MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Decret sense text consolidat

Decret d'establiment del títol estatal de bàtxelor en humanitats de l'11 de març del 2009

Encara no hi ha text consolidat d'aquesta norma. Es pot consultar al BOPA.

Text original publicat al BOPA (sense consolidar). Aquesta norma no té un articulat consolidat a la base: es reprodueix el document tal com es va publicar. BOPA 18/03/2009

�� Decret d'establiment del t�tol de b�txelor en humanitats Exposici� de motius Tal com preveu l'article 8 de la Llei 12/2008 , del 12 de juny, d'ordenaci� de l'ensenyament superior, el Govern �s competent per establir les titulacions de qualsevol grau, que tenen car�cter estatal. Aix� mateix s'hi indica que els t�tols s�n expedits pel ministre competent en mat�ria d'universitats. D'altra banda, tal com s'expressa al t�tol preliminar de la mateixa Llei, un dels objectius de l'ensenyament superior �s adaptar-se a l'Espai Europeu de l'Ensenyament Superior. Aix�, segons l'article 65 de la mateixa Llei, les titulacions universit�ries estatals s'estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d'ensenyament superior. El primer cicle condueix al grau de b�txelor, el segon al de m�ster, i el tercer al de doctor. Finalment, l'article 64 de la Llei d'ordenaci� de l'ensenyament superior estableix que el ministeri competent en mat�ria d'universitats i la Universitat han d'adoptar totes les mesures necess�ries perqu� l'ensenyament superior de car�cter p�blic s'adeq�i a l'Espai Europeu de l'Ensenyament Superior, creat a partir de l'anomenat Proc�s de Bolonya. Aquest t�tol, doncs, neix com una resposta a la necessitat de formar professionals amb uns coneixements generals en el camp de les humanitats i cont� diversos �mbits tem�tics. Per aix�, es pret�n que el t�tol de b�txelor en humanitats, amb els seus nous continguts, proporcioni una formaci� -tant te�rica com fonamentalment pr�ctica-, multidisciplin�ria i general que estigui en conson�ncia amb el que demanen les empreses i les tend�ncies actuals del mercat de treball, i doti els titulats d'un perfil vers�til, adaptable a una oferta laboral cada vegada m�s diversa, cosa que per si mateixa ja en justifica la necessitat. Amb aix� pretenem que el t�tol sigui m�s ben compr�s i valorat pels potencials contractadors. D'altra banda, aquesta formaci� human�stica, multidisciplin�ria i polivalent possibilitar� l'acc�s a contractes de treball de nivell qualificat en els diversos �mbits de la cultura i l'empresa, com ara la gesti� cultural, la gesti� en museus i galeries d'art, la gesti� en arxius, biblioteques i centres de documentaci�, la gesti� de la informaci� a trav�s de noves tecnologies, la gesti� i la difusi� del patrimoni, els recursos humans i les seves relacions amb les empreses, el desenvolupament local, les fundacions, les ONG, el turisme cultural, les administracions p�bliques, a m�s de l'ensenyament. D'acord amb aquestes consideracions, el Govern, en la sessi� del 11 de mar� del 2009, a proposta del ministre responsable d'universitats, aprova aquest Decret d'establiment del t�tol de b�txelor en humanitats. Article 1 Establiment del t�tol de b�txelor en humanitats D'acord amb l'article 64 de la Llei d'ordenaci� de l'ensenyament superior, s'estableix el t�tol universitari de primer cicle, de car�cter estatal i amb validesa a tot el territori andorr�, de b�txelor en humanitats. Article 2 Requisits per obtenir el t�tol L'obtenci� del t�tol de b�txelor en humanitats requereix: a) Haver superat tots els cr�dits del pla d'estudis corresponent aprovat pel Govern. b) Haver dipositat els drets d'expedici� del t�tol corresponent. Article 3 Compet�ncies professionals D'acord amb l'article 3 apartat e) de la Llei d'ordenaci� de l'ensenyament superior, l'obtenci� del t�tol de b�txelor en humanitats atorga les compet�ncies professionals per exercir les tasques adaptades als perfils seg�ents: 1. Comunicaci� i tecnologies de la informaci� i la comunicaci� (TIC). 2. Gesti� cultural. 3. Interpretaci� i difusi� del patrimoni. 4. Humanitats i empresa. 5. Cooperaci� al desenvolupament. 6. Turisme cultural. Article 4 Programes de formaci� Els programes de formaci� han d'especificar les compet�ncies professionals que ha d'adquirir l'aspirant al t�tol i han de determinar les assignatures a trav�s de les quals es desenvolupen, aix� com les compet�ncies espec�fiques i els criteris d'avaluaci�. Article 5 Compet�ncies b�siques m�nimes S'han de garantir, com a m�nim, les compet�ncies b�siques seg�ents, que han de ser avaluables: Compet�ncies transversals: 1. Comunicar-se correctament, de manera oral i escrita, tant en lleng�es pr�pies com en d'altres. 2. Treballar en equip i en xarxa en un entorn virtual. 3. Adquirir capacitats de recerca, gesti� i �s de la informaci�. 4. Utilitzar i aplicar les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� (TIC) en l'�mbit acad�mic i professional. 5. Identificar i explotar una oportunitat, comprometent els recursos necessaris i assumint el risc que comporti, amb l'objectiu d'elaborar un projecte viable i sostenible per un mateix en el si d'una organitzaci� existent. 6. Aprendre, actualitzar-se i poder aprofundir en coneixements permanentment. Compet�ncies espec�fiques: 1. Analitzar i interpretar de manera cr�tica les transformacions socioculturals hist�riques i actuals. 2. Comprendre les transformacions socioculturals de l'Andorra actual. 3. Recon�ixer la pr�pia tradici� cultural en la seva complexitat. 4. Recon�ixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural. 5. Recon�ixer i interpretar el patrimoni cultural andorr�. 6. Adquirir capacitats per llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplin�ria. 7. Comprendre les interrelacions entre la cultura, la ci�ncia i la tecnologia. 8. Identificar i comprendre els processos de reproducci� i transformaci� socials en les interaccions humanes. 9. Analitzar i comentar de manera cr�tica obres liter�ries, posant-les en relaci� amb el seu entorn social i cultural, i identificant influ�ncies en el seu context aix� com connexions entre la literatura i les altres manifestacions culturals. 10. Analitzar i interpretar els textos acad�mics i del propi �mbit professional: sintetitzar informaci� provinent de diferents fonts orals, escrites i materials, reconstruir fets i arguments, i exposar idees. 11. Utilitzar les lleng�es conegudes, en els seus diferents nivells, amb finalitats comunicatives. Participar satisfact�riament en la interacci� intercultural. 12. Adquirir capacitats pel pensament cr�tic i autocr�tic. 13. Adquirir capacitats per a la comunicaci� escrita de manera reflexiva i argument�ria, tamb� en un entorn virtual. 14. Adquirir capacitats per a l'an�lisi i la s�ntesi. 15. Oferir noves perspectives en la resoluci� de problemes i reptes en l'�mbit professional. 16. Definir projectes i iniciatives culturals, organitzar esdeveniments, interpretrar pol�tiques culturals institucionals, mitjan�ant la gesti� organitzativa, econ�mica, jur�dica i de m�rqueting. Article 6 Nombre de cr�dits El t�tol de b�txelor s'atorga havent superat 180 cr�dits distribu�ts en sis semestres amb una c�rrega de 30 cr�dits cadascun. Article 7 Sistema de cr�dit europeu La formaci� est� basada en el cr�dit europeu. El cr�dit europeu es defineix en relaci� amb la c�rrega total de feina que ha de dur a terme l'estudiant per superar cadascuna de les unitats de les mat�ries. Seixanta cr�dits europeus representen el volum total de treball d'un estudiant a temps complet durant un any acad�mic, incloses les hores d'estudi i de preparaci� aut�noma. Article 8 Tipus de cr�dit Els cr�dits es poden repartir en obligatoris, optatius i de lliure elecci�. El percentatge de formaci� optativa pot ser fins a un m�xim del 15% i el de lliure elecci� del programa pot ser fins a un m�xim del 10%. Disposici� final Aquest Decret entrar� en vigor l'endem� de ser publicat al Butllet� Oficial del Principat d'Andorra. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 11 de mar� del 2009 per delegaci� Conxita Marsol Riart Ministra de Presid�ncia en funcions

Proposeu una millora