Decret del 25-7-2012 del programa de l'assignatura d'arts plàstiques i dibuix artístic I i II de batxillerat de l'Escola Andorrana

�� Decret del programa de l assignatura d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II de batxillerat de l Escola Andorrana Exposici� de motius Vist l article 17 de la Llei qualificada d educaci�, del 3 de setembre de 1993, en la qual s estableix que els principis rectors del sistema educatiu andorr� i les seves modalitats, els nivells, els cicles, els cursos i les opcions establerts per la Llei es desenvoluparan per un reglament que en determinar� els programes; Vist l article 9.2 de la Llei qualificada esmentada, en la qual es reconeix que els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius; Vist l article 11 de la Llei esmentada, en la qual es reconeix el dret de llibertat de c�tedra dels docents, en el respecte a la Constituci� i exercint-lo amb una finalitat educativa; Vist l article 3 de la Llei d ordenament del sistema educatiu andorr�, del 9 de juny de 1994, en la qual s especifica que correspon al Govern fixar els programes dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d ensenyament; Vist l article 5 de la Llei esmentada, en la qual es defineix programa com el conjunt d objectius, continguts, m�todes pedag�gics i criteris d orientaci� i avaluaci� de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorr�; Vist l article 6 de la mateixa Llei, en qu� es concreten diverses consideracions sobre la confecci� i l aplicaci� dels programes; Vist el Decret d ordenament del nivell educatiu de batxillerat del sistema educatiu andorr�, del 21 de novembre del 2007, i les seves modificacions per decret el 3 de mar� del 2010 i el 16 de maig del 2012; Vist l annex 2 del Decret esmentat, en el qual s inclou el programa de l assignatura d arts pl�stiques i gr�fiques I i II i la necessitat de derogar-lo; Atesa la necessitat de prescriure el programa de l assignatura d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II per acomplir el que estableix la normativa esmentada anteriorment, presentar �ntegrament totes les parts del programa i desenvolupar-ne les prescripcions i les orientacions; At�s que el fet de publicar el programa de cada assignatura de batxillerat per separat facilitar� les eventuals modificacions posteriors; A proposta de la ministra d Educaci� i Joventut, el Govern, en la sessi� del 25 de juliol del 2012, Decreta Article 1 Objecte del Decret Aquest Decret fixa el programa de l assignatura d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II de batxillerat de l Escola Andorrana, que es recull a l annex. Article 2 Canvi de denominaci� Se suprimeix la denominaci� de l assignatura Arts pl�stiques i gr�fiques I i II continguda en l article 26 del Decret del 21 de novembre del 2007  modificat el 3 de mar� del 2010-, i en els annexos 1, 2 i 3 de la mateixa norma, i se substitueix per Arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II . Article 3 Modalitats en qu� s aplica el programa El programa de l assignatura d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II s implementa en les condicions que estableix el pla d estudis i s aplica a les modalitats de batxillerat que determina la normativa reguladora de l ordenament de batxillerat de l Escola Andorrana. Disposici� derogat�ria Amb l entrada en vigor d aquest Decret queda derogat l annex 2 del Decret d ordenament del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorr� del 21 de novembre del 2007, que establia el programa de l assignatura d arts pl�stiques i gr�fiques I i II. Disposici� final Aquest Decret entrar� en vigor l 1 de setembre del 2012. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de juliol del 2012 P.O. Jordi Alcob� Font Ministre d Economia i Territori Annex Arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II 1. Introducci� El programa de l assignatura d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II t� com a finalitat que l alumne s apropi� d un proc�s de recerca aut�nom i creatiu, amb l ajuda dels suports visuals del conjunt d obres d art estudiades. El camp d investigaci� dels diversos �mbits pl�stics i art�stics compr�n totes les grans problem�tiques que s han fet paleses al llarg del segle xx i que encara continuen vigents avui dia al voltant del color, la mat�ria, la forma, l organitzaci� de l espai pict�ric, el volum, l entorn, la imatge i el cos. El conjunt d aquestes problem�tiques s ha de considerar tant des del punt de vista de les q�estions materials, t�cniques i operacionals, com dels aspectes simb�lics, sem�ntics i semiol�gics. A mesura que els alumnes van adquirint els coneixements t�cnics i te�rics, adopten un vocabulari personal d expressi� pl�stica i art�stica, tot explorant el seu propi potencial en funci� d una intenci� donada. El programa s organitza sobre la base d uns principis s�lids d estrat�gia did�ctica, a fi i efecte de permetre que l alumne adquireixi un m�tode de recerca, una pr�ctica de l experimentaci�, un domini de la reflexi� i una experi�ncia de l argumentaci� constructives, sense tractar-se, en cap cas, d un taller de pr�ctica lliure. La pr�ctica reflexiva pl�stica i art�stica, l experimentaci�, l exploraci�, l explotaci�, l explicitaci� i la realitzaci� es troben a l epicentre del dispositiu pedag�gic. Aix� mateix, s acompanya progressivament els alumnes vers l adquisici� d una cultura pl�stica, t�cnica i art�stica, tot prenent com a punt de partida l experi�ncia sensible dels alumnes. El conjunt de regles te�riques necess�ries per a una aplicaci� expressiva de les nocions descobertes es pot deduir a trav�s de l observaci� i la confrontaci� del conjunt de pr�ctiques explorat�ries que es proposin. S ha de prestar una atenci� especial al dibuix art�stic, que proporcionaran a l alumne un mitj� d expressi� personal i d investigaci� del m�n, alhora que li permetran d afirmar-se com a dibuixant en l �mbit del dibuix art�stic, les arts pl�stiques i les t�cniques. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania La relaci� entre el que �s emocional i el que �s racional, entre el que �s universal i el que �s personal, entre el que �s real i el que �s imaginari, entre el que �s espacial i el que �s temporal, el que �s material i el que �s espiritual, el que �s art�stic i el que �s t�cnic, aix� com l expressi� art�stica i l exploraci� constitueixen una experi�ncia �nica i irreempla�able en el cam� de la creaci� i permeten que l alumne afirmi la seva personalitat art�stica com a ciutad� andorr�, europeu i mundial. La valoraci� i el domini dels grans corrents de l art contemporani li permeten de comprendre i actuar en el m�n art�stic del futur. La pr�ctica i el domini de les noves tecnologies, com la publicaci� o el dibuix assistit per ordinador, li proporcionen les eines indispensables per esdevenir un agent en la vida econ�mica. Els treballs de recerca i les activitats pr�ctiques al voltant de les arts pl�stiques i dibuix art�stic ofereixen un terreny privilegiat per desenvolupar la sensibilitat dels futurs ciutadans envers la utilitzaci� dels materials de reciclatge i la tria selectiva. Aquests treballs i aquestes activitats tenen l objectiu de fomentar el desenvolupament sostenible, pel que fa a una presa de consci�ncia. 3. Compet�ncies espec�fiques 1. Organitzar elements pl�stics en un espai pict�ric o espacial en funci� d una intenci� precisa. 2. Construir una estrat�gia de recerca i una gesti� d un projecte en funci� d unes instruccions determinades. 3. Dominar i aplicar el vocabulari espec�fic que caracteritza la pr�ctica de les arts pl�stiques i de la reflexi� cr�tica est�tica. 4. Recon�ixer les principals pr�ctiques pl�stiques que s utilitzen al segle XX i al segle XXI per aplicar-les en una pr�ctica personal i original. 5. Emetre un judici i argumentar-lo en relaci� amb una creaci� pl�stica o gr�fica. 6. Dominar els aspectes simb�lics, expressius, semiol�gics i sem�ntics de la pr�ctica pl�stica i art�stica. 7. Relacionar la pr�ctica pl�stica i art�stica i els grans corrents art�stics contemporanis. Els alumnes que elegeixin arts pl�stiques i dibuix art�stic II com a assignatura d especialitat tamb� han de desenvolupar les compet�ncies espec�fiques seg�ents: 1. Decidir la concepci� d una obra art�stica en el seu conjunt i mantenir-la durant tot el proc�s de creaci� 2. Defensar i argumentar les pr�pies opcions pl�stiques i art�stiques. 4. Continguts Primer curs 1. El color 1.1. Utilitzaci� expressiva del color. 2. La mat�ria 2.1. Utilitzaci� i variaci� dels suports i dels materials, les eines, les postures i la gestualitat. 2.2. Les operacions pl�stiques sobre la mat�ria: les marques, les empremtes, les rascades, els fregaments, els emmotllaments, la intervenci� en els suports i les intervencions en els materials. 3. La forma 3.1. Les representacions de la figura humana i les representacions de l espai en el domini de les arts pl�stiques i dibuix art�stic i en les aplicacions infogr�fiques. 3.2. Utilitzaci� de les t�cniques de representaci� gr�fiques: les proporcions i els modelatges. 4. L organitzaci� de l espai pict�ric 4.1. Els elements de l espai pict�ric. 4.2. Els ritmes, les din�miques i les estructures. 5. El volum 5.1. La relaci� entre l espai i el volum. 5.2. La relaci� entre la llum i el volum. 6. L entorn 6.1. Utilitzaci� de materials reciclables naturals i industrials. 6.2. Explotaci� d un lloc natural i/o cultural. 7. La imatge 7.1. La relaci� entre l objecte i la imatge. 7.2. La relaci� entre la realitat i l imaginari. 7.3. Intervenci� sobre la imatge: l alteraci�, la degradaci�, la integraci�, l associaci� i la dissociaci�. 8. El cos 8.1. Les representacions del cos. 8.2. Les representacions del moviment. Segon curs 1. El color 1.1. Els contrasts successius i els contrasts simultanis. 1.2. La complementarietat i el valor del color. 1.3. El rol del color en la comunicaci� visual. 2. La mat�ria 2.1. Combinacions diverses d aglutinants, pigments, sorres, pastes i coles. 2.2. Els collages, els acoblaments, els muntatges, les instal�lacions, els materials naturals i els materials industrials. 3. La forma 3.1. Utilitzaci� de les t�cniques de representaci� gr�fiques: les perspectives i les anamorfosis.* 4. Organitzaci� de l espai pict�ric 4.1. Posada en confrontaci� dels diversos espais pict�rics. 4.2. Exploraci� de les nocions d harmonia, composici� i expressi�. 5. El volum 5.1. La relaci� entre els materials i el volum. 5.2. La relaci� entre el gest i el color i el volum. 5.3. Acoblaments de materials naturals i/o industrials.* 5.4. Les instal�lacions, els entorns i la utilitzaci� de t�cniques mixtes i multim�dia.* 6. L entorn 6.1. La intervenci�, la instal�laci� i el recorregut en l entorn. 6.2. L escenografia, l espai sonor i l actuaci�. 7. La imatge 7.1. Estudi de les relacions entre el signe i el significat en una imatge. 7.2. Estudi de les relacions entre la imatge i l escriptura en una imatge. 7.3. Estudi de les nocions d expressi� i de comunicaci� en una producci�. 7.4. Intervenci� sobre la imatge: la permuta, la combinaci�, la declinaci�, l enquadrament, el reenquadrament. 8. El cos 8.1. El cos dins de la imatge.* 8.2. L action painting i les performances. 9. El cinema d animaci� 9.1. Realitzaci� d una pel�l�cula d animaci�. 9.2. La sonoritzaci� i els di�legs. *Continguts per als alumnes que elegeixin arts pl�stiques i dibuix art�stic II com a assignatura d especialitat. 5. Avaluaci� 5.1. Orientacions per a l avaluaci� L avaluaci� en les arts pl�stiques i dibuix art�stic ha d evitar qualsevol tipus de judici est�tic que no estigui fonamentat en criteris precisos i argumentats. �s important remarcar que en tot �mbit art�stic no nom�s hi ha una �nica resposta v�lida, sin� que coexisteixen una infinitat de respostes possibles. La varietat i la diversitat de respostes donades han d estar relacionades amb l inter�s art�stic del dispositiu pedag�gic. En finalitzar el primer curs de l assignatura i prenent en consideraci� el seu car�cter eminentment pr�ctic i experimental, es pot plantejar, a mode d avaluaci�, la preparaci� i el lliurament d un dossier personal per part de l alumne que reculli una mostra de les seves produccions. Aquest dossier serveix per mostrar la seva evoluci� com a artista pl�stic i gr�fic. Alhora, es pot utilitzar per regular de manera formativa el seu proc�s d aprenentatge. Entre la gran varietat de produccions fetes durant el curs, l alumne determina quins treballs presentar� i quin significat atorgar� al conjunt proposat amb aquesta finalitat. Els aspectes que cal valorar en el conjunt de produccions que integren el dossier pot ser la riquesa i la diversitat de t�cniques i materials emprats en el proc�s creatiu, la coher�ncia i l adequaci� de la presentaci� final i la qualitat de l argumentaci� oral, quant al domini del vocabulari t�cnic, l an�lisi cr�tica i la reafirmaci� de les intencions, entre d altres. En finalitzar el segon curs de l assignatura es pot plantejar la preparaci� i el lliurament d un projecte de recerca personal i art�stic al voltant d un tema en particular, que es pot escollir en relaci� amb les problem�tiques del camp art�stic contemporani. Per valorar aquest projecte cal que el professor tingui en compte la refer�ncia a les grans problem�tiques art�stiques del segle XX i del segle XXI, l asseveraci� en l expressi� personal pl�stica i art�stica adoptada, la riquesa i la diversitat de les pr�ctiques portades a terme, el domini t�cnic i art�stic de la producci� pl�stica i gr�fica, la coher�ncia i la pertinen�a de la presentaci� final i la qualitat de l argumentaci� oral. 5.2. Criteris d avaluaci� Primer curs 1. Dissertar, argumentar i emetre una valoraci� sobre una creaci� pl�stica o gr�fica, aplicant amb precisi� la terminologia pr�pia del camp de les arts pl�stiques i dibuix art�stic, destacant-ne la finalitat i la funcionalitat, i utilitzant un discurs fonamentat, cr�tic, constructiu, cohesionat, coherent i clar. 2. Mantenir la metodologia de treball que es planifiqui a l hora de desenvolupar projectes de creaci� art�stica, adaptant els mitjans d expressi� que s empraran en la intenci� comunicativa. 3. Proposar solucions i/o respostes m�ltiples, creatives i originals a problemes t�cnics que sorgeixin en el proc�s de creaci� art�stica, de forma argumentada, que responguin als criteris de pertinen�a i coher�ncia, i adequant-se a les instruccions donades. 4. Seleccionar, utilitzar i combinar diverses t�cniques, materials, tractaments crom�tics i relacions volum�triques i d imatge en l elaboraci� de composicions, de manera eficient i efica�, i essent coherent amb les intencions art�stiques i comunicatives del projecte. Segon curs 1. Exposar oralment o per escrit un projecte de recerca centrat en el camp de les arts pl�stiques i dibuix art�stic partint d un tema concret, presentant la seva problem�tica art�stica particular, i relacionant-la amb les grans problem�tiques art�stiques dels segles XX i XXI. 2. Contextualitzar el propi proc�s de creaci� art�stica en el camp de l art contemporani aportant un ampli ventall de referents culturals. 3. Argumentar les raons per a la selecci� d un determinat tipus de t�cnica, material, tractament crom�tic, relaci� volum�trica o d imatge, en un determinat proc�s de creaci� art�stica propi, precisant quins han estat els criteris de selecci�, explicitant la intenci�, detallant els problemes t�cnics previstos i les solucions aportades. 4. Justificar les diverses fases de desenvolupament del propi proc�s de creaci� a partir de l elaboraci� d una obra pl�stica o gr�fica, centrant el discurs en aspectes conceptuals i t�cnics, i refor�ant el discurs amb esquemes o s�ntesis gr�fiques. 5. Identificar les caracter�stiques semiol�giques i sem�ntiques de la creaci� art�stica i relacionar-les entre si. 6. Orientacions did�ctiques El programa d arts pl�stiques i dibuix art�stic I i II proposa una organitzaci� de l acci� did�ctica a l aula basada en tres aspectes fonamentals, que s�n: la situaci� inicial, els dispositius pedag�gics i la mutualitat. El punt de partida de cada seq��ncia did�ctica es pot articular al voltant d una situaci�-problema que tingui relaci� amb alguna de les grans problem�tiques de l esdevenir art�stic contemporani. A partir de diversos recursos did�ctics, siguin textos escrits, materials, descriptius o ic�nics, i amb l objectiu de despertar l inter�s i la motivaci� de l alumne, el proc�s de treball es pot plantejar a partir d un joc d obstacles, on es d�na una consigna m�nima per part del professor. D aquesta manera, l alumne es troba davant d un problema pl�stic o gr�fic que ha de resoldre sense que se li hagi proporcionat cap procediment. S ha d encoratjar l alumne perqu� resolgui el problema a la seva manera, per mitj� d un procediment d hip�tesis i experimentacions, i que proposi les seves pr�pies solucions. La posada en com� dels diversos procediments que els alumnes plantegin permetr� l aparici� de les respostes m�s pertinents, a fi i efecte que cadasc� adquireixi les nocions fonamentals utilitzades. Cal que els dispositius pedag�gics siguin variats i diversos per despertar en l alumne l anhel envers un comprom�s ampli i complet pel que fa a l exploraci� de les seves potencialitats. Aquesta varietat i diversitat ha de respondre a aspectes d organitzaci�, de postura, de gestualitat, de suports, d eines i de materials, entre d altres. L obra d art es pot utilitzar com un connector d acci� a l inici d una seq��ncia, com a ressort d una acci� cap a una altra en el decurs d una seq��ncia o despr�s d una primera posada en com�, o com a resultat d un plantejament de preguntes al final d una seq��ncia. En qualsevol cas, l obra d art no s ha de presentar com un model que cal imitar o igualar, sin� m�s aviat com un element de reflexi� dins un di�leg permanent entre la recerca dels alumnes i l evoluci� dels artistes. En darrer lloc, quant al car�cter mutual que cal imprimir a l ensenyament de les arts pl�stiques i dibuix art�stic, �s indispensable que cada treball acomplert sigui objecte d una exposici� i d una posada en com�, i que el conjunt de produccions es considerin com els elements indissociables d una recerca col�lectiva. Aquesta fase de posada en com� i de verbalitzaci� ha de representar un dels moments principals de formaci� per al conjunt del grup, on cadasc� exerceix les seves facultats d expressi�, an�lisi, distanciament, esperit cr�tic i apreciaci� est�tica, en un intercanvi productiu amb els seus col�legues, tant pel que fa a la pr�pia evoluci� com la dels seus companys. Per altra banda, l exposici� ofereix un ampli ventall de preguntes t�cniques, est�tiques i sem�ntiques que ha de permetre que el grup ajudi a l hora de determinar l evoluci� que cal seguir a partir del conjunt de produccions, ja sigui cap a noves experimentacions en la fase d exploraci�, ja sigui vers una realitzaci� m�s profunda en la fase d explotaci�. Aix�, els projectes art�stics m�s aconseguits s�n justificats i portats a terme pel conjunt del grup, sota la guia i la supervisi� del professor.