Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 3 per cent de l’import brut dels interessos.

3. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2, els interessos procedents d’un estat contractant estaran exempts d’impostos en aquest estat si deriven i pertanyen efectivament a l’altre estat contractant o a una unitat administrativa territorial, subdivisió política o autoritat local d’aquest estat o a qualsevol agència o unitat bancària o institució d’aquest estat o unitat administrativa territorial, subdivisió política o autoritat local, o si els crèdits d’un resident de l’altre estat contractant estan garantits, assegurats o finançats per una entitat financera que sigui propietat total de l’altre estat contractant.

4. El terme interessos emprat en aquest article significa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, amb garantia hipotecària o sense, i amb dret a participar en els beneficis del deutor o sense i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, inclosos les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceix un negoci a l’altre estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit que genera els interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on està situat l’establiment permanent.

7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.