Article 12. Cànons

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poder ser gravables en aquest altre estat.

2. No obstant això, els cànons procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels cànons.

3. El terme cànons emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per l’ús o pel dret a l’ús de qualsevol dret d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques i les pel·lícules o cintes i altres mitjans de reproducció d’imatges o de so per a la difusió de ràdio o televisió, qualsevol patent, marca registrada, disseny o model, pla, fórmula o procés secrets, o relatiu a informació relacionada amb l’experiència industrial, comercial o científica.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, o exerceixi en aquest altre estat serveis professionals independents des d’una base fixa que hi estigui situada, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent o base fixa. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7 o de l’article 14, segons escaigui.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, si el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent o una base fixa a través dels quals s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporten la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent o la base fixa.

6. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Acord.