Decret d'aprovació de les Directrius d'ordenació, de data 22 de febrer del 2006

Article 1

1. Les Directrius d'ordenació, com a instrument d'ordenació del Govern en la planificació comunal i estatal, amb caràcter executiu i vinculant amb efectes immediats, es dicten a l'empara dels articles 4, 53, 54, 55 i 56 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, d'ara endavant LGOTU.

2. Les disposicions contingudes en les Directrius, llevat de les que es qualifiquin expressament com a orientadores, són vinculants per a la planificació urbanística i, en concret, per als Plans d'ordenació i urbanisme parroquial, d'ara endavant POUP.

3. D'acord amb l'article 55 de la Llei esmentada, les Directrius d'ordenació són disposicions de rang reglamentari de desenvolupament de la LGOTU.

Article 2

1. Els terrenys afectats pel Pla sectorial de noves infraestructures viàries i per la rectificació i l'eixamplament de les carreteres generals i secundàries s'han d'incloure a les unitats d'actuació corresponents. En el cas que la superfície total afectada per vials no superi el 35% de la Unitat d'actuació, aquests terrenys afectats no generen ni aporten edificabilitat, però donen dret a participar en la distribució d'edificabilitat de la Unitat d'actuació, d'acord amb el principi d'equidistribució de beneficis i càrregues.

2. Si es desenvolupa una Unitat d'actuació abans de l'execució del vial o la carretera per part de l'Administració competent, els treballs i els costos s'imputaran a la Unitat d'actuació, excepte si es tracta de túnels, viaductes, ponts, infraestructures de transport d'energia elèctrica, gas, telecomunicacions, aigua potable i col·lectors generals. En aquest cas, amb un conveni previ entre les parts implicades que estableixi, entre altres aspectes, les característiques tècniques, els terminis i les modalitats d'abonament, les obres aniran a càrrec de l'Administració competent o de les empreses, parapúbliques, públiques o privades, titulars dels serveis.

3. En el cas que la superfície total afectada per vials superi el 35% de la Unitat d'actuació, l'escreix sobre aquest percentatge aporta edificabilitat a la Unitat d'actuació, excepte si l'Administració competent assumeix el sobrecost de construcció de l'escreix de vials per sobre del 35%.

Article 3

Quan l'amplada dels vials sigui inferior a 10 metres es recomana que les línies divisòries entre Unitats d'actuació no s'emplacin a l'eix dels mateixos vials. En els terrenys de pendent superior al 30%, es recomana que les línies divisòries entre Unitats d'actuació no s'emplacin a l'eix dels vials si les amplades d'aquests vials no superen els 14 metres.

Article 4

Els POUP poden reservar sòls per a habitatges de protecció pública o d'interès social, siguin d'iniciativa privada o de promoció pública, d'acord amb les previsions legals.

Article 5

1. En aplicació de la LGOTU i del Reglament urbanístic, d'ara endavant RU, no es poden considerar per al càlcul de l'edificabilitat global de la parròquia resultant de l'aplicació de les ordinacions anteriors els terrenys següents:

a) Els terrenys demanials dels comuns i dels quarts que estiguin en zones qualificades per les ordinacions i zonificacions anteriors, exceptuant tota la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa, d'acord amb la disposició final tercera de la LGOTU.

b) Els terrenys afectats per vials i carreteres.

c) Els terrenys afectats per rius i torrents, segons les amplades fixades en les ordinacions corresponents.

d) Els terrenys afectats per riscos naturals.

e) Els terrenys que els POUP, bé per delimitar-los directament, bé per fixar-los com a estàndards per al Pla parcial o especial, destinen a futura vialitat. En cap cas el percentatge destinat a vialitat pot ser inferior als percentatges assenyalats a l'article 28.2.b) del RU.

f) Els terrenys destinats actualment a places, jardins i zones verdes, de titularitat pública.

g) Les reduccions derivades de les dimensions de les parcel·les, l'altura de les edificacions o qualsevol altre condicionant edificatori assenyalat a l'article 28.2.c) del RU. D'acord amb aquest article, quan no sigui possible fer el càlcul detallat s'ha d'aplicar la reducció del 30%, aplicada sobre l'edificabilitat obtinguda, un cop s'han restat els sòls per a vials.

2. Es recomana que no es considerin a efectes del càlcul d'edificabilitat global els terrenys afectats per línies de transport d'energia elèctrica, transvasament d'aigües, transport públic (monorails, ginys mecànics o altres).

3. En cas de dubtes interpretatius entre disposicions legals en què no sigui aplicable el principi de jerarquia normativa, preval la més restrictiva a efectes del càlcul de l'edificabilitat global.

Article 6

1. Els POUP no poden preveure intensitats d'edificació que impliquin que s'ultrapassi l'edificabilitat global resultant del càlcul d'acord amb l'establert a l'article anterior. No obstant això, poden establir una distribució diferent de l'edificabilitat com a conseqüència dels criteris d'ordenació urbana que estableixin els POUP.

2. En el cas que els límits del terreny urbanitzable variïn posteriorment a l'aprovació dels POUP, per causa de concreció de l'abast del terreny comunal, les revisions posteriors dels POUP variaran consegüentment el còmput de l'edificabilitat global de la parròquia.

Article 8

Els Plans parcials i especials de desenvolupament dels POUP han d'incloure una justificació del compliment de les determinacions reglamentàries i urbanístiques relatives al moviment de terres, de la reutilització d'aquestes terres i de la destinació final dels excedents eventuals, de conformitat amb la legislació general i sectorial de caràcter mediambiental i d'altre tipus aplicable.

Article 9

Formen part dels sistemes urbanístics generals tots aquells elements dotacionals que tenen per finalitat proveir elements, instal·lacions i espais per satisfer serveis públics o necessitats d'interès general, que s'integren dins l'estructura del territori i són competència del Govern, així com els terrenys que es reserven a tal efecte. Són sistemes urbanístics generals els següents: • Els destinats a infraestructures viàries i de comunicació de titularitat del Govern. • Els destinats a infraestructures hidràuliques de titularitat del Govern. • Els espais lliures, zones verdes i parcs públics nacionals. • Els equipaments comunitaris de caràcter sanitari, assistencial i sociosanitari, educatiu, cultural, administratiu, de seguretat, esportiu, de telecomunicacions i de protecció civil. • Les instal·lacions i serveis tècnics de sanejament, gestió de residus, de lluita contra la contaminació i protecció de la natura, energètics i altres d'àmbit nacional. • La protecció dels sistemes generals. Tenen la consideració d'espais lliures, zones verdes i parcs públics nacionals tots aquells espais conformats per parcs, jardins, zones de lleure, així com les seves zones de comunicació i d'accés. Les vies per a vianants destinades fonamentalment al lleure s'integren dins dels espais lliures, zones verdes i parcs públics nacionals, sempre que no admetin el trànsit rodat més que per a les tasques de manteniment i millora i per a accessos agrícoles preexistents.

Article 10

La configuració i la gestió de les infraestructures viàries i de comunicació queden regulades en la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària, en la Llei de navegació aèria i en la restant normativa sectorial.

Article 11

La realització dels elements dotacionals integrats dins dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen a través de projectes d'interès nacional i de plans sectorials. El sòl necessari per a la implantació dels mateixos s'obté a través d'algun dels mitjans previstos a la Llei 19/2017, del 20 d'octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències i/o a la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, o per qualsevol altre mitjà admès en dret.

Article 12

Si el sòl ha de provenir de terreny de cessió obligatòria i gratuïta, els comuns vetllen perquè, a través de les adequades adaptacions o revisions dels Plans d'ordenació i urbanisme parroquials, es posi a disposició del Govern suficient sòl per garantir l'execució dels projectes d'interès nacional i dels plans sectorials.

Article 13

Els projectes destinats a vies per a vianants destinades fonamentalment al lleure no poden preveure com a cessió de sòl obligatòria i gratuïta més que la meitat del terreny de cessió previst en les unitats d'actuació on s'implanta. Els comuns efectuen les adequades adaptacions o revisions dels Plans d'ordenació i urbanisme parroquials per complir la proporció indicada, mitjançant els mecanismes previstos legalment que considerin convenients.

Article 14

En atenció a l'interès que representa per al desenvolupament de les iniciatives destinades a la dotació de sistemes urbanístics generals, la franja no construïble per la iniciativa privada de cinc (5) metres d'amplada a cada un dels marges dels rius, a partir del límit extern de la llera definida pels límits oficials d'edificació, que figura establerta en el Reglament de construcció, mantindrà aquesta condició qualsevol que sigui la classificació o qualificació del sòl que obtingui el terreny en el futur.

Article 15. Criteris per elaborar els estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial

1. Per elaborar els estudis respectius de capacitat de càrrega màxima parroquial, previstos a la disposició addicional quarta de l’LGOTU, els comuns han d’avaluar i definir, de forma justificada:

a) La capacitat màxima de subministrament i distribució d’aigua potable, en funció de la disponibilitat del recurs hídric. Les entitats subministradores d’aigua potable han d’aportar les dades i informacions de què disposin, i que siguin requerides pels comuns a aquest efecte.

b) La capacitat màxima de distribució d’energia elèctrica. FEDA i les entitats subministradores d’energia elèctrica han d’aportar les dades i informacions de què disposin, i que siguin requerides pels comuns a aquest efecte.

c) La capacitat màxima de la xarxa viària que accedeix a la parròquia i que hi discorre, tant de caràcter general com secundari, per conservar un nivell de servei que no arribi a situacions habituals de congestió diàries ni setmanals. S’ha de tenir en compte la capacitat màxima de la xarxa actual, així com el Pla de mobilitat parroquial, el Pla sectorial de carreteres generals i el Pla sectorial de noves infraestructures viàries. El ministeri competent en matèria de mobilitat ha d’aportar les dades i informacions de què disposi que siguin necessàries per efectuar l’avaluació prevista en aquesta lletra i que siguin requerides pels comuns.

d) La capacitat màxima de conducció i de depuració d’aigües residuals. S’han de tenir en compte les infraestructures actuals (col·lectors i instal·lacions de depuració d’aigües residuals, EDAR i SA) i el Pla de sanejament vigent. El ministeri competent en matèria de medi ambient ha d’aportar les dades i informacions de què disposi a aquest respecte, i que siguin requerides pels comuns.

e) Les zones de la seva parròquia servides actualment per la xarxa secundària de col·lectors d’aigües residuals, en el marc del sanejament col·lectiu, així com, i sense perjudici de les ordinacions comunals que en prohibeixen la pràctica, les zones on es preveu aplicar el sanejament autònom.

f) La capacitat màxima de transport i tractament de residus sòlids i de les infraestructures corresponents, en particular del centre de tractament de residus i de les deixalleries. El ministeri competent en matèria de medi ambient ha d’aportar les dades i informacions de què disposi a aquest respecte i que siguin requerides pels comuns.

g) La capacitat màxima de deposició de terres i de pedres.

h) La capacitat màxima de població escolar que pot ser escolaritzada a la parròquia en centres escolars d’educació infantil, primària i secundària. El ministeri competent en matèria d’educació i el ministeri competent en matèria de territori han d’aportar les dades i informacions de què disposin en relació amb aquests punts i que siguin requerides pels comuns.

i) La capacitat màxima de la resta d’equipaments de la parròquia (centres d’atenció primària, equipaments culturals, esportius, parcs i jardins, etc.). Els ministeris concernits han d’aportar les dades i informacions de què disposin i que siguin requerides pels comuns.

j) Altres criteris amb incidència sobre la capacitat total de càrrega de la parròquia que els comuns considerin adient tenir en compte (teixit comercial, zona industrial, espai públic, etc.). Per efectuar les avaluacions previstes a les lletres a a j anteriors, els comuns poden distingir, si escau, diverses zones diferenciades dins el territori de la seva parròquia, i han de tenir en compte tant la capacitat actual de les infraestructures i els serveis referits anteriorment com la planificació i les previsions d’inversió en un horitzó temporal de deu anys.

2. Així mateix, per fer els estudis respectius de capacitat de càrrega màxima parroquial, i de conformitat amb l’apartat 2 de la disposició addicional quarta de l’LGTOU, els comuns han de prendre en consideració les conclusions resultants de les planificacions, i els estudis efectuats pel Govern en els àmbits de la seva competència i, en particular, les relatives a la sostenibilitat dels recursos i del medi natural i a la capacitat i previsions de desenvolupament de les altres infraestructures i instal·lacions nacionals, i, entre altres, les relatives a la capacitat dels serveis hospitalaris i de la xarxa de telecomunicacions.

3. Per garantir la coherència entre els estudis de càrrega màxima parroquial des de la fase inicial de la seva confecció i per assegurar l’operativitat i eficàcia del principi de coordinació territorial supracomunal, el Govern ha de promoure i coordinar taules de treball periòdiques, conjuntament amb tots els comuns, i ha de publicar guies tècniques per establir els estàndards que han de complir els estudis de càrrega màxima parroquial, i els valors de referència i/o taules d’equivalència en funció dels quals els comuns han d’avaluar els criteris i elements previstos als apartats anteriors.

4. D’acord amb l’estudi de capacitat de càrrega màxima de la parròquia i les conclusions que en dimanen en aplicació dels criteris previstos als apartats 1 i 2 anteriors, diferenciant, si escau, diverses zones dintre del territori parroquial, els comuns han de justificar l’edificabilitat màxima de la parròquia i adaptar els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, segons el que està previst a l’apartat 5 de la disposició addicional quarta de l’LGOTU. Addicionalment, els comuns han de tenir en compte el sostre d’edificabilitat no executat i l’executat. Així mateix, d’acord amb les conclusions dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial s’han de determinar les necessitats de desenvolupament de les infraestructures i instal·lacions parroquials i nacionals, i establir les planificacions d’inversió corresponents per part de les administracions competents.

5. En aquesta adaptació, cada comú podrà, en coordinació amb el Govern i amb els altres comuns, considerar els elements següents en matèria de sostenibilitat ambiental, en funció de les seves especificitats pròpies i del seu grau de desenvolupament urbanístic:

a) La previsió de zones de transició i esponjament entre nuclis urbans, fent atenció al manteniment del mosaic agrari.

b) La previsió de corredors ecològics entre infraestructures.

c) La valoració de la fragmentació dels hàbitats i la pèrdua de biodiversitat resultant del desenvolupament dels plans o projectes.

d) La valoració de la impermeabilització del terreny i la consegüent manca de recàrrega dels aqüífers associats.

Article 16. Criteris per a l’emissió de l’informe dels ministeris competents en matèria d’urbanisme i medi ambient

1. Per emetre l’informe previst a la disposició transitòria cinquena de l’LGOTU, els ministeris competents en matèria d’urbanisme i medi ambient han de valorar, d’acord amb la informació de què disposen, la incidència del projecte objecte de la sol·licitud d’autorització sobre la capacitat de càrrega de les infraestructures i les instal·lacions referides a l’apartat 3, a l’efecte d’avaluar si poden cobrir suficientment les necessitats resultants del desenvolupament urbanístic de la unitat d’actuació i/o de la parcel·la que s’ha d’edificar.

2. En efectuar aquesta avaluació, i per ponderar l’impacte futur del projecte objecte de la sol·licitud d’autorització sobre la capacitat de càrrega de les infraestructures i les instal·lacions referides a l’apartat següent, els ministeris competents en matèria d’urbanisme i medi ambient han de tenir en compte tant la capacitat actual de les infraestructures i els serveis referits a l’apartat següent com la planificació d’inversió aprovada en un horitzó temporal de quatre anys. Així mateix, a l’efecte d’incorporar la hipòtesi prevista a l’apartat 1 de la disposició transitòria cinquena de l’LGOTU i de sospesar els efectes futurs raonablement previsibles dels projectes autoritzats però no edificats sobre la capacitat de càrrega de les infraestructures i les instal·lacions referides a l’apartat següent, s’ha d’aplicar un criteri de ponderació sobre el nombre màxim d’habitatges permesos en els plans parcials autoritzats que ja tinguin el projecte d’urbanització aprovat, i que no estiguin edificats, de conformitat amb el coeficient previst a l’annex. El Govern i els comuns han de col·laborar per efectuar el càlcul corresponent a l’aplicació del criteri referit.

3. Les infraestructures i les instal·lacions la capacitat de càrrega dels quals han d’avaluar els ministeris competents en matèria d’urbanisme i medi ambient són les relatives als serveis següents:

a) Subministrament d’aigua potable.

b) Subministrament elèctric.

c) Tractament d’aigües residuals.

d) Abocament de terres.

e) Tractament de residus sòlids.

f) Conducció d’aigües residuals, tant per la xarxa general com per les xarxes secundàries.

g) Recollida i transport de residus sòlids.

h) Xarxa viària secundària i, en cas que el projecte comporti la creació d’aparcaments amb una capacitat superior a 350 places, xarxa viària general.

4. A l’efecte del que preveuen les lletres a i f, en relació amb les xarxes secundàries, i g i h, pel que fa a la xarxa viària secundària, de l’apartat anterior, el comú que correspongui, en el marc de l’informe tècnic que ha d’emetre en relació amb el compliment de la normativa urbanística, ha de valorar i indicar si les infraestructures i instal·lacions relatives als serveis en qüestió poden cobrir suficientment les necessitats resultants del desenvolupament urbanístic de la unitat d’actuació i/o de la parcel·la que s’ha d’edificar, d’acord amb els criteris previstos en els apartats 1 i 2 anteriors.

La valoració efectuada pels comuns quant a la suficiència de les infraestructures i instal·lacions referides en aquest paràgraf és vinculant.

A l’efecte del que preveu la lletra c, el projecte que acompanya la sol·licitud ha d’incloure la documentació relativa a les característiques qualitatives i quantitatives dels abocaments resultants, i s’hi ha de fer constar el càlcul dels equivalents-habitants (EH) i les càrregues d’abocament d’acord amb l’annex 1 de l’ordre ministerial relativa a les prescripcions tècniques per a les estacions de depuració d’habitatges unifamiliars, d’habitatges plurifamiliars, d’edificis de serveis, de centres comercials de separació de líquids lleugers, de separació de greixos i d’instal·lacions agropecuàries.

Pel que respecta a la lletra d, el projecte que acompanya la sol·licitud ha d’incloure la documentació que acrediti que es disposa, en alguns dels abocadors o dels centres de transferència, de la capacitat de deposició necessària en funció del volum de terres del projecte.

5. L’informe conjunt dels ministeris competents en matèria d’urbanisme i medi ambient s’ha d’emetre en el marc de la tramitació dels procediments actualment previstos per l’LGOTU i la seva normativa de desenvolupament i, en particular, en el marc dels procediments i dins dels terminis establerts als articles 112 de l’LGOTU, 64 i 90 del Reglament urbanístic i 72 del Reglament de construcció.

Article 17. Supòsits addicionals d’exclusió de l’obligació d’obtenir l’informe favorable

De conformitat amb l’apartat 4 de la disposició transitòria cinquena de l’LGOTU, resten excloses de l’obligació d’obtenir l’informe favorable dels ministeris competents en matèria d’urbanisme i medi ambient, a més dels supòsits previstos a l’apartat 3 de la mateixa disposició, les sol·licituds relatives als projectes referents a:

a) La instal·lació de dispositius de protecció davant riscos naturals.

b) Les instal·lacions vinculades a xarxes de subministrament de tot tipus de serveis.

c) La construcció d’edificacions i instal·lacions educatives, sanitàries i relatives a serveis socials i sociosanitaris.

d) La construcció d’edificacions i instal·lacions en ús temporal, segons està definit a l’apartat 2 de l’article 24 del Reglament de construcció.

e) La construcció d’edificacions destinades exclusivament a ús de magatzem, segons està definit a la lletra p de l’apartat 3 de l’article 25 del Reglament de construcció.

f) La construcció d’edificacions destinades exclusivament a ús d’aparcament, segons està definit a la lletra r de l’apartat 3 de l’article 25 del Reglament de construcció, i que tinguin una capacitat inferior o igual a 350 places.

g) La construcció d’instal·lacions destinades a ús energètic, segons està definit a la lletra w de l’apartat 3 de l’article 25 del Reglament de construcció.

h) La construcció d’edificacions i instal·lacions en règim d’obres i actuacions provisionals, segons està definit als apartats 2 i 3 de l’article 27 de l’LGOTU i a l’apartat 4 de l’article 24 del Reglament de construcció.

i) La construcció d’instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola, ramadera i apícola, incloent-hi els coberts, les corts, les eres o els pallers, els galliners, els cellers, les pletes, els planters i els hivernacles, segons està definit a l’apartat 4 de l’article 27 de l’LGOTU.

j) La construcció d’altres edificacions i instal·lacions necessàries per causes d’interès públic d’una parròquia, sempre que aquestes causes siguin degudament motivades i justificades a través d’un certificat emès pel comú corresponent, que és vinculant.

k) Els projectes d’interès nacional i els plans sectorials.