Decret del 24-07-2013 del programa de l'assignatura de filosofia I i II de batxillerat de l'Escola Andorrana

�� seu propi proc�s d aprenentatge. 5.2. Criteris d avaluaci� (Comuns a totes les modalitats de batxillerat) 1. Identificar i analitzar problem�tiques filos�fiques. Identificar la problem�tica tot expressant-la de manera concisa, demostrant que es tracta d una problem�tica utilitzant dues posicions filos�fiques diferents i il�lustrar la demostraci� generant un m�nim de cinc preguntes obertes. 2. Formular-se preguntes que sobrepassin el marc de refer�ncia del qual es parteix utilitzant les habilitats de pensament. 3. Identificar l autor, el corrent filos�fic i l �poca hist�rica dels textos filos�fics. 4. Establir relacions de similitud i de difer�ncia entre diferents pensadors i corrents filos�fics exposant les coincid�ncies i els punts de diverg�ncia entre dues teories. 5. Inferir la vig�ncia d una problem�tica filos�fica tot relacionant-la amb fets, esdeveniments o not�cies actuals. 6. Generar tesis clares respecte a problem�tiques filos�fiques, a teories filos�fiques o a dilemes filos�fics actuals. Les tesis han de contenir tant el posicionament propi com la justificaci�. 7. Defensar el propi posicionament utilitzant arguments v�lids, que donin suport a la tesi i que siguin convincents. 8. Recon�ixer fal�l�cies en textos filos�fics, en discursos argumentatius i en debats televisius actuals i classificar-les segons les seves tipologies il�lustrant les pr�pies afirmacions amb cites. 9. Extreure el tema d un text, extrapolant-ne la idea principal i anunciant-la amb una �nica frase representativa de tot un text. 10. Relacionar els dilemes filos�fics amb manifestacions art�stiques, liter�ries i culturals (pel�l�cules, novel�les, s�ries de televisi�, etc.), establint relacions clares entre els elements comuns. 6. Orientacions did�ctiques L ensenyament de la filosofia s ha de concebre com una aut�ntica comunitat de di�leg i construcci� de coneixement compartit. Des d aquesta perspectiva, el professorat ha de procurar que l alumnat sigui el protagonista del seu propi proc�s d aprenentatge a trav�s d una metodologia activa i participativa, amb l objectiu que adquireixi m�s autonomia i criteri de pensament i millori la seva capacitat de di�leg, empatia i argumentaci�. a) Els continguts conceptuals Els aspectes te�rics plantejats en cadascun del blocs del programa de filosofia no pretenen esgotar la pluralitat d enfocaments sobre els principals problemes filos�fics seleccionats, ni tampoc exigir un tractament de tots ells amb la mateixa intensitat i profunditat. Gran part dels temes proposats poden reorganitzar-se i desenvolupar-se de diverses maneres, doncs les relacions que es podrien establir entre els problemes, corrents i autors poden ser m�ltiples i diverses. Els blocs tem�tics tracten de ser oberts i flexibles i permeten la connexi� entre les diverses q�estions filos�fiques, anticipant-ne algunes i reflexionant sobre les ja tractades. S haur� de posar especial atenci� en el tractament del bloc referent a la iniciaci� a la hist�ria del pensament. Aquest bloc, si b� seq�encialment apareix en �ltim lloc, s hauria d intercalar a mesura que es van abordant els diversos temes d estudi per donar m�s consist�ncia i significativitat al programa. Finalment, davant la quantitat i qualitat dels continguts, el que �s m�s important �s assegurar-se que, a trav�s del tractament d aquests, l alumnat assoleixi les compet�ncies de l assignatura. A continuaci� es detallen les orientacions per cada bloc. Qu� �s la filosofia? En el bloc d introducci� a la filosofia es pret�n aproximar l alumnat al concepte de filosofia, establint quines s�n les principals caracter�stiques del saber filos�fic respecte a altres sabers. Qu� som? D on venim i cap a on anem? En el bloc de l �sser hum� s estudia l especificitat de l �sser hum� i la import�ncia de la seva dimensi� afectiva, intel�ligent i moral. Qu� i com coneixem? En el bloc del coneixement cal tractar d aproximar l alumnat a l estudi de q�estions i problemes epistemol�gics al voltant de la naturalesa de coneixement hum�, del saber cient�fic i de l estructura l�gica del coneixement. En funci� de la modalitat de batxillerat i del temps disponible, s ha d atorgar especial prioritat al desenvolupament pr�ctic dels continguts d aquest tercer aspecte. L alumnat ha de ser capa� de detectar, a nivell formal i de contingut, l objectivitat i subjectivitat, la validesa i invalidesa dels raonaments i la consist�ncia argumentativa dels discursos orals i escrits. La majoria dels continguts procedimentals es dirigeixen tamb� i, principalment, a l assoliment d aquesta finalitat. Com hem d actuar? El bloc de l acci� proposa estudiar els elements i les caracter�stiques de l acci� humana des dels �mbits t�cnic, est�tic i �tic. Com hem de viure amb els altres? En el bloc de la societat es proposa d analitzar i comprendre la complexa naturalesa social de l �sser hum�. Aix� mateix, examinar els fonaments i formes de legitimaci� del poder pol�tic, les causes de la viol�ncia i dels conflictes b�l�lics i valorar la import�ncia de la mediaci� i el di�leg per a l assoliment d una conviv�ncia pac�fica. Quines han estat les q�estions filos�fiques m�s importants al llarg del temps? En el bloc de la iniciaci� a la hist�ria del pensament es tracta de con�ixer algunes de les q�estions, corrents i pensadors m�s rellevants al llarg de la hist�ria del pensament i les influ�ncies, semblances i difer�ncies que s han donat a un mateix problema al llarg del temps. D altra banda, cal exercitar l alumnat en la pr�ctica i interpretaci� de textos filos�fics relacionats amb l autor i la seva �poca i establir la vig�ncia de les seves idees. S ha de constatar que davant el dilema d establir fil�sofs o corrents de pensament amb nuclis tem�tics concrets, s ha optat per una via interm�dia, atorgant una certa prioritat al tractament tem�tic per� ressenyant tamb� alguns dels grans fil�sofs, doncs aix� permet una major flexibilitat i adaptaci� del programa al professorat. S hauria de donar igualment prioritat i posar l �mfasi en els continguts relacionats amb l estudi del pensament socr�tic, plat�nic i aristot�lic, o en corrents com el racionalisme, l empirisme, el criticisme kanti�, el pensament zen o el budisme i els corrents del pensament filos�fic actual. Altres com per exemple, el positivisme, el liberalisme, el marxisme i la psicoan�lisi poden ser abordats en un segon pla en funci� del temps disponible. �s important, a m�s, que l alumnat pugui con�ixer altres pensadors que han estat o s�n els motors del pensament actual, malgrat puguin ser-ho des de disciplines diferents de la filosofia com la sociologia, l art i la comunicaci� audiovisual, la llengua i literatura, l economia o la ci�ncia en general. b) Els continguts procedimentals Donat que els alumnes de batxillerat no han cursat filosofia pr�viament, els continguts procedimentals requereixen molta dedicaci�. En aquest sentit, �s important determinar quins, quan i com s han de treballar els diferents tipus de continguts procedimentals i concretar els ritmes d aprenentatge dels mateixos en funci� de l alumnat i dels continguts que han d aprendre. Dels continguts procedimentals proposats en el programa, conv� decidir quins s�n els que necessitaran m�s insist�ncia i quins serviran com a base per a d altres. Aix�, s aconsella treballar-los cronol�gicament de la seg�ent manera: la problematitzaci� i la conceptualitzaci� seguides de l argumentaci�, l extracci� d un tema, l establiment de relacions entre les problem�tiques i la cultura, l establiment de les relacions entre les problem�tiques i les teories filos�fiques i la identificaci� de fal�l�cies. La resta dels continguts procedimentals necessitaran menys dedicaci� perqu�, en major o en menor mesura, es nodreixen o es recolzen en els esmentats anteriorment. Pel que fa a la seq�enciaci�, conv� treballar els continguts procedimentals des del primer fins el darrer moment del curs. Cal introduir-los de manera gradual i acumulativa, �s a dir, cada procediment treballat ser� la base per aprendre el seg�ent. Els continguts procedimentals han d aprendre s de forma significativa i vincular-se als continguts conceptuals de forma funcional. S aconsella treballar-los paral�lelament als continguts conceptuals. c) Activitats d ensenyament i aprenentatge La diversificaci� de les activitats ha de consistir, principalment, en alternar la transmissi� de coneixement amb els exercicis pr�ctics orals i escrits, destinats a formar l alumnat en la pr�ctica de la reflexi� i de l esperit cr�tic, tant a nivell individual com grupal. El ventall d activitats a realitzar �s molt ampli, tot i que totes elles haurien de girar al voltant de quatre eixos d activitats: la problematitzaci�, la lectura i escriptura, l expressi� oral i les activitats actitudinals. Per a aquesta finalitat, es proposa combinar les explicacions conceptuals i procedimentals amb debats, amb material bibliogr�fic i audiovisual i amb dissertacions, entre d altres. Cal fomentar la participaci� activa en el propi aprenentatge. En aquest sentit, s aconsella l elaboraci� de treballs que posteriorment siguin objecte de presentaci� oral, aix� com tamb� l �s de les TICs. Tal com es proposa en els sis blocs de continguts procedimentals del programa, les activitats d ensenyament i aprenentatge a desenvolupar en les classes de la filosofia, poden ser m�ltiples i variades. La formulaci� de preguntes i la problematitzaci�, �s a dir, la pr�ctica de plantejar preguntes compleix una doble funci� en l ensenyament de la filosofia: com a q�estionament dinamitzador en la cerca de nous sabers, com a instrument per sortir del marc de refer�ncia, i com a clau per descobrir el significat dels que ja s han aconseguit. La formulaci� de preguntes s ha de realitzar de manera sistem�tica tant a l aula com a les activitats personals dels alumnes. Pel que fa a la lectura i escriptura, les activitats d ensenyament aprenentatge han d anar orientades, fonamentalment, a la millora de la capacitat expressiva de l alumnat. Una manera molt aconsellable de treballar la lectura i l escriptura �s a trav�s del comentari de textos. Tant la lectura com l escriptura han de ser exercicis cr�tics, rigorosos i creatius. El proc�s per aconseguir aquesta finalitat �s complex i dif�cil. A m�s, requereix pr�ctica i temps tant de l alumnat com del professorat. �s important que l alumnat prengui consci�ncia que all� que es pret�n, principalment, �s la comprensi�, la interpretaci� i la valoraci� del text. Per aix�, �s necessari que l alumnat s exerciti i desenvolupi habilitats anal�tiques (identificaci� de termes, d arguments, de tesis) i tamb� sint�tiques (fer esquemes, recopilacions, resums) per a la seva maduresa intel�lectual. D altra banda, els textos filos�fics s�n el fil conductor de la reflexi� d un determinat corrent o autor, per� tamb� poden incorporar-se textos i documents d altres �mbits, com la literatura, el periodisme, l art o la ci�ncia, textos que estan m�s a prop dels interessos de l alumne i de la seva modalitat de batxillerat. L important �s que la lectura dels mateixos generi inter�s i motivaci� pel tema, i que porti l alumnat a aprofundir en la comprensi� dels problemes i q�estions filos�fiques. Pel que fa a l expressi� oral, �s important que l alumnat s exerciti i desenvolupi l expressi� oral. Les activitats poden ser diverses i les normes i t�cniques d exposici� tamb� poden variar segons l activitat concreta. Tot i que es poden realitzar moltes activitats, es recomana l explicaci� de textos a partir de notes, l exposici� oral de treballs i la realitzaci� de debats. L explicaci� de textos a partir de notes consisteix en utilitzar textos que no es llegeixen per� que serveixen de punt de suport. Els textos que es proposen han de ser curts, de manera que permetin centrar l atenci�. L exposici� oral o la presentaci� que se n faci tamb� ha de ser curta per tal de facilitar una circulaci� bona i r�pida de la paraula i la cont�nua renovaci� d experi�ncies. L exposici� oral de treballs, petites investigacions i dissertacions s ha de fer de manera ordenada, clara i concisa, amb la utilitzaci� dels mitjans de comunicaci� m�s pertinents segons el tema o problema a tractar. La realitzaci� de debats sobre temes d inter�s com�, respectant les pautes pr�viament establertes, contribueix de manera espec�fica al desenvolupament de disposicions i actituds dial�giques, tals com: escoltar atentament, promoure el raonament i la cr�tica argumentada degudament, posar-se en el lloc de l altre i acceptar punts de vista diferents, revisar el propi pensament i les pr�pies creences, comprom�s amb els valors i normes en qu� es fonamenta la conviv�ncia i el civisme; i contribuir, en definitiva, a la construcci� col�lectiva del coneixement. Finalment, no s ha d oblidar la dimensi� axiol�gica en l ensenyament de la filosofia. Les activitats s han de dirigir tamb� al desenvolupament de qualitats i habilitats actitudinals pr�ctiques de l alumnat. Cal fomentar actituds com l autoexig�ncia, responsabilitat, el respecte, la toler�ncia, la just�cia i l autocontrol emocional. A les aules, a m�s, s ha de treballar per a l adquisici� d una identitat personal i social de l alumnat, lligada a l entorn geogr�fic, hist�ric i sociocultural andorr� i europeu. No obstant, la valoraci� sistem�tica i significativa de les actituds requereix dissenyar i utilitzar instruments adequats. Per exemple, si volem avaluar el control emocional o la participaci� responsable de l alumnat en el treball d equip, en primer lloc s han de definir b� les actituds a desenvolupar, en aquest cas: qu� s ent�n per control emocional o per participaci� responsable. A continuaci� s han d establir indicadors d observaci� i donar-los a con�ixer als alumnes. Posteriorment, s han d observar peri�dicament aquestes actituds i establir contextos d aparici� dels comportaments observats en l alumnat i en situacions variades (exposicions escrites i orals, intervencions espont�nies, debats, assemblees de classe, entrevistes, diaris de classe, enregistraments etc.).