Decret del 25-02-2009 d'establiment del títol de màster en odontologia

�� Decret d'establiment del t�tol de m�ster en odontologia Exposici� de motius L'evoluci� constant que els �ltims anys han experimentat els coneixements cient�fics, els mitjans t�cnics i el mateix sistema sanitari; l'evoluci� de la pir�mide de poblaci� i les necessitats d'atenci� que demanen els pacients i els usuaris del sistema sanitari andorr�, i la manca d'aquests professionals en l'�mbit odontol�gic arreu d'Europa, aix� com la potenciaci� a Andorra d'ind�stries dedicades a aquest �mbit, s�n arguments suficients per crear una formaci� en odontologia. No s'ha d'oblidar que la creaci� de l'especialitat sanit�ria en odontologia ha de tenir en compte no solament les recomanacions que ha fet la Uni� Europea en aquest �mbit, sin� tamb� les previsions constitucionals relatives a la protecci� de la salut dels ciutadans. Tot aix� duu a l'establiment d'un sistema d'especialitzaci� amb un desenvolupament que s'ha de produir dintre del model de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior sorgit dels acords del Proc�s de Bolonya, i la nova especialitat que ha de respondre a l'objectiu de proporcionar una millor atenci� sanit�ria als ciutadans. El grau acad�mic d'un t�tol �s el corresponent al nivell at�s dins d'uns estudis universitaris reconeguts per aquest Decret i acreditat per un diploma. La configuraci� especial d'una titulaci� amb una sortida professional d'odont�leg, regulada arreu d'Europa, i que normalment es desenvolupa en 5 anys, planteja la necessitat d'elaborar un pla d'estudis de tipus llarg. Un pla d'estudis estructurat en dues parts conduents a l'assoliment d'estudis de segon cicle, en qu� l'acc�s a la segona part, amb una c�rrega m�xima de 120 cr�dits, est� subordinat a l'acreditaci� de l'assoliment d'un primer cicle en odontologia i a la realitzaci� amb �xit d'una prova que acredita l'assoliment d'aquest primer cicle. En els estudis universitaris de tipus llarg, els graus acad�mics de primer cicle han de ser de transici�, i en cas que l'estudiant deixi els estudis, els capacita amb certes compet�ncies professionals. Tal com preveu l'article 8 de la Llei 12/2008 , del 12 de juny, d'ordenaci� de l'ensenyament superior, el Govern estableix les titulacions, de qualsevol grau, que tenen car�cter estatal. Aix� mateix s'hi indica que els t�tols s�n expedits pel ministre competent en mat�ria d'universitats. Igualment, la Llei d'autoritzaci� de la creaci� de la Universitat de les Valls estableix en l'article 2.2 que �s potestat del Govern la creaci� dels t�tols amb car�cter estatal i l'aprovaci� dels plans d'estudi, elaborats per la Universitat de les Valls, que portin a l'obtenci� d'un t�tol estatal existent. D'acord amb el que estableix el t�tol preliminar de la Llei 12/2008 , aquest Decret aplica les directrius de l'Espai Europeu de l'Ensenyament Superior. Amb l'objectiu d'acomplir el desenvolupament del sistema universitari d'Andorra, i segons els procediments estipulats en les lleis esmentades, el Govern, en la sessi� del 25 de febrer del 2009, a proposta del ministre responsable d'universitats, aprova el Decret d'establiment del t�tol de m�ster en odontologia. Article 1 Establiment del t�tol de m�ster en odontologia 1. D'acord amb l'article 64 de la Llei d'ordenaci� de l'ensenyament superior, s'estableix el t�tol universitari de segon cicle, de car�cter estatal i amb validesa a tot el territori andorr�, de m�ster en odontologia. 2. El grau de m�ster en odontologia s'estructura en dos cicles. Un primer cicle de 180 cr�dits europeus de nivell de b�txelor, i un segon cicle d'especialitzaci� de 120 cr�dits europeus de nivell de m�ster. Article 2 Requisits per obtenir el t�tol L'obtenci� del t�tol de m�ster en odontologia requereix: a) Haver fet �ntegrament al Principat d'Andorra el primer i el segon cicles corresponents, d'acord amb el que estableix aquest Decret. b) Haver superat tots els cr�dits del pla d'estudis corresponent aprovat pel Govern. c) Haver dipositat els drets d'expedici� del t�tol corresponent. Article 3 Compet�ncies professionals D'acord amb l'article 3, apartat e), de la Llei d'ordenaci� de l'ensenyament superior, l'obtenci� del t�tol de m�ster en odontologia atorga les compet�ncies professionals per a l'exercici de la professi� d'odont�leg. Article 4 Acc�s a la formaci� L'acc�s a la formaci� �s el legalment establert per a l'ensenyament superior d'acord amb la Llei 12/2008 , d'ordenaci� de l'ensenyament superior. Article 5 Programes de formaci� 1. D'acord amb els articles 31.2 i 70 de la Llei 12/2008 , d'ordenaci� de l'ensenyament superior, els plans d'estudis de les titulacions estatals els aprova el Govern. 2. La formaci� d'odontologia es compon d'una formaci� acad�mica i d'estades formatives en centres odontol�gics. 3. Els criteris per elaborar el programa de formaci� d'odont�leg s'han d'elaborar en dues parts conduents a l'assoliment d'estudis de segon cicle, en qu� l'acc�s a la segona part, amb una c�rrega m�xima de 120 cr�dits, est� subordinat a l'acreditaci� de l'assoliment d'un primer cicle acreditat amb un b�txelor de 180 cr�dits europeus i a la realitzaci� amb �xit d'una prova que acredita l'assoliment d'aquest primer cicle. 4. El programa de formaci� ha d'incloure les mat�ries necess�ries per adquirir els coneixements, les t�cniques, les habilitats i les actituds propis de l'especialitat sanit�ria en odontologia i que atorguin als futurs odont�legs les compet�ncies acceptades a Europa referents a les activitats de la professi�. Dins d'aquestes mat�ries s'han d'incloure els per�odes d'estades formatives programades, repartides en els dos cicles de la formaci�, amb un m�nim de 30 cr�dits europeus al primer cicle i 45 cr�dits europeus al segon cicle. 5. La formaci� acad�mica es realitza en un centre universitari acreditat, i el sistema d'estades formatives, en centres odontol�gics acreditats. En tot cas, els centres, les unitats o els serveis en els quals es desenvolupa la formaci� han d'estar acreditats legalment o convencionalment a Andorra. 6. Els estudiants d'odontologia fan estades formatives programades i tutelades als centres, a les unitats o als serveis formatius acreditats, durant un per�ode limitat en el temps, d'acord amb el que preveu el programa formatiu per obtenir els coneixements, les t�cniques, les habilitats i les actituds propis de l'especialitat corresponent. 7. El programa formatiu de l'especialitat es desenvolupa a temps complet i obliga a rebre una formaci� que permeti al futur odont�leg aplicar i perfeccionar els seus coneixements i li proporciona una pr�ctica programada. Per aix�, la metodologia docent d�na prioritat a l'autoaprenentatge tutoritzat, amb la utilitzaci� de m�todes educatius creatius que asseguren la participaci� activa i l'aprenentatge experiencial. 8. El programa de formaci� del m�ster en odontologia ha d'especificar els objectius quantitatius i qualitatius i les compet�ncies professionals que ha d'adquirir la persona aspirant al dit grau i determinar la durada de la formaci�. Ha d'indicar, quan sigui necessari, les �rees espec�fiques per a l'ensenyament de les quals �s necessari tenir el m�ster en odontologia. 9. Els programes de formaci� han d'especificar les compet�ncies professionals que ha d'adquirir l'aspirant al t�tol i han de determinar les assignatures a trav�s de les quals es desenvolupen, aix� com les compet�ncies espec�fiques i els criteris d'avaluaci�. 10. Els programes de formaci� han d'especificar les compet�ncies professionals que ha d'adquirir l'aspirant al t�tol i han de determinar les assignatures a trav�s de les quals es desenvolupen, aix� com les compet�ncies espec�fiques i els criteris d'avaluaci�. Article 6 Compet�ncies b�siques m�nimes 1. S'han de garantir, com a m�nim, les compet�ncies generals b�siques seg�ents, que han de ser avaluables: a) Con�ixer adequadament les ci�ncies en les quals es basa l'odontologia i adquirir una bona comprensi� dels m�todes cient�fics, incloent-hi els principis de mesura de les funcions biol�giques, l'avaluaci� dels fets establerts cient�ficament i l'an�lisi de les dades. b) Con�ixer adequadament la constituci�, la fisiologia i el comportament tant dels individus sans com dels malalts, aix� com la influ�ncia del medi ambient natural i social sobre l'estat de salut del ser hum�, sobretot quan aquests factors afecten l'odontologia. c) Con�ixer adequadament l'estructura i la funci� de les dents, la boca, els maxil�lars i els teixits annexos, tant en salut com en malaltia i les seves relacions amb l'estat general de salut i amb el benestar f�sic i social del pacient. d) Con�ixer adequadament les disciplines cl�niques i els seus m�todes, que permetin que el graduat conegui les anomalies, les lesions i les malalties de les dents, la boca, els maxil�lars i els teixits annexos, aix� com l'odontologia preventiva, diagn�stica i terap�utica. e) Adquirir les compet�ncies i l'experi�ncia cl�nica sota una supervisi� apropiada. Aquesta formaci� ha de proveir el graduat de les habilitats necess�ries per al desenvolupament de totes les activitats que involucrin la prevenci�, el diagn�stic i la terap�utica de les anomalies, les lesions i les malalties de les dents, la boca, els maxil�lars i els teixits annexos. f) Adquirir compet�ncies en recerca b�sica i aplicada basada en una comprensi� sistem�tica i consci�ncia cr�tica del coneixement cient�fic en el que es basa l'odontologia. 2. S'han de garantir com a m�nim les compet�ncies transversals seg�ents, que han de ser avaluables: a) Analitzar, sintetitzar i gestionar amb raonament cr�tic la informaci� de diverses fonts. b) Organitzar, planificar i resoldre els problemes i els actes que s�n propis a la professi�. c) Comunicar de manera oral i escrita en la llengua del pa�s i en una altra llengua estrangera. d) Adquirir coneixements d'inform�tica relatius a l'�mbit d'estudi. e) Treballar en un equip de car�cter interdisciplinari i en entorns internacionals. f) Adquirir habilitats en les relacions interpersonals. g) Recon�ixer la diversitat i la multiculturalitat. h) Aprendre aut�nomament, adaptant-se a noves situacions de la professi�. i) Fomentar la creativitat, el lideratge, la iniciativa i l'esperit emprenedor. j) Motivar per la qualitat. k) Adquirir els valors �tics de la professi� i sensibilitzar-se en la sostenibilitat del medi ambient. Article 7 Sistema de cr�dit europeu La formaci� est� basada en el cr�dit europeu. El cr�dit europeu es defineix en relaci� amb la c�rrega total de feina que requereix l'estudiant per superar cadascuna de les unitats de les mat�ries. Seixanta cr�dits europeus representen el volum total de treball d'un estudiant a temps complet durant un any acad�mic, incloses les hores d'estudi i de preparaci� aut�noma. D'acord amb el Decret relatiu al sistema de cr�dits europeus i de qualificacions dels graus de b�txelor i m�ster de l'ensenyament superior, el nombre d'hores de dedicaci� per cr�dit �s de 30. Article 8 Tipus de cr�dits Els cr�dits s'han de repartir en obligatoris, optatius i de lliure elecci�. El percentatge de formaci� optativa ha d'oscil�lar entre el 10% i el 15% i el de lliure elecci� del programa pot ser fins a un m�xim del 10%. Disposici� addicional primera La universitat garanteix a l'alumne, en matricular-se per realitzar el m�ster en odontologia, la seva cobertura mitjan�ant una p�lissa d'assegurances de responsabilitat civil que inclogui la cobertura sanit�ria aix� com qualsevol altre requisit que li demani el centre, la unitat o el servei on realitzi la seva estada formativa. Disposici� final primera Els ministres encarregats de les universitats i de la salut adopten, conjuntament o en l'�mbit de les seves compet�ncies respectives, les disposicions necess�ries per al desenvolupament i l'aplicaci� del que disposa aquest Decret. Disposici� final segona Aquest Decret entra en vigor l'endem� de ser publicat al Butllet� Oficial del Principat d'Andorra. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de febrer del 2009 Per delegaci� Ferran Mirapeix Lucas Ministre de Finances