Article 3. Obligació de declarar per l’impost sobre la renda de les persones físiques

Article 3. Obligació de declarar per l’impost sobre la renda de les persones físiques

1. No estan obligats a presentar el formulari número 300 de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques els obligats tributaris que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o de la totalitat de les fonts següents:

a) Rendes del treball.

b) Rendes del capital mobiliari.

c) Rendes exemptes en virtut de l’article 5 de la Llei 5/2014 , del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

2. Estan obligats a presentar i subscriure la declaració de l’impost els obligats tributaris que hagin percebut rendes del treball o rendes del capital mobiliari que no hagin estat sotmeses a l’obligació d’efectuar pagaments a compte d’acord amb el que s’estableix en l’article 50 de la Llei de l’impost.

3. No és obligatori declarar en el formulari número 300 les rendes següents:

a) Rendes exemptes ni rendes del capital mobiliari que hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte per aquest impost, a excepció dels casos en què havent exercit l’obligat tributari l’opció davant el pagador de les rendes del capital mobiliari per a l’aplicació de la reducció per mínim exempt de les rendes de l’estalvi, l’import de les rendes del capital mobiliari obtingudes suposi l’aplicació incorrecta de la reducció.

b) Rendes del treball que hagin estat subjectes a retenció o ingrés a compte per aquest impost, excepte en els casos en què l’obligat tributari també hagi obtingut altres rendes que s’hagin d’integrar dins de la base de tributació general, llevat el que disposa la lletra següent.

c) Rendes del capital immobiliari que conjuntament amb les rendes del treball siguin d’un import íntegre inferior a 24.000 euros durant el període impositiu. Aquesta regla resulta igualment aplicable quan l’obligat tributari, a més de les esmentades rendes del capital immobiliari i del treball, obté rendes del capital mobiliari o rendes exemptes que, per aplicació de l’article 55 de la Llei de l’impost, suposen l’exoneració de l’obligació de presentar declaració per aquest impost.

d) Rendes obtingudes i gravades a l’estranger que donin dret a l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional regulada a l’article 48 de la Llei de l’impost, quan l’aplicació de la deducció esmentada determini una quota de liquidació per import de zero en relació amb les esmentades rendes obtingudes i gravades a l’estranger. No obstant això, en aquests casos l’obligat tributari ha d’indicar al full 300-D de la declaració de l’impost la naturalesa de la renda i el país del qual procedeix.