Decret del 5 d'octubre del 2016 de prevenció i tractament de situacions d'assetjament escolar als centres educatius del Principat d'Andorra

�� Decret de prevenci� i tractament de situacions d assetjament escolar als centres educatius del Principat d Andorra Decret del 5-10-2016 de prevenci� i tractament de situacions d assetjament escolar als centres educatius del Principat d Andorra. Exposici� de motius D acord amb el que preveuen la Constituci� i la Convenci� sobre els drets de l infant, els poders p�blics han de posar tots els mitjans necessaris per garantir que els menors gaudeixin plenament dels drets fonamentals a la integritat f�sica i moral aix� com a la intimitat, a l honor i a la pr�pia imatge. No obstant aix�, no n hi ha prou de recon�ixer aquest dret per tal que es faci efectiu sin� que el Govern ha de proveir els recursos humans i materials necessaris i ha d establir els mecanismes pertinents que permetin prevenir, detectar i resoldre qualsevol actuaci� que els vulneri. L assetjament, de manera gen�rica, queda tipificat com a delicte en l article 139 bis del nostre Codi Penal. Una de les m�ltiples formes que pot prendre aquest assetjament �s l assetjament escolar. Cal considerar l assetjament escolar com un fenomen que vulnera de manera directa els drets fonamentals esmentats anteriorment i que t� greus repercussions sobre els alumnes, les fam�lies i els centres educatius. A m�s, cal destacar que es tracta d un fenomen complex i dif�cil d identificar, en ser les relacions entre alumnes un �mbit sovint tancat o ocult als adults. De vegades s�n conductes obertes i visibles per� en la majoria dels casos, l assetjament escolar es manifesta amb actuacions amagades i s�n sovint infravalorades pels adults, que les perceben com a meres bromes o com a comportaments inherents a les relacions entre iguals. Esdev� imprescindible, a l hora de detectar actes d assetjament escolar, que tots els membres de la comunitat educativa (direcci� de centre, personal docent i no docent, fam�lies, etc.) siguin curosos davant de canvis sobtats de comportament o de rendiment escolar dels alumnes i que hi hagi una certa flu�desa en la comunicaci� entre ells sobre el que observen. Un bon treball de prevenci� que permeti millorar la conviv�ncia en els centres educatius, juntament amb la presa de consci�ncia de l exist�ncia del fenomen d assetjament escolar, hauria de minimitzar-ne els riscos d aparici�. Tanmateix, l aplicaci� d aquestes mesures no garanteix que no es puguin donar situacions puntuals de maltractament entre alumnes. Per aquest motiu es publica aquest Decret, treballat i consensuat entre els tres sistemes educatius presents al Principat d Andorra, que estableix un protocol d actuaci� com� a tots els centres escolars del pa�s, amb l objectiu de poder respondre de manera immediata davant d un cas d assetjament escolar. Aquest Decret pret�n doncs homogene�tzar els procediments que apliquen els centres del pa�s en el tractament de casos d assetjament escolar. Cal esmentar que, malgrat que els destinataris del protocol siguin totes les escoles d Andorra, es vol fer especial �mfasi en el rol primordial de les fam�lies com a agents implicats en tot el proc�s, des de l inici fins al final, ja que s�n el primer referent i model de l alumne a nivell de l educaci� emocional i en valors. Finalment, les institucions p�bliques tenen l obligaci� de recollir i analitzar peri�dicament les dades sobre l assetjament escolar als centres del Principat d Andorra, amb la finalitat de regular-ne les accions de prevenci� i el tractament. Cap�tol I. Definici� i caracter�stiques de l assetjament escolar Article 1. Objecte Aquest Decret t� com a objecte regular les actuacions i els procediments que els centres educatius del Principat d Andorra han de seguir davant d una situaci� d assetjament escolar. Article 2. Definici� L assetjament escolar �s una conducta de persecuci� f�sica i/o psicol�gica que realitza un alumne contra un altre, que escull com a v�ctima de repetits atacs. Aquesta acci�, negativa i intencionada, situa la v�ctima en una posici� de la qual dif�cilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continu�tat d aquestes relacions provoca en les v�ctimes efectes clarament negatius: descens de l autoestima, estats d ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integraci� en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges. (Dan Olweus; 1983) Article 3. �mbit d aplicaci� Aquest Decret pret�n regular les situacions d assetjament escolar que es desenvolupen en l �mbit escolar i es d�na entre alumnes del mateix centre educatiu. En cas que la v�ctima i l agressor provinguin de centres o sistemes educatius diferents o que l assetjament es doni fora del recinte o de l horari escolar o mitjan�ant els entorns virtuals, es considera igualment imprescindible ajudar i acompanyar els alumnes concernits, mitjan�ant la col�laboraci� entre els centres o els sistemes educatius. Article 4. Parts implicades a) Agressor: �s qui comen�a l assetjament i hi pren part activa. Pot actuar sol, per� generalment busca el suport del grup i el fa c�mplice dels seus actes. b) V�ctima: �s vulnerable i un objectiu f�cil, es troba a�llada i ocupa la posici� m�s baixa de la jerarquia social del grup. Necessita ajuda per sortir de la situaci� ja que �s incapa� de defensar-se davant d un agressor. c) Espectador: refor�a la viol�ncia de l agressor mitjan�ant el seu suport, mantenint el silenci, animant-lo o fent veure que ignora l assetjament. Article 5. Tipologies d assetjament Existeixen 4 tipologies d assetjament, que es poden donar per separat o combinades entre elles: a) Assetjament f�sic: pegar, utilitzar armes, amagar, robar, trencar coses d un altre, assetjament sexual, etc. b) Assetjament verbal: amena�ar, insultar, posar malnoms, fer circular rumors, fer insinuacions de car�cter sexual, etc. c) Exclusi� social: no deixar participar, excloure, ignorar, etc. d) Ciberassetjament: fer circular rumors, insultar, excloure, etc., utilitzant mitjans espec�fics com ara el tel�fon m�bil, les xarxes socials, Internet, etc. Article 6. �mbits d actuaci� Els �mbits d actuaci� s organitzen en dos nivells: la prevenci� i el tractament dels casos d assetjament escolar. Cap�tol II. La prevenci� Article 7. Finalitat de la prevenci� La prevenci� t� per finalitat evitar que es puguin donar situacions d assetjament escolar, que impliquen necess�riament conseq��ncies negatives sobre els alumnes, les seves fam�lies i els centres educatius. Cal que aquesta prevenci� es desplegui en tots els nivells educatius. Article 8. Mesures de prevenci� impulsades des de l �mbit institucional Les institucions del pa�s han d impulsar, entre altres, les mesures seg�ents en prevenci� de l assetjament escolar, adre�ades als diferents membres de la comunitat educativa: a) Dur a terme campanyes informatives de sensibilitzaci� sobre la problem�tica de l assetjament escolar b) Dur a terme campanyes informatives de sensibilitzaci� sobre els perills de la utilitzaci� de les noves tecnologies c) Formar de manera espec�fica els equips directius i psicopedag�gics, el professorat i la resta de personal dels centres educatius sobre aquesta tem�tica d) Sensibilitzar i donar informaci� a l alumnat sobre aquesta tem�tica e) Dur a terme enquestes regulars, a nivell nacional, sobre el clima escolar en els centres educatius del pa�s f) Fomentar, en el marc de les associacions de pares i mares d alumnes, l intercanvi d informaci�, experi�ncies i reflexions a l entorn del tema g) Potenciar les relacions i la comunicaci� entre els centres escolars i les fam�lies, i molt concretament els procediments i actuacions que s han de seguir en cas d assetjament escolar Article 9. Mesures de prevenci� impulsades des dels centres educatius Els centres educatius han d impulsar, entre altres, les mesures seg�ents de prevenci� de l assetjament escolar, adre�ades als diferents membres de la comunitat educativa: a) Fomentar la participaci� activa dels pares en el si dels centres educatius b) Potenciar les vies de participaci� dels alumnes i dels seus pares en la gesti� del centre escolar, d acord amb el que estableix el marc legal educatiu c) Establir una relaci� de confian�a i de di�leg amb els alumnes d) Aplicar programes d educaci� socioemocional i d educaci� intercultural e) Implementar mesures encaminades a millorar la conviv�ncia del centre en general i de l aula en particular f) Promoure metodologies cooperatives i activitats destinades a parlar espec�ficament del tema g) Promoure activitats per informar els alumnes sobre els perills derivats del mal �s de les noves tecnologies h) Avaluar de manera peri�dica el clima escolar de les aules i del centre Cap�tol III. Tractament de les situacions d assetjament escolar Article 10. Equip d intervenci� Cada centre escolar ha de preveure en el seu Reglament de r�gim intern o Pla de conviv�ncia o document equivalent, un equip d intervenci� que s activa davant d un possible cas d assetjament escolar. La missi� d aquest equip d intervenci� �s confirmar o no la sospita i, en cas de confirmaci�, establir, coordinar i fer el seguiment de les accions que es duran a terme al llarg de tot el proc�s. Aquest equip ha d estar format com a m�nim pels professionals seg�ents: - Els mestres/professors tutors de la v�ctima i de l agressor - El psicopedagog/ el psic�leg escolar/l orientador escolar - L equip directiu L equip directiu pot incorporar a l equip d intervenci�, qualsevol altre membre de la comunitat educativa, si ho considera oport�. Article 11. El pla d intervenci� El pla d intervenci� �s el document que ha d incloure les funcions de cada un dels membres de l equip, les accions que es duran a terme (entrevistes amb els agents implicats, activitats de tutoria, etc.) aix� com la temporitzaci� prevista. En qualsevol cas, aquestes actuacions s han d ajustar als diferents condicionants que configuren el cas d assetjament escolar i han d incloure com a m�nim: - Respecte a l alumne assetjat: protecci�, suport terap�utic o mesures educatives - Respecte a l alumne assetjador: atenci� individualitzada, suport terap�utic o mesures educatives - Respecte al grup classe: pr�ctiques restauratives i refor� en la cohesi� del grup - Respecte a les fam�lies: informaci�, suport i orientaci� Article 13. Detecci� i indicadors de detecci� Tots els membres de la comunitat educativa poden detectar situacions d assetjament escolar. S adjunta en Annex 1 un llistat d indicadors de risc que pret�n facilitar la detecci� de possibles casos d assetjament escolar i �s important que totes les persones que estan en contacte amb els alumnes en siguin coneixedores. Cal tenir present, per�, que un canvi de comportament detectat per aquests indicadors no ser� sempre una situaci� d assetjament escolar, sin� que pot posar en evid�ncia altres situacions d infants en risc. Article 14. Notificaci� d una sospita d assetjament escolar La persona que detecta una possible situaci� d assetjament escolar, l ha de comunicar a la direcci� del centre. Article 15. Tractament de la sospita/ del cas d assetjament escolar a) La direcci� del centre, una vegada informada, convoca l equip d intervenci�. b) L equip d intervenci� recopila informaci� a trav�s de diferents fonts: - Document d indicadors de risc, adjunt en annex 1 - Entrevista a l alumnat implicat (v�ctima, agressor/s) - Entrevista al grup espectador, si escau - Entrevista a professionals del centre educatiu - Entrevista a les fam�lies dels alumnes implicats - Altres fonts d informaci� rellevant que puguin ser d inter�s per a la gesti� de la situaci� c) L equip d intervenci� analitza la informaci� recollida, i determina la confirmaci� o no d un cas d assetjament escolar i la seva gravetat. Tenint en compte la tipologia, la freq��ncia i la naturalesa de les agressions, del nombre d agressors o de v�ctimes, dels mitjans utilitzats, etc. Si no es confirma: - Arxiu del cas i refor� al centre educatiu de les mesures de prevenci� Si es confirma: - Obertura d un expedient - Comunicaci� de la situaci� d assetjament escolar al responsable del sistema educatiu corresponent aix� com a l �rea d Inspecci� i Avaluaci� Educativa del ministeri encarregat de l educaci�, mitjan�ant el formulari previst a aquest efecte (Annex 2) - En funci� de la gravetat dels fets, addicionalment, den�ncia prop del Servei de Policia, havent advertit pr�viament la fam�lia de l agressor - Elaboraci� del pla d intervenci� per part de l equip d intervenci� en el termini m�xim de 5 dies h�bils - La direcci� del centre convoca les fam�lies dels alumnes implicats per presentar el pla d intervenci�. En el cas de les fam�lies de les v�ctimes, cal informar-les del seu dret a denunciar la situaci� a la policia. d) L equip d intervenci� executa del pla d intervenci� i valora l impacte de les accions als 30 dies. En funci� d aquesta valoraci�, l equip determina el seg�ent: Si es resol el conflicte: - Arxiu del cas i refor� de les mesures preventives. - Comunicaci� del tancament de l expedient al responsable del sistema educatiu corresponent i a l �rea d Inspecci� i Avaluaci� Educativa del ministeri encarregat de l educaci�, per part de l equip directiu del centre, mitjan�ant el formulari previst a aquest efecte (Annex 3). Si no es resol el conflicte: - Continuaci� del desenvolupament del pla d intervenci� implementant, si escau, noves mesures, valorant l impacte de les accions cada 30 dies. - En cas d agreujament de la situaci� o de prolongaci� en el temps, den�ncia al Servei de Policia, sempre que no s hagi tramitat la den�ncia amb anterioritat. Article 16. Seguiment del cas d assetjament escolar per part de l �rea d Inspecci� i Avaluaci� Educativa Tenint en compte les funcions de l �rea d Inspecci� i Avaluaci� Educativa del ministeri encarregat de l educaci� en relaci� a la supervisi� del compliment del marc legal i la garantia del respecte dels drets i el compliment dels deures i obligacions de tots els membres de la comunitat educativa, el rol de l inspector d educaci� en el seguiment d un cas d assetjament escolar �s el seg�ent: - Un cop rebut el formulari de notificaci� d obertura d un cas d assetjament escolar, l inspector d educaci� assignat al centre educatiu, obre un expedient administratiu i pren coneixement del pla d intervenci� elaborat pel centre - Durant el desenvolupament del pla d intervenci�, l inspector d educaci� controla la implementaci� de les accions fixades per l equip d intervenci�, la seva efectivitat, aix� com que es respecti la temporitzaci� establerta i fa les propostes de millora corresponents - En cas de detectar-se la degradaci� de la situaci� o l incompliment del pla d intervenci� establert, l inspector, si ho considera oport�, comunica el cas a la direcci� del Departament encarregat de la inspecci� educativa - Una vegada resolta la situaci� i, despr�s de rebre de la direcci� del centre el formulari previst a aquest efecte, l inspector d educaci� tanca l expedient administratiu Article 17. Recollida, tractament i comunicaci� de les dades sobre l assetjament escolar El Departament encarregat de la inspecci� educativa recull i analitza peri�dicament les dades sobre l assetjament escolar als centres del Principat d Andorra, amb la finalitat de regular-ne les accions de prevenci� i el tractament. a) Al llarg del curs escolar, els inspectors d educaci� extreuen les dades m�s rellevants sobre els casos d assetjament notificats pels centres i les consignen en un registre previst a tal efecte b) L AIAE analitza les dades consignades i n extreu conclusions c) Al final del curs escolar l AIAE comunica a la direcci� del Departament encarregat de la inspecci� educativa les conclusions extretes, acompanyades de propostes de millora Disposici� final Aquest Decret entrar� en vigor l endem� de ser publicat al Butllet� Oficial del Principat d Andorra. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 5 d octubre del 2016 Antoni Mart� Petit Cap de Govern Annex 2 i 3.pdf Annex 1.pdf Correcci� associada