctica ha d’articularǦ ǡ ° Ǥ En el desenvolupament de la competència lectora al batxillerat, cal preveure espais d’aprenentatge compartir el que s’ha llegit, com ara els cercles de lectura Ǥ afavoreixen la reflexió, el contrast d’idees i l’adopció de pos ǡÀ ° ± ± ’aquest procés.
D’altra banda, la lectura compartida situa el lector dins la societat i promou la seva consciència social per mitjà de l’intercanvi d’idees o de reflexions amb els altres. ǡ Ö redacció d’un resum o síntesi, i proposar alternatives en què es consideri la multimodalitat, ja sigui des À ǡ ȉ ǡ ǡ ȉ Ǥ C3 ESCRIURE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS, INCLOSOS ELS D’ESPECIALITAT, EN LLENGUA CASTELLANA El desenvolupament de la competència d’escriure al batxillerat suposa consolidar els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior quant als processos de planificació, producció i revisió de textos.
En aquesta etapa, però, s’emfatitzen els processos de reflexió metalingüística, els usos formals de la llengua escrita i la producció de textos complexos i multimodals que inclouen l’ús de tot tipus de llenguatges ‒lingüístics, icònics, gràfics, etc.‒ i finalitats. Aprendre a escriure textos multimodals formals requereix aprendre a planificar l’escriptura; × ×– Ö ǡ ǡ Ǥ‒Ǣ ‒ ‒Ǣ Ǥ Planificar l’escriptura significa plantejarǦla qual s’escriu; decidir quines són les idees, ǡǡ Ǥ Ǣ× recursos bibliogràfics que s’empraran; tenir en compte a qui va adreçat el text; determinar amb quin ×Ǣ ǡ quines són les seves característiques formals.
Per tant, el procés d’es ±espontani sinó que parteix sempre d’una reflexió individual o colȉ °Ǥ ×± Ǥ ×± procés que sovint s’inicia a partir d’un esquema que reflecteix una primera hipòtesi de les diferents × Ǥ ± × d’un ×ǤEl procés d’escriure requereix una activitat de revisió constant per verificar que aquestes versions van responent a la planificació inicial d’una forma ǡ ǡÃ ×Ǥ Construir textos escrits multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua castellana Revisar i corregir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats ǡ ×× ïǡ ± Ǧ ‒ǡǡǡ° ’utilitzaran‒ destinatari interpreti el text reconstruint la intenció de l’autor.
Aquesta reflexió ha de resultar, a més, en l’ús correcte d’aspectes formals de la llengua, com ara l’ortografia, la sintaxi i la morfologia.
Això a fer ús d’eines que permeten resoldre dubtes lingüístics ‒ ǡ ǡ Ǥ‒ ‒ ǡ ×Öǡ Ǥ × òÀ ò òÀ òò ǡ Ǥ El desenvolupament d’aquesta com° pensament analític i crític de l’alumnat, així com a la sistematització de l’ús formal de la llengua per ° ǡ Ǥ Orientacions didàctiques de la competència és un procés social de transformació de la informació i de desenvolupament d’un À Ǥ les quals s’escriu un text i que convidin l’alumnat a reflexionar sobre allò que escriuen què.
Així doncs, l’aprenentatge de l’escriptura s’hauria d’articular a través de projectes i contextos ȉ Ǥ Quan els textos s’elaboren de manera individual les reflexions sobre la planificació, la textualització i la ××ǤǡǦles verbalitzar és una manera de prendre’n consciència i una eina per aprendre a escriure millor.
En l’etapa de batxillerat és important que es potenciï aquest ǡǦho és organitzant tasques d’escri ȉǤ ǡ ×ǡ ×× × Ǥ±×motius.
D’una banda, ajuda l’alumnat a prendre consciència d’allò que safer de manera individual i, d’altra banda, permet millorar la seva capacitat comunicativa perquè s’aprèn, en una relació d’igualtat, a mediar, a negociar, ǡÖ Ö’ Ǥ na com a resultat un aprenentatge més significatiu i l’adquisició d’habilitats que × ×Ǥ El disseny d’activitats d’aprenentatge de l’escriptura ha d’incloure l’ús d’eines informàtiques, ȉȋ ǡ blogs, Penflip, etc.), no només perquè el procés d’escriure és, com hem dit, un procés social, sinó perquè ×ǡǡ ± × ×.
Internet, d’altra banda, també posa a l’abast del’alumnat ǡǡd’aprendre a reconèixer Ö Ǥ±ǡ Ö ± × òÀ ± Ǥ × l’alumnat té a la seva × ×ǤǡÖǡ± l’orientaciódel docent en la tria d’aquests recursos. ǡ l’alumnat aprengui ×° ǡ Ǥ Ö activitats d’aprenentatge que permetin l’adquisició d’un repertori de recursos retòrics i expressius per part de l’alumnat. RECURSOS D’APRENENTATGE La selecció i l’organització dels recursos d’aprenentatge del Programa de comunicació en llengua ǡ ǡ × d’aprendre a comunicar, basada ò Ǥ ǡ– ‒que vertebren l’assignatura i × ° ÀǤ ǡ ǡ l’alumnat ha d’aprendre a produir i comprendre i la necessitat de facilitar l’adquisició d’estratègies per a l’ús formal de la llengua, dos dels elements que caracteritzen el procés d’aprendre a comuni Ǥ Aquestes circumstàncies condicionen el fet que l’organització dels recursos s’articuli en tres blocs.
El ǡ Comunicació oral formal en llengua castellanaǡ d’aprenentatge propis d’un ús orǡ ° ÀǤ ǡLa lectura de textos multimodals formals en llengua castellanaǡ ls recursos d’aprenentatge propis de × ° ǡ± À Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ ǡL’escriptura de textos multimodals formals en llengua castellana, selecciona tots els recursos d’aprenentatge propis de la producció escrita ° ǡ Ö –òÀ ǡǡǡ Ǥ BLOC 1 LA COMUNICACIÓ ORAL FORMAL EN LLENGUA CASTELLANA El punt clau per a la mobilització dels recursos de la competència oral al batxillerat és l’accés a ° ° ǡ Ǥ° ’accés als recursos d’altres lingüístic, literari, cultural, científic i artístic previstes en el pla d’estudis d’aquesta etapa. L’ús de documents autèntics extrets de ràdios, televisions o à permet a l’alumnat apropiarǦ Ǧ òÀ Ǥ±ǡ òÀ × Ǥ ǡ ǡ ° ǡ×± formes monologals i d’interacció.
Així mateix, convé que les activitats didàctiques convidinl’alumnat Ǥǡ± ± a l’ǡ Ǥ I. FETS I CONCEPTES ͳǤ emiòtics que l’integren com un tot: el lingüístic, el ǡ, el gestual i l’espacialǤ ʹǤ Els usos orals formals de la llengua castellana, els gèneres textuals que s’hi vinculen – ǡ‒ À ȋǡ ǡÖǡ ǤȌǤ ͵Ǥ òÀ Ã ×ǣ Ǥ ͶǤ ×Ǥ ͷǤ Ö Ö Ǥ Ǥ ° × Ǥ Ǥ ò × × Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ ×Ö ǣ Ǥ × × × ×Ǥ Ǥ × × × partir de la consulta de diverses fonts d’informació, que poden ser de diferents llengües d’escolarització o d’altres llengües de les seves famílies liòÀǤ Ǥ En el cas d’una intervenció monologal: Ǥ Consideració del tipus de receptor a qui anirà adreçat el discurs i del mitjà que s’usarà, per preveure estratègies d’adaptació del llenguatge. Ǥ Realització d’esquemes, resums i notes o guions que continguǣ L’organització coherent del conjunt d’idees principals i secundàriesǤ La selecció d’un lèxic específic adequat segons el propòsit, la situació, el públic i ×Ǥ ×Ǥ previsió dels recursos no verbals que s’empraran per construir el missatgeǤ L’anticipació de possibles preguntes i dubtes que sorgiranǤ Ǥ Previsió de possibles suports audiovisuals o TIC que s’usaran per guiar i reforçar la ×Ǥ Ǥ En el cas d’una inter × ×ǣ Ǥ × × Ǥ ʹǤ × × ǡ argumentatiu i expositiu, procedents de l’àmbit acadèmic i dels m ×ǣ Ǥ × × × ǡǡ ȋǡǡǡǡ ǤȌ Ǥ Ǥ Realització d’inferències de significat a partir de les informacions à l’interlocutorǤ Ǥ Emissió de judicis personals a partir de l’adequada comprensió del discurs i de les pròpies Ǥ Ǥ ×recursos verbals i no verbals, així com dels digitals, emprats per l’emissor Ǧ × Ǥ Ǥ Ús d’estratègies desenvolupades en altres llengües per comprendre millor i amb més Ǥ ͵Ǥ × ǡǡ propis de l’àmbit acadèmic i dels mitjans de comunicació: Ǥ Ús d’esquemes, resums i notes o guions que orientin el discurs oralǤ Ǥ Caracterització de discursos orals i audiovisuals d’acord amb els elements que configuren la × ×Ǥ Ǥ × òÀ ǡ verbals en castellà propis de cada gènere textual, per facilitar la comprensió de l’audiència i ×Ǥ Ǥ Adequació a l’audiència en termes de reǤ Ǥ l Ǥ ͶǤ × À i debats en castellà propis de l’àmbit acadèmic i dels ×ǣ Ǥ Exposició d’un punt de vista Ǥ Ǥ × Ǥ Ǥ × ××Ǥ Ǥ Refutació o acceptació raonades d’argumentacions que són diferents ÖǤ Ǥ ×lemes de comunicació i ús d’estratègies de mediació per resoldre’lsǣ Ǥ × ° ǡ ȉ dificultats de comprensió de l’interlocutorǤ Ǥ Ús d’estratègies de reformulació per aconseguir la × × ǡ Ǥ Ǥ Ǥ Ǥ Ús d’estratègies de regulació de les interaccions orals, amb especial ate × paraula, als recursos paraverbals, a la fluïdesa, a la correcció, a l’adequació al context i a la ×Ǥ ͷǤ × × ǣ Ǥ Ús d’estratègies d’autoavaluació, × d’ × Ö Ǥ Ǥ × òÀ × × ǣ Ǥ × × Ǥ Ǥ Ús d’altres llengües per incloure matisos i valors comunicatius al text que es perdrien si s’emprés exclusivament el castellàǤ Ǥ × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ ïÀ ××ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ʹǤ ǡ° Ǥ ͵Ǥ × À Ǥ ͶǤ × ’×ǡ ǡ òÀ Ö ǡ À es persones principiants en l’ús de la llengua castellanaǤ ͷǤ Respecte pels torns de paraula i per la durada del propi torn o temps d’intervencióǤ Ǥ °Ǧï ×Ǥ Ǥ oluntat d’afrontar sense prejudi ò Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició i la mobilització dels d’aprenentatge d’aquest bloc Ǥ ǡ d’aquest blocd’afavorir quel’alumnǦ audiovisuals tenint en compte aspectes paraverbals com ara l’entonació, el ritme, el volum Ǥ± Ǥ L’aspecte clau que ha d’orientar la mobilització dels recursos de la competència oral al batxillerat és el tractament profund i sistemàtic de l’ús formal de la llengua oral, superant el prejudici del ǡǣl’oralitat es pot aprendre i ensenyar a través de À ǡ ± ǡ documents orals autèntics i espais d’anàlisi reflexiva que Ö Ǥ × ×Ǥ tenir en compte són: el tipus de text (narratiu, expositiu, argumentatiu, etc.), el tipus d’interacció, si és Ȁȋǡ × ° ȌÖ ï (per exemple, un debat televisiu, una tertúlia literària o sobre l’actualitat, una entrevista o una tertúlia Ȍǡ ×ǡ± ȋǡÀ ȌǤ ×± ×ȋǡ ×° À ȌǦ ȋ ǡ ×ȌÀǤ Cal insistir en la planificació de cada producció oral, de manera que el discurs derivi d’una anàlisi prèvia ȋ × ǡ ×ǡ representació de l’oient, mitjà de ×ǡ ǤȌǡ ȋ° ǡ convencions discursives, etc.) i lingüístics (especificitats lèxiques, sintàctiques i cohesives).
L’anàlisi prèvia és fonamental per triar l’estratègia comunicativa que s’emprarà.
La planif × ǡǡ± ×Ǥ D’altra banda, la recepció de l’oralitat formal es pot tractar a través de l’anàlisi guiada de produccions orals d’altri o pròpies.
L’anàlisi guiada es pot regular a través de guies o graelles d’observació o d’avaluació que es poden construir amb el grupclasse a través d’un exercici d’inferència dels elements clau.
La gravació de produccions pròpies amb l’objectiu d’analiǦ ±ǡ±ǡ ° ǡ × entre la producció i la recepció.
En l’anàlisi dels discursos orals és important la coherència entre la × × Ö ×Ǥ de l’anàlisi cooperativa i de la coavaluació per reflexionar sobre la pròpia pràctica.
També és important coordinar l’ensenyament de l’oralitat amb el de les a ° ǡ competència d’escriure.
Això es pot fer interrelacionant les activitats orals i escrites o explorant el grau d’interdependència en determinats gèneres discursius híbrids (per exemple, la conferència o el À ȌǤ ° els recursos d’aquest bloc òǣ ’ï’×ǡ ǡ ‒ narració d’històriesȋstorytellingȌ‒; promoure l’elaboració de vídeos monologals per a Ǣ ǡ ×ǡ ǡ ǤǢ ǢǢ × Ǣ Ǧ ’ ×Ǣ’Ǧ Ǧǡ ×òÀ Ǥ BLOC 2 LA LECTURA DE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS EN LLENGUA CASTELLANA Els recursos d’aquest bloc s’han seleccionat per potenciar la comprensió i l’ús de textos escrits i ǡ Ǥ° ± ǡ × ǡ × construcció de coneixements, de sentiments i d’emocions, i de totes les potencialitats personals que l’alumnat À Ǥ × ǡ ǡnentès que s’ha’adquirir Ǥ Un dels nuclis essencials dels recursos d’aquest bloc es trob ǡ ×mació, i de la seva valoració crítica, cosa que serà facilitada amb l’anàlisi de la ǤTot plegat suposa que s’han de × de l’objectiu que es persegueix. I. FETS I CONCEPTES ͳǤ odal escrit i els diferents sistemes semiòtics que l’integren com un tot: el lingüístic, el visual, l’àudio i l’espacialǤ ʹǤ òÀ Ǥ ͵Ǥ Àȋǡ ǡÖǡ ǤȌ ǡ ° comunicació, inclosos els textos publicitaris, d’opinió i de divulgació científicaǤ ͶǤ ǡ acterístiques i les seves aplicacions en l’aprenentatge: la ǡ ǡ À ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ ͷǤ ȋipertextos) per a la navegació: l’estructura global ǡÀǤ Ǥ Ǥ La indústria d’elaboració dels continguts, els diferents sectors dels mitjans de comunicació que hi – ǡǡ ǡ×ǡ ȋinfluencersȌǡ Ǥ– ° ×Ǥ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ × ± ǣ Ǥ Reconeixement de l’objectiu o del propòsit de lecturaǤ Ǥ × × Ö lectura, l’estructura del text, el suport i els àmbits d’úsǤ Ǥ × × ǣǦ maneres de solucionar el problema (ús de diccionaris, contrast d’interpretacions amb els ǡ ǤȌǤ ʹǤ Utilització d’estratègies per a la recollida (accés i recuperació) d’informació de texto ǣ Ǥ Selecció de fonts i d’informacions pertinents segons la situació comunicativa i els objectius Ǥ Ǥ Representació mental de l’estructura dels textos digitals (hipertextos) sabent navegar i Ǧ ò ×Ǥ Ǥ × ǡ ǡ ǡ À ° Ǥ ͵Ǥ ǣ Ǥ ×Ö Ǥ Ǥ ×dels recursos textuals i lingüístics emprats per l’autorǤ Ǥ Reflexió sobre la funció que acompleixen els diferents recursos emprats per l’autor del text Ǥ ͶǤ × ǡ ǡ procedents dels mitjans de comunicació, inclosos els textos publicitaris, els d’opinió i els de × À ǣ Ǥ × ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥǡi de la relació que s’estableix entre tots aquests elements a partir × Ǥ Ǥ ×d’un desenvolupament d’una interpretacióadequada a l’objectiu Ǥ Ǥ dentificació de l’estructura emprada per vehicular el desenvolupament dels textos Ǥ Ǥ l’autor d’un text o dels diferents punts de vista que Ǥ Ǥ × ° ° fonts sobre una mateixa temàtica o en el procés de navegació en pàgines d’hipertexǤ Ǥ Realització d’inferències a partir de les informacions del text i dels propis coneixements Ǥ Ǥ × òÀ ȋ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Ǥ l òǡ À ×Ǥ ͷǤ × À ǣ Ǥ × ° ° s, l’opinió i els arguments expressats per l’autor, Ǥ Ǥ ×de l’efecte que produeix en el lector la combinació emprada per l’autor de diferents Ö òÀ Ǥ Ǥ × òÀ × ǣ Ǥ × ‒ ‒ Ã d’Ǥ Ǥ × × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ Actitud crítica i reflexiva quan s’exposa a missatges orientats a la persuasió, especialment els que en dels mitjans de comunicació social o d’ Ǥ ʹǤ À ï À ×× ǡ°ǡ×ǡ Ǥ ͵Ǥ ǡ°ǡ À Ǥ ͶǤ Actitud d’acceptació i d’apreciac× ° ǡ À ° Ǥ ͷǤ × ǡǡ ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’adquisició dels recursos per al desenvolupament de la competència lectora al batxillerat té com a objectiu principal la consolidació de l’esperit crític i l’enriquiment personal de l’alumnat.
Aquesta ×À os socials interactius que es potencien en l’ús de la llengua oral i amb l’escriptura, atès que els processos de recepció i expressió es retroalimenten i complementen.
Per aquest motiu, la lectura d’assajos, de notícies, d’articles d’opinió, de reportatgesǡ documentals i d’altres textos multimodals – ‒±, d’una ǡ ȉlent perquè l’alumnat s’informi sobre temes d’interès general i sobre Ö Ǥ ’ ǡ ± ± À ǡ ȉǤ La lectura de diferents tipus de textos al voltant d’una temàtica específica i am ± × plantegen els projectes i les tasques.
Aquesta activitat permet a l’alumnat accedir a un ampli ventall de models de gèneres discursius, i d’estr òÀ ǡ ǡ Ö ǡ° lectura pot ser considerada un pas necessari en el procés d’escriptura i de la parla.
La lect ȉ ×òÀ ǡ × ’ × Ǥ ǡ × ǡ ǡ ±ǡ nvolupament d’habilitats tecnològiques que la major part de l’alumnat ja ha desenvolupat en nivells educatius previs, però que caldrà que es consolidin perquè la comprensió d’un text multimodal ×presents.
En el nivell de batxillerat, l’esperit À l’alumnat en la selecció dels textos que seran objecte de lectura, l’anàlisi que l’ús que faci de les dades i les informacions que aquests textos continguin.
Aquestes accions ha permetre a l’alumnat resoldre tasques que requereixin la posada en pràctica de la seva competència lectora i, per tant, la selecció i l’aplicació de l’estratègia de lectura que correspongui segons els objectius Ö ȋǡ Ǣ exposar i argumentar; per escriure sobre un tema; per revisar el que s’ha escritǡ ȌǤ ± ǡ ± ò ǡ l’adquisició d’uns recursos particulars, diferents dels necessaris per a la lectura dels textos impresos, ° × ± ± ò Ǥ ±ǡ navegació i d’allò que es tria, ± ° À ǡ interpretació (per exemple, de la ideologia i de les intencions de l’autorǦ ǡ° ° ȌǤ ǡ° ° ° comunicativa plurilingüe i intercultural del perfil de l’alumn, cal afavorir l’adquisició d’estratègie ̵ ×Ãò Ǥ ǡ± l’alumnat aprendre a fer transferències entre les llengües d’escolarització i identificar × À Ǥ ×ò ǡ òÀ ǡ l’alumnat ° òǤ l’últim, en aquest nivell educatiu no s’ha de deixar de banda el foment dels hàbits i gustos per la ǡ ° a de l’alumnat amb relació a textos literari i cultural.
En aquest sentit, la lectura d’algunes obres originals o fragments de les ± ȋ ǡ ȉ ǡ ǡ ǡ ursos polítics importants) ha de permetre a l’alumne aprofundir tant en els seus òÀ Ǥ BLOC 3 L’ESCRIPTURA DE TEXTOS MULTIMODALS FORMALS EN LLENGUA CASTELLANA Si la competència d’escriptura té com a principal func× diversitat de situacions comunicatives que ofereix la societat actual, els recursos d’aprenentatge han ± ×ǡ × × escrits i multimodals.
D’aquesta manera, els recursos d’aprenentatge d’aquest bloc comprenen sabers que fan possible l’autoregulació necessària per a una correcta elaboració de textos escrits, i que estan × ×ǡÀ À ǡ× òÀ ǡ× òÀ Ǥ Dintre d’aquest bloc de recursos s’han considerat també literari i al seu ús en les diferents situacions comunicatives de l’escriptura. L’aprenentatge de l’escriptura en l’enfocament competencial s’ha de centrar en projectes que creïn ǡ ȉ Ǥ importància que té en la nostra societat la competència digital, s’han considerat alguns recursos clau que s’hi relacionen i, de manera especial, els de l’escriptura colȉ ǤÖ una nova perspectiva social a l’escriptura multimodal, i facilita el domini de l’escriptura no lineal. I. FETS I CONCEPTES ͳǤ À ǡ × ǡ nclosos els textos publicitaris, els textos d’opinió i × À Ǥ ʹǤ ǣ ×Ǥ ͵Ǥ La gramàtica i l’ortografia del × Ǥ ͶǤ El procés d’escriptura: la planificació, la textualització i la correccióǤ II.
PROCEDIMENTS ͳǤ Planificació del procés d’escriptura de textos multimodals escrits en castellà: Ǥ × × × ± Ǥ Ǥ ×±Ǥ Ǥ × Ǥ Ǥ Esquematització de l’estructura del text atenent les característiques Ö° tipus de llenguatges que s’hi relacionen (textuals, icònics, gràfics, etc.)Ǥ Ǥ ××° ° Ǥ Ǥ × × × diverses fonts d’informacióǤ Ǥ Recopilació i valoració d’opinions diferents sobre un mateix temaǤ Ǥ Selecció d’un registr° Ǥ ʹǤ × × dels mitjans de comunicació (editorial, crítica, article d’opinió, blog, ǡǡ comentari crític, tràiler, biografia, relats breus, etc.), inclosos els publicitaris i els de l’àmbit ° ǣ Ǥ × °Ǥ Ǥ Exposició del tema i del punt de vista que s’adoptaǤ Ǥ Seguiment d’una línia argumentativa o narrativa coherentǤ Ǥ Realització dels enregistraments d’àudio i vídeo necessaris per Ǥ Ǥ l ° ×Ǥ Ǥ l × × Ǥ Ǥ l × ×Ǥ Ǥ × °Ö °Ǥ ͵Ǥ × × ǣ Ǥ × × ° × ǡ × ǡ ° ǡ ×ǡ l’ortografia, als marges, als espaiats, a les saǤ Ǥ Revisió i correcció dels aspectes gràfics i d’imatges presents al textǤ Ǥ Ús d’estratègies d’autoavaluació, coavaluaci× × Ǥ ͶǤ × òÀ × ǣ Ǥ × × Ǥ Ǥ Ús d’altres llengües per incloure matisos i valors comunicatius al text que es perdrien si s’emprés exclusivament el castellàǤ Ǥ × Ǧò Ǥ III.
ACTITUDS I VALORS ͳǤ Identificació d’usos de la llengua castellana que poden ser considerats com a discriminatoris i cerca d’alternatives lingüístiques ǣ ʹǤ l° × × Ǥ ͵Ǥ °Ǧ ×Ǥ ͶǤ ×ǡ Ǥ ͷǤ ×ǡ × × Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’aprenentatge de l’escriptura al batxillerat ha de planificarǦ ǡ acadèmica i social.
Per això és important que els projectes d’escriptura es plantegin en situacions de ×ǡ ǡǡǢ tinguin finalitats i funcions diverses; que promoguin la necessitat d’aproparǦse al procés d’escriptura Ǣ ×° a productes finals.
En el procés d’aprenentatge de l’escriptura serà clau insistir en els processos de ×ǡ ××ǡ×ò° as i aïlladament.
En l’aprenentatge de l’escriptura també cal considerar el treball en grup, atès × ǡ±ǡ l’ús de determinats programes digitals de cooperacióǡ Ǥ Per planificar adequadament l’aprenentatge de l’escriptura caldrà con Ǥ ǡ l’esfera personal de l’alumnat, que poden ° ǡ ×ǡ Ö biografia o la d’una persona propera, etc. En segon lloc, també és important planificar projectes que els ǡ × o de petits poemes a partir d’un model.
En tercer lloc, a través dels projectes d’escriptura l’alumnat ± ° ǡ ǡ Ǣ ȉÀ ǡ ǤǢ o enciclopèdia; o realitzar el treball final d’un projected’una àrea concreta.
Finalment, l’escriptura també s’haurà de planificar amb la participació en activitats socials À °ȋǡǡ Ȁ nió sobre notícies, fets actuals, opinió i crítica d’obres Ǣ Öǡ ȉÀ ǡ dissenyar campanyes de sensibilització sobre temes punyents i d’actualitat)Ǥ A més d’aquests productes finals dels projectes, l’escriptura s’ha de con desenvolupament de les altres competències.
De fet, en l’ensenyament de llengües és cabdal posar l’accent en la visió global de les diferents competències des de la mirada pluò Ǥ així, relacionat amb la competència oral, l’escriptura pot ser tant una bona eina de planificació (com els ×Ȍ ×ȋ s, entre d’altres, a l’activitat de presa de notes).
També, quan els projectes impliquen cercar, recollir, analitzar i transformar informació, l’escriptura afavorirà l’elaboració d’esquemes per a ÖglosterȋÖȌǤ En aquesta línia, a l’hora de planificar textos orals multimodals l’escriptura dels guions (literaris o ° Ȍ± × Ǥ ° ǡ ×resums, l’elaboració de fitxes o els grups de discussióǡ × ° Ǥ ±±± ǡ° ȋǡ À À Ȍ°’ ȋǡ ȌǤ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 ADEQUACIÓ Un text és adequat quan s’ajusta a un fi i a un interlocutor concretǤÀǡ ×± aquella que considera el destinatari i el propòsit comunicatiu i s’hi adapta. ° ×± situació de comunicació en general i de l’audiència o l’interlocutor en particular.
Aquest és un aspecte ° ± ×ǡ ǡǡ × Ǥ Àǡ° ×±± ̵° situació comunicativa i al gènere o gèneres textuals que s’emprin en cad ǤÖ moment que la persona que intervé oralment és capaç d’ajustar o, fins i tot, modificar alguns aspectes del seu discurs, com ara el registre o els recursos i els codis no verbals, entre d’altres.
I és que una × ± ‒en el sentit d’ ‒, comprendre el que s’està dient i demostrar aquesta comprensió. Àǡ ’ ± ’± ’ ǡǤ l’últim, qualsevol intervenció oral està limitada en el temps i, per tant, el criteri d’adequació cal entendre’l també com la relació que s’estableix entre el desenvolupament × ×ǤÖ ×– ‒l’ús de paraules excessives. ’ï’una estratègia d’intervenció adequada evita l’interlocutor haver d’escoltar un mateix missatge Ös’Ǥ PRECISIÓ La precisió d’una intervenció es refereix, d’una banda, a la transmissió d’un missatge amb exactitud, és ǡ Öǡ ǡ °s pugui ser entès de forma diferent.
La precisió d’una intervenció CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat C1Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua castellana s’aconsegueix quan es té ben definit allò que es pretén expressar i es domina el lèxic i les expressions que s’utilitzaran per expressarǦǤ ’ǡ±’ ’ ǡ × ǡǡ Ǥ CLAREDAT ×± Àǡ Ǣ °ǡǡ ïǤ La claredat d’una intervenció oral depèn de tres factors clau.
Per un costat, depèn d’aspectes físics × ǡǡǡ ° Ǥ altre costat, depèn de la forma en què s’organitza la intervenció, ja sigui × Ǥ ǡ° Ǥ En aquest sentit, podríem concloure dient que una intervenció clara és aquella que s’articula de manera Ö ǡ Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 PERTINÈNCIA ° ǡ ’ ×ǡ ’ ° ’’’ Ǥ Hi ha diverses formes d’avaluar si l’alumne llegeix amb pertinència, que poden incloure l’elabora × Àǡ × × sobre el que s’ha llegi, entre d’altres. SENTIT ANALÍTIC À ± ǡ ǤÀ À ǡ± Ǧ ǡǦ × ×Ö° Ǥ CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític C2Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua castellana CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 ADEQUACIÓ L’alumnat escriu de manera adequada quan selecciona els ± × ǡ ± × Ǥǡ × ×ǡ±’ × Ö’° (carta, article, etc.).
Això no exclou que una producció escrita pugui considerar més d’un gènere textual; À° Ǥ ’ ×±’ × ×ȋǡǡ ǡ ǤȌ×Ǥ COHERÈNCIA ° Ǥ ǡ ǡ × ’ǡ Ö Ǥ ° ’ ǡ ’ × Ǣ Ãǡ Ǣ Ǣ’Ö × °Ǥ COHESIÓ × ± ’ onnectades entre si.
En un text cohesionat, les parts, a més d’estar semànticament relacionades, apareixen explícitament lligades a través de procediments com, per exemple, l’ús de ǡ± ×ǡ’ȉǡ’ïÖ ×’ï ×Ǥ CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció C3Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua castellana ǡ ×ǡ ’ × Ǣ òÀ ǡ ×Ǥ D’altra banda, un text cohesionat també ha de considerar la relació semiòtica entre les seves diverses Ǥ ×Ö ±ǡ°l’articulació ǡ ǡ ï ǡ Ǥ ± ȋ ǡ ȌǤ ǡ±± Ǥ CORRECCIÓ La correcció, aplicada a l’acció d’escriure, es refereix a la capacitat d’aplicar o ser conforme a les normes d’ús de les unitats menors que estructuren les oracions d’un text: regles gramaticals i ǡ d’acord amb la situació comunicativa de l’escriptura.
La finalitat d’aquestes regles és aconseguir els ×Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.
Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua castellana En acabar el batxillerat, quan l’alumne intervenció oral en castellà s’espera que construeixi ǡ ǡ ǡ Ǥ Ǧho, s’espera que l’alumne Ö ï ° × ǡï ×Ǥ Així mateix, s’espera que sàpiga expressarǦ ×ǡ dir, mitjançant l’ús d’un repertori lingüístic ampli. Finalment, també s’espera que la seva intervenció sigui adequada a la situació comunicativa.Ö comporta, d’una banda, que l’alumne hagi de construirǦ ° produeix la seva intervenció, així com de les reaccions dels interlocutors o de l’auditori ‒ explícites com implícites.
L’expectativa és que l’alumne n’extregui conclusions que li serveixin per × × ǡ l’interlocutor té dificultats de comprensió.
D’altra banda, també s’espera que gestioni × ×Ǧ°Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua castellana En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne llegeixi textos en castellà relativament complexos i d’una certa extensió, de gèneres textuals diferentsǡ° ǡ × ±ǤÖ seleccionar escaientment informació rellevant d’una o diverses fonts segons uns objectius de lectura Ǣ Ǧ ǡ ǡ ǡǡÀ ǡ À À Ǥ Finalment, també s’espera que llegeixi amb sentit analític examinant – ‒ ° × À raonadament.
Aquests comentaris hauran d’incloure apreciacions sobre l’efecte en el lector/receptor que l’autor pretén aconseguir amb alguns recursos textuals, lingüístics i À Ǥ ǡ ri també haurà d’integrar una anàlisi del À ǡ Ǧ Ǧ ǡ ×ada amb informacions provinents d’altres fonts de lectura, fent hipòtesis sobre Ǧ ǡ ° Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C3 C3.Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua castellana En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne escrigui textos en castellà clars i detallats sobre una extensa gamma de temes, de forma adequada, ajustant l’estructura del text escrit a la intenció ǤǦho, s’espera que l’alumne projecti sobre el text la intencionalitat i l’objectiu comunicatiu que persegueix, i que integri amb rigor la informació de la qual disposa.
Endemés, s’espera que combini adequadament diferents tipus de llenguatges (ǡ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Així mateix, també s’espera que escrigui de manera coherent, Ǧ ǡ × Ǥ També s’espera que l’alumne escrigui de manera cohesionada, emprant senyals no verbals (com ara ǡÀǡȌ × .
Endemés, s’espera que empri un lèxic suficientment precísǤ ǡquan l’alumne escriu també s’espera que sigui acurat en la normativa tant de ȋȌcom de l’ortografia, perquè els textos s’entenguin fàcilment. QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Intervenir en situacions comunicatives orals complexes que requereixin un ús formal de la llengua castellana C1 Exposar un tema oralment en un context formal Interactuar en contextos lingüístics i culturals diversos Planificar les pròpies intervencions orals Interpretar el significat i el sentit de documents i missatges orals i audiovisuals Mediar en la comunicació amb d’altres locutors Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Precisió CA3.
Claredat Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, quan l’alumne una intervenció oral en castellà s’espera que construeixi un discurs clar, ǡ ǡ Ǥ Ǧho, s’espera que l’alumne utilitzi una estructura expositiva lògica i eficaç ï ° × ǡï ×Ǥ Així mateix, també s’espera que sàpiga expressarǦ ×ǡǡ mitjançant l’ús d’un repertori lingüístic ampli. alment, també s’espera que la seva intervenció sigui adequada a la situació comunicativa.
Això comporta, d’una banda, que l’alumne hagi de construirǦ ° ×ǡ À terlocutors o de l’auditori ‒ À À Ǥ L’expectativa és que l’alumne n’extregui conclusions que li serveixin per adaptar la intervenció a la situació comunicativa, reformulant el seu discurs si adverteix que l’interlocutor té dificultats de comprensió.
D’altra banda, també s’espera que gestioni adequadament la temporització de la intervenció ajustantǦ° Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Llegir textos multimodals d’estructura complexa, inclosos els d’especialitat, escrits en llengua castellana C2 Contrastar informacions de diverses fonts per copsar-ne les diferències Interpretar el significat i el sentit de textos escrits multimodals Seleccionar informacions pertinents de diverses fonts d’acord amb uns objectius de lectura concrets Analitzar la forma de textos escrits Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Pertinència CA2.
Sentit analític Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne llegeixi textos en castellà relativament complexos i d’una certa ×ǡ°ǡ° ǡ × ±ǤÖ × rellevant d’una o diverses fonts segons uns objectius de lectura predeterminats; copsarǦ ǡ ǡ ǡǡÀ ǡÀ À Ǥ Finalment, també s’espera que llegeixi amb sentit analític, examinant – ‒ ° × À raonadament.
Aquests comentaris hauran d’incloure apreciacions sobre l’efecte en el lector/receptor que l’autor ± ǡ òÀ À Ǥ ǡ comentari també haurà d’integrar una anàlisi del contingut del text de forma crítica, construintǦ Ǧ apropiada, contrastant la informació analitzada amb informacions provinents d’altres fonts de lectura, fent ÖǦ ǡ ° Ǥ QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3 Escriure textos multimodals formals, inclosos els d’especialitat, en llengua castellana C3 Revisar i corregir textos escrits multimodals Reforçar la comunicació escrita a través de recursos multimodals Planificar l’escriptura de textos multimodals Construir textos escrits multimodals Referenciar els recursos bibliogràfics (impresos, digitals, etc.) emprats Competència 3 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Coherència CA3.
Cohesió CA4.
Correcció Expectatives de final de cicle En acabar el batxillerat, s’espera que l’alumne escrigui textos en castellà clars i detallats sobre una extensa gamma de temes, de forma adequada, ajustant l’estructura del text × ǤǦǡ s’espera que l’alumne projecti sobre el text la intencionalitat i l’objectiu comunicatiu que persegueix, i que integri amb rigor la informació de la qual disposa.
Endemés, s’espera que combini adequa ȋǡ Ö ǡ ǡ ǤȌǤ Així mateix, també s’espera que escrigui de manera coherent, ajustantǦ ǡ × Ǥ També s’espera que l’alumne escrigui de manera cohesionada, emprant senyals no verbals (com ara subratllats, ÀǡȌ ×ǤEndemés, s’espera que empri un lèxic ÀǤ De la mateixa manera, quan l’alumne escriu també s’espera que sigui acurat en la normativa tant de la ȋȌcom de l’ortografia, perquè els textos s’entenguin fàcilment.
Disposició final primera del Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura de comunicació en llengua castellana del batxillerat general de l’Escola Andorrana, en la redacció vigent a 19/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/decret/2019-03-20/programa-assignatura-comunicacio-llengua-castell/df-1
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.